|
Introducció a les arts visuals i l’arquitectura del Renaixement a Europa a través d’una mirada panoràmica En fil conductor consistirà en el seguiment del procés de gestació d’un nou paradigma per a les arts en diverses corts italianes del segle XV i sobre la difusió i la variada assimilació d’aquest nou model de la teoria i la pràctica de les arts visuals i l’arquitectura a la resta d’Europa des de finals del segle XV i durant el segle XVI. Es mostraran els centres artístics, les idees i els autors més rellevants, examinant-los en el seu context històric i cultural particularment en la seva connexió amb l’espectacular fenomen de l’Humanisme. Els objectes, les idees i els autors s’analitzaran des d’un ampli ventall metodològic i crític pensant en enriquir l’alumnat en les competències decisives per a la història de l’art: historiografia, anàlisi de les tècniques, dels llenguatges, les temàtiques, els gèneres, les funcions, la recepció, la cultura visual i les lectures comparatives. L’alumnat dialogarà amb una època apassionant, sigui per la naturalesa dels seus episodis artístics, sigui per la transcendència que el codi artístic del renaixement ha tingut per la naturalesa de la h
|
OBobligatòria |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi general de la història de l’art al llarg del segle XIX, en el període comprès entre la Revolució Francesa i l’any 1900. L’assignatura es centra principalment en l’art europeu, tenint en compte el context en el que es situa la nostra universitat, i tracta les disciplines artístiques principals: pintura, escultura i arquitectura, amb una atenció singular també a la fotografia i l’urbanisme. El plantejament de l’assignatura és cronològic; després d’una introducció sobre la el Rococó i la Il·lustració, es tracten els principals moviments artístics del període: neoclassicisme, romanticisme, realisme, impressionisme, simbolisme i art nouveau. Es presenten una sèrie d’artistes seleccionats en l’obra dels quals es manifesten de forma més clara els trets més identificables de cada moviment. Es posa especial atenció en les institucions i estructures que caracteritzen el període, per facilitar la comprensió de l’evolució de l’activitat artística (les acadèmies, el Saló, el naixement de les galeries d’art,...), i també a la dimensió de gènere, presentant les dones artistes més importants de l’època i assenyalant qüestions relatives a la iconografia o al mecenatge.
|
OBobligatòria |
6 |
A |
1primer semestre |
|
Introducció a les arts visuals i l’arquitectura de l’època del Barroc a Europa i a les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII. Es presentaran els centres artístics i els autors més rellevants, examinant-los en el seu context històric i cultural: les monarquies absolutistes, l’Església de la Contrareforma, la República neerlandesa, els principats protestants, els processos de colonització, etc. Es dedicarà una gran atenció mostrar aquesta època com un temps de convivència de tendències artístiques molt diverses i caracteritzades. Els objectes, les idees i els autors s’analitzaran des d’un ampli ventall metodològic i crític pensant en enriquir l’alumnat en les competències decisives per a la història de l’art: historiografia, anàlisi de les tècniques, dels llenguatges, les temàtiques, els gèneres, les funcions, la recepció, la cultura visual i les lectures comparatives. A més de propiciar el desenvolupament dels sentits crítics de l’alumnat s’impulsarà el seu pensament analític i les seves habilitats comunicatives. Finalment, es proposarà una reflexió sobre l’impacte d’aquest gran cicle al llarg de la història i fins al món actual.
|
OBobligatòria |
6 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi general de la història de l’art al llarg de la primera meitat del s. XX, en el període comprès entre el tombant del segle i el final de la IIª Guerra Mundial. L’assignatura es centra principalment en l’art europeu, tenint en compte el context en el que es situa la nostra universitat, tot i que manté una mirada àmplia cap a les activitats que tenen lloc en altres espais. Es tracten les disciplines artístiques principals: pintura, escultura i arquitectura, però també s’introdueixen nocions relatives a altres tècniques més noves, com la fotografia o el cinema, i a la progressiva multimedialitat del període estudiat. El plantejament de l’assignatura és cronològic; es comença tractant el que anomenem post-impressionisme, per passar després a tractar els principals moviments d’avantguarda del període: Expressionisme, fauvisme, cubisme, futurisme i els inicis de l’abstracció pel que fa a les primeres avantguardes; i les avantguardes russes, el neoplasticisme, el dadaisme i el Surrealisme, la nova figuració i la Bauhaus i l’arquitectura moderna, pel que fa al període de les segones avantguardes.
|
OBobligatòria |
6 |
A |
2segon semestre |
|
És una matèria indispensable en la formació de l'historiador de l'art, atès que permet obtenir un coneixement de les diferents teories i metodologies d’anàlisi de l’obra d’art. Proporciona als estudiants les eines conceptuals indispensables per introduir-se al terreny de la reflexió teòrica sobre allò que, al llarg de la tradició occidental, s'ha visualitzat com a “obra d'art”. Partint dels tres règims d'identificació de les arts a occident: el règim de les imatges, el règim mimètic i el règim estètic, es desenvolupa especialment el darrer, que és el que encara regeix, amb tots els matisos, la disciplina de la història de l'art. Es desglossen les tres grans qüestions que han estat motiu de la reflexió teòrica artística: què és una obra d'art, qui és l'artista i quina relació hi ha entre art i veritat.
|
OBobligatòria |
6 |
A |
1primer semestre |