Estudia

• 2. Comprendre l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.
• 3. Comprendre l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.
• CG4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenament jurídic
• CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
• CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
• CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat
• 19. Conèixer la política internacional.
• 21. Capacitat d'analitzar i interpretar la realitat social, les tendències del comportament polític, situacions de canvi polític i social.
• 24. Seleccionar, comprendre, analitzar i avaluar críticament la informació.
• 28. Conèixer i utilitzar una llengua estrangera.
• 29. Aprendre de manera autònoma.

1. Lliçó 1. LES COMPETENCIES DE L’ESTAT Nocions generals. Les competències originals. Les competències reglades i discrecionals. Les competències personals i territorials.

2. Lliçó 2. LES COMPETÈNCIES PERSONALS DE L’ESTAT. La nacionalitat. Les competències sobre els seus nacionals al seu territori i a l’estranger. El règim d’estrangeria. El dret d’asil. L’estatut de refugiat. L’apatrídia. L’extradició. La protecció diplomàtica.

3. Lliçó 3. LES COMPETÈNCIES TERRITORIALS DE L’ESTAT L’espai terrestre. L’adquisició del territori. Les fronteres. El condomini internacional. Les bases militars estrangeres. Els espais marítims. La delimitació dels espais marítims. Les aigües interiors. El mar territorial. La zona contigua. La plataforma continental. La zona econòmica exclusiva. Els espais aeris. La delimitació de l’espai aeri. El règim jurídic de la navegació aèria. La protecció internacional de la navegació aèria. Els acords de cels oberts.

4. Lliçó 4. ELS ESPAIS D’INTERÈS INTERNACIONAL Concepte d’espais internacionals i patrimoni comú de la humanitat. L’alta mar. La zona internacional dels fons marins i oceànics. Les zones polars. L’espai ultraterrestre.

5. Lliçó 5. ELS ÒRGANS DE L’ESTAT ENCARREGATS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS. Classificació. El Cap d’Estat i el Cap de Govern. El Ministre d’Assumptes Exteriors. Les missions diplomàtiques. La diplomàcia ad hoc: les missions especials. Les oficines consulars.

6. Lliçó 6. LA SOLUCIÓ PACÍFICA DE CONTROVÈRSIES Les controvèrsies internacionals. L’obligació de la solució pacífica de controvèrsies internacionals. Els mitjans de solució pacífica. Els mitjans diplomàtics. La negociació. Els bons oficis. La mediació. La conciliació. La investigació dels fets. Els mitjans jurisdiccionals. L’arbitratge. El Tribunal Internacional de Justícia. El Tribunal Internacional del Dret del Mar. El sistema de Nacions Unides. L’Assemblea General. El Consell de Seguretat. El Secretari General.

7. Lliçó 7. L’ÚS DE LA FORÇA ARMADA Evolució. Prohibició de l’ús de la força armada. Excepcions: el sistema de seguretat col•lectiva de les NU y la legítima defensa. La responsabilitat de protegir.

