Estudia

• Entendre el paper de les pertorbacions en la dinàmica dels ecosistemes,
• Valorar la importància de diferents tipus de pertorbacions en els ecosistemes mediterranis
• Analitzar els diversos mecanismes de resposta de plantes i animals davant de les pertorbacions
• Tenir una visió general dels processos que intervenen en l'estructuració de les comunitats animals al llarg de la successió ecològica
• Avaluar els incendis com a factors modeladors del paisatge i conèixer estratègies des de l'àmbit de l'ecologia forestal per a la seva gestió
• Plantejar i portar a terme estudis de camp sobre la temàtica de manera autònoma
• Disseny del mostratge considerant els objectius a assolir per l'estudi, la variabilitat temporal i espacial i una correcta aplicació del mètode científic
• Metodologies de camp en ecologia de pertorbacions
• Lectura, interpretació i crítica d'articles, majoritàriament en anglès, provinents de revistes científiques
• Treball en grup i capacitat de diàleg i debat a l'aula

1. Ecosistemes i pertorbacions: teoria ecològica

          1.1. Introducció a la dinàmica espacial i temporal dels ecosistemes terrestres

                    1.1.1. Ecosistemes tropicals, subtropicals i mediterranis

                    1.1.2. El cas de Mèxic

          1.2. Pertorbacions i dinàmica dels ecosistemes

                    1.2.1. Ecologia de pertorbacions: tipus, escales, respostes i règims

                    1.2.2. Successió ecològica i adaptació de la biota a les pertorbacions

2. Pertorbacions en ecosistemes mediterranis

          2.1. Tipus de pertorbacions: tales, estassades, defoliacions, pertorbacions d'origen climàtic i incendis forestals

          2.2. Ecologia i dinàmica dels sistems pertorbats

3. Resposta de les comunitats vegetals a les pertorbacions

          3.1. Successió de la vegetació: concepte d'autosuccessió

          3.2. Mecanismes de regeneració en espècies vegetals

                    3.2.1. Comportament rebrotador i germinador en el marc dels incendis forestals

                    3.2.2. Regeneració per llavors: espècies germinadores; factors que determinen la germinació després del foc

                    3.2.3. Regeneració vegetativa; regeneració vegetativa versus reproducció clonal; espècies rebrotadores; requeriments per la rebrotada; factors ambientals que afecten la rebrotada; comportament rebrotador versus comportament germinador; Ecologia de l'evolució del carácter rebrotador en espècies llenyoses; reproducció clonal.

4. Resposta de les comunitats animals a les pertorbacions

          4.1. L'estudi ecològic del foc i la fauna

                    4.1.1. Centres de recerca i temàtiques estudiades

                    4.1.2. Dissenys experimentals i metodologies

          4.2. La fauna en paisatges modelats pel foc

                    4.2.1. Panoràmica general

                    4.2.2. Dinàmica de poblacions animals en zones cremades: el cas dels ocells

                    4.2.3. Indicadors d'impacte de l'incendi a les comunitats animals

                    4.2.4. Prevenció d'incendis, gestió del paisatge i biodiversitat

                    4.2.5. El paper de la fauna en la regeneració i la gestió dels boscos cremats

          4.3. Fauna i gestió de pastures als Pirineus

                    4.3.1. Cremes controlades i ramaderia a la muntanya

                    4.3.2. Efectes del foc en la fauna de muntanya

5. Restauració ecològica

          5.1. La degradació ambiental i la restauració ecològica

          5.2. Marc conceptual de la restauració ecològica: elements biològics i socials

          5.3. Maneig "adaptatiu": entre la investigació científica i l'art

          5.4. La restauració ecològica a la pràctica: marc jurídic, components ecològics, socials i tècnics

• Ecologia del foc (1996). Barcelona: Proa.
• Plana, E. (ed.) (2004). Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Solsona: Xarxa ALINFO.
• Handbook of ecological restoration (cop. 2002). Cambridge Madrid: Cambridge University Press.
• Pickett, S.T.A. i White, P.S. (eds.) (1985). The ecology of natural disturbances and patch dynamics. Orlando: Academic Press.
• Trabaud, Louis (cop. 1992). Les Feux de forêts, : mecanismes, comportement et environnement (2e éd). Aubervilliers: France-Selection.
• International Summer School on the Environment (3er : 2001 : Figueres) (2002). Fire, landscape and biodiversity, : an appraisal of the effects and effectiveness: lectures from the 3rd International Summer School on the Environment. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.
• Terradas, Jaume coord (1987). Ecosistemes terrestres, : la resposta als incendis i a d'altres pertorbacions. Barcelona: Diputació. Servei del Medi Ambient.
• Regino Zamora y Francisco Pugnaire (2001). Ecosistemas mediterráneos. Análisis funcional. Asociación de Ecología Terrestre.

Activitats d'avaluació:

L'assistència de l'alumne a les diferents activitats programades representarà el 60% de la nota final, la valoració de l'informe del treball de camp el 25% i la participació a les classes el 15% restant.

Calendari
Del 12 de juny al 7 de juliol

Horari
Matí o tarda (a determinar), més una - dues sortides de camp.

Professor convidat
Està prevista la participació del Dr. Eduardo Santama (de l'Instituto Manantlán de Ecología y Conservación de la Biodiversidad de la Universidad de Guadalajara, Mèxic) com a profesor convidat.

Idioma
Segons la nacionalitat dels professors i de l'alumnat, les classes es podran impartir en català, castellà o anglès.