1. Funció de la premsa escrita al llarg de la història i en l'actualitat. Quins diaris s’editen a Catalunya i a l’Estat. Els grans grups empresarials i les empreses multimèdia.
2. Tirada, difusió i audiència. L’Oficina de Justificació de la Difusió -OJD- i l’Estudi General de Mitjans -EGM- i el seu impacte en el món de la publicitat.
3. El preu del diari. Anàlisi de costos. La informació de pagament i les promocions.
4. El futur la premsa escrita. Internet i l’accés universal a les fonts d’informació del periodista. Els diaris digitals.
5. La influència de les noves tecnologies en el món de la premsa. Les redaccions multimèdia.
6. L'ofici de periodista. Ètica periodística. Què és notícia?
7. El llenguatge periodístic. Característiques.
8. El funcionament d'un diari. Les rutines de redacció.
9. La «tirania» de la maquetació. L'ordre jaràrquic en un diari. Els elements d'una plana.
10. Les fonts d’informació: institucionals, oficials, oficioses, especialitzades, testimonials, anònimes, confidencials. Els grups de pressió.
11. Altres fonts d’informació. La documentació prèvia: arxius, biblioteques, premsa, hemeroteques, Internet, cercadors...
12. Els gèneres periodístics. L’estructura de la notícia:
13. El titulars.
14. Les entrevistes. L’entrevista com a font d’informació i com a gènere periodístic. Formats.
15. Els perfils. Com combinar la informació objectiva amb l’opinió.
16. Els reportatges i les cròniques.
17. L’opinió: les crítiques, els editorials, les columnes, les cartes al director...
18. La portada i la contraportada com a aparadors del diari.
19. Les rodes de premsa. Els gabinets de comunicació. Els privats i els oficials. Periodisme, propaganda i publicitat.
20. La informació internacional. El paper dels corresponsals i la seva efectivitat. Les agències de premsa i la seva influència.
21. La informació gràfica. Les imatges, els gràfics i les fotografies. Els acudits. L’humor en un diari. Vinyetes, tires, il·lustracions...
22. La censura. Història de la censura. L’autocensura.
23. Les revistes especialitzades. El periodisme especialitzat. Els periodistes judicials com a exemple. Els límits entre el periodisme i el sensacionalisme.
24. La informació política. Ús i abús de les informacions polítiques. La retroalimentació polítics-periodistes. La dependència de les fonts i del poder.
25. El periodisme esportiu. L’estil, el llenguatge i el tractament de les fonts.
26. El marc legal. Els límits del periodisme. La llibertat de premsa i el secret professional.
27. El codi ètic. El manual d’estil, el codi deontològic i els col·legis professionals.
L’assignatura de Comunicació i Informació Escrita està estructurada pensant que l’assistència a les classes presencials serà habitual i que els alumnes hi tindran una participació activa. Els qui no assisteixin a un mínim de classes presencials seran avaluats en un examen final de tot el contingut del curs. L'assignatura, però, no es podrà aprovar si no s'han fet tots els treballs i exercicis proposats.
Donades les característiques de l’assignatura, es dóna per entès que l’alumne disposa de la suficient «curiositat informativa» com per estar al cas dels temes d’actualitat, que sovint seran la base d’alguns exercicis i reflexions a classe.
En tot cas, quant al sistema d’avaluació aquesta assignatura es pot superar seguint dos itineraris diferents:
1. A partir d’un sistema d’avaluació continuada (AC), que s’entén com una mena de contracte entre alumne i professor. Segons aquest, d'una banda el professor avaluarà l’alumne a través de la seva participació a la classe i dels treballs a dins i fora de l’aula, a més del control final. De l’altra, l’alumne es compromet a assistir a les classes presencials i a les tutories, i a realitzar les activitats proposades.
2. A partir de la realització d'un treball i d'un examen final
Els alumnes s’hauran de definir des de principi de curs per quins dels dos itineraris opten. En cas d’escollir l’Avaluació Continuada, aquesta requereix el compliment d’una sèrie de requisits. L’incompliment d’algun d’ells pot comportar que el professor pugui decidir unilateralment que l’estudiant serà avaluat de tot el conjunt de l’assignatura només mitjançant un examen final i el treball.
Avaluació Continuada
En aquest cas, l’alumne haurà d’haver assistit a les classes presencials i haver superat les activitats proposades pel professor. Hi ha també un treball final –TF- que suposa el 33% de la nota de l’assignatura. Els treballs proposats a classe suposen un altre 33%, i l'examen el 34 per cent restant. No es pot aprovar el curs sense haver aprovat totes tres parts.
Examen final
A l’examen final s’hi han de presentar aquells alumnes que no hagin seguit l’AC.
En relació a aquesta prova final:
1. No es podrà realitzar si prèviament no s’ha entregat i superat el treball final –TF-.
2. Inclourà preguntes teòriques i exercicis pràctics referents a tots els continguts de l’assignatura, que s’especificaran en la bibliografia bàsica i en el web de l’assignatura.
3. No s’hi permetrà la consulta de cap material
4. L’expressió escrita té un pes del 30% de la qualificació final
5. No s’hi permetran les faltes d’ortografia, que podran restar qualificació.
6. Per als alumnes que no hagin seguit l’AC, la nota de l’examen és la nota final de l’assignatura; per als qui l’han seguida, la nota final de l’assignatura serà la mitjana de les tres parts proposades (treballs a classe, treball final i examen)