• Carrillo Salcedo, Juan Antonio (1991). Curso de Derecho Internacional P: introducción a su estructura, dinámica y fcnes. Madrid: Tecnos. Catàleg
• González Campos, J; Sánchez Rodríguez, L.I.; Andrés Sáenz de Santa María, M.P. (1998). Curso de Derecho Internacional Público. (6a ed.). Madrid: Universidad Complutense de Madrid.: Civitas. Catàleg
• González Campos, J; Andrés Sáenz de Santa María, M.P. (2005). Legislación básica de Derecho Internacional Público. . Madrid: Tecnos. Catàleg
• Gutiérrez Espada, C. (2009). Derecho Internacional Público.. Madrid: Trotta. Catàleg
• Pastor Ridruejo, José Antonio,|eautor. Curso de derecho internacional público y organizaciones internacionales (Vigésima edición). . Recuperat 04-07-2017, a http://udg.xebook.es/Record/Xebook1-1361 Catàleg
• Pastor Ridruejo, José Antonio. (2017). Curso de derecho internacional público y organizaciones internacionales (Vigésima primera edición). Madrid: Tecnos, a http://udg.xebook.es/Record/Xebook1-1498 Catàleg
• Remiro Brotons, Antonio (2007). Derecho Internacional Público.. Madrid: Tecnos. Catàleg
• Mariño Menéndez, Fernando M. (2005). Derecho Internacional Público: parte general (3a ed revisada). Madrid: Trotta. Catàleg
• Díez de Velasco Vallejo, Manuel (2013 ). Instituciones de derecho internacional público (18ª ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg
• Díez de Velasco Vallejo, Manuel (2008). Las Organizaciones Internacionales (12 ed. ). Madrid: Tecnos. Catàleg
• Rodríguez Carrión, Alejandro (2006). Lecciones de Derecho Internacional Público (5a ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg
• Casanovas y de la Rosa, Oriol (2005). Prácticas de Derecho Internacional Público. Madrid: Tecnos. Catàleg
• López Martín, Ana Gemma. (2016). Derecho internacional público : (Cuarta edición). Madrid: Dilex. Catàleg
• Andrés Sáenz de Santa María, Paz. (2016). Derecho internacional público : (3ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson reuters Civitas. Catàleg
• Andrés Sáenz de Santa María, Paz. (2016). Derecho internacional público : (Tercera edición, mayo 2016). Cizur Menor, Navarra: Editorial Civitas SA, a https://proview.thomsonreuters.com/launchapp/title/aranz/monografias/124891751/v3 Catàleg
• Casanovas y La Rosa, Oriol. (2019). Compendio de derecho internacional público (Octava edición). Madrid: Editorial Tecnos (Grupo Anaya). Catàleg
• Salinas de Frías, Ana. Alcaide Fernández, Joaquín. (2019). Lecciones de derecho internacional público. Madrid: Editorial Tecnos (Grupo Anaya SA). Catàleg
• Vilariño Pintos, Eduardo.. Curso de derecho diplomático y consular (6ª edición, 2018). . Catàleg
• Martínez Vargas, Juan Ramón. (2021). Responsabilidad internacional en el espacio ultraterrestre ([1ª edición]). Bogotá: Tirant lo blanch, a https://biblioteca.tirant.com/cloudLibrary/login/login?username=UGIRONA&password=YB6K1vL&redirectto=/ebook/show/9788413781990 Catàleg
• Casanovas y La Rosa, Oriol. (2010). Casos y textos de derecho internacional público (6ª ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Per a la qualificació de les activitats d’avaluació es valoraran especialment els criteris següents:

- L’adequació del discurs a les qüestions plantejades i la resolució completa, clara i entenedora de totes elles.

- La claredat dels arguments, la coherència interna del discurs i la capacitat de raonament jurídic.

- El coneixement de la matèria i la correcta aplicació dels continguts treballats a l’assignatura.

- La qualitat de la redacció, l’ús adequat del llenguatge jurídic i la correcció ortogràfica i tipogràfica.

- El respecte estricte de l’extensió assignada i de qualsevol altra indicació formal o metodològica facilitada pel professorat.

- La utilització adequada de fonts de coneixement complementàries.

- La citació de les fonts emprades de manera sistemàtica, ordenada i conforme als criteris indicats pel professorat.

Per tal que es puguin sumar les qualificacions corresponents a les activitats pràctiques, caldrà obtenir com a mínim una qualificació igual o superior a 5 punts sobre 10 en l’examen global.

Qualsevol document relatiu a una prova d’avaluació que contingui més de 5 faltes d’ortografia podrà ser qualificat com a suspens.

D’acord amb la normativa acadèmica de la UdG, qualsevol situació de còpia, plagi o activitat fraudulenta en una activitat d’avaluació comportarà la qualificació de 0 en l’activitat afectada. Les activitats fraudulentes podran donar lloc a la incoació de l’expedient corresponent respecte de tots els estudiants implicats, amb independència del rol que hagin tingut en els fets.

En cas que el professorat tingui dubtes raonables sobre l’autoria, l’elaboració personal o la licitud d’una activitat lliurada, podrà requerir l’estudiant perquè acrediti que el treball ha estat elaborat de manera lícita i personal. A aquests efectes, el professorat podrà convocar l’estudiant a una tutoria, defensa oral, explicació del procés d’elaboració o verificació complementària.


