Estudia

• Objectius: Aquesta assignatura vol oferir una panoràmica de l’escriptura a l’època medieval, donant a conèixer els centres productors de materials escrits més importants i els tipus d’escriptura que trobem a les fonts libraries i documentals d’època medieval, fonamentalment, catalanes. La història de l’escriptura medieval ofereix la possibilitat d’augmentar la perícia lectora i interpretativa a totes aquelles i aquells que vulguin llegir exemples libraris i documentals, bàsicament, d’arxius catalans.
• Capacitat d'anàlisi i síntesi i capacitat de raonament crític. Capacitat d'organització i planificació del treball i de l'aprenentatge. Capacitat de sel.lecció i ordenació de la informació. Capacitat d'anàlisi de l'escriptura com a eina intel.lectual i fet "gràfic". Capacitat de consulta i maneig de fons bibliogràfics

1. Programa:

2. Paleografia i/o història de l’escriptura: Dos conceptes per una ciència

3. El mètode o mètodes de la Paleografia o Història de l’Escriptura. L’anàlisi paleogràfica. Elements dels testimonis escrits: matèries, estris, tècniques

4. Els sistemes de còmput del temps i els sistemes d’abreviació

5. Alguns exemples d’institucions de govern creadores de memòria escrita (la cancelleria, les escrivanies municipals, l’escrivania episcopal, les escrivanies comtals i senyorials, scriptoria monastica, etc.)

6. En els marges del poder: Algunes persones i entitats creadores de memòria escrita (notaris, hospitals, mercaderes, mercaders, menestrals, professions liberals, autores i autors de textos, etc.)

7. Els tipus d’escriptura a la Catalunya medieval

8. El llibre objecte físic i suport del saber

• Bartoli Langeli, A. (2000). La scrittura dell'italiano (Bologna). Bologna: 2000.
• Cavallo, G.; Chartier, R. (1998). Historia de la lectura en el mundo occidental (1998). Madrid: Text. Médievals.
• Cencetti, G. (2001). Lineamenti di storia della scrittura latina (Bologna). Bologna: 2001.
• Febvre, L.; Martin, J. (1995). La nascita del libro (Roma-Bari). Roma-Bari: 1995.
• Gimeno Blay, F. (1998). "De las ciencias Auxiliares a la Historia de la Cultura Escrita". Arché, 3(3),
• Gimeno, F.M. (1998). "Scripta Manent. Materiales para una historia de la Cultura Escrita". Arché, 2(2),
• Mandingorra Llavata, M.L. (2000). "Conservar las escrituras privadas, configurar las identidades". Arché, 7(7),
• Puig Ustrell, P. (1995). Els pergamins documentals (1995). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Petrucci, A. (1999). "Escriptura de la memòria i memòries de l'escrit. De l'ordre dels objectes escri. Arché, 4(4),
• Petrucci, A. (1998). "Historia de la escritura e historia de la sociedad". Arché, 1(1),
• Petrucci, A. (2002). Breve storia de l'escrittura latina (Roma). Roma: Bagato libri.
• Duranti, L., (1996). Diplomática usos nuevos para una antigua ciencia (Sevilla). Sevilla: 1996.
• Gimeno Blay, F. (2001). "La historia de la Cultura Escrita y la Erudición Clásica". Scrittura e Civiltà, XXV(), 305-320
• Petrucci, A. (1988). Pouvoir de l'écriture, pouvoir sur l'écriture dans la renaissance italienne. Annales, ESC, 4(4), 823-847
• Clanchy, M., (1999). "La cultura escrita, la ley y el poder del Estado". Arché, 5(5),

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
Es pretén dotar a l'estudiant d'un marc teòric de referència perquè pugui situar els exemples gràfics pràctics que es llegiran i analitzaran a la classe i també aquell material que s'entregarà a l'alumnat pel seu estudi personal fora de les hores de classe. Part de les pràctiques es poden dur a terme en algun arxiu de la ciutat de Girona, i sempre que sigui possible en el mateix horari de les pràctiques de l'assignatura que es faran a un aula de la Facultat. L'assignatura pretén fer reflexionar a les i als estudiants sobre la importància del fet escrit i perfeccionar el grau d' aprenentatge de la lectura, la interpretació i l'estudi dels testimonis escrits (libraris i documentals) medievals.

