Estudia

• Treballar en equip contribuint a l'elaboració de projectes específics i multidisciplinaris
• Capacitat per actuar, generar propostes i prendre decisions en la investigació i en l'activitat professional amb criteris ètics i de sostenibilitat
• Utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina
• Identificar els tipus i nivells d'organització dels éssers vius i ser capaç d'identificar els grups d'organismes més representatius
• Comprendre els diferents nivells organitzatius de l'ecosistema i els seus components , la interacció entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades per a la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat

1. DIVERSITAT GENÈTICA I CONSERVACIÓ Importància de la diversitat genètica en la conservació. Metodologies de mesura de la diversitat genètica.

2. GENÈTICA EVOLUTIVA EN POBLACIONS NATURALS. Origen, manteniment i restauració de la diversitat genètica. Estabilitat genètica d'una població: equilibri de Hardy-Weinberg. Factors que alteren l'estabilitat genètica de les poblacions. Mutació, migració i selecció.

3. LA FRAGMENTACIÓ DE POBLACIONS Efecte Wahlund. Índex de fixació. Divergència genètica i diferenciació poblacional. Estructura jeràrquica de les poblacions. La importància del flux gènic. Metapoblacions.

4. CONSEQÜÈNCIES GENÈTIQUES D'UNA GRANDÀRIA REDUÏDA: DERIVA GENÈTICA Efectes de la deriva genètica. Cens real i grandària efectiva. Factors que limiten la grandària efectiva. Mètodes genètics per a estimar la grandària efectiva d'una població.

5. CONSEQÜÈNCIES GENÈTIQUES D'UNA GRANDÀRIA REDUÏDA: CONSANGUINITAT Aparellament no aleatori. Mesures de consanguinitat. Efectes de la consanguinitat. Depressió per consanguinitat. Grandàries efectives òptimes per evitar la consanguinitat.

6. EINES GENÈTIQUES PER LA GESTIÓ I CONSERVACIÓ DE POBLACIONS I ESPÈCIES Resolució d'incerteses taxonòmiques. Definició d'unitats de gestió i conservació: OCU, ESU, MU. Bases genètiques per la conservació i la restauració biològica. Repoblacions, introduccions i translocacions. Reproducció en captivitat i reintroducció.

• Allendorf, Frederick William (cop. 2007 ). Conservation and the genetics of populations . Oxford: Blackwell Pub.. Catàleg
• Allendorf, F.W., Luikart, G., and Aitken, S.N. (2013). Conservation and the Genetic of Populations (2a). Willey-Blackwell.
• Avise, John C. (1996 ). Conservation genetics : case histories from nature . New York [etc.]: Chapman & Hall. Catàleg
• Frankham, Richard (2010 ). Introduction to conservation genetics (2nd ed.). Cambridge, UK: Cambridge University Press. Catàleg
• Frankham, Richard (cop. 2004 ). A Primer of conservation genetics . New York: Cambridge University Press. Catàleg
• Hedrick, Philip W (cop. 2011 ). Genetics of populations (4th ed.). Sudbury, Massachusetts: Jones and Bartlett Publishers. Catàleg
• Mills, L. Scott (2007 ). Conservation of wildlife populations : demography, genetics, and management . Malden, MA [etc.]: Blackwell. Catàleg
• Pascual, Lluís (cop. 1999 ). Però, què és això de la genètica? . [València]: Universitat de València. Catàleg
• Querol, Daniel ([1995?] ). Genetic resources : a practical guide to their conservation . London [etc.]: Zed [etc.]. Catàleg
• Soulé, Michael E. Wilcox, Bruce A. (1980 ). Conservation biology : an evolutionary-ecological perspective . Sunderland: Sinauer. Catàleg
• Young, Andrew G. Clarke, Geoffrey M. (2000 ). Genetics, demography and viability of fragmented populations . Cambridge [etc]: Cambridge University Press. Catàleg
• Conservation genetics (1997- ). Dordrecht: Kluwer Academic Publisher. Recuperat 10-07-2012, a http://www.springerlink.com/openurl.asp?genre=journal&issn=1566-0621 Catàleg
• Conservation biology (1987- ). Cambridge: Blackwell Science. Recuperat 25-10-2012, a http://onlinelibrary.wiley.com/journal/10.1111/(ISSN)1523-1739 Catàleg

Activitats d'avaluació:

Per aprovar l'assignatura és imprescindible realitzar la sessió i el qüestionari de pràctiques. Les proves finals d'avaluació són recuperables, excepte la part de lectura d'articles. El qüestionari de pràctiques és recuperable, però la nota en la recuperació d'aquest qüestionari no podrà ser superior a 6. Per aprovar l'assignatura serà necessari treure una nota mínima de 5 en la nota ponderada de totes les activitats.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La persona que no es presenti a la sessió de pràctiques i/o a l'examen final es considerarà no presentada

Avaluació única:
L’avaluació única la podran realitzar tots els alumnes que la facultat autoritzi. L'assistència a pràctiques serà obligatòria també en aquest cas, i l'examen final consistirà en un examen escrit amb preguntes sobre totes les activitats avaluables de l'assignatura. Caldrà una nota mínima de 5 en aquest examen per superar l’assignatura.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

El sistema de tutoria que s'utilitzarà serà mitjançant reunions presencials amb aquells estudiants que ho sol.licitin prèviament a classe o via correu electrònic institucional.

La comunicació estudiantat-professor fora de l’aula serà sempre via Moodle i per e-correu institucional

És necessari que l'alumne tingui uns conceptes bàsics de genètica.