Estudia

• 1. Assolir el ple coneixement del medi físic i polític de Catalunya.
• 2. Conèixer els espais naturals catalans amb valor turístic.
• 3. Conèixer la valoració dels parcs temàtics catalans.
• 4. Comprender el valor turístic i la gestió del ric patrimoni arquitectònic català.
• 5. Analitzar el comerç català i el seu ús turístic.
• 6. Valorar la història de Catalunya.
• 7. Estudiar la riquesa de la cultura popular catalana.
• 8. Analitzar la importància de la gastronomia catalana com a marca turística.
• 9. Comprendre els principis del turisme: dimensió espaial, social, cultural, política, laboral i econòmica.
• 10. Comprendre el caràcter dinàmic i evolutiu del turisme i de la nova societat de l'oci.
• 11. Conèixer les principals estructures polític - administratives turístiques.
• 12. Identificar i gestionar espais i destins turístics.
• 13. Conèixer les principals iniciatives de posada en valor del patrimoni cultural.
• 14. Comprendre les característiques de la gestió del patrimoni cultural.

1. Tema 1: Coneixement del medi.

2. Tema 2: Els espais naturals a Catalunya com a recurs turístic.

3. Tema 3: Els parcs temàtics a Catalunya.

4. Tema 4: El patrimoni arquitectònic català.

5. Tema 5: Shopping a Catalunya: el vell i l'antic comerç.

6. Tema 6: Història a Catalunya (Museu d'Història de Catalunya)

7. Tema 7: Festes tradicionals catalanes.

8. Tema 8: Promoció Turística a Catalunya.

9. Tema 9: Gastronomia a Catalunya

• AA.VV. (1992). Guia del turisme d'aventura a Catalunya. Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
• AA.VV. (1995). L'Oci a l'abast: la guia: turisme i aventura. Barcelona: Arpa promocions.
• AA.VV. (2000). Quaderns de cultura popular. Barcelona: Primera Plana.
• AA.VV. (2003). Festa, tradició i identitat: el calendari festiu dels catalans. Barcelona: Fundació Jaume I.
• Adrià, Ferran (2003). El Bulli 1998-2002. Roses: El Bulli.
• Amades, Joan (1936). Balls populars. Tàrrega 6: Imp. F.Camps Calmet.
• Amades, Joan (1997). Costumari català: auques, instruments musicals. Barcelona: Segre, cop..
• Anton Clavé, Salvador (2005). Parques temáticos: más allá del ocio. Barcelona: Ariel.
• Área de Turisme del Consell Comarcal del Baiz Emporadà (2002). La gastronomia del Baiz Emporadà. La Bisbal d'Emporadà: ..
• Arenós, Pau (2002). Los Genios del fuego.... Barcelona: Península.
• Arqué i Bertran, M (1989). Diccionari Barcanova de geografia de Catalnunya. Barcelona: Barcanova.
• Bassi, Jordi (2004). La Cuina tradicional del Montseny: més de 100 receptes de les padrines. Sant Vucenç de CAstellet: Farell.
• Carreras i Candi, Francesc (1980). Geografia general de Catalunya. Barcelona: Edicions Catalanes.
• Ciurana i Galceran, Jaime (1989). Els Prestigiosos vins de Catalunya, Institut Català de la Vinya i del Vi. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Coll, Jaime (2002). Dos horas amb Sergi Arola. Madrid: La Broche.
• Crespi i Vallbolna, Montserrat (2003). Patrimonio cultural. Madrid: Síntesis.
• Delgado, Manuel (1992). La Festa a Catalunya, avui. Barcelona: Barcanova.
• Espadaler, Anton M. (1998). El Barça como fenómeno social. Barcelona: Barcanova.
• Font Sentías, J et al. (2004). Casos de turismo cultural: de la planificación estratégica a la gestión del prod. Barcelona: Ariel.
• García Hernandéz, María (2003). Turismo y conjuntos monumentales: capacidad de acogida turñistica y gestión .... Valencia: Tirant lo Blanch.
• Gómez Prieto, Julia y Quijano Díaz, Covadonga (1991). Rutas e itinerarios turísticos en España.. Madrid: Síntesis.
• Jerez i Amat, Josep M (1998). Guia de la Xarxa de Senders de Catalunya. Barcelona: Catalana de Senderisme.
• Maluquer i Ferrer Joan (2003). Grans plats ..... Barcelona: Grup 62.
• Perucho,Joan (1999). Gastronomia i cultura. Tarragona: El Mèdol.
• Riera, Ignasi (2002). Diccionari de cuina catalana. Barcelona: Edicions 62.
• Soler i Amigó, Joan (1986). Festes tradicionals de Catalunya. Barcelona: Martín Casanovas.
• Tatger i Comelade, Eliana (2002). La Cuina tradicional de la Catalunya Nord. Barcelona: Teide.
• Tatger i Colilas. Florenci (2002). Gastronomia popular de sempre. Sant Fruitós de Bages: Difoprint.
• Trepat, Cristòfol A. (1990). Geografia de Catalunya. Barcelona: Teide.
• UNESCO (2003). Guía de viaje por el patrimonio de la humanidad. Barcelona: Planeta de Agostini.

Activitats d'avaluació:

L’assignatura de Patrimoni Turístic de Catalunya es presenta com una assignatura d’avaluació contínua amb diverses activitats com seguidament s’assenyalen

1. joc de mapa 5%
2. prova medi físic i polític 25%
3. Enquesta coneixement de parcs temàtics 10%
4. trivicultcat 30%
5. Debat comerç 5%
6. visita museu 5%
7. anem de festa! 10%
8. a Taula! 10%

Les activitats 3, 7 i 8 a més de presentar-se a l’aula s’han de lliurà al professor. El lliurament es realitzarà via correu electrònic (política de sostenibilitat) tot indicant al nom del document la següent informació:
Cognoms i nom número d’activitat titol activitat
Ex: imagine’m que faig l’activitat 7 (anem de festa) i faig “girona temps de flors” al nom del document hi posarà:
PUIGGRÒS ROMÁN ELENA 7 girona temps de flors
Les persones que per raons justificables documentalment no puguin assistir a classe faran un examen final on entrarà tota la matèria treballada.
Convocatòria de setembre: examen final on entrarà tota la matèria treballada.

Aquesta assignatura s’imparteix majoritàriament en català, no obstant si algun alumne necessita traducció puntual o qualsevol aclariment aquest es farà en castellà.
Es realitzarà una visita al Museu d’Història de Catalunya
Algunes classes es faran a l’aula d’informàtica