1. Unitat 1: Introducció a la Psicologia Criminal:
1.Interacció Psicologia-Dret
2. Unitat 2: Intervenció psicosocial a l´àmbit criminològic.
1. Àmbits d´intervenció
2. Perspectives de la psicologia social a l´investigació-intervenció criminològica. La perspectiva de gènere i postcolonial.
3. Unitat 3: Institucions i organitzacions implicades en l´intervenció criminològica:anàlisi i pràctiques de governabilitat.
1. Centres penitenciaris
2. Centres de menors
3. Tribunals i Jutjats
4. Organizació policial
5. Centres atenció víctimes
4. Unitat 4: Processos psicosocials bàsics a l´intervenció criminològica:
1. Presa de decisions i avaluació dels agents juridico-penals: tribunals, jutges, equips d´avaluació i policia).
2.Pràctiques de subjecció-resistència sobre la identitat dels agents implicats
5. Unitat 5: Delicte i victimització primària:
1. Comprensió psicosocial del comportament delictiu.
2. Trastorns psicològics associats al comportament delictiu.
6. Unitat 6: Mediació penal:
1. Principis bàsics de la mediació.
2. Processos psicosocials implicats en l´acte de la mediació.
7. Unitat 7: Psicologia del testimoni:
1. Factors psicosocials implicats en el testimoni
2. Testimoni en adults
3. Testimoni en menors
8. Unitat 8: Avaluació psicoforense:
1. Peritació i técniques utilitzades.
2. L´informe pericial.
Els treballs d´AAC valen un 55% de la nota global. Cada AAC tindrà els seus criteris d´avaluació (es penjaran a la pag. web).
Dins de l´avaluació continua, l´estudiant ha de tenir presentades i aprovades -com a mínim 4 de les 5 AA Continua-, sinò no podrà realitzar l´avaluació continua, es a dir, li quedarà l´assignatura com NP.
Les lectures i comentaris (4 lectures) son obligatòries.
La prova d´avaluació (30%) de la nota final, s´ha de superar o aprovar amb 1,5 com a mínim.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si l´estudiant aprova les AAC però no supera la prova d´avaluació, li quedarà l´assignatura com NP (no presentat). La prova d´avaluació tindrà una convocatòria per recuperarse (juliol).
Dins de l´avaluació continua, l´estudiant ha de tenir presentats i aprovats -com a mínim 4 de les 5 AA Continua-, sinò no podrà realitzar l´avaluació continua, es a dir, li quedarà l´assignatura com NP.
PLANTEAMIENTO DE LOS CRÉDITOS PRÁCTICOS:
-Realización de Actividades basadas en prácticas de aula (o a través del fórum).
-Realización de Actividades consistente en trabajo de campo y búsqueda de información por parte del alumnado. Tutorización presencial y virtual de los pequeños grupos de trabajo constituidos para realizar la actividad.
-A parte, se realizarán actividades en las clases presenciales, en relación a a) análisis de casos concretos, b)reflexión sobre experiencias profesionales concretas.
BIBLIOGRAFÍA BÁSICA:
Bergalli, R. i col. (1996). Control social punitivo. Sistema Penal e Instancias de Aplicación. Barcelona: Ed. Maria Jesús Bosch S.L.
Buron, J. (ed). (2003). Psicología médico-forense. La investigación del delito. Bilbao: Desclée De Brouwer.
Cabruja, T. (2003). Las instituciones sociales. Reproducción e innovación en el orden social. Resistencias y cambio social. En F. Vázquez (coord.) (2003). Psicología del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC; pp: 135-188.
Clemente, M. (coord.) (1995). Fundamentos de la Psicología Jurídica. Madrid: Pirámide.
Clemente, M.; Espinosa, P. (coord.) (2001). La mente criminal.Teorías explicativas del delito desde la Psicología Jurídica. Madrid: Dykinson.
Cubells, J. (2002). Construcción social del delito: un estudio etnográfico en la práctica del derecho penal. Tesis doctoral dirigida por el Dr. Lupicinio Iñiguez. Departamento de Psicología Social y de la Salud. Universitat Autònoma de Barcelona.
Del Campo, J.; Martí, J.; Vinuesa, M.R.; Vilà, R. (2003). La medicació amb joves immigrants a l´àmbit de la justícia juvenil. Barcelona: Centro de Estudios Jurídicos y Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya.
