1. La societat internacional contemporània i les Nacions Unides; la prohibició de l’ús de la força i les seves excepcions; el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides.
2. El sistema de seguretat col·lectiva: el poder discrecional polític del Consell de Seguretat en la qualificació dels fets; l’ampliació del concepte de manteniment de la pau i la seguretat internacional.
3. El capítol VII de la Carta i la creació d’òrgans judicials ad hoc: el Tribunal Penal Internacional per l’ex-Iugoslàvia i les Resolucions 808 (1993) i 827 (1993); el Tribunal Penal Internacional per Ruanda i la Resolució 955 (1994).
4. Les mesures previstes en el sistema de seguretat col·lectiva: les mesures provisionals, les mesures que no impliquen l’ús de la força, les mesures que impliquen l’ús de la força. L’exercici de les accions que impliquen l’ús de la força armada.
5. Les insuficiències del sistema de seguretat col·lectiva i les operacions de manteniment de la pau: la Resolució Unió Pro Pau; les característiques i fonaments de les OMP; les OMP i conflictes concrets; la legítima defensa: noció i característiques; l’operació “Llibertat Duradora” i el marc jurídic de la legítima defensa; les Resolucions 1368 (2001) i 1373 (2001).
6. El sistema de seguretat col·lectiva com a legitimació de l’ús de la força armada per mitjà d’una autorització del Consell de Seguretat: (1) el conflicte armat Iraq-Kuwait i les Resolucions 661 (1990), 665 (1990), 678 (1990) i 687 (1991); (2) la crisi haitiana i la Resolució 940 (1994); (3) la situació de Timor Oriental i la Resolució 1264 (1999); (4) la situació a Líbia i la Resolució 1973 (2011). L’ús de la força al marge de la Carta de les Nacions Unides: (5) la intervenció armada de l’OTAN contra Sèrbia amb motiu del conflicte de Kosovo, la Resolució 1244 (1999) i la convalidació a posteriori pel Consell de Seguretat de l’ús unilateral de la força; (6) L’operació “Lliberat Iraquiana” i les Resolucions 1441 (2002), 1483 (2003) i 1511 (2003) i la formalització de la situació.
7. Autoritzacions a operacions de les Nacions Unides per fer ús de la força en l’exercici de les seves missions: (7) el conflicte del Congo i les Resolucions 161 (1961) i 169 (1961); (8) la situació a Somàlia i la Resolució 794 (1992); (9) el conflicte de Bòsnia i Hercegovina i les Resolucions 836 (1993) i 914 (1994); (10) la situació a Ruanda i la Resolució 929 (1994); (11) el conflicte de Sierra Leone i les Resolucions 1270 (1999) i 1289 (2000).
L’avaluació de l’assignatura serà continuada i es tindran en compte els següents aspectes: exposició oral d’un treball en grup, presentació escrita d’aquest treball i participació a classe.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Aquells alumnes que faltin més d’un dia a classe, no podran optar a l’avaluació continuada. En aquest cas, la seva avaluació consistirà en un treball i un examen final.