Estudia

• CT02 Comunicarse oralment i per escrit
• CT14 Proposar noves iniciatives en la planificació i desenvolupament de projectes
• CE04 Coneixement aplicat de les característiques químiques dels materials emprats en la construcció, els seus processos d'elaboració, la metodologia dels assaigs de determinació de les seves característiques, el seu origen geològic, de l'impacte ambiental

1. PRIMERA PART - PROPIETATS GENERALS DELS MATERIALS

          1.1. Propietats fisiques

                    1.1.1. Densitat

                    1.1.2. Porositat

                    1.1.3. Compacitat

                    1.1.4. Absorció

                    1.1.5. Permeabilitat

                    1.1.6. Capil·laritat

                    1.1.7. Resistència a la glaçada

                    1.1.8. Granulometria

                    1.1.9. Propietats tèrmiques

          1.2. Propietats mecàniques

                    1.2.1. Concepte de tensió

                    1.2.2. Resistència a la tracció

                    1.2.3. Resistència a la compressió

                    1.2.4. Resistència a l'esforç tallant

                    1.2.5. Resistència a la torsió

                    1.2.6. Resistència a la flexió

                    1.2.7. Duresa

                    1.2.8. Resistència abrasió

          1.3. Deformacions

                    1.3.1. Elasticitat

                    1.3.2. Plasticitat

                    1.3.3. Fragilitat

          1.4. Propietats quimiques

2. SEGONA PART.- ASSAJOS

          2.1. .- Concepte d'assaig: les seves classes

                    2.1.1. Assaigs físics, químics i organolèptics

                    2.1.2. Normalització d'assaigs

                    2.1.3. Valor mig i Valor característic

3. TERCERA PART.- AGLOMERANTS I AGLOMERATS

          3.1. Físico-Química dels processos aglomerants

                    3.1.1. Les argiles.

4. QUARTA PART.- CONGLOMERANTS I CONGLOMERATS

          4.1. El guix. Propietats generals

                    4.1.1. Tipus de guixos i els seus usos

                    4.1.2. Temps d'utilització i adormiment

                    4.1.3. Resistències

                    4.1.4. Expansió i contracció diferencials

                    4.1.5. Permeabilitat

                    4.1.6. Adherència

                    4.1.7. Resistència al foc

                    4.1.8. Acció del guix sobre l'acer i el ciment portland

                    4.1.9. Matèries primeres i procés d'obtenció industrial

                    4.1.10. Anàlisis químiques

                    4.1.11. Assaigs físics

                    4.1.12. Pràctiques de fabricació de guix

          4.2. La calç grassa o aèria

                    4.2.1. Notes històriques

                    4.2.2. Naturalessa de la calç

                    4.2.3. Nomenclatura

                    4.2.4. Matèries primeres i processos d'obtenció industrial

                    4.2.5. Classificació

                    4.2.6. Característiques i aplicacions

                    4.2.7. Pràctiques de fabricació de calç

          4.3. La calç hidràulica

                    4.3.1. Propietats generals

                    4.3.2. Matèries primeres i processos d'obtenció industrials

                    4.3.3. Classificació

                    4.3.4. Característique i aplicacions

          4.4. Ciments naturals

                    4.4.1. Definició. Obtenció industrial

                    4.4.2. Classes de ciments naturals

                    4.4.3. Característiques i aplicacions

