Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
S'estudien les característiques ecològiques dels sistemes aquàtics lenítics: llacs, llacunes i aiguamolls. L'estudi dels diferents ambients lenítics s'enfoca des d'un punt de vista funcional. S'analitzen des de les característiques físiques i químiques que determinen el funcionament del sistema, fins als diferents organismes que hi intervenen i a la seva funció en l'estructura del sistema. Es presenta, a més, el funcionament dels ecosistemes aquàtics més relevants, amb especial atenció als mediterranis.
Crèdits ECTS:
3
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup CA

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
FRANCISCO JAVIER DE QUINTANA POU  / ESTEFANIA GASCON GARCIA

Grup RA

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
FRANCISCO JAVIER DE QUINTANA POU  / ESTEFANIA GASCON GARCIA

Competències

  • CG1. - Capacitat per analitzar críticament, a partir de la recollida d'informació i la interpretació de dades, situacions complexes i dissenyar estratègies creatives i innovadores per resoldre-les.
  • CG2. - Saber comunicar-se oralment i per escrit en l'àmbit científic i professional, utilitzant les llengües pròpies i l'anglès.
  • CG3. - Treballar en equip contribuint a l'elaboració de projectes específics i multidisciplinaris.
  • CG4. - Planificar i avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los aplicant criteris de qualitat.
  • CG5. - Capacitat per actuar, generar propostes i prendre decisions en la investigació i en l'activitat professional amb criteris ètics i de sostenibilitat.
  • CE4 - Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • CE9 - Comprendre els diferents nivells organitzatius de l'ecosistema i els seus components, les interaccions entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades amb la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat.
  • Comprendre els diferents nivells organitzatius del ecosistema i els seus components, la interacció entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades amb la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat.
  • Saber utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació, les tècniques i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina.
  • Capacitat de recollir de forma ambientalment ètica, segura i adequada mostres biològiques i evidencies en el medi natural terrestre i aquàtic tant de forma individual com en grup.
  • CE20. - Capacitat de recollir de manera ambientalment ètica, segura, i adequada mostres biològiques i evidències en el medi natural terrestre i aquàtic tant de forma individual com en grup.

Continguts

1. Física dels llacs Energia lumínica. Balanç de radiació solar. Espectre i intensitat. Coeficients d'extinció. Influència dels organismes. Color de l'aigua. Energia calòrica. Estratificació tèrmica i termoclines. Cicle tèrmic i tipus de llacs. Absorció i transmisió del calor. Balanç tèrmic. Masses d'aigua. Densitat i viscositat. Discontinuïtats espacials i plumes. Acció del vent. Turbulència. Moviments ondulatoris. Seques.

2. Composició de l'aigua Salinitat i conductivitat. Estratificació química: la meromixi. Gasos dissolts. pH i alcalinitat. Sistema carboni-carbonat. Oxigen: sol.lubilitat i distribució vertical. Influència dels organismes.

3. Nutrients Factors limitants. Nitrogen. Formes de nitrogen i circulació en els llacs. Fòsfor. Precipitació i redissolució. Altres factors limitants. Oligoelements. Matèria orgànica i potencial redox. Descomposició de la matèria orgànica i "microbial loop". Eutrofització.

4. Ecologia del fitoplàncton Característiques ecològiques dels principals grups de fitoplàncton. Escales espai-temps. Producció primària del fitoplàncton. Factors reguladors: llum, nutrients, turbulència. Estructura de la comunitat. Models.

5. Ecologia del zooplàncton Característiques ecològiques dels grups principals. Producció secundària. Estructura i composició de les comunitats. Micro i macrofagia. Depredació. Competència. Migracions.

6. Relacions tròfiques en sistemes lenítics Xarxes tròfiques. Interaccions entre els diferents nivells. Models tròfics i criteris d'agregació. Grandària corporal i espectres de biomassa. Transferència d'energia entre nivells tròfics.

