|
Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen a la llengua dels mitjans de comunicació. -Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que postren. -Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació. -Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
-Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen a la llengua dels mitjans de comunicació. -Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que postren. -Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació. -Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual. -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica.-Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual.-Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
-Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs -Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs (pragmàtica, icònica, ideològica, crítica cultural).-Descripció i anàlisi dels sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics. -Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. -Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
-Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.-Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs (pragmàtica, icònica, ideològica, crítica cultural).-Descripció i anàlisi dels sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics.-Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.-Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
- Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
1primer semestre |
|
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
1primer semestre |
|
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
1primer semestre |
|
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la geografia. Al costat d’això, es vol fer entendre els principis bàsics del funcionament del nostre planeta, tant des del punt de vista ecològic com social. Es posarà especial èmfasi en les interrelacions entre la societat i la natura i en els paisatges resultants de l’acció antròpica: agraris, urbans.. i els que són producte de la combinació de les formes del relleu i els biomes de la terra. 1. Introducció a la Geografia com a disciplina; 2. L’ Evolució del pensament geogràfic; 3. Introducció a la Geografia Humana; 4. Introducció a la Geografia Física.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
Introducció a la recollida, tractament, anàlisi i representació estadístics i cartogràfics de la informació geogràfica. 1. Introducció a les diverses fonts d’informació estadístiques i cartogràfiques. 2. El concepte i aplicació de l’escala en els documents cartogràfics. 3. Els sistemes de coordenades i les projeccions en cartografia. 4. Tractament de la informació cartogràfica: classificació, generalització, simbolització i representació. 5. Estadística descriptiva univariada: mesures de centralitat, dispersió i forma. 6. Estadística descriptiva bivariada: correlació i regressió. 7. Eines estadístiques aplicades a l’anàlisi geogràfica.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions pràctiques bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica necessaris per a la creació i manipulació d'informació geogràfica i per a l'anàlisi territorial i ambiental. ArcGis-ArcView, Miramon, Idrisi. 1. Introducció als Sistemes d’Informació Geogràfica. Origen i aplicacions bàsiques. 2. Components d’un SIG. Programaris existents. 3. Característiques i representació de les dades geogràfiques. Creació i disseny de la informació geogràfica. 4. Creació, disseny i manipulació de base de dades. 5. Entrada i manipulació de dades ràster i vectorials. 6. Aplicacions de SIG i teledetecció.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya i d'Espanya tant des del punt de vista del mitjà físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. A nivell de Catalunya, aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
| FE |
1primer semestre |
|
A) 1. Introducció a la geografia de la població. 2. Teories sobre el creixement de la població i polítiques demogràfiques. 3. L’anàlisi demogràfica i estructures sòcio-espacials; població activa i ocupada. 4. La distribució espacial de la població. 5. La mobilitat de la població i el fenòmens migratoris. B) 1. Geografia econòmica i models locacionals. 2. Teories i models de desenvolupament econòmic. 3. Geografia dels recursos i el medi ambient. 4. Geografia dels serveis i l’empresa. 5. Geografia dels transports i les infrastructures. 6. Geografia de la informació i la nova economia. C) 1. Geografia industrial. Teories, models i conceptes clau. 2. Models de localització industrial i factors de localització. 3. Noves àrees i espais econòmics. 4. La indústria al món 5. Nous paradigmes en geografia econòmica: desenvolupament local i sistemes productius; transnacionalització corporativa; serveis a la producció; la innovació; producció flexible, ocupació i organització del treball.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
| FE |
1primer semestre |
|
Aquest mòdul se centra en l'exposició i anàlisi territorial contemporani en el doble vessant, cada vegada més interrelacionat, urbà i rural. Aquests objectius impliquen, des del punt de vista urbà, una perspectiva àmplia del fet, que integra tant vessants històriques, com culturals, com econòmiques, polítiques i tècniques. Des del punt de vista rural, la visió també és àmplia, tenint en compte tant els processos -agents, polítiques, mercats, institucions,...- com els resultats físics dels mateixos en termes de paisatge i modes de vida. CONTINGUTS: El fet urbà (7,5 crèdits). Conceptes de partida del fet urbà i la ciutat. Els diferents models urbans històrics i la seva incidència en el present. La ciutat Moderna: dels seus antecedents a la seva crisi. Xarxes i sistemes urbans. Els agents urbans, la renda del sòl i el planejament. Les "noves fronteres" de la ciutat contemporània; Espais i dinàmiques rurals (7,5 crèdits). Del rural a la ruralitat. Rural versus paisatge, patrimoni, diversitat i biodiversitat. La reconcialició de la PAC i l'OMC, un diàleg necessari. Cultivar la diversitat alimentària, cultivar la diversitat agrícola. Practicum (3 crèdits).
