Dades generals
-
Curs acadèmic:
- 2026
-
Descripció:
- Aquesta assignatura optativa ofereix una introducció sòlida i crítica a l’estudi de la seguretat internacional i dels conflictes contemporanis, combinant marcs teòrics clàssics i enfocaments crítics amb l’anàlisi empírica de casos concrets. El curs explora l’evolució de la conflictivitat armada i de les amenaces convencionals i no convencionals, com el terrorisme, la ciberseguretat, la privatització de la força o les dimensions mediambientals, energètiques i sanitàries de la seguretat, així com els principals debats sobre seguretat humana, sobirania i governança global
-
Crèdits ECTS:
- 3
-
Professora responsable:
- Laura Planas Gifra
Grups
Continguts
1. PART I. TRANSFORMACIONS CONTEMPORÀNIES DE LA SEGURETAT I ELS CONFLICTES
Tema 1. L’evolució de la seguretat i dels conflictes contemporanis
Principals aproximacions teòriques a la seguretat: realisme, liberalisme i estudis crítics de seguretat. L’ampliació i aprofundiment del concepte de seguretat. L’evolució dels conflictes armats: de les guerres interestatals a les noves formes de violència contemporània. Les noves guerres, les amenaces híbrides i el terrorisme. La ciberseguretat i els reptes derivats de les noves tecnologies. Els actors no estatals i la privatització de la seguretat.
Tema 2. Les noves dimensions de la seguretat
Seguretat nacional, seguretat societal i seguretat humana. Seguretat, identitat i cultura. Seguretat ambiental i canvi climàtic. Seguretat energètica. Salut global i seguretat. La securitització de les amenaces no tradicionals.
2. PART II. EL MAPA DE LA CONFLICTIVITAT CONTEMPORÀNIA
Tema 3. Conflictes i recursos naturals
La competència pels recursos naturals i les seves implicacions per a la seguretat internacional. Estudis de cas: el conflicte al mar de la Xina Meridional i la República Democràtica del Congo.
Tema 4. Conflictes, minories ètniques i drets humans
Conflictes identitaris, atrocitats massives i reptes de protecció. Estudis de cas: el genocidi de Rwanda i la crisi de Myanmar.
Tema 5. Conflictes i seguretat nuclear
La proliferació nuclear i els seus efectes sobre la seguretat internacional. Estudis de cas: Corea del Nord, Caixmir i l’Iran.
Tema 6. Fragilitat estatal i conflictes contemporanis
La fragilitat estatal, els dèficits de governança i la seva relació amb els conflictes armats. Estudis de cas: Sudan i Sudan del Sud.
Activitats
|
Tipus d’activitat |
Hores amb professor |
Hores sense professor |
Hores virtuals amb professor |
Total |
| Anàlisi / estudi de casos |
2,00 |
30,00 |
0
|
32,00 |
| Exposició dels estudiants |
2,00 |
8,00 |
0
|
10,00 |
| Prova d'avaluació |
17,00 |
16,00 |
0
|
33,00 |
|
Total |
21,00 |
54,00 |
0
|
75 |
Bibliografia
- Young, Iris Marion (2003). Feminist reactions to the contemporary security regime. Hypatia, 18(1),
- Kaldor, Mary (2007). "Introduction" and "Old Wars". Dins (Ed.), New and Old Wars: Organised Violence in a Global Era (, p. 1-31). Polity.
- Münkler, Herfried (2007). What is really new about the new wars. Dins Olsen, J.A. (Ed.), On New Wars (, p. 67-82). Oslo Files On Defence and Security.
- Lin, Herbert (2017). Cyber Conflict and National Security. Dins en Art, Robert and Jervis, Robert (Ed.), International Politics: Enduring Concepts and Contemporary Issues (13, p. 461-474). Pearson.
- Avant, Deborah (2004). The Privatization of Security and Change in the Control of Force. International Studies Perspectives, 5(2),
- Buzan, Barry and Hansen, Lene (2009). Defining International Security Studies. Dins (Ed.), The Evolution of International Security Studies (, p. 8-20). Cambridge University Press.
- Nye Jr., Joseph S. and Welch, David A (2014). What Can We Expect in the Future?. Dins (Ed.), Understanding Global Conflict & Cooperation: Intro to Theory & History (9, p. 329-361). Pearson Education Limited.
- Hough, Peter (2004). Environmental threats to security and Health threats to security. Dins (Ed.), Understanding Global Security (, p. 133-177). Routledge.
- Elbe, S. (2012). Security and Health. Dins McInnes, Colin and Lee, Kelley (Ed.), Global Health and International (, p. 130-157). Polity Press.
- Paul D. Williams and Matt McDonald (2023). Security Studies: An Introduction. Routledge.
- Collins, Alan (2022). Contemporary Security Studies. Oxford University Press.
- Hough, Peter; Moren, Moran and Pilbeam, Bruce (2026). International Security Studies: Theory and Practice. Routledge.