7. Comunitats bentòniques El bentos profund. Distribució dels organismes en el sediment. Alimentació i competència. Alimentació forçada. Organismes implicats. El litoral lacustre. Gradients i cinturons de vegetació. Productivitat i factors que la determinen. Vegetació aquàtica i helofítica. Influència dels ecosistemes terrestres adjacents.

8. Tipus de llacs Origen i formació. Els llacs pirinencs: oligotròfia, dinàmica i característiques. Els llacs càrstics. L'Estany de Banyoles i la conca lacustre de Banyoles-Sant Miquel de Campmajor.

9. Aigües somes i aiguamolls Llacunes i basses. Sistemes temporànis i permanents. Circulació subterrània i aqüífers. Intercanvis aigua-sediment. Organismes d'aigües somes. Principals grups d'algues bentòniques i macròfits. Biomassa i producció de micròfits i macròfits. Invertebrats bentònics i litorals. Meiofauna. Estructura i composició de les comunitats. Distribució espacial. Influència del substrat.

10. Llacunes costaneres Morfologia i formació de llacunes costaneres. Règim hídric i circulació de nutrients. Estructura de les comunitats. La maresma. Llacunes atalasso-halines i àrees endorreiques. Fluctuacions de nivell i salinitat. Influència en l'estructura de la comunitat.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 15 32,75 47,75
Classes pràctiques 7,5 12 19,5
Seminaris 2 5,75 7,75
Total 24,5 50,5 75

Bibliografia

  • Brönmark, C. y Hansson, L. A., (1998). The biology of lakes and ponds. Oxford University Press. Catàleg
  • Horne, A. J. y Goldman, C. R. (1994). Limnology (2a). McGraw-Hill. Catàleg
  • Kalff, J. (2002). Limnology. Montreal, Canada: McGill University.
  • Lampert, W. y Sommer, U. (1997). Limnoecology: the ecology of lakes and streams. Oxford University Press. Catàleg
  • Margalef, R. (ed.) (1979). La Limnologia. Quaderns d’Ecologia Aplicada. Diputació de Barcelona 4. Catàleg
  • Margalef, R. (1983). Limnología. Omega. Catàleg
  • Margalef, R. (1991). Teoría de los sistemas ecológicos. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • Mitsch, W. J. y Gosselink, J. G. (1993). Wetlands. Van Nostrand Reinhold. Catàleg
  • Moss, B. (1998). Ecology of fresh waters. Man and medium, past and future. Blackwell. Catàleg
  • Terradas, J., Prat, N., Escarré, A. y Margalef, R. (eds.) (1989). Sistemes naturals. Història Natural dels Països Catalans vol. 14.. Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Wetzel, R. G. (1981). Limnología. Omega. Catàleg
  • Wetzel, R. G. (2001). Limnology. Lake and River Ecosystems (3a). Academic Press. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes magistrals Examen 60
Seminaris Informe Seminari 10
Pràctiques Examen pràctic 30

Qualificació

Mètodes docents:
El curs busca introduir en l'alumne en els principals continguts i procediments de la limnologia. Això comporta no sols la recepció i el treball de la informació sino la participació activa tant a nivell de classes teòriques, com pràctiques i seminaris.

Les pràctiques són obligatòries per aprobar dins l'evaluació continuada. Es realitzen en grup. Consisteixen en l'estudi del funcionament i de la composició d'organismes d'algun ecosistema aquàtic lenític. Es valoraran mitjançant un examen específic de pràctiques. La no assistència a alguna sessió pràctica es descomptarà en la qualificació: la nota final de pràctiques s'obtindrà de multiplicar la nota de l'examen pel tant per u d'assistència a les pràctiques.



Els seminaris consisteixen en l'elaboració, en grups reduits, d'un tema específic que posteriorment es discuteix amb tota la classe

AVALUACIÓ

1. 60% - Examen continguts teòrics.
2. 20% - Examen i valoració (assistència etc. ) de pràctiques.
3. 10% - Avaluació de seminari.

Per aprovar l'assignatura cal haver aprovat cadascuna de les activitats avaluadores descrites.