Estudia

• L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Tanmateix tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa parteix, doncs, d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània --evitant, d'aquesta, la banalització i el ditirambe indiscriminat i injustificat. Espero que a final de curs aquells quatre autors us esdevinguin no només familiars coma preciosos retalls del tapís de la història; sinó propers, íntims.

1. Pròleg

2. La història dels Països Baixos des del darrer terç del segle XVI: Flandes catòlic

3. Flandes des de la rebelió anti-espanyola al Tractat de Münster (1648)

4. L’art als Països Baixos a cavall dels segles XVI i XVII: Entre la tradició i la italianització

5. Inspirats per Itàlia: el viatge imprescindible

6. Marteen de Vos (1532-1603)

7. Hendrick de Clerk (a. 1570-1630)

8. Frans (1542-1612), Hyeronimus (1540-1610) i Ambrosius Franken (1544-1618)

9. Adam van Noort (1562-1641)

10. Otto van Veen (1556-1629)

11. Wenzel Cobergher (1560-1634)

12. L’adhesió al manierisme internacional: Cornelis van Haarlem, Hendick Goltzius, Karel van Mander, Abraham Bloemaert (1564-1651), Joachim Wttewael (c.1566-1638).

13. Caravaggistes nòrdics: Gerrit van Hontorst (1590-1656) , Hendrick Terbrugghen (1588-1629), Dirck van Baburen (c. 1590/5-1624).

14. Paisatgistes flamencs: Gillis van Conixloo, Paul Bril, Jan Brueghel I

15. Primera Part

16. El Flandes catòlic: el barroc fins al Tractat de Münster

17. Abraham Janssen (c. 1575-1632)

18. Pieter Paul Rubens (1577-1640)

19. A l’estela de Rubens

20. Jacob Jordaens (1593-1678)

21. Frans Snyders (1579-1657) el mestre de natures mortes

22. Gaspar de Crayer (1584-1669)

23. Anton van Dyck (1599-1641).

24. Michael Sweerts (1624-1664)

25. Caravaggistes flamencs: Gerard Seghers (1591-1651), Theodor Rombouts (1597-1637), Jan Janssens (1590-c. 1650).

26. Pintors de Preziosenwände: Frans Franken II (1581-1641), Willem van Haecht (1593-1637), David Teniers II (1610-1690), Jan Brueghel I.

27. Els mestres de la taula parada.

28. Segona part

29. La història dels Països Baixos des de la treva del 1609-1621: les Províncies Unides

30. Una proposta diversa: una invitació a mirar

31. Del complexe a l’afirmació: una teoria artística no-vasariana

32. Un naturalisme gairebé verídic

33. Estètica catòlica vs. protestant

34. La pintura als estats independents del nord fins el 1675

35. Els pintors d’història

36. Pieter Lastman (1583-1633)

37. Jan Lievens (1607-1674)

38. Rembrandt van Rijn (1606-1669)

39. Des del taller de Reembrandt:

40. Gerrit Dou (1613-1675); Isack Jouderville (ca. 1612-a.1648); Govert Flinck (1615-1660); Ferdinand Bol (1616-1680); Jan Victors (1619-post 1676); Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674); Samuel van Hoogstraten (1627-1678); Carel Fabritius (1622-1654); Nicolaes Maes (1634-1693); Barent Fabritius (1624-1673); Arent de Gelder (1645-1727)

41. La pintura neerlandesa de gènere

42. Haarlem: Frans Hals (1581/5-1666), Isaak (1591-1649) i Adriaen van Ostande (1610-1685).

43. Delft: Pieter de Hooch (1629-p.1688) i Johannes Vermeer (1632-1675)

44. Dordrecht: Nicholas Maes i Samuel van Hoogstraeten

45. Leiden: Jan Steen (1625/6-1679), Gerard Dou, Gabriel Metsu ( 1629-1667) i Frans Mieris el Vell (1635-1681).

46. Deventer: Gerard ter Borch (1617-1681) i Caspar Netscher (1635/6-1684)

47. Amsterdam: Jacob van Loo

48. Els paisatgistes: Hendrik Averkamp (1585-1634), Essaias van de Velde (c. 1590-1630), Hercules Seghers (1589/90-c. 1635), Aelbert Cuyp (1620-1691), Jan van Goyen (1596-1656), Meindert Hobbema (1638-1709), Philips Koninck, Salomon van Ruysdael (1600/3-1670), Jacob van Ruisdael (1628/9-1682), Paulus Potter (1625-1654).

49. Els paisatgistes italianitzats: Pieter van Laer (1599-p. 1642), Jan Asselyn (c. 1615-1652), Nicolaes Berchem (1621/2-1683), Karel Dujardin (c. 1626-1678), Jan Baptist Weenix (1621-1660/1), Adam Pynacker (c. 1620-1673).

50. Pintors d’arquitectures: Pieter Saenredam (1597-1665), Gerard Houckgeest (c. 1600-1661), Emmanuel de Witte (1616/8- 1692).

51. Pintors de natures mortes: Pieter Claesz (1597/8-1661), Willem Heda (1599-1680/82), Willem Kalf (1619-1693)

Activitats d'avaluació:

Tipus d'exàmens:
?Es farà a través d’un prova escrita basada en el desenvolupament de dos exercicis: un que es proposarà a partir dels temes que s’hauran abordat a les classes (60%), i l’altre que es triarà entre els materials de les lectures obligatòries (40%). A títol experimental, però, s’ha previst que, optativament, l’estudiant decideixi si vol que un 30% de la nota del primer exercici s’obtingui d’una prova oral. Aquesta consistirà en preparar una exposició d’uns 30 minuts i de caràcter monogràfic, que el professor integrarà en les classes diàries, sobre alguna de les obres o autors següents: Pieter Lastman, Jan Lievens, Gerrit Dou, Carel Fabritius, Willem Kalf, Gerard Ter Borch, Gabriel Metsu, Jeremies que preveu la destrucció de Jerusalem, La Lliço d’Anatomia del doctor Tulp, retrat de Cornelis Claeszoon Anslo i de la seva muller Aeltje Gerritsdochter, La Ronda de Nit, Retrat de Jan Six, Retrats de Jacob i Magdalena Trip, La lletera, Vista de Delft, Dona de blau que llegeix una carta. Qui s’aculli a aquesta modalitat haurà de presentar un resum escrit de l’exposició una setmana abans de la classe —la data dependrà del ritme del curs. Per a la resta del grup, els continguts d’aquestes intervencions seràn considerats part de les classes i, per tant, avaluables. ?Lectures obligatòries: Tenint en compte la varietat dels vostres interessos s’ha previst que pugueu triar entre dues propostes d’assaig: 1. Simon Schama: Los ojos de Rembrandt, Plaza y Janés, Madrid, 2002; i 2. Svetlana Alpers: La creación de Rubens, La Balsa de la Medusa, Madrid, 2001 [1995]. De tots dos en teniu exemplars a la Biblioteca. Encara que són dos llibres de gruix ben diferent, em sembla que comprovareu que, paradoxalment, l’esforç de lectura és menor al primer que al segon. No us refieu mai de les aparences!.

Durant la primera setmana de classes es plantejarà la possibilitat d'organitzar un viatge d'estudis voluntari i sense cap relació amb l'avaluació de la matèria, complementari a l'assignatura a Anvers, Amsterdam i L'Aia.