Dades generals
-
Curs acadèmic:
- 2024
-
Descripció:
- Teoria de l'arquitectura des del manierisme fins al segle XIX.
El curs se centra en la interpretació de la crisi de la visió de la realitat, proposant la lectura de les obres arquitectòniques i els llenguatges artístics.
-
Crèdits ECTS:
- 3
-
Professora responsable:
- Barbara Garcia Belmonte
Grups
Grup A
-
Durada:
- Semestral, 1r semestre
-
Professorat:
- Barbara Garcia Belmonte
-
Idioma de les classes:
- Català (70%), Castellà (20%), Anglès (10%)
Competències
- CB06 Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d'apunts a la restitució científica
- CT05 Comunicar-se oralment i per escrit
- CE17 Coneixement adequat de: Les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics
- CE18 Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura; Els mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia
Continguts
1. Introducció. Teoria de l'arquitectura des del llegat del manierisme fins al segle XIX i la seva fortuna a la producció del segle XX. Les sessions se centraran en l'anàlisi i compressió dels diferents exemples arquitectònics que apareixen en la publicació de Robert Venturi, "Complexity and Contradiction in Architecture" (1966) i en el recull d'assajos de Colin Rowe, "The Mathematics of the Ideal Villa and Other Essays" (1976). Dos llibres que construeixen de manera complementària una nova teoria arquitectònica contra el llegat unitari i clàssic del Moviment Modern, a través de l'anàlisi visual, lingüístic i estructural de les arquitectures de Michelangelo, Bernini, Borromini, Wren, Vanbrugh, Hawksmoor, Soane, Voysey, Lutyens, entre d'altres.
2. Perpetuum mobile: l'espai del barroc italià. Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini.
3. L'heterodoxia dels signes: l'espai del barroc anglès. Christopher Wren, John Vanbrugh i Nicholas Hawksmoor.
4. L'espai barroc alemany i el retorn al ordre clàssic a França.
5. Gothic revivals: de la reivindicació nacionalista a la resistència enfront la màquina. August Pugin, Viollet-le-Duc, John Ruskin.
6. Das Englische Haus: investigacions entorn al cottage anglès. Phillip Webb, Norman Shaw, Charles Voysey i el seu llegat a Edwin Lutyens.
7. Polèmiques entorn al ferro: el París de Hausmann. Henry Labrouste, Victor Baltard, Charles Garnier.
8. William Morris i les Arts and Crafts. Gottfried Semper. Modernismes fi de segle.
Activitats
|
Tipus d’activitat |
Hores amb professor |
Hores sense professor |
Hores virtuals amb professor |
Total |
| Prova d'avaluació |
2,00 |
8,00 |
0
|
10,00 |
| Sessió expositiva |
12,00 |
8,00 |
0
|
20,00 |
| Sessió participativa |
5,00 |
10,00 |
0
|
15,00 |
| Sessió pràctica |
6,00 |
10,00 |
0
|
16,00 |
| Sortida de camp |
2,00 |
2,00 |
0
|
4,00 |
| Tasques i qüestionaris formatius |
1,00 |
4,00 |
0
|
5,00 |
| Tutories de grup |
1,00 |
0
|
1,00 |
2,00 |
| Visionat/audició de documents |
1,00 |
1,00 |
1,00 |
3,00 |
|
Total |
30,00 |
43,00 |
2,00 |
75 |
Bibliografia
- Venturi, Robert (1978 ). Complejidad y contradicción en la arquitectura (2ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
- Venturi, Robert (1998 ). Aprendiendo de Las Vegas : el simbolismo olvidado de la forma arquitectónica . México: Gustavo Gili. Catàleg
- Rowe, Colin (DL 1999 ). Manierismo y arquitectura moderna y otros ensayos (3a ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
- Wittkower, Rudolf (1979 ). Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750 . Madrid: Cátedra. Catàleg
- Wittkower, Rudolf (1979 ). Sobre la arquitectura en la Edad del Humanismo : ensayos y escritos . Barcelona: Gili. Catàleg
- Tafuri, Manfredo (1980). L'architettura dell'Umanesimo. Roma-Bari: Laterza. Catàleg
- Tafuri, Manfredo (1980). La Sfera e il Labirinto. Turin: Einaudi. Catàleg
- Zevi, Bruno (1997). Storia e Controstoria dell'Architettura in Italia. Roma: Newton. Catàleg
- Summerson, John (1953). Architecture in Britain 1530-1830. Penguin Books. Catàleg
- Kaufmann, Emil (1955). La Arquitectura de la Ilustracion. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
- Vidler,Anthony (1997). El espacio de la Ilustración. Alianza. Catàleg
- Watkin, David (2001). HISTORIA DE LA ARQUITECTURA OCCIDENTAL. KONEMANN / H.KLICZKOWSKI. Catàleg
- Prestinenza Puglisi, Luigi (2019). La storia dell'architettura 1905-2018. Luca Sossella. Catàleg
- Leach, Andrew. Macarthur, John. Delbeke, Maarten. (2015). The Baroque in architectural culture, 1880-1980. Farnharm [etc.]: Ashgate. Catàleg
- Hills, Helen (2011). Rethinking the Baroque. Aldershot: Ashgate.
