Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
Estudi de les obres d'art a través dels documents relacionats amb la seva creació, de la literatura artística de l'època, i d'altres textos coetanis.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:

Altres Competències

  • Familiaritzar als alumnes amb els fonaments textuals que permeten construir la nostra disciplina i li donan un carácter científic.
  • Desenvolupar un pensament crític vers la exposició discursiva rebuda al llarg de la seva formació i en endavant, tant directament com a la bibliografía.
  • Estimular una valoració crítica dels testimonis emesos per contemporanis en relació amb obres d’art, o qualsevol altre manifestació cultural, per ponderar el grau d’estimació i comprensió de les obres en el seu moment o en un període posterior.
  • Reconèixer els canvis de criteris i gustos al llarg de la història, i fins i tot dins d’un mateix temps, en relació amb el fet artístic.
  • Proporcionar habilitats i recursos metodològics per a extreure hipòtesis versemblants de la confrontació de fonts diverses i superar les contradiccions que plantegen.
  • Mitjançant el treball, que s’haurà de executar en equip, estimular la resolució de problemes i interrogants per la confrontació raonada d’arguments, proves i/o indicis.

Continguts

1. HISTÒRIA DE L'ART ANTIC i MEDIEVAL (Gerardo Boto Varela)

          1.1. INTRODUCCIO. 1. Fonts, heurística, documentació històrica. Respostes escrites del passat als interrogants del present. 2. La humanitat als peus del deu. Interpretació onírica de la paraula divina. Com construir allò requerit. - Epigrafia templària a Egipte i Mesopotàmia. El relat bíblic de Salomó. 3. El poder de l’imatge i el combat de la idolatria. - Textos màgics per a conjurs, ídols de pedra, vedell d’or. 4. i 5. La recerca de la perfecció, la divinització humana i la Bellesa en sí. - La bellesa en el cim dels números i la transcendència: Policlet, Plató. La consciència d’autor i el pintor d’idees. - Raonar la veritat d’aquí i interpretar (mimèticament) el mon. Arts mecàniques i subjectivitat artística. Aristòtil. - Crear creant: el segon pensament estoic. - La troballa de la Bellesa creadora: Plotí 6. La còpia essencial i la ordenació del discurs sobre la producció artística. - Glorificació de l’artista genial i de les obres prodigioses. La Historia Naturalis de Plini. 7. Decorum. Principis de retòrica i arquitectura en Roma. - Ciceró, Horaci, Quintilià - L’arquitectura sense màcula. Vitrubi. 8. Viatjar i narrar. Literatura periegètica grecorromana. - Herodot, Diodor Sícul, Estrabó, Pausànies, Egèria. 9. Exaltació literària de l’edil heroic. - Plutarc, Suetoni, Eusebi de Cesarea, Justinià, Carlemany. Distància històrica i immediatesa ideològica. 10. i 11. Adversus pictura poesis. - La refutació de la imatge des del primer cristianisme. - Auxili de creients indoctes. El deixant de Gregori Magne i els Libri carolini - Els conflictes iconoclastes a Bizanci i Occident. 12. i 13. Retòrica visual a l’Edat Mitjana. Com contar allò que se ve/imagina. - Ekphrasis a Grècia, a Roma i durant la Antiguitat tardana. - Ekphrasis medievals: Bizanci i Occident. - Dir la visió inèdit, però vista amb els ulls del cos. Quarta manera de veure (Petrarca). 14. Cap a una teoria medieval dels signes i les imatges sagrades. - Narrar, tal vegada persuadir, amb imatges i paraules. Visualització de històries (sagrades). Decus i ornatus. - Dir sense mostrar. Aniconisme, rigorisme i autocontenció. - Reaccions davant les imatges de devoció (machines à prier). 15. y 16. Les audiències lectores d’obres d’art. - El paper de la paraula juntament a la imatge: tituli i inscripcions. - Veure, llegir i contemplar. Lletrats i illetrats medievals davant les obres. Recepció de les imatges pels espectadors medievals. - Redactors i lectors dels tractats tècnics d’obres d’art: Theophilus i Villard de Honnecourt. 17. L’ordre de l’exposició. - Geometria, ordenació arquitectònica i schematta. Epistemologia, propedèutica i mnemotecnia. 18. L’estil com ideologia i la construcció del gust estètic. - El delati als reflexos i els reflexos. - Les convencions pictòriques: Silos ca. 1100 y Barcelona ca. 1435. 19. Relatar el viatge de la mirada a la trobada de la ciutat mitificada. - Viatgers a l’epicentre de la devoció: Roma, Santiago de Compostel•la, Le Puy, Conques - Viatgers al capvespre d’un mon: Constantinopla a la retina de Liutprand de Crèmona, Pero Tafur, Gonzalez de Clavijo 20. Consciència i presència de l’artifex bonus. - De la secularització de l’operari als gremis i confraries. - Artistes cortesans, artesans empresaris. 21. Memorandum administrationem aedificiis. - Ordenar la vida comuntària segons regles, cànons i sínodes. - Relats biogràfics i autobiogràfics. Vitae abbatis, vitae episcopis.

