Estudia

• Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
• Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
• Capacitat de gestionar i ordenar informació
• Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
• Responsabilitat i qualitat en el treball
• Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
• Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques
• Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

• Capacitat d'analitzar els diferents gèneres periodístics des de diverses perspectives (textual, professional i crítica)
• Capacitat d’aplicar diferents nivells de lectura a fonts periodístiques.
• Capacitat de contrastar críticament diferents fonts periodístiques
• Coneixement dels principals mitjans i recursos escrits, audiovisuals i electrònics.
• Habilitat en l'elaboració de diferents textos periodístics
• Habilitat en l’exposició oral i escrita en relació amb temes actuals.

1. Gèneres periodístics

          1.1. Concepte

          1.2. Composició modular i composició formal

2. Els mitjans de comunicació i la cultura de masses

          2.1. Esfera privada i esfera pública

          2.2. L'opinió pública

3. El periodisme en la societat actual

          3.1. Tipus de publicacions

          3.2. Com es fa un diari

          3.3. Els gèneres periodístics. Tipologia

4. Teoria i pràctica de la redacció periodística

          4.1. Qualitat informativa

          4.2. Característiques del discurs periodístic

5. Gèneres interpretatius

          5.1. La notícia

          5.2. La crònica

          5.3. El reportatge

          5.4. L'entrevista

6. Gèneres d'opinió

          6.1. L'editorial

          6.2. La columna d'autor

          6.3. L'humor

          6.4. El lector crític

7. El periodisme i la "prosa de no ficció"

          7.1. La "veritat" i la versemblança

          7.2. Estratègies narratives

          7.3. Teoria i pràctica de la redacció periodística

• Armentia, José Ignacio i José María Caminos (2003). Fundamentos del periodismo impreso. Barcelona: Ariel.
• Bezunartea, Olfa (1998). 21 lecciones de reporterismo. Bilbao: Universidad del País Vasco.
• Brooks, Brian S., (cop. 2005). News reporting and writing (8th ed.). New York: Bedford/St. Martin's Press.
• Cantavella, Juan i José Francisco Serrano (coord.) (2004). , Redacción para periodistas. Informar e interpretar. Barcelona: Ariel.
• Casasús, Josep M. (1988). El pensament periodístic a Catalunya. Barcelona: Curial.
• Gomis, Llorenç (1989). Teoria dels gèneres periodístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Kapuscinski, Ryszard (2005). Los cínicos no sirven para este oficio. Barcelona: Anagrama.
• Kovach, Bill i Tom Rosenstiel (2003). Los elementos del periodismo. . Madrid: El País-Aguilar.
• Lippmann, Walter (2003). La opinión pública. Madrid: Langre.
• Martínez Albertos, José Luis (1991). Curso general de redacción periodística. Madrid: Paraninfo.
• Postman, Neil (1990). Divertim-nos fins a morir. El discurs públic a l'epoca del "show-business". Barcelona: Llibres de l'Índex.
• Price, Vincent (1994). La Opinión pública : esfera pública y comunicación. Barcelona [etc.]: Paidós.
• Santamaría, Luisa (1990). El comentario periodístico. Los géneros persuasivos. Madrid: Paraninfo.
• Santamaría, Luisa i María Jesús Casals (2000). La opinión periodística. Argumentos y géneros para la persuasión. Madrid: Fragua.
• Tannen, Deborah (1999). La cultura de la polémica: del enfrentamiento al diálogo. Barcelona: Paidós.

Activitats d'avaluació:

Criteris d’avaluació: Avaluació continuada (I) o final (II)

I. Avaluació continuada
Aquesta assignatura està programada perquè es vagi seguint a partir de les diverses activitats que s’aniran proposant en el decurs de les classes presencials. Una part d’aquestes activitats tindran lloc durant les hores de classe i una altra part haurà de ser preparada pels alumnes. En tots els casos, les activitats es derivaran dels continguts teòrics i pràctics analitzats a les classes, d’aquí la necessitat d’assistir regularment a classe. Aquesta via és la més indicada tant per seguir el curs de manera solvent i racional, com per aconseguir les competències de manera gradual i progressiva, de manera que per l’alumne que segueixi el sistema d’avaluació continuada, l’examen final serà una validació general de continguts del curs. Tot seguit, us detallo la tipologia d’activitats avaluables, el valor en la nota final (/100) i la previsió de calendari:

Llista d’activitats avaluables /Puntuació /Previsió calendari

1. 2 controls de continguts: /20 Març i maig
2. Anàlisi textos periodístics: /30 Març-abril-maig
3. Examen final: /40 Juny
4. Qualitat: /10 Tot el curs

Seqüenciació de les activitats
Les activitats quedaran repartides de manera equilibrada en el decurs del segon quadrimestre.

-Març: activitats 1, 2 i 4
-Abril: activitats 2 i 4
-Maig: activitats 1, 2 i 4
-Juny: activitats 3 i 4

El professor anunciarà en el moment oportú les dates i terminis de tota mena d’activitats, tant presencialment a l’aula en horari lectiu com a través de la pàgina web de l’assignatura.


Avaluació: observacions generals
? El valor numèric indicat al final de cada activitat equival al percentatge que representa cada activitat en el conjunt de la nota final. Exemples: /10 equival al 10%; /20 equival al 20%; /30 equival al 30%.
? La nota final s’obtindrà passant el resultat obtingut a escala 10. Exemples:
50 > 5
90 > 9

? L’estudiant que no presenti alguna activitats avaluable en els terminis establerts, podrà recuperar l’activitat que tingui pendent el dia de l’examen final.

? Dins la nota Qualitat (/10) s’inclouen aspectes tan diversos com: seriositat i responsabilitat en la feina; millora en l’expressió, planificació i organització del text; millora progressiva en la qualitat dels textos i controls; qualitat lingüística; etc. D’aquesta manera, a final de curs el professor podrà disposar de prou elements objectivables de cara a ponderar o, si s’escau, arrodonir a l’alça les notes finals.

? Durant el curs es duran a terme altres activitats que no figuren en aquesta llista (com ara tallers, conferències, assistència a actes culturals, etc), de les quals es derivaran d’una manera o una altra activitats avaluables. D’aquí la importància d’assistir i participar en les activitats programades en l’assignatura, tant dins l’horari lectiu com fora de l’horari lectiu.

II. Avaluació Final
? El sistema d’avaluació final està previst sobretot per als alumnes que no assisteixin regularment a classe i no segueixin les activitats programades i avaluables.

? Els alumnes que no segueixen l’avaluació continuada segueixen l’avaluació final. En aquest sistema, la nota final sorgirà de dues qualificacions diferents: l’examen final (70%) i els treballs (30 %; activitats 2).

? L’examen final d’aquesta via no serà el mateix que el de l’avaluació continuada: mentre que en aquest darrer sistema l’examen final serà una validació general de continguts, en el sistema d’avaluació final l’examen final serà, forçosament, de caràcter eminentment teòric.

? Els treballs, que tindran un pes del 30 % en la nota final, s’hauran de lliurar el dia de l’examen final. El professor indicarà amb antelació suficient les característiques d’aquests treballs, que es podran consultar a la web de l’assignatura.

Es recomana que es faci un seguiment regular dels principals mitjans de comunicació

• Anàlisi dels mitjans de comunicació
• Llengua I
• Llengua II
• Teoria de la comunicació i teoria de la informació