Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2021
Descripció:
Teoria de l'arquitectura des del manierisme fins al segle XIX. El curs se centra en la interpretació de la crisi de la visió de la realitat, proposant la lectura de les obres arquitectòniques i els llenguatges artístics.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
BARBARA GARCIA BELMONTE  / MARISA GARCIA VERGARA
Idioma de les classes:
Català (45%), Castellà (45%), Anglès (10%)

Competències

  • CB06 Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d'apunts a la restitució científica
  • CT05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CE17 Coneixement adequat de: Les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics
  • CE18 Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura; Els mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia

Continguts

1. Introducció. Teoria de l'arquitectura des del llegat del manierisme fins al segle XIX i la seva fortuna a la producció del segle XX. Les sessions se centraran en l'anàlisi i compressió dels diferents exemples arquitectònics que apareixen en la publicació de Robert Venturi, "Complexity and Contradiction in Architecture" (1966) i en el recull d'assajos de Colin Rowe, "The Mathematics of the Ideal Villa and Other Essays" (1976). Dos llibres que construeixen de manera complementària una nova teoria arquitectònica contra el llegat unitari i clàssic del Moviment Modern, a través de l'anàlisi visual, lingüístic i estructural de les arquitectures de Michelangelo, Bernini, Borromini, Wren, Vanbrugh, Hawksmoor, Soane, Voysey, Lutyens, Furness o Sullivan, entre d'altres.

2. Perpetuum mobile: l'espai del barroc italià. Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini.

3. L'heterodoxia dels signes: l'espai del barroc anglès. Christopher Wren, John Vanbrugh i Nicholas Hawksmoor.

4. L'espai barroc alemany i el retorn al ordre clàssic a França.

5. Gothic revivals: de la reivindicació nacionalista a la resistència enfront la màquina. August Pugin, Viollet-le-Duc, John Ruskin.

6. Das Englische Haus: investigacions entorn al cottage anglès. Phillip Webb, Norman Shaw, Charles Voysey i el seu llegat a Edwin Lutyens.

7. Polèmiques entorn al ferro: el París de Hausmann. Henry Labrouste, Victor Baltard, Charles Garnier.

8. William Morris i les Arts and Crafts. Gottfried Semper. Modernismes fi de segle.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Prova d'avaluació 2,00 10,00 0 12,00
Sessió expositiva 12,00 4,00 0 16,00
Sessió participativa 6,00 4,00 0 10,00
Sessió pràctica 6,00 8,00 0 14,00
Tasques i qüestionaris formatius 0 5,00 0 5,00
Treball en equip 0 8,00 0 8,00
Tutories de grup 4,00 6,00 0 10,00
Total 30,00 45,00 0 75

Bibliografia

  • Venturi, Robert (1978 ). Complejidad y contradicción en la arquitectura (2ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Venturi, Robert (1998 ). Aprendiendo de Las Vegas : el simbolismo olvidado de la forma arquitectónica . México: Gustavo Gili. Catàleg
  • Rowe, Colin (DL 1999 ). Manierismo y arquitectura moderna y otros ensayos (3a ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Wittkower, Rudolf (1979 ). Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Wittkower, Rudolf (1979 ). Sobre la arquitectura en la Edad del Humanismo : ensayos y escritos . Barcelona: Gili. Catàleg
  • Tafuri, Manfredo (1980). L'architettura dell'Umanesimo. Roma-Bari: Laterza. Catàleg
  • Tafuri, Manfredo (1980). La Sfera e il Labirinto. Turin: Einaudi. Catàleg
  • Zevi, Bruno (1997). Storia e Controstoria dell'Architettura in Italia. Roma: Newton.
  • Summerson, John (1953). Architecture in Britain 1530-1830. Penguin Books. Catàleg
  • Kaufmann, Emil (1955). La Arquitectura de la Ilustracion. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Vidler,Anthony (1997). El espacio de la Ilustración. Alianza. Catàleg
  • Watkin, David (2001). HISTORIA DE LA ARQUITECTURA OCCIDENTAL. KONEMANN / H.KLICZKOWSKI.
  • Prestinenza Puglisi, Luigi (2019). La storia dell'architettura 1905-2018. Luca Sossella.
  • Leach, Andrew. Macarthur, John. Delbeke, Maarten. (2015). The Baroque in architectural culture, 1880-1980. Farnharm [etc.]: Ashgate. Catàleg
  • Hills, Helen (2011). Rethinking the Baroque. Aldershot: Ashgate.
  • Companions to the History of Architecture (2017). John Wiley & Sons.
  • Argan, Giulio Carlo. (1996-1999). Renacimiento y barroco (2a ed). Madrid: Akal. Catàleg
  • Argan, Giulio Carlo. (1973). El concepto del espacio arquitectónico, desde el Barroco a nuestros días :. Buenos Aires: Nueva Visión. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes participatives. 1 hora de duració. L' estudiant intervindrà activament al debat i anàlisi de textos i casos d'estudi. S'avaluarà la intervenció a l'análisi de textos i casos d'estudi a l'aula. Es valorarà la participació activa a classe, la capacitat de síntesis i crítica de cada estudiant. Avaluació continuada que comptarà en la nota final. 5 No
Classes pràctiques a l'aula.
Presentació a l'aula i correcció de l'exercici de recerca.
Sessions de correcció i tutories del treball de recerca. Es valorarà la presentació continuada del treball. Es valora la presentació puntual del treballs en les dates fixades. S'avaluarà la recerca d'informació, l'anàlisi i la capacitat de comunicació i el llenguatge utilitzat. 10 No
Treball de recerca en grups Treball de recerca en grups que ha de tenir una nota superior a 4 per tal de fer mitjana amb la resta d'activitats per aprovar per curs. No s'admeteràn treballs sense tutories durant el curs a las classes pràctiques.
Presentació a la data fixada, correcció i precisió del treball.
Si el treball no obtè la qüalificació mínima caldrà anar a l'examen de recuperació, que pot avaluar continguts del treball.
30 No
Examen relacionat amb la teoria impartida a classe des del primer fins al darrer dia del curs.
Com en el cas de les sessions pràctiques, els estudiants hauran de realitzar un petit assaig, sobre un dels temes tractats, aquesta vegada individualment, utilitzant una personal interpretació de la metodologia d'anàlisi treballada al llarg del curs
Prova escrita sobre els continguts del curs, de caràcter argumentatiu. Es valorarà: qualitat analítica i explicativa; capacitat de síntesi; escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia específica; argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals; originalitat i interpretació personal. Caldrà una nota mínima de 4 per tal que faci mitjana amb la resta de l'avaluació continuada. 45
PACs. Proves d'autoavaluació i excericis diversos PACs i altres excercicis d'autoavaluació 10 No

