Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana Capacitat de gestionar i ordenar informació Responsabilitat i qualitat en el treball Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
1. Estudi de les arts figuratives, en especial pintura i miniatura, produïdes a Flandes al llarg del segle XV i inicis del XVI. Al marge d'oferir una visió panoràmica sobre un dels models artístics més interessants de la cultura occidental el curs persegueix presentar una lectura d'aquestes manifestacions des de diverses perspectives (tècnica, iconografia, sociologia...) 1.1. Programa Primera Part: els protagonistes 1. Introducció. Entre Paris i Bourges. La participació dels mestres holandesos i flamencs en la renovació de la plàstica gòtica. De Jean Bondol i els germens Limbourg a Claus Sluter. 2. Mecenes i promotors. De la gran aristocràcia borgonyona a la floreixent burgesia de les ciutats. Felip el Bo i la seva cort. La burgesia de Bruges. 3. L'Ars Nova. Robert Campin, Jan van Eyck i Rogier van der Weyden. 4. Els hereus dels fundadors. Les noves síntesis pictòriques de Petrus Christus i Dirk Bouts. Una visió amable de la realitat: Hans Memling. El manierisme estilístic i compositiu de Hugo van der Goes. 5. Continuitats i variants. De Flandes a Urbino: Just de Gante. Gerard David i el model pictòric de Bruges. Moral cristiana i tradició medieval en la pintura de Jheronimus Bosch. Vers el manierisme flamenc. 6. De Bruges a Anvers Obres a la recerca d'un autor(1480-1510). Vrancke van der Stockt i Albert Bouts. Anvers, capital artística. El primer diàleg amb Itàlia i l'Antigüitat: Quintin Massys, Jan Gossaert, van Oerley. Joachim Patinir i el descobriment del paisatge. 7. La il·lustració del llibre. Els pintors-miniaturistes. La inversió d'un ordre tradicional: l'adaptació de models pictòrics en els manuscrits. Dels Mestre de Girart de Roussillon a Simon Bening. 8. L'estatut del pintor. Orgull i autostima personal: signatures i inscripcions. Els gremis de pintors. regles i normatives. Organització del taller. Seriació i estandarització de les obres. El limitat paper del promotor. Segon part: imatges i idees 1. Els realisme flamenc. La influència de nous consumidors i espectadors dels productes artístics. El final de la dicotomia estil-iconografia. 2. Imatge i símbol. La pintura com a metàfora visual: del simbolisme tipológic al simbolisme encobert. Crítica i revisió de les propostes de Panofsky. 3. Devoció i moral religiosa. Imatges per una nova espiritualitat de signe intimista i sentimental. L'obra com a suport i mirall de le meditació religiosa. Manuscrits devocionals. La figura del donant. Deformació i caricatura al servei d'una moral ortodoxe. 4. El retrat independent. Evolució, definició i consolidació d'un nou gènere profà. Orgull i desig de posteritat. A la recerac d'espectadors o testimonis? Jocs, criptogrames i llegendes. 5. Les obres efímeres. Festes i espectacles en el crepuscle de l'Edat Mitjana: la joie-de-vivre. El Banquet del Faisà (1454). 6. La retòrica de les imatges. Imatges i símbols del poder. La promoció figurativa i literària d'Alexandre el Gran en temps de Felip el Bo i Carles el Temerari. El mirall històric de la Justícia a les seus dels governs municipals. Tercera part: el triomf del model flamenc 1. Espanya. Lluís Dalmau i la Verge dels Consellers. Reis, aristòcrates i mercaders. Castella, mercat europeu de la pintura flamenca a la segona meitat del segle XV. Pedro Berruguete i Juande Flandes. Un mestre excepcional: Bartolomé Bermejo. 2. Itàlia. Dels mercaders italians als viatges dels mestres flamencs. De Nàpols a Venècia. La col·lecció d'Alfons el Magnànim. La síntesi meridional: Colantonio i Antonello da Messina. L'arribada del tríptic Portinari a la Florència dels Mèdicis. Flandes i l'evolució de la pintura veneciana de la segona meitat del segle XV: Giovanni Bellini. 3. França. René d'Anjou i els mestre provençals: Barthélemy d'Eyck, Enguerrond Quarton i Nicolàs Froment. Notes del vocabulari flamenc a la pintura de Jean Fouquet. 4. Holanda i els Països Germànics. Aprop i lluny. Gerard de Saint-Jean i el Mestre de la Virgo inter Virginis. Entre l'expressionisme i l'abstracció: Stephan Lochner i Conrad Witz. 5. La fortuna històrica del model flamenc. Perspectives i percepcions d'un periode artístic: de l'època de Felip II a la recuperació historiogràfica de finals del segle XIX. Bruges 1902-Bruges 1994 o l'art com a reclam de la identitat nacional.
Panofsky, E. (1998). Lss primitivos flamencos. Alianza. Les primitifs flamands (1994). Renaissance du Livre.
Mitjançant una prova escrita, que consistirà en el comentari de quatre obres, s'avaluarà el grau de maduresa de coneixements de l'alumne/a (capacitat per elaborar un discurs ordenat, sintètic i informatiu on es presentin algunes de les principals idees que es poden despendre de la imatge). Es tindrà particularmente en compte la construcció d'un discurs a partir dels aspectes tècnics, formals, iconogràfics i sociològics que serviran de guia al llarg de tot el curs