Dades generals
-
Curs acadèmic:
- 2025
-
Descripció:
- Estudi i anàlisi dels signes escènics en la seva configuració retòrica, de la semiologia de la representació teatral, de les bases de la teoria dramàtica i del seu trasllat en les sintaxis escèniques contemporànies. Estudi i anàlisi de les teories de la representació de les diferents etapes històriques i la seva plasmació interpretativa.
-
Crèdits ECTS:
- 6
-
Professora responsable:
- Carolina Martinez Lopez
Grups
Grup A
-
Durada:
- Anual
-
Professorat:
- Carolina Martinez Lopez
-
Idioma de les classes:
- Català (40%), Castellà (50%), Anglès (10%)
Grup GG
-
Durada:
- Anual
-
Professorat:
- Carolina Martinez Lopez
-
Idioma de les classes:
-
Competències
- B2 Llegir, comprendre i comentar textos.
- E7 Identificar i analitzar les teories dramàtiques.
- E8 Aplicar i analitzar les reflexions teòriques sobre el fet escènic.
- E13 Llegir, analitzar i reflexionar sobre les necessitats de representació de l'individu contemporani en funció del seu present polític, econòmic i social.
Continguts
1. SEMIOLOGÍA DEL TEATRO Y TÉCNICAS ACTORALES
1.1.- Orígenes del teatro. Teatro, mito y ritual
1.2.- La especificidad de las artes escénicas. Conceptos: Mímesis, diégesis, teatro postdramático, performatividad, etc.
1.3.- El sistema de comunicación teatral. De la Semiótica Teatral a la Estética de lo Performativo y al concepto de “realización escénica”. La evolución de los estudios teatrales
1.4.- La pedagogía actoral y los grandes maestros de actores:
1.4.1. El sistema Stanislavski y el Teatro Naturalista
1.4.2. La Biomecánica de Meyerhold
1.4.3. La “técnica de la actuación inspirada” de Michael Chéjov
1.4.4. La pedagogía de Copeau y el mimo corporal de Decroux
1.4.5. El “teatro pobre” de Grotowski
1.4.6. Eugenio Barba y el Odin Teatret
1.5.- La vuelta al ritual en la escena contemporánea.
1.5.1. El ritual y la escena neoyorkina de mediados del siglo XX. The Living Theater, The Open Theater, The Performance Group, el Café La Mama
1.5.2. El ritual en la escena contemporánea española. La Cuadra de Sevilla, La Fura dels Baus, Comediants, Angélica Liddell
2. TEORÍA Y LENGUAJES ESCÉNICOS EN LA ANTIGÜEDAD CLÁSICA Y LA EDAD MEDIA
2.1. Las primeras formulaciones sobre el teatro
2.1.1. La tragedia: El teatro como ágora contemporánea
2.2. Pensamiento medieval. El teatro como fiesta y como religión
2.3. El teatro de calle
2.4. Los teatros clásicos orientales: Ópera china, teatro Nô, teatro Kabuki, danza Odissi, teatro Kathakali, teatro balinés. La Antropología teatral
2.5. Antonin Artaud, su mirada a Oriente y al ritual
2.6. El teatro sagrado de Peter Brook
3. TEORÍA TEATRAL DE LA EDAD MODERNA
3.1. Desarrollo del espacio escénico en el Renacimiento. Italia, España, Francia, Inglaterra
3.2. Organización de las compañías teatrales y profesionalización del actor
3.3. La commedia dell’arte y su recuperador Dario Fo
Activitats
|
Tipus d’activitat |
Hores amb professor |
Hores sense professor |
Hores virtuals amb professor |
Total |
| Anàlisi / estudi de casos |
5,00 |
35,00 |
0
|
40,00 |
| Cerca i anàlisi d'informació |
0
|
20,00 |
0
|
20,00 |
| Sessió participativa |
60,00 |
0
|
0
|
60,00 |
| Treball en equip |
10,00 |
20,00 |
0
|
30,00 |
|
Total |
75,00 |
75,00 |
0
|
150 |
Bibliografia
- ARTAUD, A. (2011). El teatro y su doble. Barcelona: Edhasa.
- ARISTÓTELES (2013). La poética . Madrid: Alianza.
- ASLAN, O. (1979). El actor en el siglo XX. Evolución de la técnica. Problema ético.. Barcelona: Gustavo Gili.
- BARBA, E. (1984). Más allá de las islas flotantes. México : Firpo y Dobal .
- BROOK, P. (2015). El espacio vacío. Madrid: Península.
- CHÉJOV, M. (2011). Sobre la técnica de la actuación. Barcelona: Alba.