Avaluació i qualificació
Activitats d'avaluació:
|
Descripció de l'activitat |
Avaluació de l'activitat |
% |
Recuperable |
| Participació i activitats d'aula |
Es valorarà l’assistència i participació activa en les sessions, la capacitat d’anàlisi i reflexió crítica, així com la qualitat de les intervencions i de les activitats realitzades a l’aula. |
20 |
No |
| Cas pràctic |
Es valorarà la correcta aplicació dels conceptes i marcs teòrics de l’assignatura, la capacitat d’anàlisi crítica, la solidesa de l’argumentació i la claredat expositiva oral i/o escrita.
|
20 |
No |
| Prova final |
Es valorarà el grau d’assoliment dels continguts de l’assignatura, la comprensió dels conceptes fonamentals, la capacitat d’anàlisi i síntesi, i la utilització adequada de la terminologia específica de la matèria. |
60 |
Sí |
Qualificació
Per la qualificació de les activitats d'avaluació es valorarà:
- L’adequació del discurs i la resolució de totes de les qüestions plantejades de forma clara i entenedora.
- La claredat dels arguments i la coherència del discurs.
- La correcta redacció (en tot cas, se suspendran les entregues en el cas d'haver-hi errors ortogràfics o tipogràfics).
- El respecte estricte de l’extensió assignada, així com qualsevol altra indicació de format donada.
- La utilització de fonts de coneixement complementàries.
- La citació de fonts de coneixement de forma sistemàtica i endreçada.
- El coneixement de la matèria.
ATENCIÓ: Per tal que es sumin les notes de les activitats practiques cal tenir com a mínim una nota igual o superior a 5 punts a l'examen global.
Qualsevol document relatiu a una prova d'avaluació que contingui més de 5 faltes d'ortografia serà qualificat com a suspens.
D'acord amb la normativa de la UdG, qualsevol situació de còpia, plagi o activitat fraudulenta en una activitat d'avaluació es qualificarà amb un 0. Les activitats fraudulentes comportaran la incoació d'un expedient de tots els estudiants implicats (independentment del seu rol en la qüestió).
En cas que es el professorat tingui dubtes seriosos d'una d'activitat fraudulenta, l'estudiant en qüestió haurà de demostrar que el seu treball s'ha produït de forma lícita. El professor podrà convocar a l'estudiant a una tutoria a tal efecte.
A no ser que el professorat ho indiqui en una activitat concreta i de forma explícita no està permès l'ús d'eines d'intel·ligència artificial. En tot cas, si no hi ha aquesta autorizació, l'ús de IA s'assimilarà a una activitat fraudulenta.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no assistència a una activitat avaluable sense causa justificada, en els termes de l'article anterior, comportarà automàticament l'obtenció de la qualificació de 0 en aquella activitat. Aquesta circumstància no donarà lloc a la realització d'una prova de recuperació ni a cap altra compensació.
En cas que una activitat es desenvolupi al llarg de diverses dates és obligatòria l’assistència i participació de cada alumne a totes elles
Prova final: es recupera en la data oficial de recuperació.
Si el dia d'una activitat avaluable un estudiant accedeix a l'aula haurà d'entregar (encara que sigui en blanc) la seva prova. Es considerarà l'estudiant com a presentat.
Avaluació única:
L’avaluació única consistirà en un examen final únic amb un valor del 100% de la nota de l'assignatura.
El professorat decideix la modalitat de l’examen i si escau la data i hora.
S'ha de fer l'examen en el grup que s'està matriculat (i en cas que hi hagi subgrups en la data i hora assignats), no s'accepten canvis de grup extraoficials.
Només podran acollir-s'hi aquells alumnes que disposin del vistiplau oficial de la Facultat de Dret, en compliment de la normativa vigent.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5,0 punts sobre 10 de nota mitjana i de 5,0 a la prova final.
Tutoria
Les tutories es realitzaran dins l’horari establert d’atenció a l’estudiant. En la mesura del possible els dubtes s'intentaran resoldre durant les classes presencials, doncs el seu plantejament és eminentment participatiu.
Comunicació i interacció amb l'estudiantat
La forma principal de comunicar-se amb els estudiants ha de ser la classe presencial. No es contesten mails el cap de setmana.
Observacions
Aquells estudiants que distorsionin la classe, faltin al respecte als participants de la sessió o al propi professorat, seran expulsats de la classe
Modificació del disseny
Modificació de les activitats:
En cas que el professor ho consideri necessari o per força major, les sessions i/o tutories es podran realitzar de forma virtual utilitzant la plataforma disponible a la UdG.
Modificació de l'avaluació:
En cas que el professor ho consideri necessari o per força major, les activitats es podran realitzar de forma virtual utilitzant la plataforma disponible a la UdG .
Tutoria i comunicació:
La comunicació entre l'alumnat i el professorat s'ha de vehicular pels canals establerts per a cada assignatura, els quals seran indicats pel professorat a l'inici del curs.
El professorat no estarà obligat a respondre consultes trameses per correu electrònic quan el que es pregunti està disponible al Moodle i/o al programa de l’assignatura i/o s’hagi comentat a classe. Sempre que sigui possible, l'alumnat haurà d'adreçar-se al professorat personalment, en les hores de tutoria o al final de les sessions de classe.
El professorat decideix la importància i urgència de donar resposta als correus-e rebuts. Sempre que sigui possible, els dubtes es contestaran classe.
Només es contestaran els correus-e adreçats a la totalitat del professorat de l’assignatura.