|
OPoptativa |
18.00 |
A |
2segon semestre |
|
L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai. Continguts: 1. Característiques generals de l'espai litoral; 2. Els paisatges litorals; 3. Problemàtica ambiental dels espais litorals; 4. Instruments d'ordenació i gestió dels espais litorals.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Aquesta assignatura té com objectiu donar els coneixement que permetin compendre, analitzar i gestionar les dinàmiques territorials i socioambientals que incideixen en els espais de muntanya a partir del coneixement de les seves principals característiques biofísiques i els seus principals problemes ambientals. CONTINGUTS: El concepte de muntanya. Origen de les formacions muntanyoses. Les principals formacions muntanyoses des d'una perspectiva multiescalar. Característiques climatològiques de les àrees de muntanya. Característiques geomorfològiques de les àrees de muntanya. Característiques hidrodològiques i edafològiques de les àrees de muntanya. Característiques biogeogràfiques de les àrees de muntanya: la visió de sintesi. Les relacions societat - natura a les àrees de muntanya.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
EL mòdul introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica. CONTINGUTS: La construcció cultural i històrica del paisatge: la influència de l'art, Tradicions disciplinàries: de l'anàlisi a la proposta, Escala geogràfica i anàlisi ambiental, Perspectives identitàries i conflicte territorial, Sostenibilitat, governança i participació ciutadana, Eines per a l'anàlisi i la gestió del paisatge actual.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
1primer semestre |
|
Pensament Geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle passat i la dècada dels 50's del nostre segle. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada dels 50's d'aquest segle i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’. 1. L'imperialisme europeu decimonònic i la geografia. 2. La geografia i l'aparell d'Estat. 3. El positivisme, l'evolucionisme i el determinisme ambiental. 4. Ratzel i la "Geopolitik" alemanya. El pensament geopolític espanyol de l'època. 5. Vidal de la Blache, l'escola francesa i la geografia regional tradicional. 6. Camins tallats, veus en el desert: l'anarquisme i la geografia. 7. Sauer i l'enfocament culturalista nord-americà. La geografia històrica anglosaxona. 8. Neopositivisme i geografia teorètico-quantitativa. 9. Geografia radical i marxista. 10. Geografia del comportament ambiental. 11. La geografia humanística. 12. El postmodernisme en geografia. Crisi de les metanarratives i paradoxes territorials. 13. D’altres temes i enfocaments innovadors en la geografia contemporània.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
L'objectiu principal de l'assignatura és descriure l'evolució, els fonaments teòrics i els instruments pràctics en què es fonamenta la gestió dels espais naturals. En primer lloc s'estudia l'evolució del marc legislatiu i conceptual que es troba en la base de la gestió dels espais naturals protegits. En segon lloc es donen a conèixer els instruments que s'utilitzen per a la seva gestió i s'exposen els diferents planejaments sectorials (ús públic, fauna, boscos, agricultura i ramaderia...). Finalment en tercer lloc s'estudien les polítiques de connectivitat entre espais naturals i les possibilitats d'avaluació dels mateixos, tant de forma individual com en el cas de les xarxes d'espais naturals. CONTINGUTS: Origen i evolució dels espais naturals protegits. Les figures de protecció dels espais naturals. Els instruments de planificació i gestió. El planejament i la gestió dels recursos naturals. El planejament i la gestió de l'ús públic. Les fundacions privades i la gestió dels espais naturals. Les xarxes ecològiques: la connectivitat entre espais naturals. L’avaluació dels espais naturals i de les xarxes d'espais naturals. El futur dels espais naturals protegits.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Anàlisi dels factors humans i socials que expliquen l'exposició i vulnerabilitat humanes als riscos ambientals i les diferents formes de gestió desenvolupades per tal de fer-hi front. 1. Classificacions i mesures del risc ambiental. Risc i incertesa. Vulnerabilitat al risc. 2. Anàlisi dels enfocaments científics i professionals a l'estudi dels riscos ambientals. 3. Riscos ambientals i ordenació del territori. 4. Gestió de riscos naturals: inundacions, sequeres. 5. Planificació i gestió de riscos tecnològics. 6. La cartografia de riscs. 7. La planificació d'emergències.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Anàlisi dels aspectes territorials i ambientals de les activitats turístiques, així com de la seva dinàmica. Fent especial incidència en els processos de transformació territorial i d'impacte ambiental que genera el turisme.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
