1. ART ANTIC
1.1. Introducció (BLOC I): L’antiguitat, entre el mite i la realitat. A propòsit de les fonts literàries quan s’imposen com a única guia. El cas de Tartessos, un exemple de mitificació textual.
1.- Introducció a la cultura tartèssica: identificació i valoració.
2.- Construccions historiogràfiques
3.- Anàlisi de les fonts literàries.
3.1. Les fonts bíbliques.
3.2. Les fonts greco-romanes.
4.- Les aportacions de l’arqueologia
1.2. Art tartèssic i fenici (BLOC II). La cultura tartèssica i la presència fenícia a la península ibèrica. El relleu púnic: Cartago i la seva expansió mediterrània.
1. Introducció: Art fenici. Sobre incerteses i assimilacions. L’obra d’art com a producte de comerç a gran escala.
2. Art tartèssic.
2.1 . Introducció. Desenvolupament històric. Tartessos i el món mediterrani.
2.2. Art tartèssic:
2.2.1 El primer art tartèssic: l’art del període geomètric. Urbanisme i arquitectura. Ceràmica. Les esteles del sud-oest.
2.2.2 Art del període orientalitzant. Urbanisme i arquitectura. Ceràmica. Evorària. La torèutica, l’orfebreria i altres arts sumptuàries.
3. Art púnic.
3.1 Introducció històrica. Cartago com a potència mediterrània. Existí un imperi
cartaginès?
3.2. Art púnic a la península ibèrica.
3.2.1. Introducció. Continuïtat i canvis en l’àmbit peninsular: enclavaments, costums funeràries i divinitats. El culte a Tanit.
3.2.2. L’apogeu púnic a Eivissa: la necròpolis de Puig des Molins. Els aixovars: terracotes i escarabeus.
1.3. Art grec (BLOC III). Els grecs a Ibèria. De l’interès comercial als assentaments definitius.
1. L’activitat colonitzadora grega. Causes i procés: el fenomen de l’apoikia.
2. Rhode
2.1. Introducció històrica. Fonts literàries i arqueologia.
2.2. Urbanisme. El barri hel.lenístic.
3. Emporion
3.1. Introducció històrica. Fonts literàries i arqueologia. D’Emporion a Emporiae.
3.2. Emporion a època arcaica.
3.2.1. Sant Martí d’Empúries com a palaiapolis.
3.2.2. Urbanisme, arquitectura, relleus.
3.3. Emporion de l’època arcaica a tardohel.lenística. La Neapolis.
3.3.1. Urbanisme i arquitectura.
3.3.1.1. Arquitectura militar.
3.3.1.2. El conjunt de santuaris meridionals fins a època romana.
3.3.1.3. La monumentalització dels centres públics. L’agorà. La puixança econòmica: el moll hel.lenístic.
3.3.1.4. Arquitectura domèstica i decoració musivària. Edificis d’activitat comercial.
3.3.1.5. Les necròpolis
3.3.2. Escultura.
3.3.2.1. El problema de les identificacions i les datacions.
3.3.2.2. La connexió amb el món hel.lenístic oriental.
3.3.3. Ceràmiques.
3.3.4. Produccions monetals.
1.4. Art ibèric (BLOC IV). El món indígena més enllà de Tartessos.
1. Introducció
1.1. Premisses. Identificació de la cultura ibèrica. Una unitat plural.
1.2. Periodització.
1.3. Patrons socials i culturals: formes de govern, religió, economia, escriptura.
2. Art ibèric a la península ibèrica
2.1. El món dels déus, espai de comunicació divina i d’autorepresentació
humana.
