Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Estudi dels nous factors (estètics, culturals, polítics, lingüístics) que influeixen en el desenvolupament i l’evolució de la literatura feta als països de llengua catalana a l’època del Renaixement, i repàs de la interpretació que els estudiosos han fet d’aquests canvis. La dialèctica entre moda i tradició serà el fil conductor que ens permetrà descobrir els prejudicis ideològics que s’amaguen darrere la valoració i el desconeixement -selectiu- de la literatura del període.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Albert Rossich Estragó

Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Continguts

1. Introducció: Problemes historiogràfics

          1.1. La gestació del concepte de Decadència

          1.2. Humanisme, Renaixement, Manierisme, Contrareforma

          1.3. Els gèneres: poesia, teatre, prosa

2. La tradició

          2.1. "L’Espill de la vida religiosa"

          2.2. Francesc d’Olesa, Benet Espanyol

          2.3. Andreu Martí Pineda, Jaume Ciurana, Lluís Joan Valentí

          2.4. Baltasar Sança i Pere Ponç

          2.5. Els certàmens

3. Moda vs. tradició

          3.1. Poetes en llatí, italià i castellà

          3.2. La introducció de la mètrica italiana

          3.3. Joan Ferrandis d’Herèdia

          3.4. Joan Timoneda

          3.5. Pere Serafí

          3.6. Cristòfor Despuig

          3.7. Altres autors

4. La definició d’una tradició nacional

          4.1. Onofre Almudèver

          4.2. La “Nova art de trobar”

          4.3. Joan Pujol

          4.4. Guerau de Montmajor

          4.5. Francesc Calça

          4.6. Altres autors

5. Conclusions: per una interpretació de la literatura catalana del segle XVI

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Teatros y prácticas escénicas. I, El quinientos valenciano (184). València [etc.]: Institució Alfons el Magnànim [etc.].
  • Froldi, Rinaldo (1968). Lope de Vega y la formación de la comedia : en torno a la tradición dramática valenciana y el primer teatro de Lope. Salamanca: Anaya.
  • Menéndez y Pelayo, Marcelino (1944-1945). Antología de poetas líricos castellanos. [Madrid]: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
  • Mérimée, Henri (1985). El Arte dramático en Valencia : desde los orígenes hastaprincipios del siglo XVII. València: Institució Alfons el Magnànim.
  • Massot i Muntaner, Josep, dir., Molas, Joaquim, dir. (1979). Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Edicions 62.
  • Romeu i Figueras, Josep (1991). Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII. Barcelona: Curial.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Exposició pública de la recerca realitzada per cada alumne, discussió i qualificació del professor.

Observacions

METODOLOGIA

Classes presencials i seguiment de les recerques proposades als estudiants.

BIBLIOGRAFIA (articles i llibres que no són a la UdG)

