Des que es va originar als Estats Units, #MeToo s'ha estès per tot el món, donant lloc a la campanya mundial contra la violència sexual més potent i estesa de la història. El març de 2019, dones mexicanes van crear comptes de Twitter i hashtags per compartir les seves experiències d'agressions sexuals en llocs de treball i escoles, en un país on gairebé onze dones són assassinades cada dia. La campanya #MeToo va ser intensa i breu. Va ser tendència a finals de març de 2019, però a mitjans d'abril l'interès per ella havia caigut en picat. Aquest article examina com el hashtag depenia dels esforços de les activistes per tal de construir una comunitat afectiva per a la divulgació de l'assetjament sexual. A partir de les veus dels participants, aquest estudi argumenta que tot i que les activistes van ser capaços de manejar el treball afectiu per resoldre col·lectivament els problemes urgents sorgits dins de la campanya, no van poder suportar la reacció que va seguir després del suïcidi d'un famós músic de rock, després de ser acusats de delicte sexual. Des de la perspectiva de la teoria dels moviments socials, #MeToo es caracteritza com a acció directa digital que forma part del repertori de protesta de les multituds feministes.

Guiomar Rovira-Sancho (2023) Activism and affective labor for digital direct action: the Mexican #MeToo campaign, Social Movement Studies, 22:2, 145-162, DOI: 10.1080/14742837.2021.2010530