1. Introducció.
1.1. Dels usos i funcions de les imatges. El significat polític de les formes artístiques al llarg de la historia. La creació d'icones del poder. Definició de l'objecte d'estudi: la naturalesa de les imatges i arquitectures que evoquen el poder a l'edat mitjana. Sobre la diversitat dels promotors: dels emperadors i papes als col.lectius urbans. Una recerca "arqueològica"? Pèrdua i recuperació dels testimonis visuals. Lectures a partir del context històric i la teologia política medieval. De la tiara a la corona: insignies, emblemes i símbols del poder. Religió i poder. Art del poder, art de cort. La liturgia del poder: rituals, cerimònies i espectacles. La diversitat dels modes d'expressió: de la iconografia àulica a les al.legories polítiques de caràcter veterotestamentari, classicitzant i hagiogràfic. El valor semàntic de la topografia de l'obra. Arguments d'anàlisi: la recuperació i reelaboració de models iconogràfics; l'estil com a transmissor d'idees; funció i ús de les imatges; la recepció de les obres; la relació text-imatge; la reconversió i manipulació dels significats. Un estudi interdisciplinar. Aproximacions diacròniques i sincròniques.
2. Els emperadors d'Occident: DE CARLEMANY A FREDERIC II.
2.1. Reflexes visuals de la fundació del imperium christianum en temps de Carlemany. Els mosaics del triclinium del Laterà. El missatge simbòlic de la renovatio carolingia: palaus i monestirs. La fortuna medieval de la iconografia alla antica de l'emperador. Carlemany, un nou Constantí: el model de l'estàtua equestre de Marc Aureli. Imatges de la reialesa cristocèntrica en els manuscrits de Carles el Calb. La ideologia del poder imperial a la càtedra de sant Pere. L'apoteosi àulica en el món otonià: símbols i atributs de l'emperador. L'adaptació de models bizantins. El valor documental de les imatges en el context del conflicte entre regnum i sacerdotium: el fresc de l'emperador Lotari III al Laterà. Text i imatge. Imatges de poder d’Enric, duc de Saxònia i Baviera. El sentit polític de la renovatio cultural i artística de Frederic II: de la numismàtica al retrat. Lectures entorn a una activa campanya de promoció artística. Els valors simbólics d'una arquitectura representiva: Castel del Monte. La Porta de Capua o la definició d'una reialesa iuscèntrica.
3. LA ROMA DELS PAPES: DE LLEÓ III A BONIFACI VIII.
3.1. La vessant eclesiàstica del poder a l'època carolingia. Perfils d'una activa política d'imatges en el context dels conflictes amb els emperadors germànics. Els orígens del poder temporal dels Papes i la seva traducció visual en el palau del Laterà. Els ressons de la donació de Constantí en el Triclinium de Lleó III, el pòrtic de la basílica lateranenca i el monestir de SS. Quattro Coronati. Les pintures de la sala d'audiències de Calixte II, metàfora triomfalista del concordat de Worms. Mirabilia Urbis Romae: descripcions i imatges de la capital del cristianisme. Monuments antics al servei de la retòrica papal en el Campus Lateranensis. L'exaltació de l'auctoritas pontifical mitjançant la iconografia d'absis. Un exemple paradigmàtic: la decoració absidial de sant Pere del Vaticà encarregada per Innocenci III. El Laterà versus el Vaticà. Devoció i poder: lectures polítiques del cicles i programes romans. La creació de nous símbols per la traducció visual de l'ideal teocràtic de Bonifaci VIII: els retrats-icones. Més enllà de Roma: la política d’imatges del poder en àmbits monàstics i catedralicis de l’Occident romànic.
4. ELS EMPERADORS BIZANTINS (s. IX-XII).
4.1. Reflexions sobre el concepte teològic-polític de la figura del basiléus. i la definició dels valors rituals i oficials del retrat a l'època de Justinià. Iconografia i liturgia imperial. La rigidesa dels cànons de representació i comportament, font de la gestació i pervivència del repertori de models de la iconografia àulica. Els precedents: dels díptics consulars baiximperials als mosaics de san Vitale de Ravenna. La gloria dels emperadors macedònics. Imatges i metàfores literàries del poder en el Llibre de les Cerimònies de Constantí VII Porphirogeneta. De la investidura celestial del basiléus a les imatges de pietat i sumissió imperial a Déu. Estil i ideologia en l'art imperial bizantí. Les imatges del triomf. El significat polític de l'analogia i la prefiguració veterotestamentària en el saltiri de Paris i el rotllo de Josué. Càntics, lletanies i imatges de sants guerrers. L'exaltació de les virtuts militars en l'art triomfal de Basili II. L'emperador com a donant privilegiat: els retrats de la galeria de santa Sofia. És l'art imperial bizantí un art per un públic elitista?
