Estudia

• CG1. Aprendre de manera autònoma
• CG2. Treballar en equip
• CG3. Seleccionar, analitzar i avaluar críticament la informació
• CG5. Comunicar-se correctament de manera oral i escrita
• CE1. Reconèixer i analitzar les principals teories i enfocaments de les Ciències Polítiques i de l'Administració
• CE2. Reconèixer i analitzar les teories polítiques contemporànies
• CE3. Comparar i avaluar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics

1. Es realitzarà un repàs als principals corrents de pensament que han tingut com a objecte d'estudi el Sud Global. A aquest repàs se li sumarà una lectura dels autors contemporanis. L'estudi se centrarà en Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica i es posarà l'accent en el creixement de la desigualtat i en els problemes polítics, econòmics i socials als quals han de fer front els països de l'anomenat Sud Global.

• Ojeda Medina, Tahina (2016). Relaciones internacionales y cooperación con enfoque sur-Sur. Los libros de la Catarata / IUD.
• Lechini, Gladys y Giaccaglia, Clarisa (eds.) (2016). Poderes emergentes y Cooperación Sur-Sur. Perspectivas desde el Sur Global. UNR Editora/PRECSUR.
• De Sousa Santos, Boaventura y Meneses, Maria Paula (eds.) (2014). Epistemologías del Sur. Akal.
• Prashad, Vijay (2016). The Death of the Nation and the Future of the Arab Revolution. University of California Press.
• Prashad, Vijay (2012). Las naciones oscuras: una historia del Tercer Mundo. Ediciones Península.
• Dussel, Enrique (2007). Política de la liberación. Historia mundial y crítica. Editorial Trotta.
• Dussel, Enrique (2015). Filosofías del Sur. Descolonización y transmodernidad. Akal.
• Zea, Leopoldo (1988). Discurso desde la marginación y la barbarie. Anthropos Editorial.
• Kruijt, Dirk; Rey Tristán, Eduardo y Martín Álvarez, Alberto (2020). Latin American Guerrilla Movements. Origins, volution, outcomes. Routledge. Taylor & Francis Group.
• Martín Álvarez, Alberto y Rey Tristán, Eduardo (2012). La oleada revolucionaria latinoamericana contemporánea, 1959-1996. Definición, c. Revista electrónica de la Asociación Española de Americanistas,, . Recuperat , a https://revistas.um.es/navegamerica
• Martí i Puig, Salvador (2009). Sobre la emergencia e impacto de los movimientos indígenas en las arenas polític. Foro Internacional. El Colegio de México,, . Recuperat , a https://www.redalyc.org/pdf/599/59921016001.pdf
• Seth,Sanjay (2021). Beyond Reason. Postcolonial Theory and the Social Sciences. Oxford University Press.

Activitats d'avaluació:

Els criteris per qualificar serà la participació a classe (20%); la presentació de resums de 4 lectures (40%) i una prova final (40%).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Quan no es cobreixin els criteris sobre els treballs, l'assistència i la prova final. L'estudiant que - a final de curs - no tingui cap activitat avaluada es considerarà no presentat

Avaluació única:
Pels alumnes que optin per la via de l'avaluació única hi haurà un examen teòric que tindrà com a objecte tot el temari de l'assignatura, la nota del qual valdrà el 100% de la nota de l'assignatura. Només podran acollir-se a aquest sistema d'avaluació única els alumnes que ho hagin demanat a la Secretaria de la Facultat utilitzant el procediment que aquesta estableixi i sempre dintre del termini que aquesta fixi.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Es poden demanar tutories per correu electrònic adreçat al professorat del curs.

La comunicació i interacció amb l'alumnat s'articularà primordialment a través dels recursos comunicatius i d'interacció que ofereix la plataforma Moodle de l'assignatura. També es resoldran consultes a través del correu electrònic.

L’assignatura no planteja cap requisit previ per ser cursada.