L'assignatura es planteja com una reflexió sobre el món actual, des de la perspectiva regional, basant-se fonamentalment en la descripció dels grans conjunts socioeconòmics i ambientals. Es donarà també una aproximació a la geopolítica, les relacions socials, a les diferents cultures i religions, tot això encaminat a una major comprensió del món actual. Temari: 1. Els grans conjunts socioculturals. 2. El món occidental: Europa, Rússia i norteamérica. 3. Pacífic, Àsia meridional i oriental. 4. Àsia Central i Transcaucàsia. 5. Món àrab, Pròxim Orient i Mitjà. 6. Àfrica subsaharià. 6. Amèrica Llatina. 7. Connexions i confrontacions.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Introducció històrica als principals autors de les primeres etapes de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquestes etapes. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Introducció històrica als principals autors del següent període de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època moderna. 1. Consideracions metodològiques generals sobre la història de la filosofia i específiques sobre la història de la filosofia moderna. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Moderna. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors del període.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època moderna. 1. Consideracions metodològiques generals sobre la història de la filosofia i específiques sobre la història de la filosofia moderna. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Moderna. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors del període.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Introducció històrica als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats contemporanis relacionats amb ells.1. Estudi històric dels principals autors i doctrines de la filosofia contemporània. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del període. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Anàlisi d'algunes de les principals tendències actuals en l'àmbit de la filosofia. 1. Controvèrsies vigents de la filosofia el segle XX. 2. Tendències de la filosofia el segle XXI.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions del real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
1. La concepció causal clàssica del coneixement. La doctrina dels mitjancers eaistèmics. 2. El problema de l'escepticisme: escepticisme local i general; l'escepticisme general sobre les creences perceptives; els supòsits de l'argument escèptic. 3. L'anàlisi tripartida: el repte de Gettier; teories contrafàctiques i escepticisme; externisme de la justificació i externisme del contingut. 4. Teories sobre la percepció: realisme indirecte; la distinció entre propietats primàries i secundàries; realisme directe; l'externisme sobre el contingut perceptiu. 5. Autoconeixement: la doctrina clàssica de la introspecció i el problema del subjecte; introspecció i intencionalitat: la asimetria entre la primera i la tercera persona; la crítica de Wittgenstein al llenguatge privat
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
1. Anàlisi del mètode científic de contrastació d'hipòtesi. 2. El problema de la inducció. 3. Les grans concepcions de la ciència: la concepció heretada, les concepcions historicistes, les concepcions semàntiques. 4. Causalitat i lleis científiques. 5. Principals teories sobre l'explicació científica. 6. Breu discussió sobre les implicacions ètiques de l'activitat científica i tecnològica.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts: pertinença, inclusió, operacions bàsiques amb conjunts, propietats de relacions, relacions d'ordre i relacions d'equivalència. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Conceptes metalògics: conseqüència lògica, equivalència lògica, correcció i completud d'un càlcul deductiu.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts: pertinença, inclusió, operacions bàsiques amb conjunts, propietats de relacions, relacions d'ordre i relacions d'equivalència. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Conceptes metalògics: conseqüència lògica, equivalència lògica, correcció i completud d'un càlcul deductiu.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / menció de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La teoria de les descripcions de Russell. 3. La teoria de la referència directa: Kripke. 4. La filosofia del llenguatge del segon Wittgenstein. 5. La filosofia del llenguatge de Quine. 6. La teoria dels actes de parla d'Austin. 7. La semàntica de Grice.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / menció de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La teoria de les descripcions de Russell. 3. La teoria de la referència directa: Kripke. 4. La filosofia del llenguatge del segon Wittgenstein. 5. La filosofia del llenguatge de Quine. 6. La teoria dels actes de parla d'Austin. 7. La semàntica de Grice.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi de l'obra dels principals autors clàssics de l'ètica i introducció als principals debats actuals. 1. Introducció als principals problemes ètics i metaètics contemporanis: relativisme, escepticisme, determinisme, naturalisme. 2. Aproximació als problemes de fonamentació de la moral. 3. Aproximació a la qüestió i usos del llenguatge moral. 4. Els límits de l'ètica: entre la filosofia de la sospita i el cientisme.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi de l'obra dels principals autors clàssics de la filosofia política i introducció als principals debats actuals. 1. Introducció a la filosofia política. 2. L'obligació política i la legitimitat democràtica. 3. Aproximació als conceptes de llibertat, igualtat, tolerància i als principals debats recents sobre tals conceptes. 4 Aproximació al concepte de justícia distributiva i a les principals teories de la justícia contemporànies.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