5. L'ISLAM: DE LA SIRIA OMEIA A LA CoRDOVA CALIFAL.
5.1. Els palaus omeies del desert, residències de plaer i lleure. Tipologia dels complexes: l'existència de la sala de recepcions i del bany. Un programa vinculat a la iconografia del poder: el cicle del sis reis del món a Qusayr 'Amra. Art del poder, art de cort a la Còrdova califal. Medina Azahara, una ciutat-palatina amb funcions representatives. El caràcter àulic i palatí de l'ampliació de la mesquita de Còrdova promoguda per Al-Hakam II. Imatges i escenes del cicle cortesà en els ivoris califals.
6. LA GLòRIA DELS REIS I LES DINASTIES i (s. XI-XIi).
6.1. El tapís de Bayeux o la crònica d’un triomf militar. Exhibició i visualització d’una obra propagandística. L’espectacle polític: del rite de la coronació al rite de les exèquies. Le roi est mort : el simbolisme de les exèquies i la creació dels panteons dinàstics a l'Europa Occidental: Saint Denis, Westminster i Poblet-Santes Creus. Els poders dels monarques medievals: els reis taumaturgs, els reis-sants. De nou el mirall de la Biblia. La croada en els regnes peninsulars contra els infidels: una "guerra bíblica". De san Isidoro de León a santa Maria de Ripoll. Els reis veterotestamentaris a les portades de les catedrals gòtiques franceses i l'exaltació de la monarquia capeta.
7. LA GLÒRIA DELS REIS I LES DINASTIES II (s. XIII-XIV).
7.1. De Felip August a sant Lluis: la construcció dels símbols visuals del poder a Paris. L'art dels Plantagenet a Anglaterra: de la numismàtica al díptic Wilton. L'abadia de Westminster, un àmbit per l'evocació del poder àulic. Les creacions dels Anjou a Nàpols. Reflexes visuals d'una espiritualitat política i una hagiografia del poder. La propaganda iconogràfica de Robert d'Anjou. Un sant protector de la dinastia: sant Lluis de Tolosa. Imatges i idees en els conjunts funeraris i els manuscrits de cort. La imatge del poder a tres capitals trecentistes: Paris, Praga, i Milà. El projecte urbà i artístic de Carles V de França. Del castell al palau: el castell de Vicennes, l'Hôtel de saint Pol, el palau del Louvre. La iconografia àulica. Carles IV de Luxemburg i el seu programa de reforma urbanística de Praga. De la catedral al manuscrit: la política artística dels Visconti a Milà. L'exaltació dinàstica de l'emperador: retrats i cicles geneològics.
8. ART I POLÍTICA A LES CIUTATS BAIXMEDIEVALS.
8.1. L'art al servei de les oligarquies urbanes, un medi per la proclamació de l'orgull i la consciència cívica. Del valor polític de les imatges de culte a l'elaboració de complexes cicles sobre les virtuts del governant. El renaixement del pensament aristotèlic i la definició d'una nova filosofia moral de l'home polític basada en el concepte de utilitas publica. Les al.legories cíviques en els comune de les ciutats italianes del Trecento. Imatges i cicles polítics en el Palazzo Pubblico de Siena: de la Maestà i la conquesta de de Montemassimo de Simone Martini a l'al.legoria del Bon i el Mal Govern d'Ambrogio Lorenzetti. Valor documental i jurídic de les imatges. Les pintures infamants. El revers septentrional: l'exaltació de la Justicia a les cases municipals de ciutats flamenques. El caràcter emblemàtic i moral dels relats llegendaris. Noves lectures entorn a dos obres de la Corona catalano-aragonesa. La Verge dels Consellers de Barcelona, metàfora mariana i imatge de poder. Espai i imatge de la Justicia en el retaule del Consulat de Mar de Perpinyà.
9. Epíleg. la memòria del poder: alfons el magnànim a nàpols (1443-1458).
9.1. La imatge d’Alfons segons el humanistes de cort. Els models culturals del monarca: del background hispà a l’assimilació de les noves modes italianes. La formació d’un jove príncep Trastámara a la Corona d’Aragó. Les aventures italianes i la conquesta de Nàpols. Enemics polítics, models culturals? Lectures entorn a l’entrada triomfal a Nàpols. El palimpsest napolità: dels Hohenstaufen i als Anjou als aragonesos. Imatges i edificis per la construcció d’una ciutat-símbol: del Castelnuovo a la Madonna della Pace. Estil i iconografia? L’heterogeneitat del vocabulari estilístic dels artistes del rei. Els sants del rei i la definició d’una política d’imatges. Les "aparicions" del monarca: festes, espectacles i cerimònies. La Biblioteca reial o la construcció de la memòria del poder.