Estudia

• CG1 Dominar coneixements -provinents de disciplines diverses- en matèria de moviments poblacionals, amb especial èmfasi en l'àrea de la conca mediterrània.
• CG2 Aplicar els coneixements adquirits a la resolució de les problemàtiques derivades de la integració dels moviments poblacionals.
• CG3 Integrar els coneixements en una visió complexa i crítica sobre la realitat dels moviments poblacionals en l'actualitat, així com sobre les seves implicacions ètiques, socials, econòmiques i ambientals.
• CG6 Dissenyar i planificar programes locals, nacionals i transnacionals relacionats amb els moviments poblacionals i els seus diversos impactes.
• CG7 Implementar i avaluar programes locals, nacionals i transnacionals relacionats amb els moviments poblacionals i els seus diversos impactes.
• CG8 Comunicar-se de manera eficaç i en registres adequats per àmbits professionals, socials, administratius i acadèmics.
• CE1 Identificar les causes i les conseqüències de les moviments poblacionals, tant en els països o regions d'origen com en les de recepció.
• CE6 Dissenyar programes innovadors d'intervenció destinats a la cohesió i per gestionar-los usant múltiples recursos i utilitzant les relacions amb una àmplia xarxa d'entitats públiques, empreses i entitats no governamentals.
• CE7 Aplicar eines de resolució de conflictes, negociació i mediació entre persones amb orígens i cultures diferents.

1. El concepte d'integració

          1.1. De què parlem quan parlem d’integració?

          1.2. La integració com a concepte analític i com a objectiu polític

          1.3. Principals crítiques i fórmules alternatives

2. Àmbits, principis i evidències.

          2.1. Les dimensions i àmbits de la integració

          2.2. Principis estratègics i d’actuació

          2.3. Evidències i impactes

3. La governança (multinivell) de les polítiques d’integració.

          3.1. La governança

          3.2. La governança multinivell de les polítiques d’integració

          3.3. El rol dels actors no institucionals en els processos d’integració (Tercer Sector, Moviments Socials, activisme, etc.)

4. Polítiques públiques d’integració

          4.1. Les polítiques europees

          4.2. Les polítiques espanyoles

          4.3. Les polítiques catalanes d'integració

          4.4. De les polítiques d'integració a les polítiques de diversitat

5. El rol dels ens locals en els processos d'integració

          5.1. Migracions i ciutats

          5.2. El municipi i la proximitat en els processos d'integració

          5.3. Xarxes internacionals de ciutats per a la integració

          5.4. Canvis i continuïtats en les polítiques locals d’integració

• Ager, A. & Strang, A (2008). Understanding Integration: A Conceptual Framework. Journal of Refugee Studies , 21(2), 166-191
• Alonso, J. (2018). Inmigración y Generalitat de Cataluña (1977- 2010). Qué se hizo y por qué.. Barcelona: Editorial Hacer..
• Bueno, X., & Domingo, A. (2016). La gestión de la interculturalidad en tiempos de crisis: el discurso de los técn. Migraciones, 39(), 39-65
• Casademont, X. & Serra, M. (2021). Immigrant integration policies in Catalonia (1993-2017): political frames. Migraciones , 52(), 21-247
• Domingo i Valls, Andreu. (2014). Catalunya al mirall de la immigració :. Barcelona: L'Avenç. Catàleg
• Franco-Guillén, N. (2018). Intergovernmental relations on immigrant integration in Spain: The case of Catal. Regional & Federal Studies, 1(), 1-20
• Franco-Guillén, N. & Zapata-Barrero, R . (2014). Catalunya, terra d’acollida’: Stateless Nationalist Party Discourses on Immigration in Catalonia. Dins Hepburn, E. & Zapata-Barrero, R. (Ed.), Politics of Immigration in Multi-Level States: Governance and Political Parties (, p. 261-284). Palgrave Macmillan, .
• Garcés Mascareñas, B. & Penninx, R. (2016). Integration Processes and Policies in Europe. Amsterdam: Imiscoe.
• Generalitat de Catalunya (2016). Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015. Barcelona : Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
• Generalitat de Catalunya (2013). Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família.
• Gidley, B. (2016). Cohesion and Belonging: Review of the Evidence. Oxford: Compas.
• Haas, Hein de. (2020). The age of migration : (Sixth edition). London: Red Globe Press. Catàleg
• Hadj Abdou, L. (2019). Immigrant integration: The governance of ethno-cultural differences. Comparative Migration Studies, 7(15),
• Oliver, C. (2016). Review of the Research Literature on Integration and Resettlement in Europe and the Impact of Policy Interventions. Oxford : Compas.
• Penninx, R. (2019). Problems of and solutions for the study of immigrant integration. Comparative Migrant Studies, 7(13),
• Schiller, M. (2016). Europen cities, municipal organizations and diversity. London: Palgrave MacMillan.
• Scholten, P. & Penninx, R. (2016). The Multilevel Governance of Migration and Integration. Dins Garcés-Mascareñas, B. & Penninx, R. (Ed.), Integration Processes and Policies in Europe: Contexts, Levels and Actors (, p. 91-108). Springer International Publishing.
• Solé, C., & Parella, S. (2008). El modelo de gestión de las migraciones en Cataluña: ¿una “vía catalana” de inte. Política y Sociedad, 45(1), 85-101
• Spencer, S. & Charsley, K. (2016). Conceptualising integration: a framework for empirical research, taking marriage. Comparative Migration Studies, 4(1),
• Spencer, S. & Charsley, K. (2021). Reframing ‘integration’: acknowledging and addressing five core critiques. Comparative Migration Studies, 9(1), 1-22
• Vertovec, S. (2020). Considering the work of ‘integration’.. Working Paper, 20- 04. Göttingen: Max Planck Institute,,
• Wieviorka, M. (2014). A critique of integration. Identities, 21(6), 633-641
• Haas, Hein de (2024 - 05??). Los Mitos de la inmigración : 22 falsos mantras sobre el tema que más nos divide (Primera edición). Barcelona: Peninsular. Catàleg
• Casademont Falguera, Xavier. Carrera Fossas, Eduard. Prieto Flores, Òscar. Feu, Jordi. Are Cities Doing the Same? Local Policies on Immigrant Integration in Catalonia Since the Great Recession Catàleg

Activitats d'avaluació:

Assaig individual: 60%
Presentació d'un cas a l'aula, dinamització del debat i participació activa a les sessions:30%
Participació activa a l'aula:10%

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no presentació de cap treball individual i/o grupal.

Avaluació única:
Les persones que optin per l'avaluació única seran avaluades en base als següents criteris d'avaluació:
Assaig individual: 60%
Entrega d'un treball d'anàlisi d'un cas: 40%

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Les tutories es duran a terme en format presencial o virtual.
Cal demananar cita prèvia.

L'alumnat rebrà, a l'inici del curs, informació de les lectures recomanades per a cadascuna de les sessions presencials.