1. Introducció a les ideologies modernes i contemporànies. 2. Introducció al liberalisme (o als liberalismes) i els seus crítics (conservadorisme, comunitarisme, republicanisme, totalitarisme). 3. Aproximació als problemes del nacionalisme. 4. El procés de globalització i la justícia internacional i el cosmopolitisme. 5. Altres temes contemporanis de filosofia política.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas el temari proposarà la lectura i el comentari d'una selecció de texts filosòfics. Els criteris que guiaran tal selecció podran ser històrics -els texts seleccionats pertanyeran a un corrent específic de la tradició filosòfica- o sistemàtics -en el cas del qual, els texts seleccionats tindran en comú el tractar d'un mateix conjunt de problemes.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas el temari versarà sobre un dels problemes fonamentals en la tradició filosòfica occidental (per exemple, Universals. Causalitat, Valors, Virtut, El Raonament moral, La Realitat del Món Extern, El Jo, La Justícia, etc.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas, el temari s'articularà entorn d'un dels filòsofs o un dels corrents fonamentals de la tradició filosòfica occidental. L'àmbit del temari podrà restringir-se a un o a alguns dels problemes més rellevants en l'època o autor seleccionats.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas, el temari s'articularà entorn d'un dels filòsofs o un dels corrents fonamentals de la tradició filosòfica occidental. L'àmbit del temari podrà restringir-se a un o a alguns dels problemes més rellevants en l'època o autor seleccionats.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi general de la història de l'art antic en el Pròxim Orient, especialment a Egipte i l'àrea mesopotàmica.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi general de la història de l'art antic a Grècia i Roma.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Anàlisi i coneixement de les manifiestacions arquitectòniques i del camp de la imatge a l'Europa occidental entre els segles III i X, art bizantí i art islàmic.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Anàlisi i coneixement de les manifiestacions arquitectòniques i del camp de la imatge a l'Europa occidental entre els segles XI i XV.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi general de la Història de l'Art, en els seus diversos aspectes, des dels seus orígens a la Itàlia del segle XV fins a finals del segle XVI.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi general de la Història de l'Art, en els seus diversos aspectes, des del segle XVII fins a finals del segle XVIII.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XX.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Coneixements bàsics sobre el sentit (o disbarat) que se li ha atribuït a l'art a Occident, desenvolupant-los en tres nuclis fonamentals: de quina naturalesa són els signes de l'art?, qui és l'artista? i quina relació tenen l'art i la veritat?.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Anàlisi i coneixement, des d'una perspectiva històrica, de les principals categories estètiques amb què s'ha pensat l'obra d'art, deixant especial atenció a la relació entre els texts teòrics en els quals les esmentades categories han estat teoritzades i les obres d'art o pràctiques artístiques de l'època en què s'han formulat les esmentades teories.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Anàlisi i coneixement, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de l'estètica del gust el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció la segona meitat del segle XX.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi general de la història de la música occidental, dels estils musicals i dels seus contexts de producció i recepció.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
L'assignatura realitzarà un recorregut diacrònic pels moviments cinematogràfics que han posat en crisi el sistema del cinema clàssic, que l'alumne ja haurà estudiat prèviament. Se centrarà en el cinema d'avantguarda, el documental, els moviments de postguerra -neorealisme italià-, nous cinemes dels anys seixanta, cinema asiàtic i propostes de cinema d'autor en el present.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre les naturaleses i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural i l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
