1. Adquirir coneixements bàsics en les disciplines que estudien el turisme 6. Recollir i seleccionar informació de manera eficaç i eficient 14. Analitzar i reflexionar sobre la dimensió transversal del turisme i el seu caràcter evolutiu. 18. Analitzar els impactes generats pel turisme 21. Utilitzar la terminologia i el llenguatge dels diversos àmbits turístics
1. Tema 1 Metodologia fonamentalment. Estructures bàsiques de un treball universitari versus activitats . Les fonts acadèmiques. Referències bibliogràfiques i bibliografia: sistema APA 2. Tema 2 Turisme cultural: Definicions i contrast de diferents autors. Tipologies de turisme cultural 3. Tema 3 Cronologia estils artístics : La datació i nomenclatura tradiciona. Nous enfocaments Opus facto 4. Tema 4 Terminologia Arquitectònica fonamental: Tipus d’arquitectura i el seu ús turístic 5. Tema 5 Terminologia Plàstica fonamental: Aspectes formals i Iconografia /iconologia i el seu ús turístic
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Elaboració individual de treballs 5,00 45,00 50,00 Prova d'avaluació 8,00 40,00 48,00 Sessió participativa 44,00 0 44,00 Tutories de grup 8,00 0 8,00 Total 65,00 85,00 150
ALVAREZ SOUSA, A. (1994). El ocio turístico en las sociedades avanzadas. Barcelona: Bosch. Amer, J (2015). La Gestió turística del patrimoni cultural de temàtica religiosa.... Tesi UdG. BALLART, J i JUAN TRESERRAS, J (2001). Gestión del patrimonio cultural. Barcelona: Ariel. BORJA SOLÉ, L. (de) (2002). El consumidor Turístico. Madrid: ESIC. CASTILLO, R. (2002). Turismo cultural. Los estudiantes extranjeros en la Universidad de Granada. Granda: Universidad de Granada. CUENCA, M (1995). "Aproximación al turismo de los estudios de ocio" en Escuela de turismo. . .... Turismo y Tiempo Libre. Actividades, métodos y organización (1995). Bilbao: Universidad de Deusto. KNEBEL, H.J. (1974). Sociología del Turismo. Cambios estructurales en el turismo moderno. Barcelona: Hispano Europea. LANQUAR, L. (2001). Marketing Turístico. Barcelona: Ariel. LATIESA, M.; ÁLVAREX, A. (2000). El turismo en la sociedad contemporánea: diversificación, competitividad y desar. Granada: Urbano. LAVARINI, R. (1998). Sociología del Turismo. Milano: Cooperativa Libraria IULM. MARCH, R. et alters (2005). Tourism Behaviour: travellers' decisions and actions. Wallingford: CABI Pub.. MAZÓN, T. (2001). SOCiología del Turismo. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces. MONTANER, J (1996). Psicolsociología del turismo. Madrid: Síntesis. MOYANO, E.; PÉREZ YRUELA, M. (2000). La Sociedad Andaluza 2000. Córdoba: Instituto de Estudios Sociales de Andalucía. O.M.T. (1998). Introducción al turismo.. Madrid: Organización Mundial del Turismo. PIZAM, A. & MANSFELD, Y. (ED) (1999). Consumer Behaviour in Travel and Tourism. New York: The Haworth Hospitality Press. PRATS, Llorenç (1997). Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel. RUBIO GIL, A (coord.) (2003). Sociología del turismo. Barcelona: Ariel. SAN MARTÍN GARCÍA, J.E. (1997). Psicosociología del ocio y el turismo. Málaga: Aljibe. SWARBROOKE, J. & HORNER, S. (1999). Consumer Behaviour in Tourism. Oxford: Butterworth Heinemann. VIDAL, DOLORS et alters (2002). Cultura y turismo. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona. WILLIAMS, S. (ED) (2004). Tourism: critical concepts in the Social Science. London - New York: Routledge. Conceptes d'Art. Recuperat , a http://xtec.es/~jbuxader/historia/socials/art1.htm (conceptos de arquitectura. C Imagens i pintura. Recuperat , a http://www.artchive.com/ (para buscar imágenes de pintura. English) Gaudí i el Modernisme . Recuperat , a http://www.gaudiallgaudi.com/E0000.htm ( Gaudí y el Modernisme Castelano, català El poder de la palabra. Recuperat , a http://www.epdlp.com/ (el poder de la palabra, parece una secta pero tiene mucha Art History. Recuperat , a http://witcombe.sbc.edu/ARTHLinks.html (muy buen texto y buenas imágenes. Englis Building and Structure Galleries. Recuperat , a http://www.cupola.com/bldgstr1.htm (imágenes de arquitectura, no son de gran cal G R E A T B U I L D I N G S C O L L E C T I O N. Recuperat , a http://www.greatbuildings.com/ (imágenes y texto de arquitectura. Muy útil las l Bibliografía sobre patriomonio cultural inmaterial . Recuperat , a http://ipce.mcu.es/MC/PatrimonioInmaterial/formacion/bibliopci.html Famous Artworks exhibition . Recuperat , a http://www.ibiblio.org/wm/paint/ ( imágenes y texto interesantes diversos estilo Revista Pasos. Pasos. Estudios