Estudia

• Diversitat de plantes i fongs

• L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir a l’alumne en l’estudi de la diversitat de les algues eucariotes i en la seva sistemàtica. Es pretén que l’alumne conegui la biologia, l'ecologia i la filogènia dels principals grups, així com el seu interès aplicat. A les pràctiques s’intentarà que l’alumne s'inicïi en l'estudi de la morfologia i de les estructures vegetatives i reproductores dels grups tractats, així com en la seva determinació.

1. Introducció. Què són les algues? Les algues tal·lofítiques.

2. Línies evolutives i bases per a la sistemàtica de les algues. Classificació. Característiques generals.

3. Divisió glaucocistòfits (Glaucocystophyta). Organització cel·lular. Interès evolutiu.

4. Divisió rodòfits (Rhodophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Reproducció. Complexitat dels cicles vitals. Ecologia. Classificació. Diversitat de rodòfits: característiques principals de les classes i dels diversos ordres. Filogènia.

5. Divisió ocròfits (Ocrophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Ecologia. Classificació. Diversitat d'ocròfits: característiques principals dels diversos ordres. Filogènia.

6. Divisions haptòfits (Haptophyta), criptòfits (Criptophyta), dinòfits (Dinophyta) i euglenòfits (Euglenophyta). Aspectes generals.

7. Divisió cloròfits (Chlorophyta). Característiques del grup. Diversitat morfològica i estructural. Criteris de classificació. Reproducció. Cicles vitals. Ecologia. Diversitat de cloròfits: característiques principals de les classes i dels diversos ordres. Filogènia.

8. Comunitats d’algues en sistemes aquàtics continentals. Comunitats de cursos d’aigua: torrents i rius; fonts. Comunitats d’aigües estagnants: llacs, estanys i embassaments. Comunitats d’aigües distròfiques i turberes. Comunitats d’aigües salabroses: llacunes i basses temporàries. Algues criòfiles i aerofítiques.

9. Comunitats d’algues marines: fitoplàncton i fitobentos. La zonació litoral.

10. Algologia aplicada. Les algues com a font d’alimentació. Les algues a la indústria, gestió ambiental i acuicultura. Impactes adversos de les algues. El futur de les algues en els afers humans.

• Hoek, Christian van den, Jahns, Hans Martin, Mann, D. G (1995). Algae, : an introduction to phycology. Cambridge [etc]: Cambridge University Press.
• Graham, Linda E, Wilcox, Lee Warren (cop. 2000). Algae. Upper Saddler River (N.J.): Prentice Hall.
• Reviers, Bruno de (cop. 2003). Biologie et phylogénie des algues. París: Belin.
• Biology of the red algae (1990). Cambridge [etc.]: Cambridge University Press.
• Història natural dels Països Catalans (1984). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• Lee, Robert Edward (1999). Phycology (3rd ed). Cambridge: Cambridge University Press.
• Dawes, Clinton J (1998). Marine botany (2nd ed). New York [etc.]: Wiley & Sons.
• Bold, Harold C, Wynne, Michael J (1985). Introduction to the algae, : structure and reproduction (2nd ed). Englewood Cliffs: Prentice-Hall.

Activitats d'avaluació:

L'examen teòric consistirà en preguntes curtes referents al temari teòric de l’assignatura.

Els alumnes disposen d'un guió de l'assignatura que poden adquirir al Servei de Fotocòpies.

• Botànica
• Ecologia marina