Qualificació

La nota final de l'assignatura s'obté a partir de:
NEF (45%) + NTR (30%) + SPRACT. (10 %) + PACs (10%) + Spart. (5%)

1- Examen 45%:
Prova escrita de caracter argumentatiu sobre els continguts del curs.
Es valorarà: qualitat analítica i explicativa; capacitat de síntesi; escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia específica; argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals; interpretació personal; exposició oral fluida.

2. Treball Recerca (30%)
Elaboració d'un treball en grup que serà corregit a les sessions pràctiques i es presentarà al final com a dossier de recerca.
Es valorarà: capacitat de compressió, anàlisi i rigor interpretatiu.

2. Sessions pràctiques (10%)
A les sessions pràctiques es farà l'avaluació continuada del treball de recerca. Es valorarà: la presentació continuada del treball, la capacitat expositiva individual de l'estudiant, la recerca d'informació i la síntesi crítica.

3. Sessions participatives a l'aula (5%).
Assistència proactiva a les sessions de debat i anàlisi d'exemples a l'aula. S'avaluarà la intervenció als debats i exercicis.

4. PACs. (10%)
Proves d'autoavaluació individuals en línia i exercicis curts.

Tots els treballs i exercicis d'avaluació o exercicis que es proposin i que no siguin presentats en els terminis establerts seran qualificats amb una nota de 0 punts i no es podran recuperar.


Per tal de fer mitjana totes les qualificacions de les diverses activitats hauran de ser superiors a 4. Si no s'aprova per curs, es podrà optar anar a examen de recuperació.

L'examen és recuperable durant el període de recuperació establert en el calendari acadèmic.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentat equival a no haver entregat els treballs sol•licitats durant el curs, tot i haver realitzat entregues parcials, o no haver realitzat l'examen final.

No presentat equival a la no assitència i participació activa a classes, a la no presentació dels treballs pràctics o de recerca, o a la no realització de l'examen.

L'assistència a l'examen (sense entrega de la proba) no es considerarà com No Presentat.

Avaluació única:
L'estudiant pot optar per fer una avaluació final única.
Aquesta avaluació constarà en la presentació de forma individual dels assaigs de les pràctiques i del treball final, en un únic lliurament, i en la seva exposició oral.
Es valorarà: en l'escrit: qualitat analítica i explicativa; escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia especifica; argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals; originalitat; en la prova oral: capacitat de síntesi, capacitat de comunicació d'idees complexes, aplicació dels conceptes i rigor crític.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Tutories virtuals dins de l'horari de classe.
Tutories individuals o per a petits grups previa concertació de data i hora per correu electrònic per part dels estudiants.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

En el cas de no poder concertar interaccions presencials, aquestes seran no presencials.
Vies de comunicació amb els estudiants matriculats:
1-Fòrum d'avisos i notícies del Moodle de l'assignatura
2-Correu electrònic institucional
3- Vídeo conferències per Meet institucional

Observacions

El curs de Composició II se centra en la interpretació de la crisi de la visió de la realitat a partir de la revolució copernicana, proposant la lectura de les obres interpretes i generatives de nous llenguatges artístics que, a partir de l'arquitectura tardomedieval i renaixentista, confluiran en les hipòtesis programàtiques del moviment modern.

Assignatures recomanades

  • Composició 1
  • Fonaments d'art 1
  • Fonaments d'art 2
  • Història de l'art i l'arquitectura 1

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.