Turísticos. Estudios. ETC. ETC. MAIZTEGUI, C. (2002). Matices y relaciones entre educación del ocio y otros concepeting Turístico. Boletín del Centro de Documentación en Ocio, (23), RUIZ OLABUÉNAGA, J.I. (1994). Ocio y Estilos de Vida. Informe Foessa,, VACHET, D. (1998). Le Processus du comportement d'achat du touriste . Cahiers du Tourisme série C, (94), Costa Soler, R (2014). El patrimoni cultural immaterial a Catalunya. Legislació, actualitat i reptes.... Revista d'etnologia de Catalunya , 39(), Cortés Elía, MA (2014). Inventariar el patrimoni cultural en un mapa . Plecs d'història local , 149 , Paño Yáñez, Pablo (2012). Gestió del patrimoni cultural i participació ciutadana. Pressupostos.... Treballs d'Arqueologia , 18, Richards, G (2001). Desarrollo del turismo cultural en Europa. Estudios Turísticos , 150(), Andamios (2009). EL PATRIMONIO CULTURAL URBANO: IDENTIDAD, MEMORIA Y GLOBALIZACIÓN . Revista de Investigación Social, 6(), Morère et al (2013). Turismo cultural Patrimonio, museos y empleabilidad. Turismo y territorio EOI ,, . Recuperat , a http://www.turismoculturalun.org.ar/pdfs/El_turismo_Cultural_Patrimonio_museos_y Palou Rubio, Saida (2006). La ciudad fingida. Representaciones y memorias de la Barcelona turística . Pasos : revista de turismo y patrimonio cultural , 4(), . Recuperat , a http://www.pasosonline.org/Publicados/4106/PS020106.pdf Barretto (2007). Turismo y cultura. Relaciones, contradicciones y expectativas. PASOS,, . Recuperat , a http://www.pasosonline.org/Publicados/pasosoedita/PSEdita1.pdf Andamios (2009). Bibliografía sobre turismo cultural urbano. Revista de Investigación Social, 6(), . Recuperat , a http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=62815957009 MECD (2011). Turismo Cultural. Guía del lector , 14 , . Recuperat , a http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/servicios-al-ciudadano-mecd/catalogo/cultura/bib Tourism Management (2002). Elsevier. Recuperat, a https://www.journals.elsevier.com/tourism-management UdG (2018). Com citar documents. Sistema APA. Recuperat , a http://www2.udg.edu/biblioteca/Comcitardocuments/tabid/23146/language/ca-ES/Defa
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Activitats Les activitats representen el 40% de la nota. 40 Exàmens/proves Exàmens/proves representa el 60% de la nota. 60
Activitats: 60% (s'ha d'obtenir un mínim de 4 en cada activitat) Examen oral: 40%(s'ha d'obtenir un mínim de 5) Avaluació única i Avaluació contínua: En els dos casos han de fer les mateixes activitats i el mateix examen. La diferència és que els alumnes que no assisteixen regularment a classe (80%) No tindran els beneficis del sistema de portafoli. Les activitats s'han de lliurar en temps i forma. L'assistència és obligatòria i permet fer servir el sistema de portafoli. Sistema de Portafoli: sistema basat en el concepte de millora contínua. L'alumnat ha de mostrar al professor l'activitat ABANS del lliurament definitiu. El professor indicarà les correccions necessàries. Es pot repetir les vegades que es consideri precís. S'estableix un sistema de tutoritzacions per organitzar, controlar, resoldre dubtes i pel lliurament de les activitats. Hi haurà lliuraments parcials, però el concepte de millora continua fa que el lliurament definitiu es faci al final del curs. Les tutoritzacions afavoriran que l'alumnat s'impliqui en la millora contínua i vagi tenint un seguiment detallat a fi de poder resoldre les activitats de forma eficient i que tingui un valor afegit. Ensems s'evita el problema de minvar els esforços al saber-ne les qualificacions abans de la prova de continguts. Les persones que optin per l'avaluació única, no gaudeixen del sistema de portafoli i fan el lliurament al final de curs. Les activitats es faran en grups. Els grups seran formats pel professor. La convocatòria extraordinària és sols per superar/ millorar o fer l'examen oral. No eximeix de la realització de les activitats. Criteris específics de la nota «No Presentat»:Segons normativa de la Universitat de Girona: La qualificació de "No Presentat" exhaureix convocatòria de qualificació als efectes previstos en la normativa de Permanència i progressió en estudis de grau de la Universitat de Girona.
A part del sistema de Portafoli es recomana anar a tutories (presencials o via mail) per aclarir tots els possibles dubtes És responsabilitat de l'alumnat consultar el moodle de l’assignatura amb freqüència (les noves indicacions seran alertades) on hi ha el programa, material de suport, comunicacions, notes...