Estudia

Horaris:

• La teoria de jocs és una de les disciplines que més ha influït tant l'economia teòrica com l'aplicada en els darrers anys. El nostre focus principal és l'ús de la teoria de jocs com a eina de treball, de tal manera que l'estudiant que segueixi el curs pugui analitzar situacions d'interacció estratègica que es poden donar tant a l'economia com a d'altres ciències socials.

1. Conceptes introductoris. Exemples.

2. Teoria de la decisió individual. Incertesa i utilitat esperada. Arbres de decisió. Nodes de natura. Incorporació de nova informació.

3. Problemes de decisió multipersonal. Jocs en forma extensiva. Conjunts d'informació. Jocs amb informació perfecta, solució per inducció cap enrere i el teorema de Zermello. Complexitat i racionalitat limitada.

4. El concepte d'estratègia. Jocs en forma estratègica. Correspondència entre la forma extensiva i la forma estratègica. Conceptes de solució: dominació i equlibri de Nash.

5. Estratègies pures i estratègies mixtes. Existència de l'equilibri de Nash. Jocs bipersonals de suma zero: el maximin i el minimax.

6. Jocs dinàmics amb informació completa. Equilibris perfectes en els subjocs i credibilitat. Aplicacions a la teoria de l'oligopoli: el model de von Stackelberg, preus límits i models d'entrada.

7. El dilema dels presoners repetit. El dilema entre cooperació i competència. Sostenibilitat de les estratègies cooperatives a llarg termini. Estudi d'estratègies particulars: ull per ull, estratègies de gallet. Aplicació: la OPEP i el problema dels cartels.

8. Jocs amb informació incompleta. Representació mitjançant els tipus. Jocs bayesians. Subhastes.

9. Negociació. Problemes de negociació entre dues parts: la solució de Nash. Enfocs no cooperatius a la negociació.

10. Jocs cooperatius. Coalicions. Funcions característiques amb utilitat transferible. El nucli. El valor de Shapley.

• Martin Osborne (2004). An Introduction to Game Theory. New York: Oxford University Press.
• Robert Gibbons (1993). Un primer curso de teoría de juegos. Antoni Bosch.
• Thomas Schelling (1964). La estrategia del conflicto. Tecnos.
• Avinash Dixit i Barry Nalebuff (1992). Pensar estratégicamente. Antoni Bosch.
• Barry Nalebuff i Adam Brandenburger (1997). Co-opetition. HarperCollinsBusiness.
• Preston McAfee (2002). Competitive Solutions. Princeton University Press.

Activitats d'avaluació:

Durant el curs anirem donant llistes d'exercicis, i per cada una d'aquestes llistes farem un test a classe. Qui obtingui una mitjana d'aprovat en els tests realitzats no necessita presentar-se a l'examen final de Juny. A la convocatòria de Setembre el 100% de la nota correspon a l'examen.

Segons la marxa del curs i els interessos dels estudiants, podrem decidir no realitzar algun dels apartats llistats en el temari, o bé aprofundir més en algun dels mateixos (o fins i tot tractar algun tema nou).

Depenent de l´interès dels estudiants, també podríem decidir realitzar algun experiment per algun tema concret (e.g., subhastes).