1. UNITAT DE CONEIXEMENT 1. Anatomia, desenvolupament, organografia microscòpica i fisiologia de l'aparell cardiovascular.
- COR
Descripció gral aparell cardiovascular.
Morfologia general del cor i relacions.
Morfologia externa del cor.
Morfologia interna del cor.
Descripció valvular.
Raonar la funció de les cambres cardíaques.
Artèries coronàries (descripció + territoris).
Sistema venós del cor.
Innervació i sistema de conducció cardíac.
Pericardi.
Anatomia de superfície del cor.
El cor a les exploracions de diagnòstic per la imatge.
Desenvolupament embrionari del cor.
Identificar i situar les capes histològiques del cor.
Tipus cel·lulars de l'endocardi.
Teixit muscular cardíac vs. Múscul esquelètic i llis.
Estruct. i ultraestruct. cèl. musc.cardíaques.
Discs intercal·lars: identificació, composició i funció.
Identificació endomisi i perimisi i vasos sanguinis.
Unions comunicants i contracció cardíaca.
Cardiocits contràctils, mioendocrins i nodals.
Sistema de conducció del cor: tipus cel·lulars.
Fibres de Purkinje: estructura i localització.
Epicardi parietal i epicardi fibrós.
Potencial d'acció del miocardi.
Ca++ i acoblament electromecànic.
Contracció del múscul cardíac.
Característiques mecàniques del miocardi.
Determinació de l'activitat elèctrica del cor.
Situació dels electrodes a l'ECG.
Relació ECG amb canvis posturals i ventilatoris.
Interpretació bàsica de l'ECG.
Ones de l'ECG.
Càlcul de l'eix i freqüència cardiaca a l'ECG.
Explicar el cicle i els sorolls cardíacs.
Relació cicle cardíac - fonocardiograma i ECG.
Precarga i postcarga.
Cabal cardíac i fracció d'ejecció.
Regulació funció cardíaca: mec. intrínsecs i extrínsecs.
Control nerviós i humoral de la funció cardíaca.
- SISTEMA VASCULAR.
Circulació sistèmica vs circulació pulmonar.
Tronc pulmonar (trajecte, relacions i terminals).
Artèria aorta (traj, rel, col·lat i terminals).
Troncs supraortics.
Sistema venós cava.
Sistema venós àziga.
Anatomia radiològica dels grans vasos.
Desenvolupament embrionari dels arcs aòrtics.
Detallar les capes de la paret vascular.
Estructura de l'endoteli i làmina pròpia.
Característiques de l'endoteli segons regions del fons vascular.
Túnica mitjana i propietats mecàniques dels vasos.
Artèries elàstiques vs. artèries musculars.
Artèries vs. venes.
Aorta vs. artèries elàstiques.
Vena cava vs. vènules.
Estructura histològica dels capilars.
Sistemes arterial i venós: característiques funcionals bàsiques.
Pressió hidrostàtica, flux sanguini i capacitància-distensibilitat.
To arterial.
Pressió arterial: sistòlica, diastòlica, diferencial i mitja.
Factors que influeixen en el flux i pressió arterial.
Saber determinar la pressió arterial.
Funcionament dels sistemes capil·lar, venós i limfàtic.
Sistemes de control del flux i pressió arterial.
Funcionament de la circulació coronària.
2. UNITAT DE CONEIXEMENT 2. Anatomia, desenvolupament, organografia microscòpica i fisiologia de l'aparell respiratori, regió mediastínica i sistema limfàtic.
Descripció general (constitució, situació i funció).
Sistematitzar la via aèria.
Morfologia fosses nasals.
Caracteristiques mucosa nasal i rinoscòpia bàsica.
Morfologia i esquelet de la laringe.
Sistematitzar l’aparell motor de la laringe.
Característiques mucosa laríngia/laringoscòpia bàsica.
Morfologia i relacions tràquea i bronquis principals.
Sistematitzar divisió bronquial.
Morfologia dels pulmons.
Disposició del pulmó i relacions.
Hili pulmonar dret i esquerre.
Definir segmentació broncopulmonar i raonar aplicació.
Vascularització i innervació pulmonar.
Morfologiade la pleura. Comprendre l'espai pleural.
Anatomia radiològica via aèria / pulmó.
Desenvolupament embrionari de l'arbre tràqueo-bronquial.
Definir regió mediastínica.
Sistematitzar topogràficament la regió mediastínica.
Situar les estructures del mediastí.
Definir sistema limfàtic.
Sistematitzar el drenatge limfàtic.
Descriure el conducte toràcic.
Paper del sistema limfàtic en la patologia oncològica.
Organització estructural conductes, vasos i capil·lars limfàtics.
Vasos limfàtics vs vasos sanguínis.
