Disciplines lingüístiques. L'estudi del llenguatge i de la gramàtica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Llatí (3102G00020)
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
IMPORTANT: Per fer aquesta assignatura, és imprescindible haver cursat i aprovat abans l'assignatura Teoria de la Literatura. Els continguts de Teoria de la Literatura es donen per sabuts per poder fer Crítica Literària.
Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi dels autors més importants de la literatura llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana
Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
-Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen a la llengua dels mitjans de comunicació. -Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que postren. -Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació. -Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
ASSIGNATURA GÈNERE, SOCIETAT I CULTURA
Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere.
Les classes d'aquesta assignatura seran fetes en castellà.
ASSIGNATURA GESTIÓ CULTURAL
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
Les classes d'aquesta assignatura seran en fetes en català.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.
Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs.
Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.
Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Aquesta assignatura té com objectiu analitzar els espais de muntanya des d'una aproximació socio-ecològica, per a poder gestionar-los des d'una perspectiva integrada. Un sistema socio-ecològic fa referència a les interrelaciones entre una unitat biofísica (clima, relleu, vegetació, fauna...) i els actors socials que hi intervenen. També s'analitzaràn els factors de canvis ambientals, socio-econòmics, culturals i polítics a que estan sotmesos els sistemes socio-ecològics de muntanya i com aquests sistemes responen.
Amb aquest objectiu es combinaran els coneixements de la Geografia Física (climatologia, geomorfologia, biogeografia...) amb els de la Geografia Humana (demografia, estudis econòmics, anàlisi d'actors socials...), així com altres àrees de coneixement integradores (serveis ecosistèmics, anàlisi del paisatge...).
Al final de l'assignatura, s'espera que l'alumnat sigui capaç d'entendre un espai de muntanya concret i aportar-hi solucions de gestió per a millorar tant els ecosistemes que el formen com el benestar de la societat que hi viu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L’assignatura té com objectiu principal descriure l’evolució, els fonaments teòrics i els instruments pràctics en que es fonamenta la gestió dels espais naturals amb una molt especial atenció als espais naturals protegits. En primer lloc s'estudia l’evolució del marc legislatiu i conceptual que ha estat la base de la gestió dels espais naturals. En segon lloc es donen a conèixer els instruments que s’utilitzen per la seva gestió i s’exposen els distints planejaments sectorials (ús públic, fauna, boscos, agricultura i ramaderia…). Un bloc es dedica a la qüestió del turisme en els espais protegits i la gestió de l'ús públic. Finalment en tercer lloc s’estudien les polítiques de connectivitat entre espais naturals i l’avaluació dels espais naturals, tant de forma individual com en el cas de les xarxes.
Algunes de les sessions aniran a càrrec de reconeguts professionals de l’àmbit de la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.
També es contemplen dues sortides de camp: Parc Natural del Cap de Creus (1 dia / OBLIGATÒRIA) i Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (2 dies / OBLIGATÒRIA).
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya, en particular, i d'Espanya, com a conjunt, tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'assignatura introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Pensament geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle XIX i la dècada del 1950 del segle XX. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada del 1950 i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de la globalització i els seus efectes en l'escala local. Es realitza una intoducció als conceptes bàsics i als models clàssics, i es mostra l'evolució històrica dels sistemes econòmics. Es descriu els mecanismes de la globalització en diferents ámbits (producció, transports, finances) i es treballa en els processos de desenvolupament local. Finalment, es reflexiona sobre alternatives econòmiques basades en la sostenibilitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura planteja una aproximació múltiple a l’estudi de la població. Des d’una perspectiva instrumental forneix els coneixements bàsics de l’anàlisi demogràfica i el planejament socio-territorial. Aborda així mateix l’estudi de la distribució i la situació actual de la població a escala mundial, espanyola i catalana, la seva estructura i els processos de permanència i canvi, fent especial èmfasi en l’anàlisi de les causes i conseqüències de les desigualtats. Des de la perspectiva teòrica es fa un repàs a les principals teories sobre la població, mostrant els contextos als quals responen i les conseqüències que se’n deriven en les pràctiques culturals, econòmiques, socials i polítiques. A l'assignatura també es dedicarà un apartat a l’estudi de la mobilitat de la població i, més especificament, dels moviments migratoris, qüestions, totes elles, de gran actualitat dins i fora les nostres fronteres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció al pensament de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitjana. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats relacionats amb ells.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Filosofia avui
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi i discussió de temes centrals en la tradició filosòfica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi i discussió de temes bàsics en la tradició metafísica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Contrastació d'hipòtesis. 2. Causalitat. 3. Lleis naturals. 4. Explicació científica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs farem una introducció a la filosofia política a partir de la lectura d'algunes de les obres més importants del pensament polític occidental.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Estudi sistemàtic dels principals problemes de l'estètica en el context de la filosofia contemporània. 2. Introducció a l'obra d'autors clàssics de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció a la filosofia alemanya contemporània
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari d'alguns textos fonamentals de la filosofia política contemporània
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'objectiu d'aquesta assignatura és presentar la filosofia del jove Wittgenstein a través de l'anàlisi del Tractatus logico-philosophicus
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Determinisme, lliure albir i responsabilitat moral.
Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies entorn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general, un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que condicionen les nostres accions. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, per tant, mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, el determinisme és una hipòtesi empírica sobre el món, de manera que la seva plausibilitat ha de ser confirmada o refutada per la ciència amb els seus procediments inductius. No podem saber a priori si la hipòtesi determinista és vertadera o si és falsa. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte tan fonamental de les nostres pràctiques i de les nostres vides pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica. Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que l'acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició recull, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat per la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que de fet va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat del determinisme amb el lliure albir i, consegüentment, amb la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant perquè pugui ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme, i han apuntat una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Nietzsche
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Història de les societats aborigens americanes
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
lectures en català 40 %
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valor però diferents.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Descripció i anàlisi de les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des de l'epipaleolític fins l'inici de l'edat del ferro.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la Història de l'Art de l'època del Renaixement, especialment centrada en Itàlia, el focus d'irradiació de la revolució renaixentista però atenta als efectes que provocà en altres centres de l'avantguarda artística europea.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la Història de l'Art a Europa, en els seus diversos aspectes, des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
A través de l'exercici de la lectura atenta del Naixement de la tragèdia de Nietzsche i de L'origen de l'obra d'art de Heidegger, que permeten abraçar, des de Grècia fins a mitjans del segle XX, un arc molt ample de temps de la nostra tradició occidental, es pretén introduir als estudiants de història de l'art en el coneixement i la reflexió de tres qüestions teòriques fonamentals:
1.- què és l'art, com són els seus signes.
2.- qui és l'artista, quines són les condicions del seu fer.
3.- quina relació hi ha entre l'art i la veritat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi general de la història de la música occidental des del Barroc, tot atenent als estils musicals i als seus contexts de producció i recepció.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Art Romà
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, els papers dels promotors i els artistes, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria dels autors més avantguardistes, les obres de major vigor creatiu, però també els processos d'incorporació de la plàstica dels diversos territoris de la corona als canvis del codi de representació divulgat des de la Itàlia del Renaixement, o de seguiment i adaptació creativa o artesanal de les avantguardes europees.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Assignatura centrada en l’anàlisi i la producció dels discursos generats al voltant del fet artístic en la contemporaneïtat. A partir de la fonamentació teòrica i de la lectura i el comentari de textos, s’estableixen les principals perspectives sobre les quals s’ha escrit i s’escriu la Història de l’Art. Amb aquestes premisses, es plantegen i es practiquen els principals tipus de discursos i metodologies amb els quals s’intenta explicar l’art i la seva història.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura de tècniques artístiques pretén proporcionar als estudiants de història de l'art les eines bàsiques per identificar els procediments pràctics que impliquen les tècniques del dibuix, del gravat, de la pintura, de l'escultura i de la fotografia en les obres d'art dels segles XIX, XX i XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introduir l'alumne en la gestió cultural. Aprofundir en la gestió del Patrimoni Cultural. Establir el marc referencial de les tendències internacionals en la gestió del Patrimoni Cultural. Models de gestió. Espanya i les comunitats autònomes. La gestió de les infraestructures culturals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les diferents modalitats dels usos del patrimoni cultural. Prèvia introducció dels usos més històrics del patrimoni, es visionaran els seus sentits més estrictament actuals, social, pedagògic, científic,documental, identitari, simbòlic i paisatgístic. D'aquesta manera, l'assignatura busca casar i posar èmfasi en l'anàlisi fresca i actual dels usos més estesos del patrimoni cultural amb la preparació professional de l'alumne en aquest terreny.