2.1.1 La creació d’espais: de les coves-santuari al santuari urbà.
2.1.2. La representació escultòrica en espais sacres: divinitats i exvots.
2.2. El món dels vius: espai i art quotidià.
2.2.1. Tipologies urbanístiques.
2.2.2. Espais públics versus espais privats.
2.2.3. Els estris quotidians: ceràmica pintada, imatges semàntiques.
2.2.4. L’aparença personal: orfebreria i ornamentació.
2.3. El món dels morts: els ibers i el seu espai funerari.
2.3.1. Ritus i costums funeràries.
2.3.2 La necròpoli com espai perpetu de poder.
2.3.2.1. La necròpolis com a espai òptim per a la representació
escultòrica. Característiques de l’escultura ibèrica.
2.3.2.2 L’exaltació visible: monuments funeraris i decoració
escultòrica.
2.3.2.3 El pas a l’invisible interior de la sepultura: aixovars i
peces escultòriques.
3. Una concreció: urbanisme i arquitectura ibèrics a Catalunya
3.1. Ullastret, un gran oppida.
3.1.1. Introducció.
3.1.1.1 Les actuacions arqueològiques.
3.1.1.2 Descripció paleoambiental.
3.1.1.3 Esbòs cronològic.
3.1.2 Urbanisme.
3.1.2.1. Les muralles.
3.1.2.2. Xarxa viària.
3.1.2.3. Distribució interna dels espais.
3.1.2.4. Altres manifestacions artístiques.
3.1.3. La necròpolis: el Puig d’en Serra.
3.2. Mas Catellar de Pontós: un exemple d’explotació econòmica. L’ocupació
funcional de l’espai.
3.2.1. Poblat fortificat.
3.2.2. Establiment rural.
3.2.3. Camps de sitges.
4. Apèndix: a propòsit de l’aculturació hel.lènica de la cultura ibèrica
4.1. Aclariments previs: el concepte d’hel.lenització; l’època de l’aculturació.
4.2.1. L’àmbit religiós i funerari: signes externs en escultura.
4.2.1.1. El vestit i la llengua.
4.2.1.2. La individualitat fisonòmica: el retrat.
4.2.1.3. L’expressió: pathos i pothos.
4.2. 2. L’àmbit domèstic: la casa, la seva decoració i aixovar.
4.2.2.1. Tipologia d’habitatge i decoració musivària.
4.2.2.2. L’aixovar de la casa.
1.5. Art romà (BLOC V). L'arribada i la consolidació de Roma. Hispània: de l’interès com a terra de conquesta fins al domini provincial imperial. L’antiguitat tardana i el primer art cristià a Hispània.
1. Hispània, d’escenari bèl•lic a terra de promissió. La lenta conquesta del territori.
2. De la República a l’alt imperi: l’empremta d’una progressiva romanització.
2.1.La lenta configuració de l’ordenació del territori.
2.1.1. Un territori organitzat, jerarquitzat i ben comunicat.
2.1.1.1. Les entitats supramunicipals: provincia i conventus .
2.1.1.2. Els municipis com a centre neuràlgic. El model de l’urbs.
2.1.1.3. Les vies de comunicació: una visió dinàmica del
territori.
2.1.2. El significat de l’estructura administrativa: un mitjà per a la
romanització.
2.1.2.1. La promoció de l’estatus ciutadà com a medi de
romanització.
2.1.2.2. El paper dels particulars: honoris aemulatio.
2.2. La Pax romana a Hispània. L’alt imperi. El canvi de model: August i el món
de les imatges
2.2.1 La configuració urbana en època republicana
2.2.2. L’àmbit públic, un espai ideologitzador. Art i poder.
2.2.2.1. El model unificador de la romanització: publica
magnificentia.
A/ Les províncies com a speculum Romae. Les
capitals de província, efígies metropolitanes.
B/ La transformació del paisatge urbà:
monumentalització dels fòrums urbans.
C/ La intervenció en el territori: arcs honorífics,
ponts i aqüeductes.
2.2.2.2 L’art com a propaganda dinàstica. El retrat imperial com a
mitjà; la difusió dels prototipus. L’espai: temples de culte
imperial, fòrums i basíliques, teatres.
2.2.3. L’àmbit privat, espai d’autorrepresentació. El reclam de la mirada
i la consideració pública.
