Estudia

• CG1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenament jurídic
• CG2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
• CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
• CG5. Redactar correctament textos jurídics.
• CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
• CG8. Aprendre de manera autònoma
• CE1. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials
• CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
• CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat

1. INTRODUCCIÓ: ELS DRETS REALS

          1.1. Lliçó 1. EL DRET REAL EN GENERAL

                    1.1.1. El Dret de coses: la seva localització en el Dret Civil i en el Dret Patrimonial.

                    1.1.2. Noció i classes de dret real.

                    1.1.3. Dret real i dret de crèdit: anàlisi de les situacions intermèdies.

                    1.1.4. La qüestió de la creació de nous drets reals.

2. POSSESSIÓ I USUCAPIÓ

          2.1. Lliçó 2. LA POSSESSIÓ (I)

                    2.1.1. Concepte i localització en els Codis Civils. Configuració. Perspectiva històrica.

                    2.1.2. La naturalesa jurídica de la possessió.

                    2.1.3. Funcions de la possessió.

                    2.1.4. Classes de possessió. La figura del servidor de la possessió.

                    2.1.5. Copossessió i concurrència de possessions.

                    2.1.6. El contingut possessori (¿Què és posseir?).

                    2.1.7. L'objecte de la possessió (¿Què es posseeix?).

                    2.1.8. El concepte possessori (¿Com es posseeix?); fixació i inversió o interversió del concepte possessori.

          2.2. Lliçó 3. LA POSSESSIÓ (II)

                    2.2.1. Adquisició de la possessió. Subjectes i modes d'adquirir la possessió.

                    2.2.2. Pèrdua de la possessió.

                    2.2.3. Efectes de la possessió.

                    2.2.4. A) Efectes de la possessió com a fet.

                    2.2.5. B) La protecció interdictal i l'acció publiciana.

                    2.2.6. C) Efectes de la possessió en relació al concepte possessori: la bona i la mala fe a la possessió, la presumpció de títol (art. 448 CCE i art. 522-1 CCCat) i l'equivalència de títol (art. 464 CCE i art. 522-8 CCCat).

          2.3. Lliçó 4. LA USUCAPIÓ

                    2.3.1. Introducció i antecedents històrics; distinció entre usucapió i prescripció.

                    2.3.2. Pressupòsits subjectius de la usucapió. La usucapió a la comunitat de béns. Supòsits.

                    2.3.3. L'objecte de la usucapió.

                    2.3.4. Requisits comuns a la usucapió: possessió en concepte d'amo; possessió pacífica; possessió pública.

                    2.3.5. El temps a la usucapió. La interrupció de la possessió i la suspensió del termini.

                    2.3.6. Requisits especials: la bona fe i el just títol.

3. ADQUISICIÓ I EXTINCIÓ DELS DRETS REALS

          3.1. Lliçó 5. ADQUISICIÓ DELS DRETS REALS

                    3.1.1. Adquisició i naixement dels drets reals.

                    3.1.2. Concepte i classificació dels modes d'adquirir: articles 609 CCE i 531-1 CCCat.

                    3.1.3. La teoria del títol i del mode. La relació entre títol translatiu i tradició. Classes de tradició.

                    3.1.4. L'adquisició a non domino (remissió).

          3.2. Lliçó 6. EXTINCIÓ I PÈRDUA DELS DRETS REALS

                    3.2.1. La pèrdua de la cosa: destrucció de la cosa, sortida del comerç i expropiació forçosa.

                    3.2.2. La renúncia del dret i l’abandonament de la cosa.

                    3.2.3. La consolidació del dret real limitat.

                    3.2.4. El no ús.

                    3.2.5. La prescripció de les accions reals.

4. EL DRET DE PROPIETAT

          4.1. Lliçó 7. LA PROPIETAT EN GENERAL

                    4.1.1. La configuració legal del dret de propietat.

                    4.1.2. La disciplina constitucional de la propietat: contingut essencial i funció social de la propietat.

                    4.1.3. La propietat en els Codis Civils: expansivitat, exclusivitat i perpetuïtat.

          4.2. Lliçó 8. ELS TÍTOLS ADQUISITIUS EXCLUSIUS DE LA PROPIETAT

                    4.2.1. L'ocupació: aprehensió física, capacitat i voluntat.

                    4.2.2. Ocupació d'animals: caça i pesca.

                    4.2.3. En especial, l'adquisició per l'Estat dels immobles mancats d’amo.

                    4.2.4. La troballa.

                    4.2.5. El tresor.

                    4.2.6. L'accessió.

          4.3. Lliçó 9. PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT I DELIMITACIÓ DEL SEU CONTINGUT

                    4.3.1. Les accions judicials de defensa de la propietat.

                    4.3.2. A) L'acció reivindicatòria.

                    4.3.3. B) L'acció declarativa de la propietat.

                    4.3.4. C) Tancament de finques.

                    4.3.5. 2. La delimitació del contingut de la propietat. L'acció negatòria, les immissions i les relacions de veïnatge.