          4.5. Ciment Portland

                    4.5.1. Notes històriques. Procés de fabricació. Matèries primeres

                    4.5.2. El cru

                    4.5.3. La clinkerització

                    4.5.4. Acabat del ciment

                    4.5.5. Addicions actives: classes, definició, característiques

                    4.5.6. Interpretació físico-química de l'adormiment i enduriment dels ciments portland.

          4.6. Classes de ciments i els seus usos

          4.7. Morters. Resum històric

                    4.7.1. Definició. Ús

                    4.7.2. Classificació dels morters

                    4.7.3. Morter de guix

                    4.7.4. Morter de calç

                    4.7.5. Morters de ciment

                    4.7.6. Morters mixtos

                    4.7.7. Morters especials

                    4.7.8. Generalitats i ús

          4.8. Components dels morters

                    4.8.1. Conglomerants

                    4.8.2. Aigua

                    4.8.3. Additius

          4.9. Àrids - Sorres. Definició

                    4.9.1. Classificació

                    4.9.2. Densitats

                    4.9.3. Humitat

                    4.9.4. Impureses

                    4.9.5. Forma

                    4.9.6. Granulometria

                    4.9.7. Mòdul granulomètric

                    4.9.8. Condicions de la granulometria d'una sorra segons norma vigent

                    4.9.9. Mescles idònies

          4.10. Característiques dels morters

                    4.10.1. Porositat

                    4.10.2. Facilitat de treball

                    4.10.3. Resistències

                    4.10.4. Durabilitat

                    4.10.5. Plasticitat

                    4.10.6. Amassat

                    4.10.7. Temps d'utilització

          4.11. Dosificació en pes i volum

                    4.11.1. Correcció d'humitat

                    4.11.2. Pràctiques de confecció de morters

          4.12. Formigons. Generalitats

                    4.12.1. Nomenclatura

                    4.12.2. Components del formigó: ciment, aigua, àrids i additius

          4.13. Àrids - Graves

                    4.13.1. Generalitats

                    4.13.2. Substàncies perjudicials

                    4.13.3. Propietats

                    4.13.4. Granulometria

          4.14. Dosificació del formigó

                    4.14.1. Pel mètode de Bolomey

                    4.14.2. Pel mètode de Fuller

                    4.14.3. Dades pràctiques

                    4.14.4. Pràctiques de confecció de formigons

          4.15. Formigons actuals

                    4.15.1. Formigons d'alta resistència

                    4.15.2. Característiques

                    4.15.3. Dosificació

          4.16. Additius

                    4.16.1. Modificadors d'adormiment i enduriment

                    4.16.2. Plastificants, superplastificants, fluidificants i superfluidificants

                    4.16.3. Airejants

                    4.16.4. Impermeabilitzants

                    4.16.5. Colorants

                    4.16.6. Anticongelants

          4.17. Propietats del formigó fresc.

                    4.17.1. Consistència: Con d'Abrams

                    4.17.2. Docilitat

                    4.17.3. Homogeneïtat

5. PRÀCTIQUES D'AULA: relacionades amb la matèria impartida.

6. PRÀCTIQUES DE LABORATORI: pràctiques realitzades en el laboratori de materials de construcció relacionades amb la matèria impartida.