          1.2. ORIENT ANTIC. La humanitat als peus del deu. Interpretació onírica de la paraula divina. Com construir allò requerit. Epigrafia templària a Egipte i Mesopotàmia. El relat bíblic de Salomó.

                    1.2.1. El poder de l’imatge i el combat de la idolatria. Textos màgics per a conjurs, ídols de pedra, vedell d’or. Israel adversus imagines / eidoloi.

          1.3. GRÉCIA. La recerca de la perfecció, la divinització humana i la Bellesa en sí. La bellesa en el cim dels números i la transcendència: Policlet, Plató. La puixant valoració de l'artista. La consciència d’autor i el pintor d’idees. Raonar la veritat d’aquí i interpretar (mimèticament) el mon. Arts mecàniques i subjectivitat artística. Aristòtil.

          1.4. ROMA. La còpia essencial i la ordenació del discurs sobre la producció artística. Glorificació de l’artista genial i de les obres prodigioses. La Historia Naturalis de Plini. Autors de l'Imperi romà devant el mon hel.lènic: Ciceró, Plutarc. 1.4.1. Decorum. Principis de retòrica i arquitectura en Roma. Ciceró, Horaci, Quintilià. L’arquitectura sense màcula. Vitrubi. 1.4.2. Viatjar i narrar. Literatura periegètica grecorromana. Herodot, Diodor Sícul, Estrabó, Pausànies, Egèria.

          1.5. ANTIGUITAT I EDAT MITJANA. 1. Exaltació literària de l’edil heroic. Plutarc, Suetoni, Eusebi de Cesarea, Justinià, Carlemany. Distància històrica i immediatesa ideològica.

          1.6. ANTIGUITAT I EDAT MITJANA. 2. Retòrica visual a l’Edat Mitjana. Com relatar allò que es veu/imagina. Ekphrasis a Grècia, a Roma i durant la Antiguitat tardana. Ekphrasis medievals: Bizanci i Occident. Dir la visió inèdit, però vista amb els ulls del cos. Quarta manera de veure (Petrarca).

          1.7. EDAT MITJANA. 1. Cap a una teoria medieval dels signes i les imatges sagrades. Narrar, tal vegada persuadir, amb imatges i paraules. Visualització de històries (sagrades). Decus i ornatus. Dir sense mostrar. Aniconisme, rigorisme i autocontenció. Reaccions davant les imatges de devoció (machines à prier).

          1.8. ALTA EDAT MITJANA. Adversus pictura poesis. La refutació de la imatge des del primer cristianisme. Auxili de creients indoctes. El deixant de Gregori Magne i els Libri carolini (amb Teodulf d'Orleans). Els conflictes iconoclastes a Bizanci i Occident. D'Eginard a les cròniques asturianes.

          1.9. EDAT MITJANA. 2. Les audiències lectores d’obres d’art. El paper de la paraula juntament a la imatge: tituli i inscripcions. Veure, llegir i contemplar. Lletrats i illetrats medievals davant les obres. Recepció de les imatges pels espectadors medievals. Redactors i lectors dels tractats tècnics d’obres d’art: Theophilus i Villard de Honnecourt.