Organització estructural timus: càpsula, escorça i medul·la.
Tipus cel·lulars de l'escorça i medul·la tímiques.
Elements de la barrera hematotímica.
Organització estructural ganglis limfàtics: càpsula, escorça, paraescorça i medul·la.
Distingir entre nòduls limfoides primaris i secundaris.
Sistematitzar irrigació sanguínia i limfàtica dels ganglis limfàtics.
Organització estructural de la melsa.
Sistematitzar irrigació melsa.
Distingir entre polpa blanca i polpa roja.
Organització estructural polpa blanca i polpa roja.
Organització histològica del sistema respiratori.
Estructura mucosa olfactòria.
Components cel·lulars de la mucosa nasal.
Histologia de l'estructura traquio-bronquial.
Diferenciar entre plec vestibular i plec vocal.
Comparació histològica entre bronqui i bronquíol.
Diferències entre bronquíol terminal i bronquíol respiratori.
Caract estructurals i ultraestructurals epiteli respiratori.
Histologia del tabics alveolars.
Diferències estructurals i funcionals entre neumòcits I i II.
Identificació de macròfags alveolars.
Histologia de les pleures.
Explicar la ventilació pulmonar.
Concepte de resistències pulmonars. Factors que influeixen.
Elasticitat i distensibilitat pulmonar i factors que influeixen.
Pleures i cicle ventilatori.
Mètodes d'avaluació de la funció ventilatòria.
Volums i capacitats pulmonars.
Mesurar els volums pulmonars i calcular les capacitats pulmonars.
Explicar VEMs, FVC i relació VEMS-FVC.
Patrons ventilatoris.
Concepte de volum per minut respiratori i variacions.
Concepte d'espai mort anatòmic i funcional. Funcions.
Circulació pulmonar i control del flux sanguini pulmonar.
Relació ventilació-perfusió en el sistema pulmonar.
Mecanismes de difusió alveolo-capilar i factors implicats a l'intercanvi.
Mecanismes de transport d'O2 i CO2 a la sang.
Corba de dissociació de l'Hb. Factors que la modifiquen
pCO2, ventilació alveolar i CO2 espirat.
Intercanvi de gasos als teixits i factors implicats.
Ventilació pulmonar i equilibri àcid-base.
Centres reguladors de la ventilació pulmonar.
Factors que controlen el ritme respiratori.
Regulació humoral i nerviosa de la ventilació pulmonar.
3. UNITAT DE CONEIXEMENT 3-4. Anatomia, desenvolupament, organografia microscòpica i fisiologia del sistema digestiu.
Constitució, situació i funcions generals. Òrgans integrants
Sistematitzar els segments del tub digestiu.
Morfologia, límits, espais i contingut de la cavitat bucal.
Morfologia de la dent, tipus i distribució en edats.
Descripció glàndules salivals.
Morfologia i funció de la faringe.
Relacions faríngies i descripció estructures branquiògenes.
Distribució vascular i nerviosa de la faringe.
Morfologia i constitució de l'esòfag.
Raonar funció de la musculatura esofàgica i trastorns.
Vascularització i innervació de l’esòfag. Relació amb fetge.
Detallar les relacions de l’esòfag.
Cavitat abdominal i peritoni; espais segons desenvolupament embrionari.
Morfologia, constitució, vascularització i innervació de l'estómac.
Transcavitat dels epiplons: límits i comunicacions.
Duodepàncrees: descripció, relacions.
Anatomia de l'aparell digestiu en les exploracions per la imatge.
Descriure l'estructura histològica del llavi.
Histologia del paladar dur / paladar tou.
Estructura histològica de la llengua.
Disposició de les papil·les gustatives, distinció i histologia.
Estructura histològica de la geniva i la dent. Desenvolupament de la dent.
Histologia de les glàndules salivals: classificació i localització.
Identificació de les capes del tracte digestiu.
Túniques de l'esòfag i relació amb la seva funció.
Estructura histològica de la unió esofagogàstrica.
Estructura histològica de l'estómac. Esfínter pilòric.
Elements citològics i glandulars de la capa mucosa de l'estómac.
Porció exocrina/endocrina del pàncress. Acins pancreàtics (histologia).
Identificació i descripció dels conductes excretors pancreàtics.
Localització del plexe de Meissner i Auerbach.
Citología del sistema enteroendocrí.
Morfologia general del fetge.
Disposició del fetge en la cavitat abdominal i relacions.
Identificar els elements de l’hil hepàtic.
Vascularització i innervació hepàtica. Sistema portocava.
Via biliar, origen i el significat funcional.
Morfologia, constitució, vascul i innerv melsa.
Espai supramesocòlic: constitució i relacions.
Morfologia i constitució del budell prim.
Medis de fixació peritoneals del budell prim.
