1. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL
1.1. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL: Concepte de Protecció de Cultius. Importància, estat actual i objectius de la Protecció de Cultius. Conceptes de dany, interferència i malaltia. Agents nocius pels cultius. Ciències que integren la Protecció de Cultius. Historia. Agricultura sostenible i protecció vegetal.
2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS
2.1. INTRODUCCIÓ A L’ENTOMOLOGIA AGRÍCOLA: Característiques generals dels artròpodes. Tipus de danys. Característiques generals dels grups d’interès agrícola: Insectes i àcars.
2.2. MORFOLOGIA EXTERNA DELS INSECTES: Tegument: estructura, composició, funció. Cap: antenes, ulls i tipus d’aparells bucals. Tòrax: potes, ales i modificacions. Abdomen: apèndixs.
2.3. ESTRUCTURA INTERNA I FISIOLOGIA DELS INSECTES: Sistema muscular. Sistema nerviós i òrgans dels sentits. Sistema digestiu. Sistema respiratori. Sistema excretor. Sistema secretor (endocrí i exocrí).
2.4. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS INSECTES: El sistema reproductor del mascle i la femella: estructura i funcions. Tipus de reproducció. Creixement i desenvolupament postembrionari. Morfogènesi: mecanisme i regulació hormonal. Metamorfosi: tipus. Estadis immadurs: larves, nimfes i pupes.
2.5. ECOLOGIA I CLASSIFICACIÓ DELS INSECTES: Cicle biològic i estacional. Adaptacions estacionals. Polimorfisme. Efecte de l’ambient, conceptes d’integral tèrmica i temps fisiològic. Dinàmica de Poblacions. Regulació de poblacions. Potencial biòtic. Relacions planta-fitòfag. Classificació dels insectes d’interès agrícola.
2.6. CARACTERÍSTIQUES DELS ÀCARS I ALTRES ORGANISMES SUSCEPTIBLES DE SER PLAGA: Característiques generals. Morfologia externa. Alimentació. Reproducció. Desenvolupament. Biologia i Ecologia. Classificació dels àcars d’interès agrícola. Morfologia externa i biologia de: miriàpodes, crustacis, mol•luscs, aus, mamífers (insectívors, rosegadors i altres).
2.7. PLAGUES D’INTERÈS AGRÍCOLA: plagues de fruiters, plagues d'olivera i vinya, plagues de cereals i altres conreus extensius, plagues de cultius hortícoles i patata.
3. AGENTS CAUSANTS D’INTERFERÈNCIES
3.1. MALES HERBES:Concepte de mala herba. Interferència entre les males herbes i els cultius: causes i efectes. Biologia. Característiques ecològiques i dinàmica de poblacions. Classificació de les males herbes. Principals espècies de males herbes.
4. AGENTS CAUSANTS DE MALALTIA
4.1. INTRODUCCIÓ A LA PATOLOGIA VEGETAL: Objecte de la Patologia Vegetal. Concepte de malaltia i patogen. Malalties infeccioses i no infeccioses. Triangle de la malaltia, descripció dels elements. Símptomes i senyals. Postulats de Koch. Mètodes de mostreig i diagnòstic generals.
4.2. PATOGÈNIA: Mecanismes d’infecció del patogen. Mecanismes de defensa de la planta. Resistència vegetal. Bases genètiques de la virulència del patogen i de la resistència de les plantes.
4.3. VIRUS I VIROIDES: Característiques generals dels virus i viroides fitopatògens. Composició i estructura dels virus. Detecció i identificació de virus. Distribució i multiplicació. Transmissió. Simptomatologia. Grups principals.
4.4. PROCARIOTES FITOPATÒGENS: Característiques generals dels bacteris fitopatògens. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia i tipus de malalties. Grups de bacteris fitopatògens.
Característiques generals d’espiroplasmes i fitoplasmes. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia. Grups principals.
4.5. FONGS FITOPATÒGENS: Característiques generals dels fongs fitopatògens. Morfologia, reproducció i estructures reproductores. Biologia. Simptomatologia i tipus de malalties. Detecció i identificació. Classificació i característiques dels principals grups de fongs.