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió dels temes més rellevants en relació a les qüestions d'art i gènere, així com de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX. S’exploraran els diversos mitjans artístics (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performance) i allò que singularitza les dones en el món de la creació contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Art i artistes a l'Europa Moderna. El món de Goya. Recorregut per les principals manifestacions artístiques i culturals de l'Europa del segle XVIII. Aproximació a l'obra i el temps de Francisco de Goya en el marc general de la Il·lustració.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Anàlisi de l'església medieval com imaginarium. Explorarem la seva imatgeria per fora (façanes, portades) i per dins (pintures en murs i voltes, mobiliari) i la interpretarem dins del seu context funcional, marcat per litúrgia i devoció, des del punt de vista de la mirada medieval.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Paisatges sonors del neoliberalisme. L'assignatura té com a objectiu analitzar aquesta pràctica artística contemporània en la seva relació amb la pràctica social i política. A través de les obres d'artistes i pensadors contemporanis s'establiran els vincles entre el paisatge sonor, l'economia i l'ecologia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El subtítol de l'assignatura en defineix el contingut per al curs 2018-19:
INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE L'OBRA ARTÍSTICA D'ANTONI TÀPIES.
Durant el curs s'abordaran les etapes més significatives de l'obra artística d'Antoni Tàpies, s'analitzaran alguns dels seus treballs més rellevants, es contextualitzarà la seva pràctica artística en el seu marc històric i cultural i es treballaran alguns dels seus textos publicats més importants.
L'obra d'Antoni Tàpies es prendrà com a cas d'estudi per a una hermenèutica de l'obra d'art a partir de diverses metodologies historiogràfiques d'anàlisi.
S'analitzarà, també, la recepció de la seva obra i les interpretacions codificades del seu significat a través dels models crítics de referència, i s'avaluarà també la importància de les exposicions de la seva obra a través dels exemples més influents i paradigmàtics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Cultures artístiques del món. Iconografia i religions del món clàssic
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana medieval
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es posarà una atenció especial, així mateix, en els elements constitutius de l'idioma, a partir d'un resum de la història total del català, des dels orígens fins a l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània de la llengua. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura es presentaran les línies generals més rellevants de la història de la llengua catalana contemporània, tenint en compte les aportacions de la història cultural i sociopolítica. Aquesta presentació se situarà en el marc general dels principals processos sociolingüístics de les llengües occidentals, tals com la codificació o la institucionalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
S'analitzaran els sons i els fenòmens segmentals i suprasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats amb la pronunciació, els usos lèxics, la morfologia i la sintaxi en els discursos orals i escrits. Es tindran en compte els marcs dialectals i els models estàndard, i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari dels millors textos narratius breus en vers i en prosa des de l'edat mitjana fins als nostres dies, és a dir des de "La faula" de Guillem de Torroella o els exemples de Francesc Eiximenis als contes de Quim Monzó o Sergi Pàmies, passant pels de Víctor Català o Mercè Rodoreda.
1. Literatura medieval (Xavier Renedo/Miriam Cabré): 28 set-9 des
2. Literatura moderna (Pep Valsalobre/Albert Rossich): 9 des-10 març
3. Literatura contemporània (s. XIX-XX) (M. Casacuberta):18 març-21 abril
4. Literatura contemporània (s. XXI) (Xavier Pla)
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
La asignatura tiene como objetivo fundamental que el estudiante obtenga las nociones básicas de literatura española contemporánea, para poder reconocer sin problemas, y en sus diversos géneros, los movimientos literarios de las letras españolas del siglo XX y lo que va del siglo XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
B |
1primer semestre |
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En esta asignatura se presentan las bases del análisis gramatical con el fin de que el estudiante identifique las unidades básicas de la gramática del español, conozca la estructura sintáctica de la oración simple y sea capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos.
En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Sintaxi de les oracions subordinadas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, i la composició.
En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, y la composición.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de l'origen i evolució de la llengua espanyola en diferents tipus de textos (grafies, fonètica, morfologia i lèxic), amb especial atenció als estudis gramaticals i diccionaris de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |