1. HISTÒRIA DE L'ART ANTIC i MEDIEVAL (Gerardo Boto Varela)
1.1. INTRODUCCIO.
1. Fonts, heurística, documentació històrica. Respostes escrites del passat als interrogants del present.
2. La humanitat als peus del deu. Interpretació onírica de la paraula divina. Com construir allò requerit.
- Epigrafia templària a Egipte i Mesopotàmia. El relat bíblic de Salomó.
3. El poder de l’imatge i el combat de la idolatria.
- Textos màgics per a conjurs, ídols de pedra, vedell d’or.
4. i 5. La recerca de la perfecció, la divinització humana i la Bellesa en sí.
- La bellesa en el cim dels números i la transcendència: Policlet, Plató. La consciència d’autor i el pintor d’idees.
- Raonar la veritat d’aquí i interpretar (mimèticament) el mon. Arts mecàniques i subjectivitat artística. Aristòtil.
- Crear creant: el segon pensament estoic.
- La troballa de la Bellesa creadora: Plotí
6. La còpia essencial i la ordenació del discurs sobre la producció artística.
- Glorificació de l’artista genial i de les obres prodigioses. La Historia Naturalis de Plini.
7. Decorum. Principis de retòrica i arquitectura en Roma.
- Ciceró, Horaci, Quintilià
- L’arquitectura sense màcula. Vitrubi.
8. Viatjar i narrar. Literatura periegètica grecorromana.
- Herodot, Diodor Sícul, Estrabó, Pausànies, Egèria.
9. Exaltació literària de l’edil heroic.
- Plutarc, Suetoni, Eusebi de Cesarea, Justinià, Carlemany. Distància històrica i immediatesa ideològica.
10. i 11. Adversus pictura poesis.
- La refutació de la imatge des del primer cristianisme.
- Auxili de creients indoctes. El deixant de Gregori Magne i els Libri carolini
- Els conflictes iconoclastes a Bizanci i Occident.
12. i 13. Retòrica visual a l’Edat Mitjana. Com contar allò que se ve/imagina.
- Ekphrasis a Grècia, a Roma i durant la Antiguitat tardana.
- Ekphrasis medievals: Bizanci i Occident.
- Dir la visió inèdit, però vista amb els ulls del cos. Quarta manera de veure (Petrarca).
14. Cap a una teoria medieval dels signes i les imatges sagrades.
- Narrar, tal vegada persuadir, amb imatges i paraules. Visualització de històries (sagrades). Decus i ornatus.
- Dir sense mostrar. Aniconisme, rigorisme i autocontenció.
- Reaccions davant les imatges de devoció (machines à prier).
15. y 16. Les audiències lectores d’obres d’art.
- El paper de la paraula juntament a la imatge: tituli i inscripcions.
- Veure, llegir i contemplar. Lletrats i illetrats medievals davant les obres. Recepció de les imatges pels espectadors medievals.
- Redactors i lectors dels tractats tècnics d’obres d’art: Theophilus i Villard de Honnecourt.
17. L’ordre de l’exposició.
- Geometria, ordenació arquitectònica i schematta. Epistemologia, propedèutica i mnemotecnia.
18. L’estil com ideologia i la construcció del gust estètic.
- El delati als reflexos i els reflexos.
- Les convencions pictòriques: Silos ca. 1100 y Barcelona ca. 1435.
19. Relatar el viatge de la mirada a la trobada de la ciutat mitificada.
- Viatgers a l’epicentre de la devoció: Roma, Santiago de Compostel•la, Le Puy, Conques
- Viatgers al capvespre d’un mon: Constantinopla a la retina de Liutprand de Crèmona, Pero Tafur, Gonzalez de Clavijo
20. Consciència i presència de l’artifex bonus.
- De la secularització de l’operari als gremis i confraries.
- Artistes cortesans, artesans empresaris.
21. Memorandum administrationem aedificiis.
- Ordenar la vida comuntària segons regles, cànons i sínodes.
- Relats biogràfics i autobiogràfics. Vitae abbatis, vitae episcopis.
1.2. ORIENT ANTIC. La humanitat als peus del deu. Interpretació onírica de la paraula divina. Com construir allò requerit. Epigrafia templària a Egipte i Mesopotàmia. El relat bíblic de Salomó.
1.2.1. El poder de l’imatge i el combat de la idolatria. Textos màgics per a conjurs, ídols de pedra, vedell d’or. Israel adversus imagines / eidoloi.
1.3. GRÉCIA. La recerca de la perfecció, la divinització humana i la Bellesa en sí. La bellesa en el cim dels números i la transcendència: Policlet, Plató. La puixant valoració de l'artista. La consciència d’autor i el pintor d’idees. Raonar la veritat d’aquí i interpretar (mimèticament) el mon. Arts mecàniques i subjectivitat artística. Aristòtil.
1.4. ROMA. La còpia essencial i la ordenació del discurs sobre la producció artística. Glorificació de l’artista genial i de les obres prodigioses. La Historia Naturalis de Plini. Autors de l'Imperi romà devant el mon hel.lènic: Ciceró, Plutarc.
1.4.1. Decorum. Principis de retòrica i arquitectura en Roma. Ciceró, Horaci, Quintilià. L’arquitectura sense màcula. Vitrubi.