          4.4. Lliçó 10. LA COMUNITAT DE BÉNS

                    4.4.1. Concepte i classes de comunitat. Comunitat i societat.

                    4.4.2. La comunitat ordinària o per quotes: règim jurídic; l’extinció de la comunitat i la divisió de la cosa comuna.

                    4.4.3. Les comunitats de camps, llenyes i muntanyes: aprofitaments comuns.

                    4.4.4. Comunitats especials.

                    4.4.5. A) Propietat horitzontal.

                    4.4.6. B) Urbanitzacions privades.

                    4.4.7. C) La mitgeria.

                    4.4.8. D) La comunitat per torns. Diferència amb l’aprofitament per torns de béns immobles d’ús turístic de la Llei 4/2012.

                    4.4.9. E) La propietat compartida.

          4.5. Lliçó 11. NOCIONS SOBRE LES PROPIETATS ESPECIALS

                    4.5.1. La propietat urbana: la legislació urbanística del sòl.

                    4.5.2. La propietat agrària i la forestal (Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Montes).

                    4.5.3. El règim dominical dels recursos hidràulics: aspectes jurídico-civils del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas.

                    4.5.4. El règim dominical dels recursos geològics: idees bàsiques.

                    4.5.5. La propietat intel·lectual. Línies generals del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d´abril, que aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intelectual.

                    4.5.6. La propietat industrial: aspectes generals de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patentes, la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Marcas i la Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protección jurídica del diseño industrial.

