Estudia

• 1. Conèixer els orígens mítics i antropològics del llenguatge.
• 2. Valorar críticament el paper que té la llengua en la construcció de la identitat.
• 3. Diferenciar els diferents significats que es poden atribuir a la paraula llengua.
• 4. Comprendre que les llengües canvien inevitablement en el temps i l'espai i, per tant, valorar positivament la diversitat.
• 5. Entendre el moviment pendular entre els processos d’unificació i fragmentació de les llengües.
• 6. Oferir recursos per analitzar els prejudicis lingüístics que sovint ens encotillen la reflexió sobre la convivència de llengües diferents en una mateixa comunitat.
• 7. Reflexionar sobre com es poden protegir els drets lingüístics dels parlants d’una comunitat, d’una nació o d’un estat moderns i gestionar adequadament el multilingüisme.
• 8. Assolir els coneixements necessaris per poder reflexionar i opinar amb rigor en debats sobre la llengua en el món actual.

1. CONTINGUTS: Aquesta assignatura tracta de qüestions del món actual que tenen com a protagonista la llengua, com ara la diversitat lingüística, els conflictes entre llengües, les llengües en perill d’extinció, l’hegemonia lingüística de l’anglès, la funció de l’ortografia, el bilingüisme, la integració lingüística dels immigrants i molts altres temes que cada dia apareixen en els mitjans de comunicació. El món d’avui, sacsejat per tensions oposades com la globalització o les identitats nacionals (i avui noves identitats) i el canvi constant per fenòmens com la immigració, ens obligarà a revisar conceptes com els de llengua nacional, llengua territorial i llengua d'Estat. En les classes seran objecte de discussió les notícies sobre qüestions lingüístiques que apareguin en la premsa o en altres mitjans de comunicació. La bibliografia bàsica, que serà millorada a començament de curs, apareix a l'entrada Observacions i Recomanacions d'aquesta fitxa.

2. METODOLOGIA: Aquesta assignatura està plantejada d'una manera dialèctica. El professor condueix la classe i les activitats que s'hi fan, però els estudiants han d'intervenir fent preguntes, proposant exemples o donant diferents punts de vista. Aquest plantejament provoca que la matèria es vagi construint i debatent en el moment de la classe i incentiva un debat fructífer.

3. Tema 1: Introducció: Unitat i diversitat. Les dues grans migracions africanes. Les migracions paleolítiques. Les migracions neolítiques. Origen de la diversitat lingüística.

4. Tema 2: Del protollenguatge al llenguatge. Orígens mítics del llenguatge. De Babel a Pentecosta. Orígens antropològics del llenguatge. Els “fòssils” del llenguatge: llenguatge animal, llenguatge infantil, processos de pidginització i criollització, els desordres del llenguatge. Les llengües de signes.

5. Tema 3 Les llengües en el segle XXI. Llengua i dialecte. Llengües “grans” i llengües “petites”. La classificació gravitacional de les llengües. Les llengües en un món globalitzat. La gestió de la diversitat. Especialització funcional de les llengües. La sostenibilitat lingüística.

Activitats d'avaluació:

En les proves escrites, a més dels continguts, es valorarà la cohesió del discurs, el rigor argumentatiu i la correcció en l'expressió i ortografia. S'haurà de fer un treball, que valdrà un 30% de la nota final.

* Al principi de cada tema els professors repartiran un guió amb els continguts del tema en qüestió, les activitats relacionades i les lectures. El guió es penjarà a la pàgina web de l'assignatura.



Bibliografia de consulta:

Bernárdez, E. (1999) ¿Qué son las lenguas?. Madrid: Alianza.

Bickerton, D. (1990) Lenguaje y especies. Madrid: Alianza Universidad.

Breton, R. (2003) Atlas des langues du monde. Paris: Autrement.

Calvet, L.J. (2002) Le marché aux langues. Les effects linguistiques de la mondialisation. París: Plon.

Cavalli-Sforza, L. (1996) Genes, pueblos y lenguas. Barcelona: Crítica.

Comrie, B. i altres (2003) The Atlas of Languages. Nova York: Facts on File Inc.

Cristal, D. (1994) Enciclopedia del lenguaje de la Universidad de Cambridge. Madrid: Taurus.

Dunbar, R., C. Knight i C. Power eds. (1999) Language variation and the evolution of societies. Edinbourgh, Edinbourg University Press.

Eco, U. (1994) La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona: Crítica.

Eloy, J.-M. (2004) Des langues collatérales. Problèmes linguistiques, sociolinguistiques et glottopolitiques de la proximité linguistique. Parrrís: L’Harmattan.

Formigari, L. (2001) Il linguagio. Storia delle teorie. Roma-Bari: Laterza.

Graffi, G. i S. Scalise (2003) Le lingue e il linguaggio. Bologna : Il Mulino.

Junyent, C. (1989) Les llengües del món. Barcelona: Empúries.

----- (1991) “Les llengües d’Europa”. Ascón, R. i altres dirs. Geografía Universal. Vol 3. Barcelona. Pàgs. 38-49.

----- (1992) Vida i mort de les llengües. Barcelona: Empúries.

----- (1998) Contra la planificació. Una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries.

----- (1999) La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Octaedro.

----- (2000) Antropología Lingüística. Barcelona . Edicions de la Universitat de Barcelona.

----- (2004) Les llengües a Catalunya. Fundació Caixa de Sabadell.

Kersaudy, G. (2001) Langues sans frontières. A la découverte des langues de l’Europe. París: Autrement

López García, Á. (2004) Babel Airada: las lenguas en el trasfondo de la supuesta ruptura de España. Madrid : Biblioteca Nueva.

Malherbe, M. (1995) Les langages de l’Humanité. Une encyclopédie des 3000 langues parlées dans le monde. París: Robert Laffont.

Milani, C. ed. (1999) Origini del linguaggio. Colognola ai Coli (VR): Demetra.

Moreno Cabrera, J. (2003) El universo de las lenguas. Clasificación, denominación, situación, tipología, historia y bibliografía de las lenguas. Madrid: Castalia.

Nespor, M. i D.J. Napoli (2004) L’animale parlante. Roma: Carocci.

Nettle, D. (1999) Linguistic diversity. Oxford: Oxford University Press.

Nettle, D. i S. Romaine (2000) Vanishing Voices. Oxford University Press: Oxford [Traducció catalana: Veus que s’apaguen. Girona: CCG].

Pinker, S. (1994) El instinto del lenguaje. Cómo la mente crea el lenguaje. Madrid: Alianza Editorial.

Romaine, S. (1994) El lenguaje en la sociedad. Una introducción a la sociolingüistica. Barcelona: Ariel.

Ruhlen, M. (1997) L’origine des langues. Sur les traces de la langue mère. París : Belin.

Siguan, M. (1992) España plurilingüe. Madrid: Alianza Editorial.

----- (1996) La Europa de las lenguas. Madrid: Alianza Editorial.

----- (1998) La escuela y los inmigrantes. Barcelona: Paidós.

----- (2001) Bilingüismo y lenguas en contacto. Madrid: Alianza Editorial.

Steiner,G. (1992) Después de Babel. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

Tabouret-Keller, A. (1997) Le nom des langues. I. Les enjeux de la nomination des langues. Louvain-la Neuve: Peeters.