Oferir una visió de conjunt del consumidor i l´empresa com agents econòmics bàsics, així com dels models elementals d´interdependència en els mercats i alguns dels problemes que aquests plantegen.
1. Objecte i mètode de la Microeconomia 2. La teoria de la demanda. 2.1. L'elecció del consumidor 2.1.1. La restricció pressupostària 2.1.2. Els gustos del consumidor 2.1.3. La maximització de la utilitat 2.2. La llei de la demanda: l'efecte renda i l'efecte substitució. 2.3. La elasticitat. 3. L´empresa i l´equilibri en competència perfecta. 3.1. La tecnologia. 3.2. El cost i la corba d'oferta. 3.3. Equilibri de mercat en competència perfecta. 3.4. L'equilibri competitiu a llarg termini 4. Extensió: el poder de mercat.
Pindyck, Robert S, Rubinfeld, Daniel L (1995). Microeconomía (3ª ed). Madrid [etc.]: Prentice Hall. Varian, Hal R (1998). Microeconomía intermedia, : un enfoque actual (4ª ed). Barcelona: Antoni Bosch.
Tipus d'exàmens: Al final dels temes 2 i 3 hi haurà una prova d´assimilació de contiguts, que d´ésser superada, alliberarà matèria per l´examen final de juny. Aquestes avaluacions no guarden nota ni alliberen matèria per la convocatòria de setembre. També es valorarà en un 20% de la nota final el lliurament de la resolució d'uns problemes que s'indicaran, extrets de la llista que es publicarà a la webb, i que es faran en grups reduïts.
La microeconomia és una assignatura teòrica que fa un us intensiu de raonaments abstractes, sovint recolzats en tècniques matemàtiques. Si be no és imprescindible tindre gaire coneixements previs de matemàtiques, (a més dels usuals d'operar amb trencats, simplificar, operar amb potències, resoldre sistemes d'equacions i fer algunes derivades elementals, que amb ganes de treballar es poden adquirir en un no res, si no es tenien ja d'abans), sí que cal un bagatge mínim en els raonaments teòrics i en l'aplicació de la lògica matemàtica. Mètodes docents: Per assolir els objectius el programa tracta dels temes bàsics de la microeconomia, remarcant que la teorització ha de sorgir de la realitat econòmica i ha de permetre entendre-la i aplicar els coneixements adquirits, per tant són freqüents les referències a casos concrets. L'alumne haurà de treballar el material que se li proporcioni, i les classes cal veure-les més com una oportunitat per aclarir els dubtes que sorgeixin que no com un dictat dels coneixements que proporciona l'assignatura. Pel que fa als "mòduls d'innovació docent", aquests busquen estimular i fer accessible el treball independent de l'alumne, en la línia de les propostes recents per a l'ensenyament universitari.