- Companions to the History of Architecture (2017). John Wiley & Sons.
- Argan, Giulio Carlo. (1996-1999). Renacimiento y barroco (2a ed). Madrid: Akal. Catàleg
- Argan, Giulio Carlo. (1973). El concepto del espacio arquitectónico, desde el Barroco a nuestros días :. Buenos Aires: Nueva Visión. Catàleg
Avaluació i qualificació
Activitats d'avaluació:
|
Descripció de l'activitat |
Avaluació de l'activitat |
% |
Recuperable |
| Classes participatives. 1 hora. Debats i análisi d'obres i projectes. S’abordarà l’anàlisi d’uns projectes arquitectònics selectius que puguin servir de referent a l’hora d’aplicar els continguts teòrics. Els estudiants hi intervindran de manera activa mitjançant el debat i la participació en l’anàlisi dels exemples. |
Els estudiants hi intervindran de manera activa mitjançant el debat i la participació en l’anàlisi dels exemples. la intervenció a classe, la participació activa de l'estudiant a l'anàlisi de textos, als debats i a l'analisi d'exemples i casos d'estudi. Es valorarà: la capacitat d'expresió oral, la capacitat de síntesi i crítica de cada estudiant i l'aplicació dels continguts a casos concrets. Avaluació continuada que comptarà en la nota final. |
5 |
No |
Sessions pràctiques 2h
|
Sessions pràctiques tutoritzades a l'aula. No recuperables |
30 |
No |
| Examen prova d'avaluació dels continguts teòrics i pràctics |
Prova escrita sobre els continguts del curs, de caràcter argumentatiu. Es valorarà: qualitat analítica i explicativa; capacitat de síntesi; escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia específica; argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals; originalitat i interpretació personal. Caldrà una nota mínima de 5 per tal que faci mitjana amb la resta de l'avaluació continuada. |
45 |
Sí |
| PACs. Proves d'autoavaluació i exercicis diversos |
PACs, ABP i exposicions orals |
20 |
No |
Qualificació
Per aprovar el curs és indispensable presentar i aprovar tots els treballs assignats i aprovar l’examen final.
La nota final de l'assignatura (NFA) s'obté a partir de les següents notes:
NFA = Nota examen (NE 45%) + Nota PACs (20%) + Nota de Pràctiques (30%) + Nota Participació a classe (NPC 5%)
1- Examen: 45%.
Examen escrit i/o oral amb preguntes sobre els continguts teòrics.
Es valorarà: Respostes correctes i completes, qualitat analítica i explicativa. Capacitat de síntesi. Escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia especifica. Argumentació coherent i correcta utilització de dibuixos conceptuals.
.Prova presencial que fa promedi amb altres activitats d'avaluació.
.La nota de l'examen es pot recuperar, i el mínim per fer promedi serà de 5 pts/10. En el cas de que l'examen de recuperació tingui menys de 5, la nota final del curs serà la de la recuperació final.
.L’intercanvi d’informació durant la realització d’una prova individual representarà automàticament un suspès per les persones implicades, si durant la realització d’una prova s’utilitzen apunts, formularis, calculadores o dispositius amb capacitat d’emmagatzematge sense permís explícit del professor, l’estudiant quedarà automàticament suspès.