Echeburua, E. (1994). Personalidades violentas. Madrid: Piràmide.
Elejabarrieta, F.; Perera, S.; Ruiz, A. (1991). Tractaments penitenciaris per fases: la visió dels afectats. Colecció Justicia i Societat, n.2. Barcelona: Centre d´Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya.
Fariña, F.; Arce, R. (coord..) (1997). Psicología e Investigación Judicial. Madrid: Fundación Universidad-Empresa.
Fernández-Ballesteros, R. (1994). Evaluación conductual hoy. Un enfoque para el cambio en psicología clínica y de la Salud. Madrid: Pirámide.
Funes, J. (1991). La nueva delincuencia infantil y juvenil. Barcelona: Paidós Educador, 3a. Ed.
Garland, D (2005). La cultura del control. Crimen y orden social en la sociedad contemporánea. Barcelona: Gedisa.
García-Borés, J.M. (1993). La finalidad reeducadora de las penas privativas de libertad en Cataluña. Análisis psicosocial crítico-evaluativo. Vol. 2. Tesis doctoral dirigida por el Dr. F. Munné. Programa de doctorado de Psicología Social. Universidad de Barcelona.
Gordo, J.A. y Linaza, J.L (comp.) (1996). Psicologías, discursos y poder: PDP. Madrid: Visor.
Foucault, M. (1990). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI de España Editores.
García-Bores, J.; Pujol, J.; Cagigós, M.; Medina, J.C.; Sánchez, J. (1995). Los “no delincuentes”. Barcelona: Fundación La Caixa.
Garzón, A. (1990). Psicología y justicia.Valencia: Promolibro.
Hirigoyen, M.F. (2000). L´assetjament moral. La violència perversa en la vida quotidiana. Barcelona: Paidós.
Juarez, J.R. (2001). Estudio de la prueba de credibilidad de las declaraciones (CBCA) de menores víctimas de abuso sexual, en los juzgados de Girona. Tesis doctoral dirigida por el Dr. Ferrán Casas i Aznar. Departamento de Psicología. Universitat de Girona.
Kirchner, T.; Torres, M.; Forns, M.(1998). Evaluación psicológica: modelos y técnicas. Barcelona: Paidós.
Pérez Sánchez, J. (coord.). (1987). Bases psicológicas de la delincuencia y de la conducta antisocial. Barcelona: PPU.
Rivarola, P. y Guarné, B. (2001). L´adaptació de la norma als Centres de menors. Estudi del Centre Educatiu l´Alzina. Centre d´Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya.
Urra, J. (Comp.) (2002). Tratado de psicología Forense. Madrid: Siglo XXI Editores.
Sobral, J. y Arce, R. (1999). La psicología social en la Sala de justicia. El jurado y el testimonio. Barcelona: Paidós Ibérica.
Sobral, J.; Arce, R.; Prieto, A. (1994). Manual de Psicología jurídica. Barcelona: Ediciones Piados Ibérica.
Soria, M.A. (2003). Tratado de psicología forense. Barcelona: Atelier.
Vazquez, F. Y Muñoz, J. (2003). La memoria social como construcción colectiva. Compartiendo y engendrando significados y acciones. En F. Vázquez (coord.) (2003). Psicología del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC. Pp: 189-258.
VVAA. Salhaketa (1991). Control social del delito: críticas y alternativas. Gobierno Vasco: Eusko Jaurlaritza.
Wacquant, L.(2003). Les pressons de la misèria. Barcelona: Assaig. Edicions de 1984.
Revistas de psicologia:
• Anthropos, Revista. Editorial Anthropos. Promat, S.Coop. Ltda.
• Apuntes de Psicología. 1994. Números 41-42. Colegio Oficial de Psicólogos (Andalucía Occidental )
• Apuntes de Psicología. 2000, Vol. 18 números 2 i 3. Colegio Oficial de Psicólogos (Andalucía Occidental ) y Universidad de Sevilla.
• Papeles del Psicólogo, 1987. Nº 30. Monografic: Psicología jurídica. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.
• Papeles del Psicólogo, 1991. Nº 48. Monografic: Psicología jurídica. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.
• Papeles del Psicólogo, 1999. Nº 73 . Monogràfic: Peritages e informes psicológicos. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.
Y BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA Y ESPECÍFICA A CADA TEMÁTICA