1. Dret i fet social religiós: Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.1. Concepte, origen i contingut del Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.2. Dret eclesiàstic internacional, europeu, estatal i autonòmic. 1.3. Autonomia científica del Dret eclesiàstic estatal.
2. Síntesis de l'evolució històrica de les relacions Església-Estat. 2.1. El monisme precristià. 2.2. El cesaropapisme. 2.3. El dualisme gelasià. 2.4. El hierocratisme. 2.5. L’Estat modern: La reforma protestant i el regalisme. 2.6. El pensament il•lustrat i les primeres declaracions de drets. 2.7. Les relacions entre poders públics i confessions religioses avui.
3. Síntesis de la formació del Dret eclesiàstic espanyol. 3.1. Els règims constitucionals del segle XIX, i la dictadura del general Primo de Rivera. 3.2. La segona república. 3.3. El règim franquista. 3.4. La transició política.
4. Fonts del Dret eclesiàstic. 4.1. Classificació de les fonts del Dret eclesiàstic de l’Estat. 4.2. La Constitució de 1978. 4.3. L’Estatut d’Autonomia. 4.4. La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. 4.5. Els Acords concordataris amb la Santa Seu. 4.6. Els Acords amb les confessions amb notori arrelament. 4.7. Els convenis eclesiàstics menors. 4.8. Els Convenis internacionals i europeus i la llibertat de pensament, de consciència i de religió: a) Declaració Universal de Drets Humans de 1948; b) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966; c) Declaració sobre l’eliminació de totes les formes d’intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions de 1981; d) Convenció de Drets del Nen de 1989; e) Conveni de Roma de 1950; f) Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2000; g) El Tractat de Lisboa. 9. Rellevància en l’ordenament jurídic de les normes internes les confessions religioses.
5. Principis constitucionals del Dret eclesiàstic de l’Estat. 5.1. Concepte i funció dels principis informadors. 5.2. Principi de llibertat religiosa. 5.3. Principi de aconfessionalitat o laïcitat estatal. 5.4. Principi d’igualtat religiosa i no discriminació per motius religiosos. 5.5. Principi de cooperació dels poder públics amb les confessions religioses.
6. El dret fonamental a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, i la seva tutela. 6.1. Noció, fonament i naturalesa jurídica. 6.2. Titulars del dret fonamental: individus i comunitats religioses. 6.3. Contingut i àmbit. 6.4. Límits. 6.5. La protecció de la llibertat religiosa: a) la tutela penal; b) la tutela administrativa; c) la tutela jurisdiccional.
7. L’objecció de consciència. 7.1. Noció, orígens i cobertura jurídica de l’objecció de consciència. 7.2. Les objeccions a l’àmbit militar. 7.3. Manifestacions de l’objecció de consciència: a) en matèria fiscal; b) a l’avortament; c) als tractaments mèdics; d) dins les relacions laborals; e) als juraments promissoris; f) a formar part d’un Tribunal del Jurat; g) a l'eutanàsia; h) altres.
8. Confessions i entitats religioses. 8.1. Noció de confessió, federació i entitat religiosa. 8.2. La personalitat jurídica dels ens religiosos. 8.3. Règim jurídic de les confessions i les seves entitats: a) règim general; b) règim especial de l’Església catòlica i de les confessions amb acord de cooperació. 8.4. Els nous moviments religiosos. Les sectes, problemes socials i jurídics. 8.5. El control estatal del fet religiós: a) Registre d’Entitats Religioses; b) Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. 8.6. El ministres de culte i els religiosos.
9. Règim econòmic, fiscal, i patrimonial de les confessions religioses. 9.1. Finançament de les confessions, mitjans propis i col•laboració estatal. 9.2. Règim fiscal de les confessions amb acord. 9.3. Els negocis jurídics. 9.4. Patrimoni històric, artístic, cultural i documental de les confessions religioses.
10. Assistència religiosa. 10.1. Noció, fonamentació, i models d’assistència religiosa. 10.2. L’assistència religiosa a situacions concretes: a) a les forces armades; b) als centres penitenciaris; c) als hospitals; d) Als centres d'assistència social i de beneficència. 10.3. Altres situacions.
11. L’ensenyament i la llibertat religiosa. 11.1. El dret a la educació i la llibertat d’ensenyament. 11.2. L’ensenyament de la religió als centres públics. 11.3. Creació i règim jurídic dels centres docents confessionals. 11.4. La llibertat de càtedra.
12. El sistema matrimonial espanyol. 12.1. El sistema matrimonial. 12.2. Eficàcia civil del matrimoni celebrat conforme al Dret canònic: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció, e) el Reglament Brussel•les II. 12.3. Eficàcia civil del matrimoni religiós evangèlic, islàmic i jueu: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció. 12.4. Eficàcia civil del matrimoni religiós de les confessions amb notori arrelament. 12.5. Referències als matrimonis contrets a l’estranger.