1.4.2. Viatjar i narrar. Literatura periegètica grecorromana. Herodot, Diodor Sícul, Estrabó, Pausànies, Egèria.
1.5. ANTIGUITAT I EDAT MITJANA. 1. Exaltació literària de l’edil heroic. Plutarc, Suetoni, Eusebi de Cesarea, Justinià, Carlemany. Distància històrica i immediatesa ideològica.
1.6. ANTIGUITAT I EDAT MITJANA. 2. Retòrica visual a l’Edat Mitjana. Com relatar allò que es veu/imagina. Ekphrasis a Grècia, a Roma i durant la Antiguitat tardana. Ekphrasis medievals: Bizanci i Occident. Dir la visió inèdit, però vista amb els ulls del cos. Quarta manera de veure (Petrarca).
1.7. EDAT MITJANA. 1. Cap a una teoria medieval dels signes i les imatges sagrades. Narrar, tal vegada persuadir, amb imatges i paraules. Visualització de històries (sagrades). Decus i ornatus. Dir sense mostrar. Aniconisme, rigorisme i autocontenció. Reaccions davant les imatges de devoció (machines à prier).
1.8. ALTA EDAT MITJANA. Adversus pictura poesis. La refutació de la imatge des del primer cristianisme. Auxili de creients indoctes. El deixant de Gregori Magne i els Libri carolini (amb Teodulf d'Orleans). Els conflictes iconoclastes a Bizanci i Occident.
D'Eginard a les cròniques asturianes.
1.9. EDAT MITJANA. 2. Les audiències lectores d’obres d’art. El paper de la paraula juntament a la imatge: tituli i inscripcions. Veure, llegir i contemplar. Lletrats i illetrats medievals davant les obres. Recepció de les imatges pels espectadors medievals. Redactors i lectors dels tractats tècnics d’obres d’art: Theophilus i Villard de Honnecourt.
1.10. EDAT MITJANA. 3. L’ordre de l’exposició. Geometria, ordenació arquitectònica i schematta. Epistemologia, propedèutica i mnemotecnia.
1.11. EDAT MITJANA. 4. Relatar el viatge de la mirada a la trobada de la ciutat mitificada. Viatgers a l’epicentre de la devoció: Roma, Santiago de Compostel•la, Le Puy, Conques. Viatgers al capvespre d’un mon: Constantinopla a la retina de Liutprand de Crèmona, Pero Tafur, Gonzalez de Clavijo.
1.12. EDAT MITJANA. 5. Consciència i presència de l’artifex bonus. De la secularització de l’operari als gremis i confraries. Artistes cortesans, artesans empresaris.
1.13. EDAT MITJANA. 6. Memorandum administrationem aedificiis. Ordenar la vida comuntària segons regles, cànons i sínodes. Relats biogràfics i autobiogràfics. Vitae abbatis, vitae episcopis. Congresos d'arquitectes.
2. ÈPOCA MODERNA (Joaquim Garriga)
2.1. INTRODUCCIÓ. La sistematització cronològica i conceptual de les tipologies de fonts: Julius von Schlosser i la seva obra La literatura artística, Viena, 1924. Les característiques de les Fonts literàries i documentals d'Època Moderna.
2.2. LA TRACTADÍSTICA. Tractats teòrics del segle XV: de Leon Baptista Alberti a Leonardo da Vinci. Tractats tècnics del segle XV: de Piero della Francesco a Luca Pacioli.
2.3. ELS DIÀLEGS. El cas particular de la tractadística veneciana del segle XVI: Paolo Pino i Ludovico Dolce Dolce.
2.4. LITERATURA HISTÒRICA I BIOGRAFIES D'ARTISTES: Els precedents de Vasari . Giorgio Vasari i les Vite. La pervivència del model vasarià al segle XVII i XVIII: G.P. Bellori.
2.5. DESCRIPCIONS I TOPOGRAFIA ARTÍSTICA. Ghiberti, Manetti, Miquel Àngel i Dürer.
2.6. LITERATURA EPISTOLAR. Epístoles dels artistes del segle XV, De Benedetto Varchi a Nicolás Poussin.
2.7. ESTUDIS D'ICONOGRAFIA. M. Ficino, Gabrielle Palleotti,Francisco Pacheco i Antonio Palomino.
2.8. TEXTOS LEGALS I LITERATURA NOTARIAL I JUDICIAL.,Felipe II-ley de ciudades del nuevo Mundo, C. Borromeo (Instruccions per la construcció i per al mobiliari litúrgic),Estatutos de la Academia..
3. ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (Maria Josep Balsach)
3.1. LES FONTS ESCRITES I DOCUMENTALS D'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA.Introducció
3.2. ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (Maria Josep Balsach)
3.3. LA TRACTADÍSTICA, ELS MANUALS I ELS REPERTORIS. El gran debat arquitectònic: de Piranesi a Ledoux
3.4. LA HISTORIOGRAFIA ARTÍSTICA. Naixement i evolució de les disciplines de la història de l'art
3.5. ELS LLIBRES DE VIATGE. Els grans viatgers del XVIII i del XIX
3.6. LA CRÍTICA D'ART. LA NOVA CONCEPCIÓ DE LA PREMSA. Diderot i Baudelaire
3.7. DISCURSOS, CONFERÈNCIES I MEMÒRIES
3.8. LA LITERATURA EPISTOLAR
3.9. LA NOVEL•LA I LA POESIA
3.10. ELS MANIFESTOS D'AVANTGUARDA I ELS ESCRITS D'ARTISTES