Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
En aquesta assignatura s'analitzaran els principals eixos de les desigualtats en les societats contemporànies (gènere, ètnia, edat, etc.), fent un èmfasi especial en la classe social (s'estudiaran en profunditat les diferents teories sociològiques al respecte). S'analitzarà l'estructura social des d'un punt de vista teòric, històric (segle XX i processos actuals) i de Catalunya. Paraules clau: diferències, desigualtats i grups socials. Aspectes econòmics i culturals de l'estructuració social. Estat del benestar. La societat catalana.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Jordi Merino Noé

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 12-14, dj 12-14 14

Altres Competències

  • Comprensió dels processos d'estructuració de les societats contemporànies.
  • Capacitat d'anàlisi i de síntesi
  • Pensament crític i autònom
  • Cerca, selecció i tractament d'informació
  • Utilització d'estadístiques socials
  • Comunicació oral i escrita

Continguts

1. Els eixos de les desigualtats socials

2. L'anàlisi de les classes socials.

3. Pobresa i exclusió social

4. Estructura social i polítiques públiques

5. Canvis socials actuals i estructura social

6. Les desigualtats socials a Catalunya

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • VVAA (2005). Estructura social i desigualtats a Catalunya. BCN: Mediterrània.
  • C. Borderías et al (coord) (1994). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. BCN: Icària.
  • Ulrich Beck (1998). Sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. BCN: Paidós.
  • P. Bourdieu (1988). La distinción. Criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.
  • L . Cachón (1989). ¿Movilidad social o trayectorias de clase?. Madrid: CIS.
  • R. Crompton (1994). Clase y estratificación. Una introducción a los debates actuales. Madrid: Tecnos.
  • R. Feito (1995). Estructura social contemporánea. Las clases sociales en los países industrializa. Madrid: Siglo XXI.
  • A. Giddens (1993). La estructura de clases de las sociedades avanzadas. Madrid: Alianza.
  • M. Savage (2000). Class Analysis and Social Transformation. Buckinghan: OUP.
  • E. O. Wright (1997). Class Counts. Comparative Studies in Class Analysis. Nova York: Cambridge U. P..
  • E. Durkheim (1983). La división del trabajo social. Madrid: Akal.
  • P. Bourdieu (2000). La dominació masculina. BCN: Edicions 62.
  • C. Carrasco (1991). Trabajo doméstico y reproducción social. Madrid: Instituto de la Mujer.
  • F. Engels (1976). El origen de la familia, la propiedad privada y el estado. Madrid: Ayuso.
  • A. Giddens (1995). La transformación de la identidad. Madrid: Cátedra.
  • L. Cachón (2000). Juventudes y empleos: perspectivas comparadas. Madrid: INJUVE.
  • O. Galland (1999). Una nueva etapa de la vida. Dins M. Fernández Enguita (Ed.), Sociología de la Educación (, p. 00-00). BCN: Ariel.
  • A. M. Guillemard (1992). Edad, empleo y jubilación: nuevos datos internacionale. Papers. Revista de Sociologia, (40), 35-57
  • R. Dahrendorf (1970). Las clases sociales y su conflicto en la sociedad industrial. Madrid: Rialp.
  • Los tres mundos del estado del bienestar (1993). G. Esping- Andersen. València: Alfons el Magnànim.
  • Ch. W. Mills (1978). La élite del poder. Mèxic: FCE.
  • D. Bell (1976). El advenimiento de la sociedad postindustrial. Madrid: Alianza.
  • M. Castells (1997). La era de la información. Volum I: La sociedad red. Madrid: Alianza.
  • J. Goldthorpe (1992). Sobre la clase de servicio, su formación y su futuro. Zona Abierta,, 229-263
  • R. Inglehart (1991). El Cambio cultural en las sociedades industriales avanzadas. Madrid: Siglo XXI.
  • F. Parkin (1984). Marxismo y teoría de clases. Una crítica burguesa. Madrid: Espasa Calpe.
  • M. Delgado (1998). Diversitat i integració: lògica i dinàmica de les identitats. BCN: Empúries.
  • G. Malgesini i C. Jiménez (2000). Guía de conceptos sobre migraciones, racismo. Madrid: Catarata.
  • J. Adelantado i R. Gomà (2000). El contexto: la reestructuración de los regímenes de bienestar europeos. Dins J. Adelantado (Ed.), Los cambios en el Estado del bienestar (, p. 63-77). Barcelona: UAB.
  • I. Gough (1982). Economía política del Estado del Bienestar, .. Madrid: Blume.
  • C. Offe (1990). Contradicciones en el Estado del Bienestar. Madrid: Alianza.
  • J. Torres (2000). Desigualdad y crisis económica. El reparto de la tarta. Madrid: Taurus.
  • G- Esping-Andersen (2000). Fundamentos sociales de las economías postindustrial. BCN: Ariel.
  • R. Muñoz de Bustillo (ed.) (2000). El Estado del bienestar en el cambio de siglo. Madrid: Alianza.
  • S. Giner (dir) (2002). Enquesta de la regió de Barcelona 2002. Condicions de vida i hàbits de la poblac. BCN: IERMB.
  • Fundació Un Sol Món (ed) (2004). La pobresa a Catalunya. Informe 2004. BCN: La Caixa.
  • A. Furlong i F. Cartmel (2001). Els contextos canviants de la joventut. BCN: Secretaria General de Joventut.
  • M. Subirats et al (2002). Classes socials i estratificació. Dins S. Giner (Ed.), Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Condicions de vida i hàbits de la poblac (, p. 00-00). BCN: ERMB.
  • J. Subirats (dir) (2004). Pobresa i exclusió social: una anàlisi de la realitat espanyola i europea. BCN: Fundació La Caixa.
  • U. Beck (2000). Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la globalización. BCN: Paidós.
  • E. Mingione (1994). Las sociedades fragmentadas. Madrid: MTSS.
  • A. Recio (1999). La segmentación del mercado laboral en España. Dins F. Miguélez (Ed.), Las relaciones de empleo en España (, p. 00-00). Madrid: Siglo XXI.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Examen: 50%
Treball indivdidual: 25%
Exercicis a classe i pràctiques: 25%

Hi haurà classes magistrals però l'aprenentatge dels continguts de l'assignatura es farà també de manera activa per part dels alumnes: rescensions de lectures; análisis de dades estadístiques; realització d'un treball de recerca; exercicis pràctics; presentacions orals.

Es valorarà especialment la capacitat de síntesi i d'interrelacionar els coneixements adquirits.

Totes les convocatòries s'avaluaran a partir d'aquests criteris.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.