En aquesta assignatura es realitzarà una aproximació general, tant nivell teòric com pràctic, als museus. De manera més concreta es treballarà sobre el concepte de museologia, sobre les característiques de la gestió dels centres, sobre la gestió de col•leccions, sobre els edificis destinats a museus i les seves característiques o sobre les activitats i ús d'aquests centres. A més es farà també incidència en la legislació museològica.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de la música en diverses cultures d'un món cada vegada més globalitzat, amb especial atenció a tradicions musicals d'Àsia, l'Àfrica i Llatinoamèrica i la seva repercussió en la cultura occidental contemporània.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi de la cultura visual universal a través de les seves tècniques (des del gravat a les tecnologies digitals) i de la seva fenomenologia.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi de les manifestacions artístiques del s. XX, amb especial atenció a les avantguardes històriques i les seves manifestacions a Catalunya.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Aproximació als conflictes armats i socials i la seva plasmació en l'art antic en la seva relació amb el poder així com a la imatge de l'Altre.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles IX al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria dels autors més avantguardistes, les obres de major vigor creatiu, però també els processos d'incorporació de la plàstica dels diversos territoris de la corona als canvis del codi de representació divulgat des de la Itàlia del Renaixement, o de seguiment i adaptació creativa o artesanal de les avantguardes europees.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Història de l'Art com a disciplina científica. Valor artístic, fonts literàries i documentals.Conceptes metodologics de la Hª de l'Art. El concepte patrimonial de l'art. Cultura visual i història de les imatges. Tractament del gènere.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Coneixements bàsics sobre la materialitat de l'obra d'art, considerant tant les tècniques de producció (suports, materials, eines), com les tècniques de representació (simbòlica, mimètica, visual), incidint en la naturalesa escrita dels seus signes.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Introduir l'alumne en la gestió cultural. Aprofundir en la gestió del Patrimoni Cultural. Establir el marc referencial de les tendències internacionals en la gestió del Patrimoni Cultural. Models de gestió. Espanya i les comunitats autònomes. La gestió de les infraestructures culturals.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de les diferents modalitats dels usos del patrimoni històric-artístic. Prèvia introducció dels usos més històrics del patrimoni (d'imatge de poder, religiós, etc.), es visionaran els seus sentits més estrictament actuals (turístic, arqueològic, monumental i paisatgístic, mercat, construcció d'identitats, etc.). D'aquesta manera, l'assignatura busca casar i posar èmfasi en l'anàlisi fresca i actual dels usos més estesos del patrimoni històric-artístic amb la preparació professional de l'alumne en aquest terreny.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudis sobre episodis artístics europeus dels segles XV al XVIII. L'assignatura preveu oferir diversos itineraris a través dels grans temes de les èpoques del Renaixement i del Barroc. Monogràfics sobre la trajectòria dels autors més rellevants analitzats en el seu context. Propostes d'ambientació "regional" per presentar el panorama artístic general d'un territori determinat. Reflexions sobre temes decisius de la teoria de l'art, la interpretació temàtica o l'anàlisi d'un gènere artístic.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
El patrimoni històric-artístic com a tipologia del patrimoni cultural. Quan i com comença la seva valoració. Legislació del patrimoni artístic en el marc de la llei del Patrimoni Cultural de 1993 de la Generlitat de Catalunya. Inventaris i Catàlegs. Conèixer i fer difusió del patrimoni cultural local. Ruta històrico-artística d'un municipi.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
S'abordarà una aproximació al sentit, els significats, les característiques i els usos dels diferents tipus d'imatges que van proliferar a Europa al llarg dels segles medievals.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
L'estructura de la gramàtica: fonologia i fonètica, morfologia, sintaxi i semàntica. Tipologia i universals lingüístics.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Es proporcionarà als alumnes una introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi històric i filològic dels principals autors i obres de la literatura catalana durant els segles XIII i XIV.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Estudi històric i filològic dels principals autors i obres de la literatura catalana del segle XV.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Introducció a l'estudi de la literatura catalana moderna i la seva problemàtica. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època del Renaixement i del Barroc.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat actual de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es farà especial atenció, així mateix, als temes de l'actualitat informativa que tinguin alguna relació amb la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Es pretén incidir en les evolucions de la llengua catalana contemporània, des de finals del segle XIX, amb els primers projectes de fixació normativa realitzats a l'empara de la Renaixença, fins a la seva adequació als temps més recents. Els períodes del Noucentisme, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme seran descrits en aquesta assignatura, i així mateix s'analitzaran, amb una perspectiva històrica, els problemes que plantegen els usos actuals de la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