Joan ALEGRET, «Una cançó de Pere Serafí: edició i comentari», dins Narcís GAROLERA, Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, III, Curial, Barcelona 1985, 168-208.
August BOVER I FONT, «Innovació i tradició en la poesia catalana del segle XVI», Catalan Review, II (1987), 41-68.
Max CAHNER, «Llengua i societat en el pas del segle XV al XVI», dins Actes del Cinquè Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes. Andorra ... 1979, Publicacions de l’Abadia, Montserrat 1980, 183-255.
Rafel CALDENTEY, «“Entremesos” en la fiesta del Corpus en Mallorca, en los siglos XIV-XVII», Diario de Mallorca, 28 de mayo de 1964.
Joan CASTAÑO i Gabriel SANSANO, «El text literari de la Festa o Misteri d’Elx: Notes a la seua evolució», Festa d’Elx, 44 (1992), 93-99.
Nel DIAGO, «Timoneda i el públic lector a la València del Cinc-cents», dins Miscel•lània Joan Fuster, I, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1989, 153-164.
Manuel V. DIAGO, «Reflexiones en torno a los autos en catalán de Joan Timoneda: fuentes, lengua, público», dins AA. VV., Comedias y comediantes. Estudios sobre el teatro clásico español, Universitat de València, València 1991, 47-53.
Eulàlia DURAN, «Defensa de la pròpia tradició davant d’Itàlia al segle XVI», dins Miscel•lània Joan Fuster, III, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1991, 241-265.
Antoni FERRANDO-Vicent Josep ESCARTÍ, «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI», Gutenberg Jahrbuch (Mainz), 67 (1992), 100-113.
Joan FUSTER, «Plantejaments històrics del teatre valencià», Els Marges, 5 (Octubre del 1975), 11-63. Reeditat dins La Decadència al País Valencià, Curial, Barcelona 1976, 27-113.
Joan FUSTER, «Lectures d’Ausiàs Marc en la València del segle XVI», dins Llibres i problemes del Renaixement, Institut de Filologia Valenciana - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1989, 65-100.
Joan MAS I VIVES, «Els mites autòctons en el teatre català dels segles XVI-XVIII», Revista de Menorca, Primer trimestre 1990, 45-60.
Josep MASSOT I MUNTANER, «Notes sobre la supervivència del teatre català antic», Estudis Romànics, XI (1962), 49-101.
Ramon MIRÓ I BALDRICH, «El teatre tardo-medieval a Cervera: possibilitat d’un model de tipologia secundària», Miscel•lània Cerverina, 7 (1991), 41-57.
Josep M. NADAL, «“Usar de llenguatge artificiós” en el segle XVI: ideologia lingüística i llengua literària», dins Actes del Sisè Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes. Roma ... 1982, Publicacions de l’Abadia, Montserrat 1983, 89-125.
José ROMEU FIGUERAS, «La “Representació de la mort”, obra dramática del siglo XVI, y la danza de la muerte», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXVII (1957-1958), 181-225.
Josep ROMEU I FIGUERAS, «Mateo Flecha el Viejo, la corte literario-musical del duque de Calabria y el Cancionero llamado de Upsala», Anuario Musical, XIII (1958), 25-101.
Josep ROMEU I FIGUERAS, Poesia popular i literatura, Curial, Barcelona 1974.
Josep ROMEU I FIGUERAS, «Francesc d’Olesa, autor dramàtic: una hipòtesi versemblant», Randa, núm. 9 (1979), 127-137.
Josep ROMEU I FIGUERAS, Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII, vol. I, Curial, Barcelona 1991.
Albert ROSSICH, «La introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana», Els Marges, 35 (setembre de 1986), 3- 20.
Albert ROSSICH, «Renaixement, Manierisme i Barroc en la literatura catalana», dins AA. DD., Actes del Vuitè Col•loqui internacional de llengua i literatura catalanes / II. Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988, a cura d’Antoni M. BADIA i MARGARIT i Michel CAMPRUBÍ, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, ps. 149-179.
Albert ROSSICH, «Francesc d’Olesa i la Nova Art de Trobar», dins Miscel•lània Joan Fuster, III, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1991, 267-295.
Albert ROSSICH, «És vàlid avui el concepte de decadència de la cultura catalana a l’època moderna? Es pot identificar decadència amb castellanització?», Manuscrits, núm. 15 (1997), ps. 127-134.
Albert ROSSICH, «La literatura (1516-1716)», dins Pere GABRIEL, dir., Història de la cultura catalana, II. Renaixement i Barroc. segles XVI-XVII, Barcelona, Edicions 62, 1997, ps. 145-166.
Albert ROSSICH, «Els certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII», dins Eulàlia DURAN, Eulàlia MIRALLES JORI (coord.), Barcelona Quaderns d’Història/9: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003 [2004], ps. 83-108
Pep VALSALOBRE, «De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós. Notes a una novel•la al•legòrica del segle XVI», Caplletra, 31 (tardor 2001), 11-23
Pep VALSALOBRE, «Una cort “ferraresa” a València: els Centelles, Ariosto i un programa de substitució de la tradició literària autòctona», Caplletra, 34 (primavera 2003), 171-194.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.