Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
La relació entre el desenvolupament del pensament lògic, el joc i la resolució de problemes a l'escola Infantil i Primària. Potenciació a través de la lògica i del joc d'estratègies que ajuden a apendre a resoldre problemes.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MARIA TERESA CALABUIG SERRA

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dc 15:30-17
Pràctiques d'aula1 dj 15:30-17

Altres Competències

  • Comprendre i conèixer els processos mentals que evolucionen en el nen i que tenen implicació en l'aprenentatge del desenvolupament del pensament lògic i el raonament matemàtic.
  • Dominar estratègies i recursos que possibilitin un millor aprenentatge en la resolució de problemes tot coneixent els “problemes” i “problemàtiques” més importants d’aquest aprenentatge.
  • Potenciar i desenvolupar el raonament matemàtic a partir de la manipulació lúdica tot integrant l'aprenentatge en el contacte amb la realitat i els interessos dels estudiants.
  • Tenir capacitat crítica davant les propostes curriculars i materials educatius
  • Saber elaborar propostes metodològiques innovadores, fonamentades en teoríes de la Didàctica de la Matemàtica i, aplicació pràctica de tècniques actives diverses.
  • Conèixer el programa curricular referit a aquest bloc d'aprenentatge matemàtic
  • Conèixer i saber utilitzar les tecnologies TIC per a aquesta integració i coneixement.

Continguts

1. EL DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT LÒGIC: 1.1.- Gènesi, estructura i procès d'adquisició i aprenentatge matemàtic. 1.2.- Didàctica de l'aprenentatge de la lògica matemàtica. Recursos i estratègies.

2. EL JOC I LA MATEMÀTICA 2.1.- Joc i aprenentatge matemàtic: característiques i fonamentacions. 2.2.- Anàlisi i descoberta de jocs i la seva interrelació amb la matemàtica. 2.3.- Didàctica de la matemàtica lúdica. 2.4.- Els jocs i les seves tipologies.

3. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES. 3.1.- Quin paper juga a l'escola? 3.2.- Tipus de problemes matemàtics i com treballar-los a l'escola. 3.3.- De la vivenciació a la generalització. 3.4.- Estratègies per resoldre problemes.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3,00 8,00 11,00
Sessió participativa 10,00 0 10,00
Treball en equip 8,00 3,00 11,00
Total 21,00 11,00 32

Bibliografia

  • Pólya, George (1965). Cómo plantear y resolver problemas. México: Trillas.
  • Mialaret, Gaston (1977). Las Matemáticas: cómo se aprenden, cómo se enseñan. Madrid: Pablo del Río.
  • Gran Bretanya. Committee of Inquiry into the Teaching of Mathematics in Schools (1985). Las Matemáticas sí cuentan, : informe de la Comisión de Investigación sobre la Enseñanza de las Matemáticas en las Escuelas bajo la presidencia del Dr. W.H. Cockcroft. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
  • Mason, John, Burton, Leone, Stacey, Kaye (1992). Pensar matemáticamente. Madrid [etc.]: Centro de Publicaciones del MEC [etc.].
  • Callís Franco, Josep (2003). El joc i las formació matemàtica a primària: jocs per aprendre i fer pensar.. Perspectiva Escolar, (273), 23,34
  • Matemàtiques divertides. El joc. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa sensat.
  • Callís i Franco, Josep i altres (1997). Conèixer la catedral de Girona des de la matemàtica. Perspectiva Escolar, (213), 53-65
  • Les matemàtiques a primària. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • Matemàtiques per a tothom. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • La resolució de problemes a matemàtiques. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • Las matemáticas en el entorno. Barcelona: UNO. Graó.
  • Juegos y matemáticas. Barcelona: UNO. Graó.
  • Competencias matemáticas (29). Barcelona: UNO. Graó.
  • Segarra, Lluís (2000). Problemates. Barcelona: Graó.
  • Perelman, I. (1991). Problemas y experimentos recreativos. Madrid: Mir.
  • Fernández, J.; Rodríguez, Mª.I. (1991). Juegos y pasatiempos para la ensenyanza de la matemática elemental. Madrid: Síntesis.
  • Castelnuovoo, E.; Barra, M. (1976). Matemàtica nella realità. Torino: Boringhieri.
  • Matemàtiques divertides. El Joc (2003). Barcelona: Perspectiva Escolar. Catàleg
  • Josep Callís i Franco (2003). El joc i la formació matemàtica a primària; jocs per aprendre i fer pensar. Perspectiva Escolar, (273), 23-34 Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
1. Disenyar i elaborar una proposta didàctica a través de la utilització del joc amb el que aquest recurs mateix implica d'us d'estratègies, de raonament lògic i de resolució de problemes. Es tindrà en compte:
l'adequació de les diferents parts que constituiran la fitxa didàctica,
la correcció lèxica i ortogràfica,
la capacitat d’imaginació, creació i aportació d’opinions i criteris personals,
que sigui un treball col.laboratiu del grup,
la presentació al grup.
40
Proposta didàctica d'aprenentatge matemàtic a partir d'una realitat de l'entorn. Es tindrà en compte:
l'adequació del contingut i la metodologia segons les pautes treballades a l'assignatura,
la capacitat d’imaginació, creació i aportació d’opinions i criteris personals,
la correcció lèxica i ortogràfica.
25
Activitats d'aula. Durant el curs i de manera ocasional es faran activitats lligades amb els tres blocs de l'assignatura que s'hauran de presentar al final de la sessió o en el termini d'una setmana.
Es tindrà en compte:
l'adequació del contingut i la metodologia segons les pautes treballades a l'assignatura,
la capacitat d’imaginació, creació i aportació d’opinions i criteris personals,
la correcció lèxica i ortogràfica.
25
activitat d'autoavaluació Es tindrà en comte:
que l'avaluació sigui feta amb criteris objectius i professionals,
la correcció lèxica i ortogràfica.
10

Qualificació

METODOLOGIA
- Pràctica activa, a l’aula, de procediments i tècniques de manipulació matemàtica i de descoberta.
- L’autometacognició serà la base i fonament de l’aprenentatge. El curs es desenvoluparà intentant desvetllar processos de conflictes metacognitius amb l’objectiu de potenciar la capacitat crítica, la imaginació i la creativitat que permeti assolir les concepcions matemàtiques que es treballin.
-La descoberta i recerca s’aplicarà tant en el que fa referència al coneixement de la realitat escolar com en l’aplicació didàctica de les propostes metodològiques.
-Es treballarà a partir de debats, estudis de casos, pràctica de taller matemàtic, elaboració i disseny de materials i recursos. Al mateix temps caldrà constatar la realitat sigui social, escolar o d'influències curriculars (llibres, vídeos, webs, …) a través d'anàlisis i recerca.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No haver presentat:
el treball en grup
o
el d'estudi de casos
o
el 50 % de les activitats d'aula

Observacions

Poc recomanable a primer. Màxima rendibilitat a tercer

Assignatures recomanades

  • La matemàtica com a recurs de multidisciplinarietat
  • Matemàtiques i la seva didàctica
  • Matemàtiques i la seva didàctica I
  • Matemàtiques i la seva didàctica II

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.