2.2.3.1. La casa com a escenari social. Ampliacions edilícies i
decoració.
2.2.3.2. Les efígies privades. El retrat privat com a signe d’adhesió imperial. La funció de les modes.
2.2.3.3 Monuments funeraris: la imatge de si mateix més enllà de
la mort.
2.3. L’alt imperi. La configuració definitiva de l’espai urbà.
2.3.1. L’impuls constructiu dels edificis d’oci i espectacle.
2.3.2. El Traianeum de Italica: un grandiós recinte de culte imperial.
2. Baix Imperi i tardoantiguitat: una lenta transformació. El món paleocristià.
2.1. Les coordenades socials. El segle III com a preludi de canvi. Una crisi social eloqüent.
2.2. Transformacions ciutadanes. Nous cultes i noves dignitats. El nou panorama urbà.
2.3. La revalorització del territori. Urbs in rure. L’abandonament progressiu de la ciutat com a centre de residència. Vil•les i palaus.
2.4. El món funerari: la vida més enllà de la mort. Les necròpolis.
2.4.3. Les basíliques martirials.
2.4.4. Un gran mausoleu: Centcelles.
2.4.5. L’escultura del més enllà. Els sarcòfags i la seva decoració.
2. ART MEDIEVAL
2.1. Introducció.
2.2. L’estudi de l’art medieval català segons la història de les estils: limitacions i deformacions. En els marges dels grans centres creadors. Importació i reelaboració de models. Els processos de periferització interns. Promotors i clients: de la monarquia als artesans. Sobre el paper en els canvis i transformacions dels modes d’expressió. Els mestres estrangers. Artista-artesà. Vers una història dels significats, usos i funcions de les imatges i edificis. La manca d’autonomia de les formes artístiques. El reconeixement dels perfils de la mentalitat de l’home medieval. Tècniques i estètica. Mites, impostures i manipulacions ideològiques de l’art medieval català.
2.3. 1. Tipologies i funcions dels edificis del primer romànic (950-1050).
2.3.1. Arquitectura i liturgia, un binomi indisociable. L’abat-bisbe Oliba i l’obertura al món dels comtats catalans. Una original síntesi de models foranis: de l’adaptació de les tipologies borgonyones a la utilització d’un vocabulari epidèrmic d’arrel tardoantiga. De Cuixà a Ripoll i Vic. Questions entorn a sant Pere de Rodes. Vers una arquitectura articulada i dinàmica. Sant Vicenç de Cardona, un edifici paradigmàtic. Els espais dels poderosos: la part occidental de les catedrals romàniques de Girona i Barcelona. Els epígons: sant Jaume de Frontanya i les construccions de la segona meitat del segle XI. La decoració dels temples: el mobiliari litúrgic (ares, frontals, cadires episcopals, manuscrits). Ars Sacra: Esplendor i renovació del tresor de la catedral de Girona. L’Antigüitat revisitada: el Brodat de la Creació. Les Bíblies de Rodes i Ripoll.
2.4. 2. Imatges i idees en els conjunts escultòrics del s. XII.
2.4.1. L’activitat dels tallers rossellonesos. Organització del treball i difusió de models. Cuixà i Serrabona. Sobre el caràcter estètic de les composicions: decoració i sentit lúdic. El desenvolupament de la façana triomfal a Ripoll, Vic i Rodes. Un gran programa iconogràfic: l’exaltació de la croada i de la dinastia catalano-aragonesa a la portada Ripoll. Relacions amb la miniatura. Propaganda religiosa i prestigi episcopal. Una portada perifèrica: el cicle de caiguda i redempció a Covet. Lectures entorn als cicles iconogràfics dels claustres de Girona i sant Cugat. Jocs i fantasies en el monestir: la il.lustració de temes profans a Santa Maria de l’Estany. Art i devoció (Marededéus, Majestats i Davallaments).
