Estudia

1. Marc teòric, històric i cultural de l'Educació Física

          1.1. Epistemologia de l'Educació Física

          1.2. L'Educació Física al llarg de la història

          1.3. Fontaments teòrics del currículum

2. La programació

          2.1. Concepte i funcions de programar

          2.2. Fases de la programació

          2.3. Factors que intervenen en la programació

3. Organització dels centres educatius

          3.1. La comunitat educativa

          3.2. Funcionalment i gestió de centre

4. Legislació educativa

          4.1. El nou currículum per l'aprenentatge amb sentit

          4.2. Arquitectura del currículum de l'educació bàsica

5. Del currículum a l'aula

          5.1. L'aprenentatge competencial

          5.2. Situacions d'aprenentatge

          5.3. El cicle de l'aprenentatge

6. L'avaluació

          6.1. Característiques de l'avaluació

          6.2. Avaluació competencial

          6.3. Avaluació reguladora del procés d'aprenentatge

          6.4. Instruments d'avaluació

7. Diversitat i inclusió

          7.1. Marc normatiu

          7.2. L'educació inclusiva

          7.3. El Disseny Universal de l'Aprenentatge

          7.4. Mesures i suports per a la inclusió

• Jarauta Borrasca, Beatriz Imbernón, Francesc Álvarez Méndez, Juan Manuel (2012 ). Pensando en el futuro de la educación : una nueva escuelapara el siglo XXII . Barcelona: Graó. Catàleg
• Arnold, J.P. (1991). Educación Física, movimiento y currículum. Madrid: Morata.
• Blázquez, D. (2006). La gestión de la clase en Educación Física. Barcelona: Inde.
• Blázquez, D. i Sebastiani, E. (2009). Enseñar por competencias en Educación Física. Barcelona: Inde.
• Busquets, D.; Ballús, E.; Cabré, M. i Fontanet, A. (2005). La construcció de les relacions interpersonals en l'actual context escolar. Revista Catalana de pedagogia, (3), 183-195
• Delors, J. (1996). Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: UNESCO.
• Florence, J.; Brunelle, J. i Carlier, G. (2000). Enseñar Educación Física en Secundaria. Motivación, organización y control. Barcelona: Inde.
• Fraile, A. (Coord.) (2004). Didáctica de la Educación Física. Una perspectiva crítica y transversal. Madrid: Biblioteca Nueva.
• Giné,N. i Parcerisa, A. (Coord.) (2003). Planificación y análisis de la pràctica educativa. Barcelona: Graó.
• Heesen, Berrie (2004 ). Pequeños, pero valientes : [Filosofía para niños] . Barcelona: Graó. Catàleg
• Lleixà, T. (2003). Educación física hoy. Realidad y cambio curricular. Barcelona: ICE-HORSORI.
• McLaren, Peter (2008 ). Pedagogía crítica : de qué hablamos, dónde estamos . Barcelona: Graó. Catàleg
• Lleixà Arribas, Teresa González Arévalo, Carles (2010 ). Educación física : investigación, innovación y buenas prácticas . Barcelona: Graó. Catàleg
• Morin, E. (2002). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Barcelona: Paidós.
• Perrenoud, Philippe (2012 ). Cuando la escuela pretende preparar para la vida : ¿desarrollar competencias o enseñar otros saberes? . Barcelona: Graó. Catàleg
• Pradas i Casas, Ricard (DL 2012 ). L'Organització de l'activitat conjunta i el pensament del professorat sobre l'acció docent en educació física escolar. [Girona]: Universitat de Girona. Recuperat 08-07-2014, a http://www.tdx.cat/handle/10803/84060 Catàleg
• Ramos, L. i Del Villar, F. (2005). La enseñanza de la Educación Física. Madrid: Síntesis.
• Sarramona, Jaume (DL 2005 ). Debate sobre la educación . Barcelona: Paidós. Catàleg
• Seners, P. (2001). La lección de Educación Física. Barcelona: Inde.
• Siedentop, Daryl (1998 ). Aprender a enseñar la educación física . Barcelona: INDE. Catàleg
• Soler, S.; Prat, M.; Juncà, A. i Tirado, M.A. (2007). Esport i societat: una mirada crítica. Vic: Eumo.
• Viciana, J. (2002). Planificar en Educación Física. Barcelona: Inde.
• Viciana, J.; Salinas, F. i Lozano, L. (2006). La planificación de la sesión de Educación Física: tipos de sesiones y ejemplos. Lecturas: Educación Física y Deporte,, . Recuperat , a www.efdeportes.com/efd97/planif.htm
• Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Recuperat , a www.xtec.es

Activitats d'avaluació:

El sistema d'avaluació de l'EUSES-centre adscrit a la UdG és, de manera general, l'avaluació continuada.

