Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
Història de les societats indígenes americanes
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:

Grup SO

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:

Continguts

1. Conquesta de les societats indígenes americanes(1492-1570). 1.1. La crisi demogràfica: pandèmies, guerres de conquesta, esclavitud, servitud i col•lapse de l’organització social prehispànica. 1.2. La conquesta espiritual dels indis americans. 1.3. La conquesta vista pels vençuts. 1.4. Adaptació en la resistència de les societats aborígens sota el domini colonial. 1.5. Fugides i rebel•lions 1.6. Mestissatge.

2. La República de Indios: de un mosaïc ètnic a la creació colonial de l’indi (1570-1812). 2.1. El indis sota el domini colonial: comunitats, autogovern, fiscalitat, justícia. 2.2. La participació indígena en l’economia colonial. 2.3. La Contrareforma i la destrucció de les religions prehispàniques. 2.4. La política il•lustrada vers els grups ètnics sotmesos i els fronterers.

3. De indio a campesino: Indis i Estat Nació (s.XIX). 3.1. Liberalisme i grups ètnics: abolició de furs privatius, desvinculació de la terra i fi de l'autogovern comunal. 3.2. El dilema del positivisme: inserció indígena en dinàmiques de progrés o marginació/aniquilació. 3.3. Avenç de la frontera interna i civilitzadora: la conquesta del Desert a Argentina, de l'Araucania a Xile, de l'Amazonia i de l’oest als EEUU.

4. De campesino a indi (s.XX-XXI): disgregació, etnogenesis i/o reconstrucció de les identitats ètniques. 4.1. L'indigenisme: el problema indi vist pels intel•lectuals nacionals i com una proposta d'assimilació. 4.2. Moviments indis, neoliberalisme i neopopulisme. 4.3. Estudis de cas dels moviments indis a Mèxic, Bolívia, Perú, Equador, Xile, Guatemala i l’Amazonia.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 0 0 0
Prova d'avaluació 0 0 0
Sortida de camp 0 0 0
Tutories de grup 0 0 0
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Albó, Xavier (2002). Pueblos indios en la política. La Paz: CIPCA. Recuperat , a http://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=apLvVaYWfN4C&oi=fnd&pg=PA7&dq=Alb%C3%B
  • Bengoa, José (2007 ). La Emergencia indígena en América latina . Chile: Fondo de Cultura Económica Chile. Catàleg
  • Boccara, Guillaume y Seguel-Boccara, Ingrid (2005). Políticas indígenas en Chile. Nuevo Mundo Mundos Nuevos,, . Recuperat , a http://nuevomundo.revues.org/594
  • Clavero, Bartolomé (2008 ). Geografía jurídica de América Latina : pueblos indígenas entre constituciones mestizas . [México]: Siglo XXI Editores. Catàleg
  • Cook, Noble David (2005 ). La Conquista biológica : las enfermedades en el nuevo mundo, 1492-1650 . Madrid: Siglo XXI de España. Catàleg
  • Degregori, C.I.; Sandoval, P. (2007). La antropología en el Perú: del estudio del otro a la construcción.... Revista Colombiana de Antropología,, . Recuperat , a http://www.icanh.gov.co/recursos_user/la%20antropologia%20en%20el%20peru.pdf
  • Duverger, Christian (1993 ). La Conversión de los indios de Nueva España . México, D.F.: Fondo de Cultura Económica. Catàleg
  • Larson, Brooke (2002). Indígenas, élites y estado en la formación de las repúblicasandinas 1850-1910. Lima: Instituto de Estudios Peruanos.
  • Mandrini, Raúl J. (2007). La historiografía argentina, los pueblos originarios y la incomodidad.... Quinto Sol, (11), . Recuperat , a http://www.scielo.org.ar/pdf/quisol/n11/n11a02.pdf
  • Toribio,|cde Motolinía, Fray (1985 ). Historia de los indios de la Nueva España . Madrid: Castalia. Catàleg
  • Murra, J. V. (2002). El mundo andino, población, medio ambiente y economía. Lima: IEP. Recuperat , a http://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=nT2CFToHfTYC&oi=fnd&pg=PA9&dq=murra&ot
  • Quijada, Monica (2000). Homogeneidad y Nación con un estudio de caso: Argentina siglos XIX y XX. . CSIC / Madrid, España,, 15-55. Recuperat , a www.cholonautas.edu.pe/modulos/biblioteca2.php?IdDocumento=0121
  • Salomon, F. (2000). The C ambridge history of the native peoples of the Americas. Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Weber, David J. (2007). Barbaros: los españoles y sus salvajes en la era de la Ilustración. Barcelona: Crítica.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Anàlisi de documents obra d'indis, religiosos o conqueridors que permetin interpretar el impacte de la conquesta en les societats indies Capacitat d'identificar, interpretar i situar en un context històric determinat documentació coetània, obra de diferents actors socials, indis o relacionats amb la realitat india. 15
Anàlisi de documentació colonial -testaments, iconografía, fiscal, visites ede govern i eclesiàstiques...- per reconstruir un estudi de cas de les estrategies indies o de dominació colonial. Avaluació de les competències assolides i de la capacitat de interpretar la documentació colonial i les evidències que mostren de les formes indies d’adaptació i resistència sota el domini colonial 15
Recursos a internet relacionats amb etnohistòria d'Amèrica Capacitat de l'alumne per cercar informació acadèmica sobre la realitat indigena a internet -moviments socials, bases de dades, organismes multilaterals...- 5
Anàlisi d'un moviment social de base ètnica en zones d'avenç de la frontera interna nacional -Pampa, Patagonia, Chaco, Amazonia, Oest-USA...- Control de lectures proposades i de la capacitat de l'alumne d'identificar els debats historiogràfics sobre el tema. 20
Anàlisis de les noves agendes del movimients indis al s. XX-XXI: reformes constitucionals, reivindicacions ecologistes, drets polítics privatius... Capacitat de identificar i diferenciar fonts que versen entorn les demandes indies -organitzacions indies, textes constitucionals i/o legals, directrius polítiques d'organismes multilaterals (ONU, PNUD, BM, BID...), ONG's- 20
Anàlisi de la iconografia cultural india: fotografies, icones, films, literatura Comentari escrit d'una imatge. Es valora la capacitat de descripció i interpretació dels elements culturals i ideològics que condicionen una icona. 10
Lectura de la bibliografia recomanada Control de lectures 15

Qualificació

L'avaluació serà individual.

En cas de no superar l'avaluació continuada, l'examen convocat per la facultat en dia i hora determinats versara entorn un control de les lectures i les activitats dutes a terme al llarg del curs.

Com a reflexió general, voldria recordar, que en cap cas, l’esfera privada pot afectar l’esfera pública, en el que te a veure amb l’igualtat d’oportunitats, i en la conseqüent avaluació única i igual pel conjunt dels alumnes matriculats a qualsevol activitat acadèmica amb reconeixement de crèdits docents en el marc d’una Universitat pública.

En conseqüència, prego a tothom qui tingui qualsevol contingència que pugui impedir el seguiment de l’assignatura i la seva avaluació, que ho resolgui en el marc de la normativa de la Universitat de Girona i via Secretaria Acadèmica de la Facultat de Lletres.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Avaluació continuada: no presentar els treballs o les activitats establertes
Examen en la data senyalada per la facultat: no presentar-se en l'hora i lloc establert oficialment

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.