La docència d’aquesta assignatura es farà seguint el programa proposat . S’estudiarà doctrina, jurisprudència i normativa. A les classes pràctiques es farà crítica de textos variats: legislatius, jurisprudencials i doctrinals; es resoldran casos pràctics sobre la matèria...
Se seguirà l’avaluació continuada, que implica l’assistència obligatòria a les classes pràctiques, i el lliurament de tots els treballs individuals o en grup que corresponguin. Els criteris de qualificació d’aquests treballs ja es detallen a cada activitat. En algun cas justificat per raons de força major es podrien recuperar les pràctiques.
Així mateix s’hauran de fer dues proves d'avaluació de continguts sobre la matèria, que s'hauran d'aprovar amb un 5, com a mínim.
Per tant, la nota final de l’assignatura serà el resultat d’aplicar un 60 % dels exàmens parcials (d'aquest percentatge, la primera prova parcial valdrà un 20% i la segona prova parcial un 40%), un 30 % la nota mitjana de les pràctiques, i un 10% pel compliment total de l’assistència i participació activa a classe de pràctiques.
Si l’estudiantat no fa les pràctiques o les suspèn no podrà recuperar-les, però podrà presentar-se a l'examen i, si escau, a la recuperació oficial en la data oficial.
Respecte als exàmens, el primer parcial consistirà en una prova tipus test i el segon parcial en una prova tipus test i una o dues preguntes de desenvolupament que podran tenir caràcter pràctic.
També s'oferirà la possibilitat de fer l'examen oral.
L’examen de recuperació seguirà les mateixes directrius que les proves d'avaluació continua.
Per altra banda, en l'examen no es podran utilitzar ni el programa de l'assignatura, ni cap text normatiu.
Si l'estudiantat demana canvi de data de qualsevol dels exàmens de l'assignatura per causa justificada, conforme a la normativa de la Facultat, l'examen serà oral amb preguntes teòriques i pràctiques.
UTILITZACIÓ D'IA A L'AVALUACIÓ CONTINUADA
En tot cas, respecte a la utilització d'eines d'intel·ligència artificial en les activitats d'avaluació, aquestes hauran de contenir la cita adequada de l'eina utilitzada: documentar quines eines s’han utilitzat, quins criteris s’han fet servir per fer-ne la tria, els prompts que s’han emprat i el procés que s’ha seguit per revisar i editar-ne la resposta.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'estudiantat que no faci cap de les activitats i proves d'avaluació tindrà la consideració de No Presentat.
Avaluació única:
L’estudiantat podrà acollir-se excepcionalment a l’avaluació única. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada. Perquè l’estudiantat es pugui acollir a l’avaluació única, cal que es sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments i criteris establerts per la Comissió de govern de la Facultat de Dret.
Aquesta prova d'avaluació única versarà sobre tot el temari de l'assignatura i serà de resolució de casos pràctics i preguntes teòriques o de teoria aplicada.
La realització d'aquesta prova serà en les dates de la setmana blava i la recuperació a la data prevista en el calendari oficial (setmana verda).
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
La realització fraudulenta de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació de l'assignatura comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés
disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiantat infractor, conforme a la normativa vigent.
L’estudiant ha de citar les eines utilitzades en la realització de les diferents activitats, també l'IA. Un ús inadequat de l'IA es considerarà un frau acadèmic.
A les classes s'utilitzarà tant el català com el castellà. Si hi hagués estudiantat Erasmus que no conegui el català, s'utilitzarà el castellà.
Un 20% de les classes d'aquesta assignatura es podran fer online o en streaming, segons normativa vigent.
Enllaços d'interès:
"Normativa en materia de libertad religiosa" (Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes):
https://www.mpr.gob.es/mpr/subse/libertad-religiosa/Paginas/Normativa_Estatal/legislacion-estatal.aspx
"Fundació Pluralismo i Convivencia": Fundación del Sector Público Estatal adscrita al Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes que tiene como misión incentivar el reconocimiento y el acomodo de la diversidad religiosa como elementos básicos para la garantía del ejercicio efectivo de la libertad religiosa y la construcción de un adecuado marco de convivencia:
https://www.pluralismoyconvivencia.es/?utm_source=obs&utm_medium=navegacion&utm_campaign=permanente
"Observatorio del Pluralismo Religioso en España",vinculado a la Fundación Pluralismo y Convivencia. Su principal misión es la mejora de la gestión pública de la diversidad religiosa.
http://www.observatorioreligion.es/
"Direcció General d'Afers Religiosos" de la Generalitat de Catalunya:
https://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=19109
Respecte a la Bibliografia bàsica, si trobeu una edició més actual de qualsevol dels llibres inclosos al llistat, obviament els podreu utilitzar també.