• Garrido Hernández, Antonio (2000 ). Manual de aplicación de la EHE : materiales-ejecución-control (3ª ed.). Madrid: Leynfor siglo XXI. Catàleg
• Hugues, Theodor (cop. 2008 ). Bloques cerámicos : detalles, productos, ejemplos . Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
• Minke, Gernot (DL 2001 ). Manual de construcción en tierra : la tierra como material de construcción y su aplicación en la arquitectura tradicional . Montevideo: Nordan-Comunidad. Catàleg
• Bauluz del Río, Gonzalo (1992 ). Bases para el diseño y construcción con tapial . Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes. Secretaría General Técnica. Catàleg
• Font i Mezquita, Fermín (1991 ). El Tapial : una tècnica constructiva mil·lenària (2a. ed.). [Castelló]: Fermín Font i Mezquita i Pere Hidalgo i Chulio. Catàleg
• Catalán Goñi, Ariel (2006 ). Hormigón armado : (adaptado a la EHE) . Madrid: Bellisco. Catàleg
• Villodre Roldán, Joaquín (2000 ). Ejercicios prácticos de hormigón armado : introducción a las normas EH-91 y EHE . Alacant: Universidad de Alicante. Catàleg
• Sastre i Sastre, Ramon (2000 ). Propietats dels materials i elements de construcció. Barcelona: Edicions UPC. Recuperat 19-07-2009, a http://biblioteca.udg.es/biblioteca_digital/le/edicions_upc/llibre.asp?codi=AR065XXX Catàleg
• EHE-08 : instrucción de Hormigón Estructural :|bcon comentarios de los miembros de la Comisión Permanente del Hormigón (2008 ). Madrid: Ministerio de Fomento Secretaría General Técnica. Catàleg
• Azkarate, Igone (2006 ). Morteros de revestimiento . Madrid: AFAM. Catàleg
• Alejandre Sánchez, Francisco Javier (cop. 2002 ). Historia, caracterización y restauración de morteros . Sevilla: Universidad de Sevilla. Catàleg
• Garrido Hernández, Antonio (2003 ). Instrucción para la recepción de cementos RC-03 : articulado y anexos . Madrid: Legran.
• Villanueva Dominguez, Luis de (c2001 ). Manual del yeso . Madrid: Dossat. Catàleg
• Bustillo Revuelta, Manuel (2005 ). Materiales de construcción . Madrid: Fueyo. Catàleg
• Código técnico de la edificación : CTE (2006 ). Madrid: Leynfor Siglo XXI. Catàleg
• Código técnico de la edificación (2007 ) (2ª ed.). Madrid: AENOR. Catàleg

Activitats d'avaluació:

1-La NOTA FINAL de l'assignatura serà la suma del 50% de la part de teoria, més el 20% de les pràctiques d'aula, més el 30% de les pràctiques de laboratori. En el ben entès de que cada part s'ha d'aprovar (tenir un 5 sobre 10, o més) per separat.
2-Cada activitat d'avaluació es qualificarà de la següent manera:
2.1-TEORIA (50% de la nota final):
2.1.1-Vocabulari (10%)
2.1.2-Treball en grup (30%)
2.1.3-Examen final (60%)
2.2-PRÀCTIQUES AULA (20% de la nota final) - La nota de les pràctiques d'aula serà la mitjana aritmètica obtinguda de la valoració de cada pràctica. La part de pràctiques d'aula es considerarà aprovada a partir d'una nota mitjana de 6, o més, sobre 10.
2.2.1 - Assistència, participació, interès i motivació (30%)
2.2.2 - Investigació de recursos i estudi previ de la normativa (30%)
2.2.3 - Aprenentatge de conceptes (60%)

2.3-PRÀCTIQUES LABORATORI (30% de la nota final). La nota de les pràctiques de laboratori serà la mitjana aritmètica obtinguda de la valoració de cada pràctica. La part de pràctiques de laboratori es considerarà aprovada a partir d'una nota mitjana de 6, o més, sobre 10.
En cada pràctica es tindrà en compte el següent:
2.3.1-Assitència (20%)
2.3.2-Actitud i participació (20%)
2.3.3-Estudi previ de la normativa (30%)
2.3.4-Aprenentage de conceptes (30%)

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
1 - Es considerarà NO PRESENTAT l'estudiant que no realitzi degudament i de la forma específica que es requereix en cada cas, alguna de les activitats d'avaluació, tant en la part de Teoria com en les de Pràctiques.
2 - Tanmateix es considerarà no presentat en el cas de que les proves d'avaluació no estiguin correctament identificades i, per tant, se'n desconegui l'autoria.
3 - Igualment si alguna de les entregues es realitza fora de termini.

És obligada la presència i participació a les classes.
1-L'assignatura pot estar sotmesa a petits canvis segons l'evolució i les necessitats del curs.
2-Tota la documentació facilitada per part del professorat i l'entregada pels estudiants, ha d'estar degudament referenciada, indicant les fonts de procedència.
3-En les pràctiques de laboratori s'exigirà la coincidència amb el format tipus preestablert per a les entregues.