Vascularització i innervació budell prim raonant les relacions amb els mesos.
Morfologia, constitució, parts i recobriment peritonial del budell gros.
Relacions topogràfiques del budell gros.
Definir la unió ileocecal i descriure la seva constitució.
Morfologia, constitució i relacions del recte i canal anal.
Vascularització i innervació budell gros raonant les relacions amb els mesos.
Vascularització segmentaria del recte raonant les seves implicacions.
Espai inframesocòlic i establir la seva compartimentació.
Regions topogràfiques de l’abdomen; projecció visceral.
Punts anatòmics de referència en l’exploració abdominal.
Anatomia radiològica de la cavitat abdominal.
Embriologia de la cavitat bucal i arcs branquials.
Desenvolupament embrionari de la cavitat abdominal, tub digestiu i annexes.
Classificació peritoneal, retroperitoneal i secundàriament retroperitoneal.
Vascularitzación intrahepàtica i la seva estructura histològica.
Estructura dels sinusoides hepàtics i significat funcional. Estrcutura de l'hepatòcit i el seu significat com a cel·lula polaritzada.
Models histològics de la unitat funcional hepàtica
Funcions exocrines i endocrines del fetge i elements histològics responsables.
Estructura histològica de la via i la vesícula biliar.
Especialitzacions estructurals de la mucosa intestinal.
Citologia de l'epiteli intestinal: relació localització - funció.
Estructura histològica de les túniques de la paret intestinal
Diferències regionals de la paret intestinal
Elements histològics que participen en els mecanismes de protecció (GALT).
Conèixer l'origen de les diferents secrecions glandulars de l'intestí prim.
Estructura histològica del colon.
Elements histològics que participen en les funcions de l'intestí gruixut.
Estructura histològica de l'apèndix, recte i unió anorectal.
Identificar i explicar els diferents tipus de moviments gastrointestinals, i els mecanismes de control nerviós i humoral.
Explicar el mecanisme i la regulació de la secreció glandular gastrointestinal.
Explicar la composició, funcions i mecanisme de secreció de la saliva, i el seu control nerviós.
Explicar el mecanisme de formació del bolus alimentari, i el reflex de la mastegació i la deglució.
Explicar l’activitat peristàltica de l’esòfag, i la regulació de la motilitat esofàgica.
Explicar el mecanisme de la secreció àcida de l’estómac, i la seva regulació neuro-humoral.
Explicar el mecanisme de la secreció enzimàtica de l’estómac, i la seva regulació neuro-humoral.
Explicar la barrera de protecció de la mucosa gàstrica.
Explicar l’activitat contràctil de l’estómac, els tipus de moviments, i la regulació de la motilitat gàstrica.
Explicar el mecanisme del buidament gàstric i el seu control.
Identificar i explicar les funcions dels diversos components de la secreció biliar.
Explicar el mecanisme de formació de la secreció biliar, i el mecanisme de la regulació de la seva secreció.
Identificar i explicar les funcions dels diversos components del suc pancreàtic.
Explicar el mecanisme de la formació del suc pancreàtic, i el mecanisme de la regulació de la seva secreció.
Explicar la circulació entero-hepàtica i el seu significat funcional.
Explicar les funcions digestives i no digestives en les que participa el fetge.
Explicar el mecanisme de la digestió i absorció intestinal dels carbohidrats de la dieta.
Explicar el mecanisme de la digestió i absorció intestinal dels lípids de la dieta.
Explicar el mecanisme de la digestió i absorció intestinal de les proteïnes de la dieta.
Explicar el mecanisme de l’absorció intestinal d’aigua, electròlits i vitamines.
Explicar el mecanisme d’absorció i secreció a nivell de l’intestí gros.
Explicar el mecanisme fisiològic de la formació del bolus fecal.
Explicar el paper de les bactèries del budell gros en la formació de la femta.
Explicar el reflex de la defecació.
Per a la qualificació del mòdul, el 40% de la nota correspondrà a l'AVALUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ de l'alumne en les sessions ABP, el 20% correspondrà a l'AVALUACIÓ TIPUS ABP, i el 40% s'obtindrà mitjançant l'AVALUACIÓ TEÒRICO-PRÀCTICA.
En l'AVALUACIÓ TEORICOPRÀCTICA, el 25% de la nota correspondrà a l'avaluació teòrica global del mòdul i el 15% a l'avaluació global pràctica.
Per poder aplicar els percentatges d’avaluació i obtenir la qualificació final del mòdul, ÉS NECESSARI que l'alumne obtingui una NOTA MÍNIMA de 5 a cadascun dels tres blocs (avaluació de les sessions d’ABP, examen tipus ABP i avaluació teoricopràctica).
