Estudia

• Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
• Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
• Capacitat de gestionar i ordenar informació
• Responsabilitat i qualitat en el treball
• Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
• Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques

• Comprendre i interpretar el territori
• Analitzar i interpretar el paisatge
• Combinar les dimensions temporal i espacial en l’explicació dels processos socio-econòmics
• Utilitzar i analitzar informació dels mitjans de comunicació
• Generar i interpretar informació cartogràficament
• Realitzar treball de camp i coneixement directe del territori
• Elaborar i interpretar informació estadística
• Interrelacionar el medi físic amb l’esfera social i econòmica
• Interrelacionar els fenòmens a diferents escales territorials
• Explicar la diversitat de llocs i regions
• Generar sensibilitat i interès pels temes territorials i ambientals

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. Els estudis de geografia de i a Catalunya

          1.2. Catalunya en el context ibèric, mediterrani i europeu

2. EL MEDI FÍSIC

          2.1. Un relleu fragmentat

          2.2. La xarxa hidrogràfica

          2.3. El clima

          2.4. Els paisatges vegetals

          2.5. La degradació dels espais naturals i la seva protecció

3. LA POBLACIÓ

          3.1. Evolució del poblament i de la demografia fins al segle XX

          3.2. La població catalana al segle XX i a l'actualitat

          3.3. Distribució actual de la població i la xarxa urbana

4. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

          4.1. Introducció: procés de terciarització, població activa i recursos naturals i activitat econòmica

          4.2. El sector agrari i la pesca

          4.3. Els recursos energètics

          4.4. L'activitat industrial

          4.5. El sector terciari: el comerç i el turisme

5. LA VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI

          5.1. Les infrastructures de transports: carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports

6. L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI

          6.1. Dels eixamples del XIX als plans de la Generalitat republicana

          6.2. L'etapa posterior a la Guerra Civil: l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el debat territorial als anys de la transició política