2- Pràctiques: 30%
Treball gràfic d’anàlisi espacial i volumètric. Treball de recerca tutoritzat a l'aula i realitzat en grup. Les pràctiques a l'aula no es poden recuperar. La no entrega de la pràctica en forma i data es qualifica amb un 0.
Es valorarà: Exhaustivitat en la recerca d’informació. Pertinença i qualitat analítica i explicativa. Estructura correcta del treball escrit i gràfic. Qualitat de redacció i qualitat gràfica de la presentació del treball, maquetes i dibuixos.
3- Participació a classe i presentació grupal de treballs d'anàlisi: 5 %
Es valorarà l'anàlisi i la cerca d'informació, la presentació i la participació activa de l'estudiant a classe, la intervenció a l'anàlisi d' exemples i al debat i comentari de textos a l'aula.
4- PACs, APB i presentacions orals: 20%. Proves d'avaluació continuada i d'aprenentatge basat en problemes, proves curtes de diverses tipologies realitzades a l'aula: qüestionaris escrits i qüestionaris virtuals, treballs d'anàlisis gràfics i textuals interpretatius i proves orals grupals i individuals.
.Tots els treballs i exercicis d'avaluació o PACs que no siguin presentats en els terminis establerts seran qualificats amb una nota de 0 punts i no es podran recuperar.
.Les pràctiques d'aula no són recuperables.
.Per tal de fer mitjana l'examen final haurà de tenir com a mínim un 5/10.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentat equival a la no assistència i participació activa a classes, a la no presentació dels treballs pràctics o de recerca, i a la no realització de l'examen.
Haver efectuat entregues parcials o no haver realitzat l'examen final no equival a No Presentat. Amb una sola qualificació en qualsevol de les activitats d'avaluació ja es considera com a presentat.
L'assistència a l'examen (sense entrega de la prova) no es considerarà com No Presentat.
Avaluació única:
L'estudiant pot optar per fer un examen final únic.
L'examen final constarà de 2 proves presencials: una prova escrita i una prova oral, i la presentació d'un treball de recerca sobre un tema assignat pel professor.
Prova escrita de caràcter individual de resposta argumentativa. Es valorarà: respostes correctes i completes, qualitat analítica i explicativa. Escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia especifica. Argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals. Prova oral: capacitat de síntesi, capacitat de comunicació d'idees complexes, aplicació dels conceptes i rigor crític. Treball de recerca:
S'avaluen les competències següents:
-coneixement dels continguts teòrics i pràctics.
-capacitat de síntesis i de judici crític.
-capacitat d'aplicació i comunicació dels coneixements adquirit
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Tutoria
Tutories virtuals dins de l'horari de classe.
Tutories individuals o per a petits grups previa concertació de data i hora per correu electrònic per part dels estudiants.
Comunicació i interacció amb l'estudiantat
En el cas de no poder concertar interaccions presencials, aquestes seran no presencials.
Vies de comunicació amb els estudiants matriculats:
1-Fòrum d'avisos i notícies del Moodle de l'assignatura
2-Correu electrònic institucional
3- Vídeo conferències per Meet institucional
Observacions
CAL MATRICULAR CONJUNTAMENT l'Art i l'Arquitectura 2 amb Composició 2.
Els continguts i l'avaluació es plantejant en continuitat entre totes dues assignatures.
El curs de Composició II se centra en la interpretació de la crisi de la visió de la realitat a partir de la revolució copernicana, proposant la lectura de les obres interpretes i generatives de nous llenguatges artístics que, a partir de l'arquitectura tardomedieval i renaixentista, confluiran en les hipòtesis programàtiques del moviment modern.
Es recomana l'assistència a classe i participar en les activitats.
No s'admet la realització de proves, revisions o lliuraments fora de la data prevista ni del format establert.
Per enregistrar veu, gravar, filmar o fotografiar cal demanar el consentiment previ del professor.
Els estudiants cedeixen els drets d'autor no exclusius derivats de les activitats, fotografies i treballs realitzats durant el curs per a un ús docent o investigador.
En tots els treballs del curs es requereix citar correctament amb estil APA la font bibliogràfica de procedència de les imatges i/o informació emprada.
Assignatures recomanades
- Composició 1
- Fonaments d'art 1
- Fonaments d'art 2
- Història de l'art i l'arquitectura 1