          1.10. EDAT MITJANA. 3. L’ordre de l’exposició. Geometria, ordenació arquitectònica i schematta. Epistemologia, propedèutica i mnemotecnia.

          1.11. EDAT MITJANA. 4. Relatar el viatge de la mirada a la trobada de la ciutat mitificada. Viatgers a l’epicentre de la devoció: Roma, Santiago de Compostel•la, Le Puy, Conques. Viatgers al capvespre d’un mon: Constantinopla a la retina de Liutprand de Crèmona, Pero Tafur, Gonzalez de Clavijo.

          1.12. EDAT MITJANA. 5. Consciència i presència de l’artifex bonus. De la secularització de l’operari als gremis i confraries. Artistes cortesans, artesans empresaris.

          1.13. EDAT MITJANA. 6. Memorandum administrationem aedificiis. Ordenar la vida comuntària segons regles, cànons i sínodes. Relats biogràfics i autobiogràfics. Vitae abbatis, vitae episcopis. Congresos d'arquitectes.

2. ÈPOCA MODERNA (Joaquim Garriga)

          2.1. INTRODUCCIÓ. La sistematització cronològica i conceptual de les tipologies de fonts: Julius von Schlosser i la seva obra La literatura artística, Viena, 1924. Les característiques de les Fonts literàries i documentals d'Època Moderna.

          2.2. LA TRACTADÍSTICA. Tractats teòrics del segle XV: de Leon Baptista Alberti a Leonardo da Vinci. Tractats tècnics del segle XV: de Piero della Francesco a Luca Pacioli.

          2.3. ELS DIÀLEGS. El cas particular de la tractadística veneciana del segle XVI: Paolo Pino i Ludovico Dolce Dolce.

          2.4. LITERATURA HISTÒRICA I BIOGRAFIES D'ARTISTES: Els precedents de Vasari . Giorgio Vasari i les Vite. La pervivència del model vasarià al segle XVII i XVIII: G.P. Bellori.

          2.5. DESCRIPCIONS I TOPOGRAFIA ARTÍSTICA. Ghiberti, Manetti, Miquel Àngel i Dürer.

          2.6. LITERATURA EPISTOLAR. Epístoles dels artistes del segle XV, De Benedetto Varchi a Nicolás Poussin.

          2.7. ESTUDIS D'ICONOGRAFIA. M. Ficino, Gabrielle Palleotti,Francisco Pacheco i Antonio Palomino.

          2.8. TEXTOS LEGALS I LITERATURA NOTARIAL I JUDICIAL.,Felipe II-ley de ciudades del nuevo Mundo, C. Borromeo (Instruccions per la construcció i per al mobiliari litúrgic),Estatutos de la Academia..

3. ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (Maria Josep Balsach)

          3.1. LES FONTS ESCRITES I DOCUMENTALS D'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA.Introducció

          3.2. ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (Maria Josep Balsach)

          3.3. LA TRACTADÍSTICA, ELS MANUALS I ELS REPERTORIS. El gran debat arquitectònic: de Piranesi a Ledoux

          3.4. LA HISTORIOGRAFIA ARTÍSTICA. Naixement i evolució de les disciplines de la història de l'art

          3.5. ELS LLIBRES DE VIATGE. Els grans viatgers del XVIII i del XIX

          3.6. LA CRÍTICA D'ART. LA NOVA CONCEPCIÓ DE LA PREMSA. Diderot i Baudelaire

          3.7. DISCURSOS, CONFERÈNCIES I MEMÒRIES

          3.8. LA LITERATURA EPISTOLAR

          3.9. LA NOVEL•LA I LA POESIA

          3.10. ELS MANIFESTOS D'AVANTGUARDA I ELS ESCRITS D'ARTISTES

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 10,00 15,00 25,00
Elaboració individual de treballs 2,00 8,00 10,00
Exposició dels estudiants 3,00 0 3,00
Lectura / comentari de textos 4,00 35,00 39,00
Prova d'avaluació 6,00 0 6,00
Sessió expositiva 30,00 0 30,00
Sessió participativa 10,00 10,00 20,00
Tutories de grup 3,00 1,00 4,00
Total 68,00 69,00 137

