Estudia

Horaris:

• CG3- Analitzar les característiques socioculturals de l'àmbit disciplinari i personal propi per tenir-les en compte de manera constructiva especialment en la comunicació interpersonal
• CG5- Analitzar críticament el codi deontològic i promoure avenços en les reflexions i formulacions ètiques lligades a l'exercici de la professió
• CG8- Treballar en equip (també multidisciplinar), valorar els processos que s'estableixen i els rols que es desenvolupen, i exercir (també el lideratge), incorporant les modificacions fruit de la reflexió compartida
• CG9- Avaluar l'activitat pròpia i l'aprenentatge propi, i elaborar estratègies per millorar-los
• CE1- Analitzar necessitats en els diferents àmbits assistencials, institucions i serveis de salut i dissenyar estratègies o intervencions de promoció de la salut
• CE2-Elaborar protocols d'actuació en els diferents nivells d'atenció que incorporin els coneixements, les habilitats i els valors necessaris per garantir una pràctica efectiva i ètica orientada a la promoció de la salut

• Conèixer les diferents aproximacions al concepte de salut i els diferents models conceptuals sobre la salut i els seus determinants.
• Entendre el concepte de desigualtat en salut i les seves característiques.
• Conèixer el marc teòric sobre les desigualtats socials en salut, fent especial èmfasi en la influència del gènere, la classe social i el treball.
• Presentar alguns instruments que faciliten la investigació i la intervenció sobre les desigualtats socials en salut.
• Donar a conèixer els principals treballs realitzats tant en el nostre àmbit com a nivell internacional.
• Analitzar l'impacte de les desigualtats en la salut de la població

1. Introducció a les desigualtats socials en salut.

2. Metodologia i recursos per l’estudi de les desigualtats socials

3. Les desigualtats en salut segons classe social.

4. El territori com a determinant de les desigualtats. Privació i salut.

5. Les desigualtats de gènere i les diferències de sexe en la salut.

6. El treball com a determinant de les desigualtats: el treball remunerat i el treball domèstic i familiar.

7. Immigració i salut.

8. Les desigualtats en salut en la població infantil.

9. Les desigualtats en salut entre les persones grans.

10. Les polítiques per disminuir les desigualtats en salut i la seva avaluació.

• Amick III BC, Levine S, Tarlov AR, Chapman Walsh D, eds (1995). Society and Health. Oxfort:: Oxford University Press.
• Benach J, Muntaner C (2005). Aprender a mirar la salud: como la desigualdad social daña nuestra salud. Barcelona: El Viejo Topo.
• Berkman L, Kawachi I, eds. (2000). Social Epidemiology. Oxford: Oxford University Press.
• Berra S, Elorza-Ricard J. (2009). Salud y uso de los servicios sanitarios en población inmigrante en España. Barcelona: Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques de Catalunya.
• Borrell C, Benach J (coord) (2005). L’evolució de les desigualtats socials en salut a Catalunya.. Barcelona: Mediterrania.
• Evans RG, Barer ML, Marmor TR, eds (1996). ¿Por qué alguna gente está sana y otra no?Determinantes de la salud población. . Madrid: Ediciones Diaz de Santos.
• Benach J (1997). La desigualdad social perjudica seriamente la salud.. Gaceta Sanitaria, 11(), 255-258
• Marmot M (2005). Social determinants of health inequalities. Lancet , 365(9464), 1099-1104
• Marmot M; Commission on Social Determinants of Health (2007). Achieving health equity: from root causes to fair outcomes. Lancet,, 370(9593), 1153-1163
• Borrell C, Malmusi D (2010). [Research on social determinants of health and health inequalities]. Gaceta Sanitaria, 24(), 101-108
• Borrell C, Artazcoz L (2008). Las políticas para reducir las desigualdades en salud. Gaceta Sanitaria, 22(5), 465-473
• Rajmil L, Díez E, Peiró R (2010). [Social inequalities in child health. SESPAS report 2010]. Gaceta Sanitaria, 24(1), 42-48
• WHO (0000). Active Ageing. A policy framework.. . Recuperat , a http://whqlibdoc.who.int/hq/2002/WHO_NMH_NPH_02.8.pdf.
• Healthy Ageing – A Challenge for Europe (0000). . Recuperat , a http://www.healthyageing.nu/upload/Rome/Healthy_web.pdf
• Gapminder. Recuperat , a http://www.gapminder.org
• Observatorio de Desigualdades en Salut.. Recuperat , a http://www.ods-ciberesp.es
• The WHO Commission on Social Determinants of Health.. Recuperat , a http://www.inequality.org/
• Panel de desigualtats socials a Catalunya. Recuperat , a http://www.obdesigualtats.cat
• http://www.obdesigualtats.cat. Recuperat , a http://www.inequality.org/

Activitats d'avaluació:

L’avaluació del curs és continuada i es realitzarà a partir dels següents criteris:
1.Assistència a classe (80% d’assistència mínim).
2.Participació activa durant les sessions teòriques i pràctiques.
3.Presentació d'un treball en grup

Durant les últimes dècades, l’estat de salut de la humanitat ha millorat amb més rapidesa que en els anteriors 3 mil•lennis; i res fa pensar que aquest procés es pugui estancar a curt termini. Es tracta d’una evolució de gran importància, mitjançant la qual ha millorat la qualitat de vida de les persones i la seva relació amb el medi; de manera que avui som, en termes generals, menys vulnerables a determinats riscos del que érem en el passat. Malgrat tot, per què els països i les regions més pobres tenen una esperança de vida molt inferior a la dels països i a la de les regions més riques? Per què les classes socials menys avantatjades i les dones tenen una pitjor salut? Per què algunes poblacions estant sanes i altres no? Què es pot fer per millorar aquesta situació?
Segons la perspectiva biomèdica dominant avui en dia, els principals “culpables” de les malalties i la salut són els agents biològics i genètics, els hàbits individuals perjudicials per la salut, i les deficiències en l’accés i ús dels serveis sanitaris. Però el coneixement científic disponible ha demostrat que aquestes causes tenen un impacte menor del que pot semblar sobre la salut de la població. En primer lloc, perquè es tracta de causes “finals” molt influenciades per determinants socials previs, com per exemple, la pobresa, la classe social o el medi laboral. En segon lloc, perquè aquestes causes no actuen aïlladament sinó que interactuen amb altres causes i mecanismes socials com l’educació, l’habitatge, els factors psicosocials laborals, el recolzament social i familiar, etc. A més, aquesta perspectiva biomèdica no té en compte les desigualtats en salut, és a dir, la distribució injusta i evitables dels problemes de salut entre els grups socials i las poblacions.
Des de la segona meitat del segle XX, i molt especialment en les dues últimes dècades, l’epidemiologia, juntament amb altres disciplines com la sociologia, l’economia, l’antropologia o la psicologia social, entre altres, han establert un sòlid coneixement científic en relació als determinants, a les causes i als mecanismes de producció de la salut i les desigualtats.