2.5. 3. De la fascinació pels models tardoantics a la influència de la cultura artística bizantina (segles XII i XIII).
2.5.1. Els mestres estrangers i la importació de models. Entre Itàlia i Tolosa. El ressó dels renaixements del segle XII en l’escultura catalana: de la reutilització de sarcòfegs tardoantics a l’activitat del taller del mestre de Cabestany. Formació i difusió de les seves creacions. Les noves lectures dels escultors actius a les seus de Lleida i Tarragona. Manierismes compositius i decoratius dels tallers lleidetans a les portades. Els referents italians de les grans creacions pictòriques: el cercle de Pedret i els conjunts de Tahull. Els corrents neobizantins a la pintura sobre taula del 1200 (Avià, Rotgers, Valltarga, Orellà) i els seus referents anglesos. Pervivències i reformulacions al llarg del segle XIII: del mestre de Lluçà a les pintures profanes dels palaus barcelonins. Nous modes d’expressió formal per a nous temes i cicles d’imatges.
2.6. 4. Entre la tradició i la innovació. L’arquitectura en una època de canvi (1200-1320).
2.6.1. Catedrals i monestirs: els grans edificis de la Catalunya Nova i represa de l’activitat constructiva. El mite historiogràfic de l’arquitectura cistercenca. Poblet i Santes Creus: de la organització del monestir als seus significats político-religiosos. Les seus de Lleida i Tarragona, dos projectes paral.lels. Transició, tardorromànic o primer gòtic? Tipologies i vocabulari d’un manierisme arquitectònic. L’escassa penetració dels models septentrionals. Nous espais per la predicació i el culte: els edificis dels mendicants. El paper promotor de la monarquia (capelles palatines) i els dirigents eclesiàstics (les noves catedrals de Barcelona i Girona). De la definició de l’espai únic a la fragmentació del mur perimetral. La introducció del laic en el temple: el desenvolupament de les capelles laterals en mans de particulars i col.lectius.
2.6.2. La nova catedral gòtica de Girona: els protagonistes, els programes i les llegendes d’un projecte excepcional. Sumptuositat i litúrgia en el nou altar major. Les reunions d’arquitectes.
2.7. 5. Promotors i artistes en el gòtic català.
2.7.1. Del rei a la parròquia. Mentalitat, gustos, intencions, procediments. Artistes o artesans? Condicions laborals i apreci social. Índexs culturals. Un exemple paradigmàtic: els artistes del rei a la Corona d’Aragó. Els constructors de les catedrals: dissenys i treball a la llotja. Plantejaments teòrics?. Els escultors del cor de la catedral de Barcelona. Mestres, oficials, aprenents i esclaus en els tallers de pintura. Diversitat d’encàrrecs i remuneracions. De les obres efímeres al gran retaule pintat. Les condicions de treball segons els contractes (fixació programes, aspectes tècnics, pagaments).. Signatures: autoestima, prestigi social o autopromoció?
2.7.2. Una mirada als promotors del gòtic gironí: dels bisbes als abats, dels nobles a les corporacions urbanes. Seriació i exportació de productes: la indústria de la pedra a Girona. El poder econòmic d’alguns mestres: Lluís Borrassà i la creació d’una indústria retaulística. Estratègies de control del mercat: associació de mestres i les nissagues familiars (Els Borrassà a Girona)
2.8. 6. Funcions i usos dels objectes i imatges.