- DECROUX, É. (2025). Palabras sobre el mimo. La pajarita de papel.
- ELIADE, M. (1999). Mito y realidad. Barcelona: Kairós.
- FERNÁNDEZ VALBUENA, A. I. (2018). La Comedia del Arte: materiales escénicos: Antología de guiones, repertorios, cartas y prólogos. Espiral/Teatro.
- FISCHER-LICHTE, E. (2017). Estética de lo performativo. Madrid: Abada.
- FO, D. (1999). Manual mínimo del actor. Hondarribia: Hiru.
- GROTOWKSI, J. (1980). Teatro laboratorio. Barcelona: Tusquets.
- HUIZINGA, J. (2008). Homo Ludens. Madrid: F.C.E..
- LEHMANN, H.T. (2016). Teatro posdramático. Murcia: CENDEAC.
- MEYERHOLD, V. (2016). Teoría teatral. Madrid: Fundamentos.
- NIETZSCHE, F. (2016). El origen de la tragedia. Buenos Aires: LEA.
- OLIVA, C. y TORRES, F. (1999). Historia básica del arte escénico. Madrid: Cátedra.
- PAVIS, P. (1984). Diccionario del Teatro: Dramaturgia, estética y semiología. Barcelona: Paidós.
- SÁNCHEZ, J. A. (1999). La escena moderna. Madrid: Akal.
- SÁNCHEZ, J. A. (2014). Dramaturgias de la imagen. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha.
- STANISLAVSKI, K. (2003). El trabajo del actor sobre sí mismo en el proceso de la vivencia. Barcelona: Alba.
- STANISLAVSKI, K. (2009). El trabajo del actor sobre sí mismo en el proceso de la encarnación. Barcelona: Alba.
- STANISLAVSKI, K. (2013). Mi vida en el arte. Barcelona: Alba.
- VALLEJO, I. (2019). El infinito en un junco. Madrid: Siruela.
- Archivo Virtual de Artes Escénicas. Recuperat , a https://archivoartea.uclm.es
Avaluació i qualificació
Activitats d'avaluació:
|
Descripció de l'activitat |
Avaluació de l'activitat |
% |
Recuperable |
| Classes participatives |
Participació activa als exercicis proposats a classe i als debats generats dels anàlisis de continguts escènics |
10 |
No |
| Cerca d'informació |
Aplicació correcta d'eines bàsiques de recerca |
25 |
No |
| Elaboració de treballs: treball individual |
Maduresa, implicació en la reflexió, punt de vista propi |
35 |
No |
| Treball en equip: exercici pràctic grupal |
Claredat i qualitat en les propostes escèniques, capacitat d’adaptació al treball en equip i als suggeriments crítics |
30 |
No |
Qualificació
Serà obligatori assistir com a mínim a un 70% de les sessions per poder ser avaluat de l'assignatura.
Serà obligatòria l'entraga de TOTES LES TASQUES PROGRAMADES per poder ser avaluat. Al cas del treball teòric-pràctic, si no es presenta la part teòrica del treball, no es podrà realitzar la part pràctica.
La nota de l'examen final haurà de ser com a mínim d'un 4 per poder fer mitjana amb la resta de les notes.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considera No Presentat només en el cas que no es presentin els exercicis obligatoris per causes majors justificades (accident, malaltia...).
Avaluació única:
Per les característiques d’aquesta assignatura no es contempla l’opció d’avaluació única més que en casos excepcionals. Els coneixements, estratègies d’aprenentatge i competències que aquesta assignatura vehicula impliquen un treball continuat de maduració en el que, de manera progressiva, l’alumnat obté feedbacks dels diversos assoliments gràcies a l’avaluació continuada. Les diverses tasques d’avaluació que es contemplen estan pensades des d’una progressió en la seva complexitat per tal que l’alumnat vagi consolidant i reforçant els aprenentatges i competències a assolir.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Observacions
Si, per causes de força major, les classes magistrals no es poden celebrar de manera presencial, s'oferiran de manera telemàtica i el percentatge de la nota destinat a la participació activa en classe passarà a una tasca concreta dissenyada per la professora.
Si hi ha limitació d'estudiants a l'aula, hi haurà alternància setmanal de grups, de manera que un grup seguirà les classes des de l'aula i l'altre desde casa de manera telemàtica.
De la misma manera, si la part pràctica grupal (escenes) del treball no es pot realitzar, aquesta es convertirà en una tasca individual de caràcter audiovisual que es concretarà quan sigui convenient.
Si l'exercici final d'anàlisi i reflexiò escènics no es pot fer presencialment, es farà a distància amb les indicacions corresponents.