Si no s’obté aquesta nota en algun/s dels blocs es considerarà que l'alumne NO SUPERA el mòdul. En aquest cas pels blocs d’Avaluació Basada en Problemes (examen tipus ABP) i Avaluació Teòrico-Pràctica, l’alumne podrà presentar-se a una AVALUACIÓ de RECUPERACIÓ (dintre del periode que marca el calendari oficial) en la que igualment caldrà que superi, en cadascun dels d’ells, una nota mínima de 5.
L’AVALUACIÓ DE SESSIONS d’ABP NO ÉS RECUPERABLE, donat que és una avaluació continuada de la participació en aquestes sessions que es realitza al llarg del mòdul.
La convocatòria de recuperació només donarà dret a obtenir una qualificació numèrica de 5 a la part suspesa. Al mateix temps, només podran presentar-se a aquesta convocatòria aquells alumnes que, havent realitzat les proves d'avaluació presencials ordinàries del mòdul, no l'hagin superat.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota global de NO PRESENTAT es reserva per aquells alumnes que no hagin vingut a cap de les proves d'avaluació. En cas que un alumne no es presenti a una o més de les proves d'avaluació, tindrà en aquesta/es la qualificació de 0, per tal de poder aplicar els percentatges a la resta de notes del mòdul.
Els objectius de coneixement que l'alumne ha d'assolir durant el mòdul estaran disponibles en la GUIA DOCENT del mòdul que podeu trobar al moodle de l'assignatura. .
Els tallers pràctics d'anatomia es faran a la sala de dissecció i és condició obligada el que l'alumne porti bata i guants, i hagi signat el document de confidencialitat. Al mateix temps, es recomana que els alumnes portin sabates tancades i vestimenta adequada. Es recomanable portar a les sessions taller un atlas fotogràfic d'anatomia.
Organització de les sessions pràctiques de diagnòstic histològic
- Per a la realització de les pràctiques haureu de portar llapís, goma i el guió de pràctiques.
- El guions de practiques per cada una de les unitats de coneixement es penjaran com a material-recurs a cada una de elles.
Les pràctiques d'histologia al laboratori de microscòpia es complementaran amb l'utilització del material de Pràctiques Digitals de Microscòpia: Martín, Valentín; Pascó, Josep. ORGANOGRAFIA MICROSCÒPICA DVD-ROM.
Webs d’interès d’histologia
***Histología en SIU SOM. Facultad de Medicina de la Universidad del sur de Illinois. http://www.siumed.edu/~dking2/index.htm Amb bones definicions conceptuals interactives i esquemes, algunes animacions. Bona col•lecció de diapositives. Preguntes d’autoevalució.
*** Histología Online. Universidad de Medicina y Odontología de New Jersey. Facultad de Medicina Osteopática. http://www3.umdnj.edu/histsweb/ Molt bona. Atlas amb diferents ex de teixits a dif òrgans Micrografies excel•lents. Introd als diferents teixits. Guia d’utilització del MO. Preguntes d’autoevaluació.
(atenció en aquests moments no accessible del tot, només: http://som.umdnj.edu/histology/labindex.html)
*** Microanatomy Web Atlas. University of Texas Medical Branch. http://cellbio.utmb.edu/microanatomy/ Atlas d’histologia normal. Molt complert, detallat en organografia microscòpica. Breu guia d’estudi (més extensa en tx epitelial i biologia cel.lular d’orgànuls). Preguntes d’autoevaluació en interpretació d’imatges i qüestionaris sobre aspectes relacionats.
** Interactive Histology Atlas. University of Oklahoma Health Sciences Center http://w3.ouhsc.edu/histology/ Col.lecció de diapositives amb bona identificació d’estructures i bona organització conceptual.
* Recursos d’histologia i anatomia de la Universitat de Wisconsin.
http://www.anatomy.wisc.edu/teaching.html Bona col.lecció de diapositives. No molt àgil a l’hora de seleccionar-les.
* The JayDoc HistoWeb. The University of Kansas.
http://www.kumc.edu/instruction/medicine/anatomy/histoweb/ Col.lecció de diapositives d’histologia normal amb peus de figura i una breu introducció per cada teixit.
*** La Casilla de Diapositivas Virtuales. Universidad de Iowa.
http://www.path.uiowa.edu/virtualslidebox/ Microscopi virtual molt interessant, amb una bona col.lecció de diapositives d’histologia, organografia microscòpica i histopatologia. És necessari instal•lar Java.
** WebMic and Companion Manual of Histology Exercises. Medical University of South Carolina. http://people.musc.edu/~vslide/webmic/allgspez/WebMicGenOrg.html Microscopi virtual amb col.lecció de diapositives d’histologia bàsica i organogràfica. Com a microscopi virtual faltaria una mica d’agilitat.