Tipus de proves:

Sistema d’avaluació:

- L’assignatura s’avaluarà per mitjà d’una prova oral o escrita sobre la màteria de tot el programa –pel qual es donarà bibliografia específica- i sobre la bibliografia de lectura obligatòria que es comunicarà a començament de curs (30% de la nota).
- Les pràctiques de l’assignatura formen part de l’avaluació de la mateixa (15% de la nota).
- Les i els alumnes hauràn d’assistir a les visites a arxius, monestirs, catedrals, museus i biblioteques que formaràn part de les pràctiques de l’assignatura.
- Les i els alumnes hauràn de fer un treball que consistirà en l'edició i anàlisi paleogràfico-diplomàtica d'alguns testimonis escrits preferentment d’època medieval (30% de la nota).
- Les i els alumnes hauràn de treballar individualment i en grup una sel.lecció bibliogràfica de l'assignatura i rercar i analitzar la informació sobre alguns dels temes de l'assignatura de la què es diposa a la xarxa (15% de la nota).
- Les exposicions orals al llarg del curs es valoraràn com un 10% de la nota.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota No Presentat equival a un 0

Informació útil per les i els estudiants que es vulguin matricular en l'assignatura.
Seria interessant per les alumnes i els alumnes assistir al III Seminari Internacional de Cultura Escrita "Mª Josepa Arnall Juan": "LLegir el món, viure els llibres: Lectura i aprenentatge a l'Edat Mitjana" que es durà a terme al llarg del segon semestre del curs 2005-2006 a la Facultat de Lletres, possiblement els dies 23 i 24 de març de 2006. L'assistència a les conferèncias comptarà com pràctiques de l'assignatura. L'assitència serà avaluada i es podrà demanar 1 crèdit de lliure el.lecció o un certificat d'assistència. També es comptaràn com a pràctiques de l'assignatura l'assistència al Seminari "Viatges por l'Espanya de El Quijote" que es celebrarà els dies 13, 14 i 15 de desembre a la Facultat de Lletres. L'assitència serà avaluada i es podrà sol.licitar 1 crèdit de lliure el.lecció Oportunament s'avisarà per correu electrònic als i a les estudiants matriculats els dies, hores i aula en la que es pronunciaràn les conferències i les sortides pràctiques previstes.

El programa provisional del Seminari es detalla a continuació:
- "L'univers de les biblioteques a la Baixa Edat Mitjana" prof. Alan Deyermond (Univ. Londres).
- "Les paraules del púlpit: Instrucció moral i món secular" prof. Pedro Cátedra (Univ. Salamanca).
- "L'experiència visionària a la Corona d'Aragó a la tardor de l'Edat Mitjana" prof. Albert Hauf (Universitat de València).
- "L'Escriptura musical com a procés sinestèsic: de l'oïda a la vista" prof. Carmen Julia Gutiérrez (Univ. Complutense de Madrid).
- "Un model per a estudiar un fons librari: Santa Maria de Espeja i llurs llibres miniats" prof. Anna Muntada Torrelles (Univ. Autònoma de Barcelona).
- "Llegir els estels a la terra dels traductors: Alfons X i l'astrologia oriental" prof. Alejandro García Avilés (Univ. Murcia).
- "Speculum principis": Tractats i llibres per l'exercici del bon govern" prof. Francisco M. Gimeno Blay (Univ. València).
- Visita comentada a l'arxiu de la Catedral de Girona a càrrec dels profs. M.- Elisa Varela-Rguez. i Gerardo Boto Varela.
Prova escrita avaluable sobre els continguts del seminari.

El seminari se celebrarà a la: Facultat de Lletres (UdG), Pl. Ferrater Mora 1
Es lliuraran certificats d’assistència a aquelles i aquells que ho sol·licitin, i l'assistència a les conferències donarà dret a demanar la convalidació per 1 crèdit de lliure elecció.

Seminari "Viatges per l'Espanya de El Quijote". Es celebarà els dies 13, 14 i 15 de desembre de 2005 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Les conferències seràn pronunciades pels profs. Ricardo García Càrcel (Univ. Autònoma de Barcelona), Xavier Gil (Univ. de Barcelona), Enrique Soria (Univ. de Córdoba), Manuel Peña (Univ. de Córdoba), Josep Mª Micó (Univ. Pompeu Fabra), Antonio Castillo (Univ. Alcalá de Henares), Eugènia Fosalba Vela (Univ. de Girona), Xavier Burgos (Univ. de Girona) i prof. Francisco Rico (Univ. Autònoma de Barcelona) que clausurà el seminari. Oportunament s'anunciaran els títols i hores de les intervencions.