5. ELS DRETS REALS LIMITATS

          5.1. Lliçó 12. USDEFRUIT, ÚS, HABITACIÓ I APROFITAMENT PARCIAL

                    5.1.1. L'usdefruit: concepte, funció i diferents modes de constitució.

                    5.1.2. Subjectes i objecte de l’usdefruit.

                    5.1.3. Facultats i obligacions de l'usufructuari i del nu propietari.

                    5.1.4. L'extinció de l'usdefruit: causes i liquidació de la relació usufructuària.

                    5.1.5. Els usdefruits especials.

                    5.1.6. A) Usdefruit de boscos i de plantes.

                    5.1.7. B) Usdefruit de diners i fons d'inversió.

                    5.1.8. C) Usdefruit amb facultat de disposició.

                    5.1.9. Els drets d'ús i habitació.

                    5.1.10. Els drets d'aprofitament parcial.

          5.2. Lliçó 13. LES SERVITUDS

                    5.2.1. El dret real de servitud: concepte, naturalesa, característiques i classes.

                    5.2.2. La constitució de les servituds.

                    5.2.3. L'estructura de la relació jurídico-real de servitud.

                    5.2.4. Modificació i extinció de les servituds.

                    5.2.5. Breu descripció de les servituds típiques.

          5.3. Lliçó 14. EL DRET REAL DE CENS. EL DRET DE SUPERFÍCIE. EL DRET DE VOL

                    5.3.1. El dret real de cens.

                    5.3.2. A) Concepte, varietats i significat econòmic.

                    5.3.3. B) Règim jurídic.

                    5.3.4. C) L’extinció: en especial, la redimibilitat del cens.

                    5.3.5. El dret de superfície.

                    5.3.6. El dret de vol.

          5.4. Lliçó 15. ELS DRETS REALS D’ADQUISICIÓ

                    5.4.1. Els drets reals d'adquisició: concepte, naturalesa, característiques i funció econòmica.

                    5.4.2. Classes i efectes.

                    5.4.3. El tanteig i el retracte legals: supòsits, termini i formes d'exercici.

                    5.4.4. Drets d'adquisició d'origen convencional: tanteig i retracte. El dret d'opció.

                    5.4.5. La col·lisió entre els drets reals d'adquisició. Criteris d'ordenació.

          5.5. Lliçó 16 ELS DRETS REALS DE GARANTIA. EN ESPECIAL, LES GARANTIES MOBILIÀRIES

                    5.5.1. Els drets de garantia. Concepte, naturalesa i funció econòmica.

                    5.5.2. Constitució. Atipicitat de les garanties reals.

                    5.5.3. Garanties reals mobiliàries i immobiliàries. La hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament.

                    5.5.4. Els drets reals de garantia.

                    5.5.5. A) El dret de retenció.

                    5.5.6. B) El dret de penyora.

                    5.5.7. C) El dret d’anticresi.

6. HIPOTECA IMMOBILIÀRIA

          6.1. Lliçó 17. LA HIPOTECA IMMOBILIÀRIA

                    6.1.1. La hipoteca immobiliària: concepte i naturalesa.

                    6.1.2. El subjecte passiu de la hipoteca.

                    6.1.3. Objecte de la hipoteca.

                    6.1.4. La hipoteca voluntària: constitució.

                    6.1.5. Vicissituds de la hipoteca.

                    6.1.6. Fase de seguretat: l’acció de devastació.

                    6.1.7. Fase d'execució.

                    6.1.8. L'extinció de la hipoteca.

7. DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

          7.1. Lliçó 18. EL DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

                    7.1.1. El Dret immobiliari registral.

                    7.1.2. A) La publicitat registral: estàtica i dinàmica dels drets.

                    7.1.3. B) Concepte de publicitat, naturalesa, objecte i finalitat.

                    7.1.4. El Registre de la Propietat.

                    7.1.5. A) Formulació del seu concepte.

                    7.1.6. B) Els sistemes registrals.

                    7.1.7. El sistema registral espanyol.

                    7.1.8. Principis formals

• Díez-Picazo, Luis (1992-2001 ). Sistema de derecho civil (8ª ed., rev. y puesta al día). Madrid: Tecnos. Catàleg
• Díez-Picazo, Luis (1993-1995 ). Fundamentos del derecho civil patrimonial (4ª ed.). Madrid: Civitas. Catàleg
• Solé Resina, Judith (2025). Codi Civil de Catalunya i legislació complementària (19ª). Barcelona: Tirant lo Blanch.
• Gete-Alonso Calera, Ma. del Carmen. Solé Resina, Judith. Barral i Viñals, Immaculada (2022). Derechos reales de Catalunya. Barcelona: Atelier Libros Jurídicos. Catàleg
• Lacruz Berdejo, José Luis Luna Serrano, Agustín (2008 ). Derechos reales (3 ed. revisada y puesta al día, por Agustín Luna Serrano). Madrid: Dykinson. Catàleg
• Pozo Carrascosa, Pere del (2023). Derecho civil de Cataluña : derechos reales (Séptima edición). Madrid: Marcial Pons Ediciones Jurídicas y Sociales, S.A.. Catàleg

Activitats d'avaluació:

L'avaluació continuada constarà de dues activitats avaluables:

1) DOS EXÀMENS PARCIALS (35%+35%=70%)

L’estudiant haurà de realitzar dos exàmens parcials alliberatoris, un primer examen sobre els temes 1 a 9 inclòs, i un segon examen sobre els temes 10 a 18 (35% + 35%). Les preguntes podran versar sobre qualsevol tema del programa.

Els exàmens parcials tindran una part tipus test amb 20 preguntes de resposta múltiple i una o diverses preguntes amb respostes a redactar per escrit. Les preguntes tipus test que siguin incorrectes no restaran puntuació però la nota de 5 sobre 10 s'obtindrà amb 12 respostes correctes. No inclouran casos pràctics.

Cadascun dels dos controls parcials només permetrà alliberar matèria si l'estudiant obté una nota mínima de 5.

L'estudiant tindrà aprovada l'assignatura si aprova els dos parcials alliberatoris amb una nota mínima de 5 sobre 10 en cadascun i, alhora, la nota mitjana dels parcials sumada amb la nota de les pràctiques en els percentatges indicats (70%-30%) té com a resultat un mínim d'un 5 sobre 10.

En cas contrari, l'estudiant podrà fer un examen de recuperació corresponent a la matèria d'un control parcial alliberatori no aprovat o bé, si escau, d'ambdós controls parcials si cap d'ells ha estat aprovat. L'examen de recuperació tindrà el mateix format que els exàmens parcials i l’estudiant només haurà de respondre les preguntes corresponents al bloc o blocs que calgui recuperar. La recuperació tampoc contindrà casos pràctics. A l’examen de recuperació cada alumne haurà d’obtenir una nota mínima de 5 sobre 10 en cadascuna de les parts suspeses en els exàmens parcials. Només en aquest cas la nota obtinguda farà mitjana amb la nota de les pràctiques –les quals no són recuperables— i, eventualment, del control parcial alliberatori aprovat.

El professorat podrà considerar suspesos els controls parcials alliberatoris o examen de recuperació que siguin il·legibles o que continguin més de 10 faltes d'ortografia.