2.8.1. Les imatges sagrades i miraculoses. Festes i processons ciutadanes: el poder de les imatges abans de la història de l’art. Difusió i culte de les icones de la Verge a la Barcelona baixmedieval. La utilització processional de les veròniques a la festa de la Puríssima. Ostensoris, creus i relicaris per la gran època del Corpus Christi i la devoció eucarística: els exemples gironins –de les creus de la catedral a l’arqueta de sant Martirià. Art i liturgia pasqual: els Sants Enterraments. La liturgia eucarística i el naixement del retaule. Un complex rerafons: devoció, orgull i complaença estètica. Les imatges com instruments per la meditació visual. L’espiritualitat i devocions de signe cristocèntric. Pintures i llibres, temes i cicles. Del Stabat Mater al Rosari. La tipologia de la Crucifixió i l’Stabat Mater. Una obra paradigmàtica: la Pietat Desplà de Bartolomé Bermejo. Imatges infamants, imatges lúdiques. Jueus i musulmans a l’espill de l’art gòtic català. Fantasia i sàtira en els manuscrits devocionals, el claustre de Santes Creus i el cadirat de cor de Barcelona.
2.8.2. Tipologia i desenvolupament del retaule gòtic: del retaule de Vilobí d’Onyar al retaule de plata de la catedral de Girona. La monumentalització de les imatges i els cicles narratius.
2.9. 7. El paisatge artístic del segle XIV.
2.9.1. El ressó dels models plàstics europeus a la periferia catalana. Heterogeneitat de les fórmules del gòtic lineal a la primer meitat del segle XIV: de les pintures de sant Domènec de Puigcerdà a les creacions de les seus de Lleida i Tarragona. Vitralls i peces d’orfebreria. Les connexions amb Avinyó, un centre cosmopolita, i el Midi francés. La pèrdua de les obres d’encàrrec reial. La renovació de l’escultura amb l’arribada de mestres francesos i italians. El ressó de la pintura del Trecento italià: el taller de Ferrer Bassa. Vers un catàleg d’obres i mestres. Reinterpretacions i síntesis plàstiques dels mestres autòctons. Els corrents de l’italianisme pictòric: Destorrents, Rubió, els germans Serra i Pere de Valldebriga. Actituds estètiques dels clients. Escultors a la Catalunya Nova: Guillem Seguer i Bartomeu Robió.
2.9.2. De Joan de Tournai i Aloi de Montbrai a Jaume Cascalls. Girona, capital epicentre de l’escultura gòtica. La producció de retaules esculpits a sant Joan de les Abadesses. Nous mestres del Midi: Joan Avesta a la catedral de Girona. L’interès pel passat, l’atracció pel present llunyà: dels spolia a la recreació i apropiació d’elements de la cultura islàmica.
2.10. 8. Una escenificació eterna de la mort. L’escultura funerària (1290-1450).
2.10.1. Els enterraments a l’interior del temple, una innovació del segle XIII. La creació dels espais de la mort: capelles i panteons. Autonomia de l’escultura respecte el marc arquitectònic. Monarquia i aristocràcia, al capdavant de la creació dels panteons funeraris. Jaume II, els Montcada i els comtes d’Urgell. Imatges del poder i glòria dels llinatges. L’escultura funerària i la introducció del llenguatge gòtic. Tipologies i iconografia. El paper de la monarquia, l’Església i les ciutats en la promoció de cultes autòctons. El sepulcre de Joan d’Aragó.
2.10.2. El sepulcre del sant. La proliferació dels sepulcres-reliquiaris a Catalunya al llarg de la primera meitat del segle XIV. Sants protectors, sants de prestigi: sant Daniel i sant Narcís de Girona. Devoció i instrumentalització política del culte a les relíquies. Epígon: els sepulcres dels bisbes en el gòtic català, imatge de prestigi d’una dignitat eclesiàstica. El sepulcre del bisbe Bernat de Pau, cant del cigne.