Bibliografia

  • Plini Segon, Gai (cop. 1987). Textos de historia del arte. Madrid: Visor.
  • Yarza, Joaquín (1997). Fuentes de la historia del arte. Madrid: Historia 16.
  • Arte medieval (cop. 1982). Barcelona: Gili.
  • Yarza, Joaquín, Melero Moneo, María Luísa (1996). Arte medieval II. Madrid: Historia 16.
  • The Art of Rome, : c.753 b.C.- a.D. 337: sources and documents (1983). Cambridge [etc.]: Cambridge University Press.
  • Schlosser, Julius (1986). La Literatura artística, : manual de fuentes de la historia moderna del arte (3ª ed). Madrid: Cátedra.
  • Fernández Avenas, José ed (DL 1982). Renacimiento y barroco en España. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Fernández Arenas, José ed, Bassegoda i Hugas, Bonaventura ed (DL 1983). Barroco en Europa. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Renacimiento en Europa (1983). Barcelona: Gili.
  • Blunt, Anthony (1985). Teoría de las artes en Italia, : 1450-1600 (4ª ed). Madrid: Cátedra.
  • Calvo Serraller, Francisco; Portús, Javier (2001). Fuentes de la Historia del Arte II (Conocer el Arte, 22). Madrid: Historia 16.
  • Arnaldo, Javier (cop. 1996). Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid: Visor.
  • Chipp, Herschel B. (1995). Teorías del arte contemporáneo : fuentes artísticas y opiniones críticas. Madrid: Akal.
  • Art in theory, 1815-1900 : an anthology of changing ideas (cop. 1998). Oxford: Blackwell.
  • Art in theory, 1900-2000 : an anthology of changing ideas (2003) (New ed.). Malden [etc.]: Blackwell.
  • Art in modern culture : an anthology of critical texts (1992). London: Phaidon: Open University.
  • Guasch, Ana Ma. (1997). El Arte del siglo XX en sus exposiciones : 1945-1995. Barcelona: Ediciones del Serbal.
  • Los Manifiestos del arte posmoderno : textos de exposiciones, 1980-1995 (DL 2000). Madrid: Akal.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova de continguts de les classes expositives Preguntes relacionades amb els continguts 50
Època Moderna i Contemporània. Elaboració d'un treball a partir de l'estudi d'una font Treball breu sobre una font 20
Exposició oral dels treballs Presentació oral dels resultats del treball 10
Treball directe sobre les fonts (internet/arxius/biblioteques) Exercici pràctic 10
Lectures de bibliografia recomanada Rescenció d'una lectura recomanada 10

Qualificació

Tipus d'exàmens:

(Primer quatrimestre)
A. Examen a la fi del quatrimestre, basat en el comentari contrastat de fonts textuals:

Segon quadrimestre

L'examen tindrà dues parts en funció dels dos grups (Modern/ Contemporani). Per fer mitjana, l'alumne haurà d'aprovar cada una de les dues parts.

L'alumne ha de realitzar totes les proves. Els criteris de qualificació es basen en el rigor, l'aprenentatge i l'assimilació dels continguts, la claredat expositiva (oral i escrita), l'ortografia i la capacitat d'anàlisi i de síntesi de les fonts i de la bibliografia


De la suma de la nota dels exàmens dels dos quadrimestres en sortirà la nota global.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT l'alumne que no hagi realitzat les proves d'avaluació d'una part o de totes dues

Observacions


Horari de tutories:
Gerardo Boto: Dimarts i Dijous 12'30-14.00 h (si algun alumne no pot venir en aquesta franja horària, pot posar-se en contacte via e-mail: gerardo.boto@udg.es)
A començament de curs es facilitarà un dossier de fonts i un altre de lectures obligatòries seleccionades.


Joaquim Garriga: Consulteu pàgina web



Mètodes docents:
l'assginatura ja no s'imparteix; s'avalua d'acrod amb les indicacions dels professors.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.