4.6. NEMATODES FITOPATÒGENS I PLANTES PARÀSITES : Característiques generals dels nematodes fitopatògens. Biologia y ecologia. Cicles vitals. Classificació i descripció dels principals grups. Plantes paràsites de plantes cultivades, tipus i biologia. Grups principals
4.7. EPIDEMIOLOGIA I CICLE DE LA MALALTIA: Cicle de la malaltia. Concepte d’epidèmia. Elements d’una epidèmia. Concepte d’inòcul: malalties monocícliques i policícliques. Dispersió del patogen. Supervivència del patogen.
4.8. MALALTIES D’INTERÈS AGRÍCOLA: malalties de fruiters, malalties d'olivera i vinya, malalties de cereals i altres conreus extensius, malalties de cultius hortícoles i patata.
5. MÈTODES DE CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES
5.1. INTRODUCCIÓ ALS MÈTODES DE CONTROL: Objectiu del control. Classificació dels mètodes de control. Mètodes legals: quarantena, passaport fitosanitari, altres disposicions legals. Mètodes mecànics: barreres, altres. Mètodes físics: temperatura, solarització. Mètodes culturals: mesures sanitàries, modificació del laboreig, alteració de la data i densitat de sembra, rotació de cultius, altres. Tipus i mecanismes de resistència. Plantes resistents.
5.2. CONTROL QUÍMIC I. GENERALITATS: Evolució històrica. Generalitats. Formulació. Degradació i residus. Toxicologia. Ecotoxicologia. Legislació. Problemàtica de la utilització de productes químics.
5.3. CONTROL QUÍMIC II. FUNGICIDES, BACTERICIDES, NEMATICIDES I HERBICIDES: Fungicides i bactericides: mecanisme d’acció. Fungicides inorgànics. Fungicides orgànics: protectius, sistèmics, altres. Bactericides: inorgànics, antibiòtics. Nematicides. Herbicides: classificació, selectivitat i persistència.
5.4. CONTROL QUÍMIC III. INSECTICIDES, ACARICIDES I ALTRES. INSECTICIDES BIORACIONALS: Insecticides convencionals: Inorgànics y orgànics naturals, orgànics de síntesis (clorats, carbamats, fosforats, piretroides). Acaricides: no específics, convencionals. Helicides, rodenticides, repelents i altres. Insecticides bioracionals: Reguladores del creixement i desenvolupament dels insectes, feromones.
5.5. CONTROL BIOLÒGIC I. GENERALITATS. CONTROL DE MALALTIES I MALES HERBES: Definició. Mètodes de control biològic: introducció, augment i conservació. Control biològic de malalties: agents i mecanismes d’acció, control de malalties foliars i postcollita, control de patògens del sòl. Control biològic de males herbes: agents i mecanismes d’acció.
5.6. CONTROL BIOLÒGIC II. CONTROL D’INSECTES I ÀCARS: Fonaments teòrics. Depredadors. Parasitoïdes. Entomopatògens (virus, bacteris, protozous, fongs, nematodes). Producció, formulació i aplicació de los bioinsecticides.
5.7. RESISTÈNCIA EN EL CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES: Definició de resistència. Tipus de resistència. Resistència a mètodes químics. Resistència a altres mètodes de control. Problemes derivats del desenvolupament de resistència. Maneig de la resistència.
5.8. CRITERIS ECONÒMICS DE DECISIÓ: Llindar econòmic de dany: definició, factors que afecten. Llindar econòmic de tractament: definició, factors que afecten. Utilització i limitacions dels paràmetres de decisió econòmica.
5.9. ESTRATÈGIES DE CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES:
Plagues: conservació, reducció de la població del fitòfag, susceptibilitat del cultiu, estratègia combinada. Malalties: evitació, exclusió, eradicació, protecció, resistència vegetal, teràpia. Bases epidemiològiques del control. Males herbes: període crític, prevenció, eradicació, contenció.
5.10. MANEIG DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES:Historia. Definició. Models de predicció. Sistemes de suport a la presa de decisions. Concepte de maneig integrat. Nivells de complexitat. Producció Integrada: definició, normatives. Agricultura Ecològica: definició, normatives. Agricultura sostenible: definició. Perspectives futures.
6. PROGRAMES DE CONTROL DE PLAGUES I MALALTIES D'INTERÉS AGRÍCOLA
6.1. CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES D’INTERÈS AGRÍCOLA: Fruiters de llavor. Fruiters de pinyol. Fruita seca. Cítrics. Olivera. Vinya. Cereals i altres conreus extensius. Hortícoles i patata.