S'estudiaran els sons de la llengua catalana des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals fenòmens fonològics que afecten vocals i consonants mitjançant diferents models formals de representació fonològica. Finalment, s'estudiaran els fenòmens de fonologia prosòdica més rellevants.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes , tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua corresponent. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i als seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de texts.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua corresponent. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i als seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de texts.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Estudi de la literatura llatina.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Diversitat tipològica i adquisició de segones llengües; la influència de la L1. El procés d'adquisició i l'ensenyament de segones llengües (teoria i pràctica). Anàlisi de l'espanyol i del català com segones llengües.
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
En aquest curs s'estudiaran obres de diferents gèneres i estètiques de la literatura espanyola, del segle XX. Es farà un recorregut diacrònic pels diferents períodes de la centúria (Modernisme, Avantguardes, Tremendisme de postguerra, etc.), repassant els aspectes més significatius de la cultura en cada un d'ells, veient les obres literàries com a reflex de cada estètica, de les idees socio-polítiques del moment i d'una motivació personal de l'autor.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Recorregut panoràmic per les principals obres i autors de la literatura hispanoamericana, des del modernisme fins als nostres dies, amb especial atenció a les grans figures de la lírica i de la narrativa modernes. L'estudi es realitzarà mitjançant la lectura d'algunes obres crucials de la tradició hispanoamericana del segle XX.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancer), literatura sapiencial (de Berceo a Dom Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i Alcavota).
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
Aanual |
|
Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
En aquesta assignatura s'abordaran alguns aspectes conflictius de la sintaxi de l'espanyol: fenòmens que s'han de tractar transversalment en diferents components gramaticals o qüestions que han suscitat polèmica dins de la tradició gramatical. L'objectiu bàsic és que l'estudiant sàpiga triar entre diverses hipòtesis alternatives i sàpiga argumentar amb rigor i criteri la seva opinió sobre un determinat tema. Per cursar aquesta assignatura es requereix haver superat anteriorment la sintaxi elemental.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, la composició i la parasíntesi.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de la història de la llengua espanyola i dels principals períodes d'estandardització, amb especial atenció als estudis gramaticals i lexicogràfics de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
|
OPoptativa |
12.00 |
A |
Aanual |
|
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la
amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
En aquest curs es desitja que l’alumnat conegui la importància del llibre com a objecte físic i suport de textos i imatges. L’aparició i desenvolupament de la forma còdex. Com es fa un llibre manuscrit? Els tipus de llibres més utilitzats a l’Europa occidental i els tipus de lectura al llarg de la història. El pes del llibre com a transmissor cultural i els canvis actuals.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |
|
Anàlisi dels canvis socials, polítics i econòmics que va suposar la conquesta europea, amb especial èmfasi a l’espanyola, dins les societats prehispàniques americanes i l’organització de les societats colonials.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
|
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
1primer semestre |
| B |
2segon semestre |
|
Aquesta assignatura de literatura comparada i estudis culturals es proposa reflexionar sobre grans textos canònics de la crítica literària i alguns dels grans debats culturals que han provocat. Dirigida a estudiants interessats en la reflexió literària i cultural, majoritàriament anglo-saxona, analitzarà, a partir d'una selecció bibliogràfica, obres com la de Francis Yates i l'art de la memòria, Goethe i la "Welttliteratur", teories de la ficció narrativa, Edward Saïd i els estudis postcolonials, etc.
|
OPoptativa |
6.00 |
A |
2segon semestre |