Xylella fastidiosa és un dels bacteris fitopatògens que provoca més danys a nivell mundial, causant una varietat de malalties amb un gran impacte econòmic en l’agricultura i l’entorn. Fins el 2013, X. fastidiosa s’havia detectat majoritàriament al continent americà, però l’arribada de diferents subespècies d’aquest patogen a la Unió Europea ha canviat la seva distribució arreu. Avui en dia, X. fastidiosa afecta severament les oliveres a la regió d’Apulia al sud d’Itàlia, Polygala myrtifolia a la regió de PACA al sud de França i a Còrsega, i els ametllers a la província d’Alacant i a les illes Balears a Espanya.

Degut a que encara no s’ha trobat cap solució terapèutica pel control de X. fastidiosa en plantes i arbres afectats, l’estudi de nous bactericides contra aquest patogen és essencial. Els pèptids antimicrobians (PAMs) representen una alternativa prometedora als compostos tradicionals degut a la seva activitat contra una àmplia gamma de patògens vegetals, baixa toxicitat, mode d’acció, i disponibilitat per crear pesticides sostenibles i cultius resistents a les malalties. Així doncs, l'objectiu de la present tesi doctoral es va centrar en l'estudi dels PAMs com a alternativa sostenible pel control de les malalties causades per X. fastidiosa.

Dels PAMs líders provats, el pèptid BP178 va mostrar l'activitat bactericida més elevada contra diferents soques de X. fastidiosa in vitro, la qual va ser associada a la lisi cel·lular. Les dinàmiques poblacionals al llarg del temps i els experiments de dosi-efecte van revelar paràmetres importants de la seva activitat, com ara la ratio molècules de pèptid/cèl·lula. Per identificar nous PAMs potencialment eficaços in planta, també es va desenvolupar una metodologia pel seu cribratge basada en la seva activitat bactericida contra X. fastidiosa, quantificant tota la fracció de cèl·lules viables, cultivables o no. Aquesta metodologia va permetre identificar, a més del BP178, cinc nous PAMs actius contra X. fastidiosa, així com determinar la susceptibilitat diferencial de les soques del patogen als PAMs.

L’estudi dels paràmetres relacionats amb la patogenicitat és important per optimitzar les pautes de tractament pel que fa el temps i la dosi d’aplicació, especialment en el cas dels PAMs. En aquest sentit, durant la tesi doctoral també es va investigar l'agressivitat de diferents aïllats espanyols en plantes d’ametller, demostrant la seva capacitat per causar el socarrat de la fulla d’ametller (ALS) en tres cultivars, i revelant diferències en paràmetres importants de la patogenicitat.