Es considerarà suspens de l'examen parcial o de l’examen de recuperació quan l’estudiant realitzi una conducta fraudulenta com ara, entre d’altres, la utilització, l’intent d’utilització o la tinença de qualsevol sistema, dispositiu o tecnologia que permeti o pugui permetre a l’estudiant posar-se en contacte amb agents externs o rebre ajuda no autoritzada. Així mateix, qualsevol modalitat de còpia comportarà la qualificació d’un zero de l’activitat avaluada, sens perjudici de la incoació d’un procés disciplinari d’acord amb la normativa acadèmica.

2) ACTIVITAT PRÀCTICA (30%)

Es programaran un total de quatre sessions pràctiques que conformaran l’activitat.

Amb una antelació mínima d’una setmana abans de cada sessió l’estudiant disposarà d’un enunciat amb diversos casos pràctics i, eventualment, una referència a normes jurídiques i sentències relacionades amb els supòsits de fet.

En la preparació de l’activitat fora de l’aula l’alumnat haurà de procurar anticipar individualment la pregunta o preguntes sobre els casos que el docent li pot de formular oralment a l’aula. L’alumne pot emprar eines d’IA per resumir sentències, fer una anàlisi dels documents publicats al Moodle i treballar l’activitat pràctica (per exemple, Notebook LM de Google). No es recomana la utilització d’eines generatives (ChatGPT, Gemini o Claude) per a dur a terme aquestes tasques. No haurà de lliurar cap document.

Cada estudiant serà preguntat, com a mínim, en una de les quatre sessions pràctiques. El professorat podrà fer la mateixa pregunta a diversos estudiants i no es garanteix que al final de l’activitat a tots els estudiants se’ls hagi formulat el mateix nombre de preguntes. En cas de ser preguntat en diverses ocasions, a l’estudiant se li calcularà una nota mitjana de l’activitat.

Per descomptat, en el moment de contestar la pregunta o preguntes que se li formulin a l’aula l’estudiant no podrà utilitzar l´ordinador, dispositiu anàleg o tecnologia que li pugui permetre posar-se en contacte amb agents externs o rebre ajuda no autoritzada.

L’activitat desenvolupada en cadascuna de les quatre sessions pràctiques té un pes inferior al 20 per 100 de la nota i qualsevol manca d’assistència a alguna d’elles causarà una penalització de 2 punts sobre 10 en la nota de l'activitat amb independència de quina sigui la seva causa. En cas de manca d’assistència l’estudiant no podrà promoure un canvi de data per a la seva avaluació.

La nota d’aquesta activitat pràctica serà publicada una vegada duta a terme la quarta i última sessió, en un termini màxim de trenta dies naturals.

L’activitat pràctica és una activitat no recuperable i si l’estudiant no assisteix a cap de les quatre sessions l’activitat serà qualificada amb un zero a l’hora de fer la mitjana amb les demés activitats d’avaluació continuada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota de l'assignatura serà "No Presentat" quan l'alumne no es presenti a l'examen de recuperació, en la data oficial de l'examen de l'assignatura, conforme al calendari d'exàmens aprovat per la Facultat de Dret.

Avaluació única:
Excepcionalment, l’estudiantat es pot acollir a l’avaluació única d’acord amb els procediments i criteris establerts per la comissió de govern del centre.

En aquest cas l’estudiant podrà fer els dos exàmens parcials alliberatoris previstos en l’avaluació continuada, amb el mateix format, i si no obté una nota mínima de 5 en un ambdós parcials, podrà fer el mateix examen de recuperació que l’alumnat d’avaluació continuada.

En l’avaluació única l’assignatura només requereix l’assistència a aquests exàmens.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0.

A través d´alguna de les eines de comunicació telemàtica previstes, prèvia sol.licitud, via e-mail, es programaran les tutories.

Tutories grupals o individuals. Si un estudiant o un grup d’estudiants ho demana, es programaran tutories, en grup o individuals, a través d’alguna de les eines de comunicació telemàtica previstes per la Universitat de Girona. En la mesura del possible, aquestes tutories es duran a terme en l’horari habitual de tutories, prèvia sol•licitud (via e-mail) de l’alumnat.

És molt convenient assistir a classe o seguir les sessions per streaming amb la legislació rellevant: Codi Civil espanyol, Codi Civil de Catalunya, i Legislació Hipotecària.

Les hores de treball fixades per cada activitat d'aprenentatge i per les proves d'avaluació són aproximades.

• Propietat immobiliària i registre de la propietat