La professora de la Universitat de Girona (UdG), Eugenia Fosalba, ha presentat els resultats de la seva recerca, posant en relleu la dimensió europea i universal de Garcilaso de la Vega.
El dimarts 19 de novembre, a les 18:30 h, a la sala d’actes
de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, es va presentar el volum La
senda poética de Garcilaso en Europa d’Eugenia Fosalba i l’edició digital Soledad
Amena de l’obra de Garcilaso de la
Vega.
A la presentació van intervenir Carme Riera, membre de la
Real Academia Española, que va recordar la perícia investigadora d'Eugènia
Fosalba des del començament de la seva carrera, ara aplicada a la figura de
Garcilaso de la Vega, primer clàssic de la literatura espanyola. El professor
de la Universidad Complutense de Madrid, Jesús Ponce Cárdenas, va destacar el
valor de renovació que suposa aquesta publicació en els estudis sobre el poeta,
pel revelador efecte de combinar, en la seva investigació, dades d’arxiu amb el
seguiment de prop de l’itinerari vital i intel·lectual del poeta en el seu
periple europeu, amb troballes com la data de composició llatina de l’Oda
dedicada a Venus i Cupido gràcies a la indubtable influència del poeta neollatí
francès Jean Salmon Macrin, entre altres aportacions d’aquest estil. En tercer
lloc, Tobia R. Toscano, professor de la Università degli Studi di Napoli
Federico II, va tractar la figura de Garcilaso de la Vega en el context de la
literatura napolitana i dels humanistes italians més rellevants, i la llum que
aquestes mútues influències ofereixen per desvelar punts cecs del context de la
composició de les seves obres, com en el cas de l'Ègloga III, la creació
de la qual pot situar-se ara a l'Àfrica, durant la Jornada de la Goleta, o l’Ode
ad florem Gnidi, als jardins del Palau de Leucopetra, poc abans de
l’entrada de la cort de l’Emperador a Nàpols.
Amb la publicació La senda poética de Garcilaso en
Europa, s’aprofundeix, així, en el coneixement de les circumstàncies de la
vida del poeta, els llocs on va residir i per on va passar, així com en l’estudi
dels textos literaris clàssics i contemporanis que va conèixer en la seva vida
itinerant. A La senda poética, es tracta de precisar el context polític
i cultural de l’Europa del moment que va poder afectar la seva vida i, en
conseqüència, la creació de les seves obres més destacades.
Per concloure la presentació, la professora Eugenia
Fosalba va mostrar l’edició digital Soledad Amena, que té com a objectiu
apropar a la societat, a través de les Humanitats digitals, l’edició de l’obra
castellana i també llatina de Garcilaso de la Vega, un poeta que va interactuar
amb humanistes europeus de primer rang. Aquesta versió crítica i anotada és
pionera en l’edició digital d’un text poètic clàssic del Segle d’ Or, i ha
comptat amb la participació d’una vintena de col·laboradors internacionals
especialitzats en Humanitats digitals, història, arxivística, així com en literatura
espanyola, italiana, napolitana, neollatina i grecollatina. En paraules de la
investigadora, «la intenció és donar el màxim impacte i internacionalització al
príncep dels poetes castellans, i que ingressi per fi al costat d’altres poetes
fundacionals com Dante o Petrarca, i amb tanta difusió com el bengalí
Rabindranath Tagore o la coreana Han Kang, en la història de la literatura
universal».