2.11. 9. La política artística de Pere el Cerimoniós (1336-1387)
2.11.1. Prefiguracions: Jaume el Just, un actiu, sensible i intel.ligent promotor artístic. La política artística de Pere el Cerimoniós, mirall de la personalitat del rei (psicologia del personatge, mentalitat, fonaments culturals). El protagonisme de les reines. Dels gustos i actituds estètiques a la consciència del valor propagandístic de les imatges i els edificis. Obres i mestres innovadors. Ferrer Bassa i els retaules de les capelles palatines. La il.lustració de manuscrits devocionals. Religiositat i luxe cortesà de les peces d’orfebreria. Pere Berneç i Pere Moragues. Cultes “polítics”. Un objecte fantàstic: el Castell d’Amor. El desig de glorificació personal i dinàstica. Els retrats conmemoratius del rei: de les imatges de cera a les imatges de pedra. Valors representatius i recerca de confort en la reforma del Palau Reial Major i Menor de Barcelona. La il.lustració de cròniques i llibres d’història: valor polític i legitimador. La utilització retòrica de l’escultura. De la galeria dinàstica a l’encàrrec dels sepulcres del avantpassats. Història del gran projecte del rei: el panteó de Poblet.
2.12. 10. Luxe i sumptuositat en la decoració de les catedrals catalanes entorn 1400.
2.12.1. El refinament estètic i cultural de la gran aristocràcia esclesiàstica finisecular. La important tasca promotora d’un grup de bisbes catalans i el seu coneixement dels models artístics septentrionals. La catedral de Barcelona, epicentre de les innovacions plàstiques. L’obra del cor, lloc de formació d’un destacat grup. Lectures d’un conjunt excepcional. Sepulcres i relleus decoratius. El projecte de façana del mestre Carlí i la realització de la sala capitular. El missal de santa Eulàlia, manifest de la miniatura internacional. Els retaules de Lluís Borrassà, Guerau Gener, Joan Mates i Bernat Martorell. Pintors i miniaturistes a la Seu Vella de Lleida. Pere Oller i el retaule major de la catedral de Vic. Una obra excepcional: el bancal del retaule major de la catedral de Tarragona o la història del feliç encontre de Pere Johan i l’arquebisbe Dalmau de Mur.
2.12.2. Les intervencions a la catedral de Girona i la represa de la obres de la fàbrica. Canvis i pervivències en la portada monumental: els casos de la portada de Castelló d’Empúries i la porta dels Apòstols de Girona. Els manuscrits il·luminats.
2.13. 11. L’esplendor de les ciutats (1350-1500)
2.13.1. Ampliacions i millores de la xarxa urbanística a les grans ciutats catalanes. L’exemple de Barcelona. Les grans esglésies parroquials de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi. L’activitat edilícia de gremis i parròquies a d’altres ciutats catalanes. La traducció visual de nous cultes urbans: el cas dels àngels custodis. Refinament i aristocratització dels rics mercaders: l’exemple dels Llobera El luxe decoratiu de les residències privades. Metàfores arquitectòniques de l’orgull i autonomia dels ciutadans: les llotjes i els edificis institucionals. Les llotjes de mar o l’èxit d’una tipologia arquitectònica al servei de la poderosa burgesia mercantil. El caràcter representatiu del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. Construcció i decoració a càrrec dels millors mestres del moment. Lectures entorn a dos obres paradigmàtiques: el retaule de sant Jordi de Bernat Martorell i la Verge dels Consellers de Lluís Dalmau.
2.14. 12. Imatges i idees en la pintura gòtica catalana.
2.14.1. Particularitats de la iconografia evangèlica i mariana (els goigs de la Verge). Els perfils del culte als sants en els retaules: els autors dels programes; les fonts literàries de les imatges; hagiografia i mentalitat popular. Del prestigi del màrtir a l’extensió del culte a sant Miquel i als sants antipestífers. El retaule de santa Maria de Lledó. Rei o emperador: san Carlemany i la memòria recuperada. L’oblit de la iconografia bíblica? Anàlisi d’algunes significatives excepcions. Els dimonis de colors o la representació del mal. Art i propaganda militar: dels cicles profans dels palaus barcelonins del segle XIII als mites i herois de la croada contra els infidels (sants i màrtirs). Art i propaganda religiosa: les pintures de sant Domènec de Puigcerdà i el retaule de Brussel.les. Epigon final. Un testimoni excepcional de pintura “moral”: el retaule del Consolat de Mar de Perpinyà.