1. Bernat Metge i la difusió del saber entre els laics
1.1. La cort papal d'Avinyó com a focus difusor d'una nova cultura lligada als professionals de la ploma. Fra Antoni Canals.
1.2. "Lo Somni"
1.3. El "Llibre de Fortuna e Prudència" i altres obres en vers.
2. La poesia entre els regnats de Joan I, Martí I, Ferran d'Antequera i els primers temps d'Alfons el Magnànim
2.1. La tradició catalanooccitana. L'amor cortès
2.2. Poetes del regnat de Martí I: Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes. Vigència dels trobadors, la poesia francesa i l'Ars Nova (Guillaume de Machaut, Oton de Grandson). La influència de Dante.
2.3. La cort ducal de Gandia: Alfons el Vell i Pere March
2.4. Regnat de Ferran I i el primer període del rei Alfons: Jordi de Sant Jordi, Lluís Icart, Arnau March, fra Joan Basset
3. Ausiàs March
3.1. Autor i obra. La transmissió dels seus poemes i la constitució d'un cançoner. Diverses teories.
3.2. Cicles poètics
3.3. La reformulació de la tradició trobadoresca. L'escolasticització de l'expressió lírica de l'amor.
3.4. Ausiàs March i Ovidi. El mestre de l'amor.
3.5. El mestre Ausiàs: l'espai literari de les corts dels Trastàmara (Alfons IV el Magnànim a València i Nàpols; Joan II d'Aragó; Carles d'Aragó, príncep de Viana).
3.6. La poesia després d'Ausiàs March: Lluís de Vila-rasa, Pere Torroella, Francesc Ferrer, Lleonard de Sors, Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Joan Fogassot, Joan Francesc Boscà, Romeu Llull, Francesc Moner.
4. Joan Roís de Corella
4.1. Vida i formació. Relacions literàries.
4.2. Poesia profana
4.3. Poesia religiosa
4.4. La poesia en la prosa
5. La poesia a València a la segona meitat del segle XV
5.1. Les tertúlies i la vida social
5.2. Bernat Fenollar
5.3. Literatura satírica en vers: "Lo procés de les olives", "Col·loqui de dames", "Obra feta per los vells", "Brama dels llauradors de l'Horta de València". El cas del "Cançoner satíric valencià".
5.4. Jaume Gassull i "Lo somni de Joan Joan"
5.5. Narcís Vinyoles
5.6. "Lo passi en cobles"
5.7. La poesia religiosa de certamen i les vides de sants en vers
Les classes es dedicaran a comentar els autors i els problemes, i a la lectura, la comprensió literal i el comentari d’algunes de les obres estudiades.
L'AVALUACIÓ es farà a partir de:
- 1 examen final de tota la matèria del temari (60%)
- 2 comentaris de text dirigits (15% cadascun)
- 1 control de les lectures obligatòries (10%)
En l'avaluació es tindrà particularment en compte la correcció de la llengua emprada i la claredat en l'exposició.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat l'alumne que no hagi lliurat alguna de les següents activitats d'avaluació: control de lectura, comentaris de text, examen final.
Avaluació única:
L'avaluació única consistirà en un examen de la matèria de tot el curs, preparat a partir de les lliçons teòriques, les lectures del dossier de lírica, la bibliografia obligatòria i el control de lectura.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0