Estudia

• CB4  Dominar les metodologies i tècniques d'investigació d'una manera prou obert per aplicar-les i renovar-les en el futur de forma autònoma.
• CE6  Analitzar i interpretar, amb el màxim rigor acadèmic, i en la seva forma original, les fonts primàries de les investigacions en ciències humanes, ja siguin documentals, materials o iconogràfiques.

• Resultats d'aprenentatge: el coneixement de les diverses aplicacions possibles de les noves tecnologies en investigacions humanístiques; una iniciació en el maneig de les principals bases de dades, de les tècniques d’edició digital de textos així com de les tècniques de representació gràfica.

1. Noves aplicacions i recursos per a l'estudi de la Llengua i la Literatura

          1.1. L’estandardització i codificació de les dades: Avantatges i inconvenients. Els conceptes de ‘text’, ‘hipertext’, ‘edició’ i ‘hiperedició’.

          1.2. L’edició de textos a l’era de la informàtica: Word, Libreoffice, Adobe InDesign, Classical Text Editor, etc.

          1.3. L’intercanvi d’informació a la Xarxa: la recerca d’un estàndard. SGML i les seves evolucions; HTML; XML; la Text Encoding Initiative (TEI) — Biblioteques digitals: nocions generals i bases per a la seva construcció.

          1.4. Noves tecnologies per a la classificació i l’estudi dels manuscrits i els impresos: de la fitxa a les grans col·leccions digitals. Estudi de casos: els projectes TRAME, Cançoners DB, CPHL, The Canterbury Tales Project, Scholarly Digital Editions i IRHT.

2. Noves aplicacions i recursos per a la Història: Gestors de bases de dades

          2.1. Les bases de dades i la recerca històrica: 1.El procés de recerca històrica i les bases de dades. Peculiaritats i problemes. Documentació estructurada i no estructurada. --- 2. Tipus de bases de dades segons l’estructuració de la informació: planes, relacionals i orientades a objectes. --- 3. Bases relacionals i bases documentals Dos models de SGBD: Knosys i Acces. Objectius, potencialitat i limitacions: procediments de recuperació i tractament de la informació. --- 4. Presentació del cas-exemple: Una BD de dispeses d’amonestació matrimonial.

          2.2. Introducció a ACCES. Exploració de les eines de consulta d’ACCES: 1. Introducció a Acces. Els tipus d’objecte bàsics: taules, formularis i consultes. La finestra de relacions. --- 2. Fer consultes a una base Acces (I). Tipus de consulta. Consultes simples. Consultes de selecció multitaula. Criteris de camp. --- 3. Utilització d’expressions en una consulta. Sintaxi d’expressions. Els elements d’una expressió. El generador d’expressions. Controls calculats en una consulta. Consultes de selecció totalitzades. Consulta de taula de referències creuades

          2.3. Integració d’ACCES i EXCEL en el procés d’anàlisi de dades. Generació de gràfics a partir de consultes. De la consulta d’ACCES a la cartografia: La generació de mapes amb Mapviewer

          2.4. Creuament de bases de dades: 1. La integració de dades de procedència diversa. Importació de taules i consultes en ACCES. --- 2. Record Linkage: historiografia i usos --- 3. Principis i bases del Nominal Record Linkage. Algorismes laxos, algorismes estrictes. La selecció de l’algorisme òptim. Algorismes múltiples

          2.5. De les bases NoSQL al big data

3. Mètodes de representació gràfica

• Bernardo Ares, José Manuel de (2005 ). Historia e informática : metodología interdisciplinar de la investigación històrica . Córdoba: Universidad de Córdoba. Servicio de Publicaciones :CajaSur. Catàleg
• Cameron, Sonja (2005 ). Using computers in history : Sonja Cameron and Sarah Richardson . Basingstoke [etc.]: Palgrave Macmillan. Catàleg
• Camões, Jorge (2016). Data at Work. Best practices for creating effective charts and information graphics in Microsoft Excel,. Berkeley: New Riders.
• Elmasri, Ramez (cop. 2007 ). Fundamentos de sistemas de bases de datos (5 ed.). Madrid [etc.]: Pearson Addison Wesley. Catàleg
• Genet, J.Ph. & Zorzi, A. (2011). Les historiens et l’informatique: Un métier à réinventer. Roma: École Française de Rome.
• Graham, S.; Milligan, I. & Weingart, S. (2015). The Historian's Macroscope: Big Digital History. Imperial College Press. Recuperat , a http://www.themacroscope.org/2.0/
• Greenstein, Daniel I (cop. 1994 ). A historian's guide to computing . Oxford [etc.]: Oxford University Press. Catàleg
• Harvey, Charles (1996 ). Databases in historical research : theory, methods and applications . Basingstoke: Macmillan. Catàleg
• Marcos Marín, F. A (1994). Informática y humanidades. Madrid : Gredos.
• Martín Moraleja, José Carlos (1998 ). Informàtica aplicada a les ciències humanes i socials . Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Catàleg
• Sistac i Planas, Jaume (2005 ). Bases de dades . Barcelona: UOC. Catàleg
• Towsend, S. et al. (1999). Digitising History. A Guide to Creating Digital Resources from Historical Docume. Arts and Humanities Data Service .

Activitats d'avaluació:

La nota final sortirà de la mitjana ponderada dels exercicis proposats per cada professor. El 10% restant s'avaluarà a partir de la participació i l'assistència regular a les sessions.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
El No Presentat només s'atorgarà quan l'alumne no hagi realitzat cap dels exercicis d'avaluació proposats.

Avaluació única:
Ateses les característiques del curs l'avaluació única no es distingirà de l'avaluació ordinària.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Els alumnes que desitgin una tutoria cal que ho sol·licitin. Les tutories podran fer-se de manera presencial o per videoconferència.

Ara per ara es preveu que totes les sessions del curs puguin ser presencials i siguin un espai d'interacció amb els alumnes. En el cas que no això no fos possible, s'utilitzarà la plataforma que la Udg determini per a realitzar les sessions mitjançant videoconferència.

La plataforma Moodle serà l'espai que s'utilitzarà per distribuir materials de l'assignatura. Sempre que sigui necessari mantenir feed-back s'utilitzaran les tasques i altres eines de la mateixa plataforma.

Els resultats dels exercicis es comunicaran a través de Moodle.

Cada professor proporcionarà als estudiants una bibliografia recomanada per a cada tema.