Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Anàlisi de l'evolució històrica de les societats islàmiques
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Continguts

1. Conceptes bàsics per a una història del món islàmic

2. L'islam

          2.1. L'islam, religió

                    2.1.1. Teologia i dogma

                    2.1.2. Vida religiosa quotidiana

                    2.1.3. Branques de l'islam

                    2.1.4. Mística, filosofia i pensament islàmic

                    2.1.5. Confraries

          2.2. L'islam, llei

                    2.2.1. Dret islàmic

                    2.2.2. Escoles jurídiques

                    2.2.3. L'Estat medinès

          2.3. L'islam, societat

                    2.3.1. Cultura islàmica, societats islàmiques i pobles musulmans

                    2.3.2. Diversitat musulmana: llengues, cultures, països

                    2.3.3. Minories religioses als països islàmics

3. Història del món islàmic

          3.1. Aràbia preislàmica

          3.2. Muhàmmad

          3.3. Califat omeia: l'imperi àrab

          3.4. Califat abbàssida: l'imperi "islàmic"

          3.5. La fragmentació de la unitat: abbàssides, omeies de Còrdoba i fatimites

          3.6. Turcs, mongols i mamelucs

          3.7. Segona expansió de l'islam

          3.8. Otomans, safàvides i mogols

          3.9. Colonialisme i emergència dels estats nacionals: reformisme, nacionalisme, secularisme

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 0 21,00 21,00
Prova d'avaluació 3,00 0 3,00
Seminaris 2,00 0 2,00
Sessió expositiva 48,00 48,00 96,00
Treball en equip 2,00 21,00 23,00
Visionat/audició de documents 5,00 0 5,00
Total 60,00 90,00 150

Bibliografia

  • Bramon, Dolors (2001). Obertura a l'islam. Barcelona: Cruïlla: Fundació Joan Maragall.
  • Dupont, Anne-Laure (2005). Atlas de l'Islam dans le monde : lieux, pratiques etidéologie. Paris: Autrement.
  • Forcadell, Josep, Perujo, Joan M. (2001). L'Alcorà. Barcelona: Proa.
  • Gibb, H.A.R., Kramers, J.H. (1991). Shorter encyclopaedia of Islam (3rd impression). Leiden [etc.]: Brill.
  • Bresc, Henri, Guichard, Pierre, Mantran, Robert (cop. 2001). Europa y el Islam en la Edad Media. Barcelona: Crítica.
  • Brissaud, Alain (1991). Islam et Chrétienté : treize siècles de cohabitation. Paris: Laffont.
  • Clot, André (1993). Les Grands moghols : splendeur et chute (1526-1707). Paris: Plon.
  • Coulson, N. J. (1978). A History of islamic law. Edinburgh: Edinburgh University.
  • Endress, Gerhard, 1939- (cop. 2002). Islam : an historical introduction (2nd ed.). New York: Columbia University Press.
  • Ghalioun, Burhan (cop. 1999). Islam y política : las traiciones de la modernidad. Barcelona: Bellaterra.
  • Gibb, H. A. R. (1966). El Mahometismo. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Histoire de l'Empire Ottoman (1989). [Paris]: Fayard.
  • Hitti, Philip Khuri (1950). Historia de los árabes. Madrid: Razón y Fe.
  • Hitti, Philip Khuri (1973). El Islam : modo de vida. Madrid: Gredos.
  • Horrie, Chris, Chippindale, Peter (1994). ¿Qué es el Islam?. Madrid: Alianza.
  • Khoury, Adel Théodore (1981). Los Fundamentos del Islam. Barcelona: Herder.
  • Laoust, Henri (1965). Les Schismes dans l'Islam : introduction à une étude de la religion musulmane. Paris: Payot.
  • Lapidus, Ira M. (1988). A History of Islamic societies. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press.
  • Lewis, Bernard (2004). Los Árabes en la historia. Barcelona: Edhasa.
  • Lings, Martin (cop. 1981). ¿Qué es el sufismo?. Madrid: Taurus.
  • L'Islam d'avui, de demà i de sempre (1994). [Barcelona]: Centre d'Estudis de Temes Contemporanis [etc.].
  • Lombard, Maurice (DL 1980). L'Islam dans sa première grandeur : VIIIe-XIe siècle. [S.l.]: Flammarion.
  • López García, Bernabé (DL 1997). El Mundo árabo-islámico contemporáneo : una historiapolítica. Madrid: Síntesis.
  • Mantran, Robert (1973). La Expansión musulmana : siglos VII al XI. Barcelona: Labor.
  • Manyer, Josep (1992). Quan l'Islam truca a la porta : per a una aproximació cultural als musulmans de Catalunya. Barcelona: Alta Fulla.
  • Manzano Moreno, Eduardo (DL 1992). Historia de las sociedades musulmanas en la edad media. Madrid: Síntesis.
  • Planhol, Xavier de (cop. 2002). Minorías en el islam : una geografía de la pluralidad. Barcelona: Bellaterra.
  • Planhol, Xavier de (cop. 1998). Las Naciones del profeta : manual de geografía política musulmana. Barcelona: Bellaterra.
  • Richard, Yann (1996). El Islam shií. Barcelona: Bellaterra.
  • Rodinson, Maxime (1961). Mahomet. [Paris?]: Edition du Seuil.
  • Ruthven, Malise, Nanji, Azim (cop. 2004). Historical atlas of the islamic world [Document cartogràfic]. Oxford: Oxford University Press.
  • Santiago Simón, Emilio de, Valverde, José María (1991). Las Claves del mundo islámico : 622-1945. Barcelona: Planeta.
  • Schacht, Joseph (1982). An introduction to Islamic law. Oxford: Clarendon Press.
  • Schacht, Joseph (1983). Introduction au droit musulman. Paris: Maisonneuve et Larose.
  • Segura i Mas, Antoni (2002). Aproximación al mundo islámico : desde los orígenes hasta nuestros días. Barcelona: Editorial UOC.
  • Watt, W. Montgomery (1973). Mahoma, profeta y hombre de estado (2a ed.). Barcelona: Labor.
  • The Cambridge history of Islam (1977) (1st pbk ed.). Cambridge: Cambridge University Press.
  • Hitti, Philip Khuri (1973 ). El Islam : modo de vida . Madrid: Gredos. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives dels temes del programa de l'assignatura. Posteriorment, l'alumne haurà d'estudiar els apunts presos i completar-los amb la bibliografia bàsica Examen amb preguntes referents a cadascun dels temes de l'assignatura
Un examen en el qual s'avaluarà el temari i les competències relacionades, així com la lectura del dossier de textos de l'assignatura. El resultat de l'examen és el principal mecanisme d'avaluació de l'assignatura i representa el 70% de la nota final, tant a la primera com a la segona convocatòria.
Lectura d'un dossier d'articles (en diversos idiomes: català, castellà, francès i anglès) que es considera lectura obligatòria i que estarà disponible al servei de fotocòpies El contingut dels articles del dossier forma part dels materials avaluables a l'examen d'aquesta assignatura, tant en la primera com en la segona convocatòria.
En relació al nombre d'alumnes i als seus interessos específics enfront d'un temari tant extens, s'acordarà amb el professor la realització d'un treball bé individual bé en equip que tracti algun o alguns dels punts del temari des de perspectives diverses. El treball acordat amb el professor serà avaluat per aquest i aportarà el 30% de la nota final de l'assignatura, tant en la primera com en la segona convocatòria. En la seva avaluació es tindrà en compte no solament el resultat final del treball, sinó el procés d'elaboració tutoritzat pel professor.

Qualificació

L’assignatura s’avaluarà en un 70% a través d’un examen amb preguntes referents al temari, al dossier de lectures obligatòries i a la bibliografia general i en el 30% restant mitjançant un treball acordat prèviament amb el professor, tant a la primera com a la segona convocatòria.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.