1. Programa 1. Introducció. Entre Paris i Bourges. La participació dels mestres holandesos i flamencs en la renovació de la plàstica gòtica. Pintors, escultors i miniaturistes: De Jean Bondol a Claus Sluter i els germans Limbourg. 2. Mecenes i promotors. La gran aristocràcia borgonyona versus la floreixent burgesia de les ciutats flamenques. Felip el Bo i la seva cort. La burgesia de Bruges: individus i col.lectius. 3. L'Ars Nova. Robert Campin, Jan van Eyck i Rogier van der Weyden. El llenguatge dels mestres de la primera generació: tècniques i mètodes de composició. Llum, colors i formes. La tercera dimensió. 4. Els hereus dels fundadors. Les noves síntesis pictòriques de Petrus Christus i Dirk Bouts. Una visió amable de la realitat: Hans Memling. El manierisme estilístic i compositiu de Hugo van der Goes. 5. Continuitats i variants. De Flandes a Urbino: Juste de Gand. Gerard David i el model pictòric de Bruges. Moral cristiana i tradició medieval en la pintura de Jheronimus Bosch. Vers el manierisme flamenc. 6. De Bruges a Anvers. Obres a la recerca d’un autor (1480-1510). Vrancke van der Stockt i Albert Bouts. Anvers, capital artística. El primer diàleg amb Itàlia i l’Antigüitat: Quintin Massys, Jan Gossaert, van Orley. Joachim Patinir i el descubriment del paisatge. 7. La il.lustració del llibre. Els pintors-miniaturistes. La inversió d'un ordre tradicional: l'adaptació de models pictòrics en els manuscrits. Del Mestre de Girart de Roussillon a Simon Bening. 8. L'estatut del pintor. Orgull i autoestima personal: signatures i inscripcions. Els gremis de pintors. Regles i normatives. Organització del taller. L'existència d'un mercat artístic: seriació i estandarització de les obres plàstiques. El limitat paper del promotor en un segment de la producció. SEGONA PART: IMATGES I IDEES. 1. El realisme flamenc. La influència dels nous consumidors i espectadors dels productes artístics. El final de la dicotomia estil-iconografia. 2. Imatge i símbol. La pintura com a metàfora visual: del simbolisme tipològic al simbolisme encobert. Crítica i revisió de les propostes de Panofsky. 3. Devoció i moral religiosa. Imatges per una nova espiritualitat de signe intimista i sentimental. L'obra com a suport i mirall de la meditació religiosa. Manuscrits devocionals. La figura del donant. Deformació i caricatura al servei d'una moral ortodoxe. 4. El retrat independent. Evolució, definició i consolidació d'un nou gènere profà. Orgull i desig de posteritat. A la recerca d'espectadors o testimonis? Jocs, criptogrames i llegendes. 5. Les obres efímeres. Una important font d'ingressos pels artistes. Les festes i espectacles en el crepuscle de l'Edat Mitjana: la joie-de-vivre. El Banquet del Faisà (1454). 6. La retòrica de les imatges. Imatges i símbols de l'ordre social: la propaganda del poder. La promoció figurativa i literària d’Alexandre el Gran en temps de Felip el Bo i Carles el Temerari. El mirall històric de la Justicia a les seus dels governs municipals. TERCERA PART: EL TRIOMF DEL MODEL FLAMENC. 1. Espanya. La pionera penetració a terres hispàniques: Lluís Dalmau i la Verge dels Consellers. Reis, aristòcrates i mercaders. Castella, mercat eurpeu de la pintura flamenca a la segona meitat del segle XV. Pedro Berruguete i Juan de Flandes. Un mestre excepcional a la Corona d’Aragó: Bartolomé Bermejo. 2. Itàlia. Dels mercaders italians establerts a Flandes als viatges dels mestres septentrionals. De Nàpols a Venècia. La col.lecció d’Alfons el Magnànim. La síntesi meridional: Colantonio i Antonello da Messina. L’arribada del tríptic Portinari a la Florència dels Medicis. Flandes i l’evolució de la pintura veneciana de la segona meitat del segle XV: Giovanni Bellini. 3. França. René d'Anjou i els mestres de la Provença: Barthélemy d'Eyck, Enguerrond Quarton i Nicolàs Froment. Notes del vocabulari flamenc a la pintura de Jean Fouquet. 4. Holanda i els països germànics. Aprop i lluny. Desenvolupaments autònoms al Nord dels Països Baixos: Gerard de saint-Jean i el Mestre de la Virgo inter Virginis. Entre l’expressionisme i l’abstracció: Stephan Lochner i Conrad Witz. 5. La fortuna històrica del model flamenc. Perspectives i percepcions d'un periode artístic: de l'època de Felip II a la recuperació historigràfica de finals del segle XIX. Bruges 1902-Bruges 1994 o l'exposició com a reclam d'una identitat nacional.
Panofsky, Erwin (1998). Los Primitivos flamencos. Madrid: Cátedra. Harbison, Craig. The Mirror of the artist : Northern Renaissance art in itshistorical context. Englewood Cliffs (New Jersey): Prentice HallNew York. Huizinga, Johan (1967). El Otoño de la Edad Media : estudios sobre ... los siglos XIV y XV en Francia y en los Paises Bajos. Madrid: Revista de Occidente. Pächt, Otto (1994). Van Eyck and the founders of early netherlandish painting. London: Harvey Miller. Ainsworth, Maryan Wynn (1994). Les Primitifs flamands et leur temps. Louvain-la-Neuve: La Renaissance du Livre.
Estudi de la matèria i realització de proves escrites i orals en el marc d'un sistema d'avaluació continua. Capacitat per transmetre els coneixements adquirits en les activitats realitzades al llarg del curs (classes expositives, pràctiques, sortides de camp i lectures). Identificació de obres artístiques i capacitat per construir un discurs sintètic i informatiu sobre les seves particularitats formals i iconogràfiques. Es valorarà la capacitat per integrar el fet artístic en el marc dd la història de la cultura i les ideologies.
A banda de la bibliografia recomanada, es lliurarà als alumnes un dossier amb lectures seleccionades (articles i capítols de llibre) que tracten de manera més o menys especifica alguns dels punts del temari del curs.