Ús d’eines d’intel·ligència artificial:

L’ús d’eines d’intel·ligència artificial en les activitats avaluables de l’assignatura només serà admès quan el professorat ho autoritzi expressament i en els termes que s’indiquin per a cada activitat concreta. En aquests casos, l’estudiant haurà d’identificar de manera clara i transparent l’ús que n’hagi fet, d’acord amb les instruccions facilitades pel professorat.

Quan l’ús d’eines d’intel·ligència artificial no estigui autoritzat, o quan se’n faci un ús no declarat, inadequat o contrari a les instruccions de l’activitat, aquesta conducta podrà comportar la qualificació de 0 en l’activitat afectada, d’acord amb la normativa acadèmica vigent.

En cas que el professorat tingui dubtes raonables sobre l’autoria, l’elaboració personal o el grau de coneixement de l’estudiant respecte d’una activitat lliurada, podrà requerir-lo perquè en faci una defensa oral, una explicació del procés d’elaboració o una verificació complementària. Si d’aquesta verificació es desprèn que l’estudiant no pot acreditar suficientment l’autoria, l’elaboració personal o el coneixement del contingut presentat, l’activitat podrà ser qualificada amb un 0.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no assistència a una activitat avaluable sense causa justificada comportarà automàticament la qualificació de 0 en aquella activitat. Aquesta circumstància no donarà dret a la realització d’una prova de recuperació ni a cap altra mesura de compensació.

En cas que una activitat es desenvolupi al llarg de diverses dates, serà obligatòria l’assistència i la participació de l’estudiant en totes elles.

La prova final es podrà recuperar en la data oficialment prevista per a la recuperació.

Si el dia d’una activitat avaluable un estudiant accedeix a l’aula, serà considerat presentat i haurà de lliurar la prova abans de sortir, encara que sigui en blanc.

Avaluació única:
L’avaluació única consistirà en un examen final únic, que tindrà un valor del 100% de la nota de l’assignatura.

El professorat determinarà la modalitat de l’examen i, si escau, la data i l’hora de realització. L’examen s’haurà de fer en el grup en què l’estudiant estigui matriculat i, en cas que hi hagi subgrups, en la data i l’hora assignades. No s’acceptaran canvis de grup no autoritzats oficialment.

Només podran acollir-se a l’avaluació única els estudiants que disposin del vistiplau oficial de la Facultat de Dret, d’acord amb la normativa vigent.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mitjana mínima de 5,0 punts sobre 10 i, en tot cas, una qualificació mínima de 5,0 punts sobre 10 a la prova final.

Les tutories es realitzaran dins l’horari establert d’atenció a l’estudiant. En la mesura del possible, els dubtes es resoldran durant les classes presencials, atès el caràcter eminentment participatiu de l’assignatura.

La comunicació entre l’alumnat i el professorat s’haurà de vehicular a través dels canals establerts per a cada assignatura, que seran indicats pel professorat a l’inici del curs.

Amb caràcter general, la comunicació principal es durà a terme durant les classes presencials, atès el caràcter participatiu de l’assignatura. Sempre que sigui possible, els dubtes es plantejaran i es resoldran a classe o bé en l’horari de tutories.

El professorat no estarà obligat a respondre per correu electrònic consultes relatives a informació que ja estigui disponible al Moodle, al programa de l’assignatura o que hagi estat explicada a classe. Les consultes formulades per correu electrònic seran ateses dins l’horari laboral i no es respondran durant els caps de setmana ni els dies festius.

El professorat valorarà, en cada cas, la necessitat, la pertinència i la urgència de donar resposta als correus electrònics rebuts, especialment quan la qüestió plantejada no pugui ser resolta adequadament a classe o en tutoria.

En cas d’assignatures impartides per més d’un professor o professora, només es respondran els correus electrònics adreçats a la totalitat del professorat responsable de l’assignatura.

Els estudiants hauran de mantenir en tot moment una actitud respectuosa envers el professorat i la resta de participants. Qualsevol conducta que alteri el normal desenvolupament de la classe, dificulti la participació del grup o impliqui una falta de respecte podrà comportar l’expulsió de la sessió.

Es recomana fermament haver superat Dret Internacional Públic I abans de matricular-se a aquesta assignatura.

• Dret internacional públic I
• Institucions de la Unió Europea