AVALUACIÓ CONTÍNUA
Només es pot optar a l'avaluació contínua si:
- Asssistència obligatòria al 80% de les sessions pràctiques
- Presentació de les entregues parcials de l'AVC1 (Programació) a les dates anunciades a principi de curs.

AVALUACIÓ FINAL:
OPCIÓ A: Si has assistit al 80% de les sessions pràctiques però la mitjana no et surt aprovada:
- En el cas que es suspengui un o els dos parcials (AVC3 i AVC4) s'haurà de recuperar únicament l'apartat suspès a l'examen final. Cal obtenir un 4,5 com a mínim de cadascun dels parcials per fer mitjana. És imprescindible que la mitjana obtinguda dels dos parcials sigui igual o superior a 5, per fer mitja amb la resta de notes (AVC1 i AVC2).
- La Programació d'etapa (AVC1). Recuperable parcialment només fins a suficiència.

OPCIÓ B: Si NO has assistit al 80% de les sessions pràctiques
- AVC1: Programació d'etapa. Activitat individual. Recuperable parcialment només fins a suficiència (40%).
- AVC2: Reflexió crítica. Activitat individual. Activitat d'excel·lència. Cal treure més d'un 7 per poder fer mitjana amb l'assignatura. Es pot aprovar l'assignatura sense haver fet aquesta activitat o quedant-ne exclòs per tenir menys d'un 7 (10%).
- AVC3 i AVC4: Exàmens procedimentals. S'haurà d'obtenir un 4,5 com a mínim, de cadascun dels parcials per fer mitjana. És imprescindible que la mitjana obtinguda dels dos parcials sigui igual o superior a 5, per fer mitjana amb la resta de notes (AVC1 i AVC2 (50%).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà un alumne no presentat aquell que ha realitzat menys del 50% de les activitats d’avaluació continuada o no s'ha presentat a l'avaluació final o a l'avaluació única.

Avaluació única:
El sistema d’avaluació de l’EUSES - centre adscrit a la UdG és, de manera general, l'avaluació continuada. Si l'estudiant vol acollir-se a l’avaluació única, ho ha de comunicar per escrit al professor responsable de l'assignatura i al coordinador de grau durant les dues primeres setmanes del semestre.

A continuació s’indiquen les activitats per a l'avaluació única:

- AVU1: Programació d'etapa: Activitat individual. Recuperable parcialment només fins a suficiència (40%).
- AVU2: Reflexió crítica: Activitat individual. Activitat d'excel·lència. Cal treure més d'un 7 per poder fer mitjana amb l'assignatura. Es pot aprovar l'assignatura sense haver fet aquesta activitat o quedant-ne exlòs per tenir menys d'un 7 (10%).
- AVU3 i AVU4: Exàmens procedimentals. Cal treure més d'un 4,5 per fer mitjana. És imprescindible que la mitjana obtinguda dels dos parcials sigui igual o superior a 5 (50%).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà:
- Tenir una qualificació mínima de 5.0 del global de l'assignatura
- Obtenir una nota mínima de 4,5 dels exàmens parcials (AVC3 i AVC4) i que la mitjana obtinguda dels dos parcials sigui igual o superior a 5.

Les tutories es realitzaran presencialment a les aules habilitades i també de manera virtual.

La comunicació i interacció amb l’estudiantat es realitzarà presencialment i virtualment i s’utilitzarà el fòrum d’avisos i notícies del moodle, videoconferències i correu electrònic.

Els objectius d'aprenentatge són:
OA1- Conèixer els elements condicionants de la programació.
OA2- Analitzar les implicacions del context escolar i curricular a l’hora de planificar una intervenció docent.
OA3- Elaborar, en grup, una programació didàctica per a un curs d’ESO.
OA4- Comentar i revisar el treball propi perquè esdevingui coherent amb el projecte d’elaboració d’una programació d’etapa construït en gran grup.
OA5- Dissenyar unitats de programació coherents amb la programació d’etapa.
OA6- Construir sessions d’Educació Física emmarcades en les diferents unitats de programació.
OA7- Analitzar críticament articles de temàtica psicopedagògica relacionats amb la programació i la intervenció docent.

L'assigantura es desenvolupa a partir d'exposicions teòriques del professorat i alguns exercisis de reforç teòric.

• Desenvolupament motor i iniciació esportiva
• Esports aquàtics
• Esports d'equip 1
• Esports d'equip 2
• Esports individuals
• Jocs i habilitats motrius bàsiques
• Prescripció d'exercici físic per la salut
• Primers auxilis
• Principis didàctics de l'activitat física i l'esport
• Teoria de l'entrenament 1