Presentació de les pautes bàsiques per dissenyar i elaborar un text acadèmic i per exposar-lo en una presentació oral (sistemes i eines per a la correcció de la llengua catalana oral). Anàlisi d'un seguit d'eines (gramàtiques, diccionaris, atles, corpus lexicogràfics, corpus textuals, etc.) que resulten fonamentals a l'hora de fer una estudi de la llengua catalana i castellana, tant des del punt de vista sincrònic com diacrònic.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
El seminari s'estructura en dues parts. La primera, de caràcter eminentment pràctic, aspira a presentar un panorama general del treball al món editorial actual, per la qual cosa s'introduirà els alumnes en algunes de les feines fonamentals d'aquesta activitat, com la correcció, la revisió o la maquetació de textos. La segona part se centra en els problemes de transmissió i edició dels textos literaris a través dels mètodes de la crítica textual, i inclou nocions elementals de paleografia, codicologia y bibliografia material.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió de les diferents temàtiques ambientals. Fer conèixer a l’alumnat documents de característica i procedència diversa: lleis, ordres, decrets, ordenances, plans, cartes, informes vinculants o no vinculats, etc.., a partir de l’anàlisi de temàtiques i casos d’estudi concrets per conèixer l’aplicació de les politiques mediambientals de les institucions, a nivell internacional o local, que en tenen competència. Saber interpretar adequadament tots aquest documents amb esperit crític i saber la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta en relació a la diversitat que engloba la temàtica ambiental i territorial.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Lectures de G.W.F. Hegel: Fenomenologia de l'esperit
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Sobre el realisme. Realisme metafísic i realisme polític.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a la bioètica
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Identitat Personal
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El pensament presocràtic
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents.
50%
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat. Estudi del mètode etnogràfic i la seva rellevància en les Ciències Socials. Anàlisi de textos etnogràfics contemporanis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatura és estudiar la història econòmica mundial del segle XX i, molt especialment, el procés de desenvolupament experimentat per les economies europees durant el segle passat. Es pretén estimular la reflexió i l'anàlisi crítica sobre alguns dels problemes més rellevants de les transformacions econòmiques del món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'Art del retaule. Introducció al món de la retaulística a la Catalunya de l'època moderna (art i creences): des dels primers renaixentismes durant el primer terç del segle XVI fins a l'extinció dels retaules en fusta policromada (principis del segle XIX).
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Recorregut al voltant d’un ventall ampli de casos i accions d’activació i difusió d’art iber i romà des de col·leccions i museus. Espoli, col·leccionisme i experiències museològiques vinculades a aquests patrimonis seran exposats i debatutss a classe.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi dels moviments, tendències i artistes de l'art contemporani universal des dels anys 50 fins a l'actualitat, en totes les seves manifestacions artístiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El curs analitza l'entrada de lo virtual a l'escena contemporànea a través del cyborg sonor presentat a Vocaloid Opera The End (2012). Aquesta és una òpera multimedia del compositor Keiichiro Shibuya protagonitzada per la cantant virtual Hatsune Miku, ídol virtual de la cultura pop.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En els grans conjunts monumentals de l'Edat Mitja es van consumar les primeres experiències d'integració artístiques del món occidental. Les grans fàbriques tants religioses com civils, urbanes o rurals, expressen a través de la seva arquitectura la significació de les institucions que acullen. Els programes visuals desplegats en l'interior dels seus diferents àmbits posen de manifest els interessos, aspiracions, espiritualitat i ideologia de comunitats religioses, reis o nobles.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El seminari abordarà diversos aspectes de la llengua catalana relatius a la seva formació, a les formalitzacions històriques que en podem documentar, a les formes lèxiques i gramaticals que n'han perviscut en els documents escrits antics i en les diverses varietats dialectals que existeixen.
Aquest tipus de coneixements de caràcter gramatical i filològic, que abasten la gramàtica històrica, l'etimologia i l'onomàstica, la dialectologia i el comentari filològic, amb prou feines tenen cabuda dins les assignatures obligatòries d'història de la llengua catalana que es cursen en la titulació.
La intenció és, per tant, que aquest seminari optatiu, que s'impartirà biennalment, sigui el marc on es puguin treballar d'una manera teòrica però també, i sobretot, pràctica aquestes qüestions, amb la finalitat d'obtenir-ne una visió de conjunt i de copsar-ne la utilitat per a un especialista de la llengua i de la literatura catalanes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos narratius en prosa de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Prosa medieval: 1 d'octubre-4 de desembre del 2019
Prosa moderna: 9 de desembre del 2019-24 de febrer del 2020
Prosa contemporània: 26 de febrer-28 de maig del 2020.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Les pràctiques externes tenen com objectiu el fet que l’estudiant pugui aplicar els coneixements teòrics i metodològics adquirits al llarg del grau en les tasques que desenvolupen una sèrie d’empreses que treballen en diferents àmbits relacionats amb la llengua i la literatura castellanes, entre d’altres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
S |
Aanual |
Primer bloc: Estudi de les variants lingüístiques de l'espanyol (característiques de les variants constitutives i substitutives)
Segon bloc: Morfologia lèxica i variació: una perspectiva diacrònica (Sincronia i diacronia de la formació de paraules)
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Estudi de diferents obres i moviments de la literatura espanyola.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |