Investigadors del Grup de Recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona han participat en un nou estudi sobre les trajectòries vitals i la salut mental de les persones que van experimentar per primera vegada una situació de sensellarisme durant la joventut.

L’article, titulat Youth-Onset Homelessness, Vulnerable Life Trajectories, and Mental Health: Intergenerational Reproduction of Adversity and Precarity in Madrid, Spain, ha estat publicat a The Spanish Journal of Psychology, revista editada per Cambridge University Press. El treball ha estat elaborat per Silvia Torrego i Sonia Panadero, de la Universitat Complutense de Madrid; Fran Calvo, de la Universitat de Girona, i José Juan Vázquez, de la Universitat d’Alcalá. Aquesta publicació reforça la col·laboració científica del grup de recerca de la UdG amb els equips de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat d’Alcalá.

L’estudi analitza les trajectòries i la situació de salut de 392 persones en situació de sensellarisme a la ciutat de Madrid. Els resultats mostren que aproximadament una de cada quatre persones participants havia experimentat el sensellarisme per primera vegada abans dels 30 anys.

En comparació amb les persones que van començar a viure aquesta situació durant l’edat adulta, les que ho van fer durant la joventut havien experimentat períodes de sensellarisme més llargs i un nombre més elevat d’episodis. També presentaven una exposició significativament superior a experiències adverses durant la infància i l’adolescència, com ara problemes econòmics i residencials familiars, violència dins la llar, abús físic o sexual, consum de substàncies per part dels progenitors, abandonament, expulsió de la llar o fracàs escolar.

Aquestes trajectòries d’adversitat es mantenien durant l’edat adulta. Les persones amb un inici més precoç del sensellarisme presentaven més problemes de salut mental, més simptomatologia depressiva i ansiosa, un consum més problemàtic de drogues i una prevalença més elevada d’intents de suïcidi. Malgrat aquestes necessitats, també havien utilitzat menys els serveis sanitaris durant l’últim any.

Els resultats assenyalen que el sensellarisme juvenil no es pot entendre únicament com una problemàtica individual. L’acumulació d’adversitats des de les primeres etapes de la vida posa de manifest possibles mancances dels sistemes socials, educatius, sanitaris i de protecció a l’hora d’atendre infants, adolescents i famílies en situacions de vulnerabilitat.

Els autors defensen la necessitat d’enfortir les polítiques preventives, detectar precoçment les famílies i els joves en risc i desenvolupar serveis adaptats a les seves necessitats. També destaquen la importància de garantir l’accés a l’habitatge, incorporar una atenció informada pel trauma i reforçar les intervencions en salut mental, prevenció del suïcidi i reducció de danys.

L’article és d’accés obert i va ser publicat en línia el 10 de juliol de 2026.