          6.3. Polítiques d'ordenació territorial a l'actualitat

7. LES DIVISIONS TERRITORIALS

          7.1. Perspectiva històrica

          7.2. Les divisions territorials modernes

          7.3. La divisió comarcal

• Aldomà i Buixadé, Ignasi (2000). Amb el permís de Barcelona, : l'altra Catalunya urbana (2a ed). Lleida: Pagès.
• Anuari territorial de Catalunya (Societat Catalana d'Ordenació del Territori). Barcelona: SCOT.
• Arqué i Bertran, Maite (DL 1993). Diccionari Barcanova de geografia de Catalunya. Barcelona: Barcanova.
• Atles d'història de Catalunya (1998) (3a ed.). Barcelona: Edicions 62.
• Barceló Roca, Miquel (2003). Catalunya, un país industrial. Barcelona: Pòrtic.
• Bolòs, Oriol de (1958-1974). Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos.
• Borràs, Agàpit (1996). Ecologia i territori a Catalunya : una crítica ecologista alPla territorial general de Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions.
• Burgueño, Jesús (1995). De la Vegueria a la Província : la formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850). Barcelona: Dalmau.
• Burgueño, Jesús (2003). Història de la divisió comarcal. Barcelona: Rafael Dalmau.
• Cabré, Anna (1999). El Sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.
• Cahner, Max, dir. (1991-1996). Gran geografia comarcal de Catalunya (2a ed.). Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
• Carreras, Carles i Martínez, Sergi (1999). Atles de Catalunya. Regions i comarques (1ª). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• Cataluña : un análisis territorial (2002). Barcelona: Ariel.
• Congrés Català de Geografia (1r : 1991 : Barcelona, etc.), (1991). Primer Congrés Català de Geografia. Barcelona: [s.n.].
• Domingo, Jaume (1996). Geografia de Catalunya. Vilassar de Mar: Oikos-tau.
• Espais : revista del Departament de Política Territorial iObres Públiques (1986-). Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
• Font Garolera, J. et alii (1999). Cataluña. Dins García Alvarado, J. M.; Sotelo Navalpotro, J. A. (Ed.), La España de las Autonomías (, p. 331-396). Madrid: Síntesis.
• Font i Garolera, J.; Tort i Donada, J. (1995). Catalunya. Dins Ascón, R. et alii (Ed.), Geografia Universal, vol. 10, Las terres de parla catalana (, p. 16-207). Barcelona: Edicions 92.
• La Genesi de la divisió territorial de Catalunya... (1983). Barcelona: Diputació.
• Geografia de Catalunya (1990). Barcelona: Columna.
• Geografia general dels Països Catalans (1992-1996). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• Giner, Salvador (1998). La societat catalana (1ª). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Gomà, Ricard, Subirats, Joan. Govern i polítiques públiques a Catalunya : 1980-2000. Barcelona: Edicions Universitat de BarcelonaBellaterra.
• Història econòmica de la Catalunya contemporània (1988-1994). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• Informe sobre l'estat del medi ambient a Catalunya 2001 (Departament de Medi Ambient). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• ICC (2004). Atlas topogràfic de Catalunya (1ª). Barcelona: Generalitat de Catalunya/Institut Cartogràfic de Catalunya.
• Lluch, Enric, Nel·lo, Oriol, 1957- (1984). El Debat de la divisió territorial de Catalunya : ediciód'estudis, propostes i documents : 1939-1983. Barcelona: Diputació.
• Madoz, Pascual (1985). Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al "Diccionariogeográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar". Barcelona: Curial.
• Montaner, Maria Carme, (2000). Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània : 1833-1941 : els inicis i la consolidació de la cartografia topogràfica. Barcelona: Rafael Dalmau: Institut Cartogràfic deCatalunya.
• Nel·lo, Oriol, 1957- (cop. 2001). Ciutat de ciutats : reflexions sobre el procésd'urbanització a Catalunya. Barcelona: Empúries.
• Nel.lo, Oriol (ed.) (2003). Aquí, no ! Els conflictes territorials a Catalunya (1ª). Barcelona: Empúries.
• , (2003). Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.
• Nuet i Badia, Josep, Panareda i Clopés, Josep M., Romo i Díez, Angel M. (1991). La Vegetació de Catalunya. Vic: Eumo.
• Panareda i Clopés, Josep M. (1996). Resum de geografia física de Catalunya. Vic: Eumo.
• Panareda i Clopés, Josep M. (1997). Resum de geografia humana de Catalunya. Vic: Eumo.
• , (2004). El PEIN deu anys després : balanç i perspectives. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.
• Pla d'espais d'interès natural (1996). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient.
• Sànchez, Jordi, (1999). Informe per a la Catalunya del 2000 : societat, economia, política, cultura. Barcelona: Mediterrània.
• Tort i Donada, Joan (2002). ¿Per què Catalunya és com és?, : trenta-dues preguntes per descobrir la geografia del Principat. Barcelona: Edicions 62.
• Transformacions territorials a Catalunya : (segles XIX-XX) (2000). Lleida: Pagès.
• Ulied, Andreu (DL 2003). Catalunya cap al 2020 : visions sobre el futur del territori. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Vandellós i Solà, Josep A., Pascual i Escútia, Jordi (1985). Catalunya, poble decadent. Barcelona: Edicions 62.
• Vila Dinarés, Pau (2003). Geografia de Catalunya. Barcelona: SCG. Catàleg
• Vila, Pau, (Institut d'Estudis Catalans). Resum de geografia de Catalunya. Barcelona: Societat Catalana de Geografia.
• Vilà Valentí, J. (1992). Cataluña. Dins Bosque, J.; Vilà, J. (Ed.), Geografía de España, vol. 9 (, p. 9-543). Barcelona: Planeta.

Activitats d'avaluació:

El sistema d’avaluació de l’assignatura inclou:
- Treball de grup i presentació de l'itinerari (60%)
- 1 examen final (40%)

*Aquests criteris són orientatius i podran patir algunes variacions; en tot cas, quedaran clarament fixats en iniciar-se l'assignatura.

-L'assistència regular a les classes i la correcta elaboració del treball de l'assignatura, així com la seva presentació dins els terminis establerts entre el professor i els alumnes, són activitats fonamentals per obtenir una bona qüalificació.

-Els horaris de tutoria es fixaran a l'inici de curs per bé que es podran dur a terme consultes en hores convingudes previ acord entre estudiants i professor.

• Geografia de la població
• Geografia general d'Espanya
• Geografia regional I: països mediterranis